Objectes perduts: explica i exposar ciència a museus i altres llocs públics

Coordinadors:

Alfons Zarzoso (MHMC) & Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Cicle coordinat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Institució Milà i Fontanals (CSIC).

Resum:

Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència.

El cicle planteja quatre sessions centrades en objectes que, malgrat haver estat emprats com a patrimoni científic, presenten línies poc definides, atesa la seva procedència, els seus usos i els règims d’exhibició als quals van ser sotmesos.

En aquesta edició volem fixar la mirada en la creació d’objectes científics. Ens interessa saber com es creen determinats objectes, qui els fomenta i com s’executen, quins usos tenen i com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

A les sessions que proposem, farem una mirada cap a dos tipus d’objectes: els derivats de determinades pràctiques mèdiques de la segona meitat del segle XIX i els definits com a part d’una política d’expansió colonial.

En el trànsit cap a l’estabilització com a objectes de ciència, i després cap a l’adquisició de nous significats, interessa veure quins són els espais de creació i producció de significats (hospital, colònia) i també les formes de presentació i exhibició pública o privada, espectacular o discreta (museus, escoles).

La selecció dels convidats mostra, d’altra banda, que la història de la ciència es pot veure enriquida per altres perspectives i metodologies historiogràfiques com ara la història de l’art, la història de les emocions i l’antropologia o etnografia històriques.

Número de col·loquis dins del cicle: 3

Alba del Pozo (Leeds, Institut Cervantes) i Maribel Morente (UCM), Presentació del monogràfic “Models Anatòmics” de Dynamis 2016. 20/12/2016, IEC, Barcelona.

Luis Ángel Sánchez (UCM), “Exhibiciones etnológicas vivas en las exposiciones universales, coloniales, misionales y comerciales españolas”. 23/02/2017, IEC, Barcelona (Atenció: aquesta sessió començarà a les 18h.)

Michael Sappol (National Library of Medicine, Bethesda, WA, EUA), “Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950”. 23/03/2017, IEC, Barcelona.

Ponents:

Alba del Pozo (Leeds, Instituto Cervantes) És doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2013), màster en Literatura Comparada (2009) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigadora postdoctoral del Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura des de 2014 i professora de l’Instituto Cervantes a Leeds des de 2015. Especialitzada en literatura i cultura espanyola del canvi de segle XIX-XX, des d’una perspectiva vinculada als estudis de gènere, els estudis culturals i la història de la ciència, treballant especialment qüestions relacionades amb la construcció cultural de la malaltia i els discursos científics. Ha coeditat el número monogràfic “Literatura Comparada i Estudis Culturals” a 452F (2010), el volum La piel en la palestra: estudios corporales II (2011) i ha publicat recentment una edició de la novel·la Pityusa (2014 [1907]) de José María Llanas Aguilaniedo. En els últims anys, ha publicat articles sobre diverses qüestions relacionades amb la cultura del tombant de segle a Dynamis, Journal of Spanish Cultural Studies, Bulletin of Hispanic Studies o Neophilologus, entre d’altres. Ha participat en congressos internacionals a Mèxic, Bèlgica o Regne Unit, a més d’haver estat investigadora visitant en la Université Paris 3 (França) i en la University of Leeds (Anglaterra). Actualment es troba preparant una monografia sobre les representacions de la malaltia i el gènere en literatura espanyola del tombant de segle XIX-XX.

Maribel Morente (Universidad Complutense de Madrid) És professora associada d’Història de la Infermeria a la Universidad Complutense de Madrid. És doctora en Història amb una recerca sobre imatge i cultura de la malaltia a l’Europa medieval. Ha publicat articles a diferents revistes d’història de la ciència espanyoles sobre els usos de les imatges en medicina medieva i moderna. També sobre la cultura material dels col·legis de cirurgia de l’Espanya de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ha participat en activitats educatives i expositives amb les col·leccions mèdiques de la Complutense i en projectes de comunicació art-ciència de la FECYT. Forma part del projecte de recerca HAR2015-64313-P “Del Gabinete de Maravillas al Museo Anatómico Popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina”.

Luis Ángel Sánchez Gómez (Universidad Complutense de Madrid). Professor del Departament de Prehistòria de la Facultat de Història de la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat de manera extensa la seva disciplina en els àmbits de la història de l’imperialisme i de la història de les exposicions, en especial les colonials i les de les missions religioses. Autor prolífic, entre d’altres treballs dels llibres: Un imperio en la vitrina: el colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003 i Dominación, fe y espectáculo: las exposiciones misionales y coloniales en la era del imperialismo moderno (1851-1898). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2013.

Michael Sappol (National Institutes of Health) Historiador a la History of Medicine Division de la National Library of Medicine i en l’actualitat Fellow del Swedish Collegium for Advanced Study a Uppsala. Es va doctorar en Història a Colúmbia el 1997. El seu treball s’ha centrat en la història cultural del cos, la història de les representacions mèdiques i anatòmiques i del cos, la història de pràctiques mèdiques alternatives i populars i la història del cinema mèdic. Ha comissariat l’exposició Dream Anatomy (2003) sobre la història de la il·lustració anatòmica i l’exposició Visible Proofs (2006) sobre la història de la medicina forense i, amb Paul Theerman, Rewriting the Book of Nature; Charles Darwin and the rise of Evolutionary Theory (2009). Autor de nombroses publicacions, entre d’altres llibres: A Traffic of Dead Bodies, Anatomical Dissection and Embodied Social Identity in 19th-century America (2002); editor també de llibres, amb Stephen Rice, A cultural history of the human body in the age of Empire, 1800-1920 (2010) o més recentment de Hidden Treasure (2012). Aviat ha d’aparèixer el llibre How to Get Modern with Scientific Illustration: Fritz Kahn, Pictured Knowledge and the Visual Rhetoric of Modernity, 1916-1960 (2017). Treballa ara en fotografia anatòmica i en anatomies “queer”.