Recuperant Plaers i Obstacles d’escriure Història de la Ciència
CICLE: “Recuperant Plaers i Obstacles d’escriure Història de la Ciència”
3 sessions:
Reviel Netz (Stanford University) i Jaume Sastre (CEHIC- UB), “Space, History and Materialism for the 21st Century”: Presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad . 7/10/2013, 19:00h. Facultat de Filosofia, Seminari de Filosofia (4rt Pis Edifici Campus del Raval), Universitat de Barcelona.
La presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad (Eudeba, 2013) a càrrec del seu autor, Reviel Netz (Stanford University), i del seu traductor al castellà, Jaume Sastre Juan (investigador en precari de la Universitat de Barcelona), servirà per obrir un debat sobre el paper de l’espai en la història, en general, i en la història de la ciència i la tecnologia, en particular.
L’anàlisi espacial és el centre de la narrativa d’aquesta història d’una tecnologia aparentment insignificant però altament significativa: el filferro espinós. El llibre ressegueix els seus usos en l’agricultura, la guerra i la repressió des de 1874 fins a la Segona Guerra Mundial, entenent-los com diverses expressions d’un sol fenomen característic de la configuració ecològica de la modernitat: el control de l’espai a gran escala a través del dolor. La mirada de Netz, que es reivindica com a materialista i beu de la història ambiental i la història animal, mostra com els canvis en l’estructura topològica del paisatge (línies de connexió i desconnexió) han marcat decisivament els destins d’humans i animals al llarg del segle XX.
Segons l’antropòleg Bruno Latour, “Alambre de púas renova la interpretació de què significa per a qualsevol animal o humà estar tancat dins un territori o estar-ne exclòs. Aquest llibre és una obra mestra de la història de la tecnologia, la geografia i la topografia. És una contribució molt important a la renovació del materialisme. Mai més tornarem a mirar un tancat de la mateixa manera”.
Margarita Díaz-Andreu (Universitat de Barcelona – ICREA) “Geografías del conocimiento arqueológico: relaciones entre los arqueólogos españoles y británicos en el siglo XX”. Presentació del llibre: Archaeological encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century
25/03/2014, Institut d’Estudis Catalans.
El Fons Pericot de la Biblioteca de Catalunya contiene una selección casi completa de la correspondencia académica mantenida por el catedrático de Prehistoria de la Universitat de Barcelona, Lluís Pericot (1899-1978). El análisis de un millar de cartas enviadas por arqueólogos británicos allí guardadas nos permite una visión novedosa sobre contactos entre las Arqueologías española y británica durante las décadas centrales del siglo XX. La relación epistolar no sólo nos permite realizar una descripción minuciosa del carácter de las relaciones internacionales entre los dos paíse y de la cronología de ciertos eventos, sino – y esto es lo más novedoso en el análisis que propongo – a platearnos preguntas desde la óptica de la geografía del conocimiento. ¿Influye la geografía en la producción, consumo y circulación del conocimiento? En mi charla se analizará hasta qué punto es relevante el lugar donde se produce el saber, si éste influye en el contenido y la naturaleza de la producción científica y si tiene un efecto en las redes académicas de las que forman parte. Por otra parte, se examinan las condiciones en las que se transmite el conocimiento y los medios que se emplean para ello y cómo esto puede afectar a la recepción del mismo. En último lugar se realiza una reflexión sobre poder y conocimiento, enlazando así el quehacer cotidiano académico con la fuerza que tienen grandes ideologías como el nacionalismo y el colonialismo.
Massimiano Bucchi (Universitá di Trento), Il pollo di Newton. La scienza in cucina. 20/05/2014, 19:00h. IEC.
Que la cuina és un espai d’experimentació, un autèntic laboratori de prova i innovació, no ho pot discutir ningú a aquestes alçades; i no només pels espectaculars enginys tecnològics d’algunes cuines de cuiners d’aquesta globalització gastronòmica amb els productes de la qual – estrelles mediàtiques incloses– ens bombardegen contínuament.
Què ha fet la ciència per la cuina? Però, sobretot, què ha fet la cuina per la ciència?
El cas és que la cuina és i ha estat sempre un espai d’elaboració i circulació de coneixement i la cuina ocupa també un lloc important en la imatge pública de la ciència, com ens demostra Massimiano Bucchi al seu darrer llibre Il pollo di Newton. La scienza in cucina.
Coordinadors: Jaume Sastre (CEHIC-UB), Clara Florensa (CEHIC-UAB), Pepe Pardo (IMF-CSIC).
Organitzat per: SCHCT, Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB) i la IMF-CSIC.
