Cine

Cine Fòrum: Màquines, pensament i poder

Arran de l’exposició La màquina de pensar: Ramon Llull i l’«ars combinatoria», us proposem un cicle de cinefòrum on, a partir de dues pel·lícules, s’oferirà una oportunitat per endinsar-se en les interseccions de la creació cinematogràfica i aspectes essencials de processos de producció, circulació i gestió de coneixement.Canal La màquina de pensar a FilminAmb aquest cicle, prenem el cinema, una vegada més, com a eina de reflexió i discussió per abordar, amb un plantejament decididament històric, a partir d’alguns dels aspectes de l’obra de Llull que proposa l’exposició, qüestions candents relacionades amb l’art, la filosofia i la ciència, i el seu paper en la construcció de la societat en la qual vivim.S’han escollit dos films que responen a dos aspectes de Llull destacats en l’exposició. L’un al voltant de l’Ars Magna, la seva màquina lògica de pensar: Pi: fe en el caos; Darren Aronofsky, 1998, i l’altre sobre la condició de Llull com a pensador en la cruïlla de les tres cultures: El séptimo sello; Ingmar Bergman, 1957).Durant les sessions de cinefòrum es comenten aquestes pel·lícules i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure les cintes senceres abans d’assistir a cada una de les dues jornades. Aquestes tertúlies aniran a càrrec d’un o més especialistes en el tema del dia.Les pel·lícules estan disponibles al catàleg de Filmin, així com una selecció més àmplia, a l’apartat corresponent a La màquina de pensar: Ramon Llull i l’«ars combinatoria».

Coordina: Carlos Tabernero Holgado (CEHIC)

 

Durant els cine fòrum es comenta la pel·lícula i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure la pel·lícula sencera abans de la sessió.

Primera sessió. Pi fe en el caos:

En aquesta primera sessió, ens centrarem en l’Ars Magna de Llull i la seva connexió amb el camps actuals de la informàtica i la intel·ligència artificial. Així, acompanyarem Max Cohen en la seva cerca d’una explicació total de la natura amb números, de manera que l’anàlisi de qüestions relacionades amb la religió, el misticisme i l’aplicació de les matemàtiques per conèixer l’univers ens permetrà explorar el desenvolupament de la màquina lul·liana i les seves projeccions en la vida moderna.

Durant el cine fòrum es comenta la pel·lícula i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure la pel·lícula sencera abans de la sessió.

Sinopsi:

Max és un matemàtic brillant que està a punt de fer el descobriment més important de la seva vida: la descodificació del sistema numèric que regeix l’aparent caos del mercat borsari. Però, primer, ha de trobar el valor del nombre pi. Mentre s’acosta a la veritat, i afectat periòdicament per unes migranyes brutals, Max és assetjat per una agressiva firma de Wall Street i una secta jueva que pretén desxifrar els secrets amagats darrere dels textos sagrats. Tots anhelen apropiar-se de la imminent troballa de Max.

Segona sessió. El séptimo sello

En aquesta sessió ens centrarem en el diàleg entre cultures associat al context geohistòric de Llull. Amb Det sjunde inseglet (El séptimo sello), «un intent de poesia moderna, que tradueix les experiències vitals d’un home modern en una forma que tracta molt lliurement els fets medievals», segons el mateix Bergman, ens endinsarem en les connexions entre les complexes dinàmiques interculturals de l’Europa del segle XIV i els reptes que se’ns plantegen en el mateix sentit a l’Europa contemporània.

Sinopsi:

Suècia al segle XIV. Un cavaller turmentat i ple de dubtes torna al seu castell després de deu anys d’inútils lluites a les croades, i la Mort s’hi presenta reclamant-lo. Amb l’esperança d’obtenir alguns coneixements abans de morir, el cavaller repta la Mort a una partida d’escacs. Mentre juguen, el cavaller observa certes escenes de crueltat i patiment que suggereixen les tortures i injustícies a Alyosha descrites per Ivan Kamarazov. Les imatges i els presagis del film són medievals, però el discerniment psicològic és modern alhora que eròtic, fet que afegeix tensió i fins i tot sensació de turment.

Share

TERÀPIES DE CINE – Dependències de Postguerra

Casa Orlandai – Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB)

Coordinan: Carlos Tabernero y FernandoVidal

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Unitat d’Història de la Medicina

Facultat de Medicina – Universitat Autònoma de Barcelona

¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En ‘TERAPIAS DE CINE’ exploramos cómo el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y cómo contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.

El ciclo ‘DEPENDENCIAS DE POSGUERRA’ pretende analizar el papel del concepto de dependencia en los procesos de (re)construcción de las sociedades contemporáneas durante la década inmediatamente posterior al fin de la II Guerra Mundial.

1. Presentación del ciclo / Sesión 1: Desesperanzas

Ponente/moderador: Jorge Molero (CEHIC-UAB)

Fecha: Jueves, 21 de Abril de 2016, 19:00 h

Película

Director

Año

Duración

The lost weekend

Billy Wilder

1945

101 minutos

The lost weekend explora procesos de desintegración física, intelectual y emocional a través de un retrato antropológico y político de la adicción.

2. Prescripciones

Ponente/moderador: Fernando Vidal (ICREA-CEHIC-UAB)

Fecha propuesta: Jueves, 5 de Mayo de 2016, 19,00 h

Película

Director

Año

Duración

Bigger than life

Nicholas Ray

1956

95 minutos

Bigger than life aborda la complejidad de las relaciones entre médicos, pacientes y sistema en relación con la generación y gestión de conocimiento científico-médico.

Links de la Casa Orlandai:

http://casaorlandai.cat/activitat/terapies-de-cine-v-desesperances/

http://casaorlandai.cat/activitat/terapies-de-cine-v-prescripcions/

Share

HOSPITALS EN TEMPS DE GUERRA

Dimecres, dia 29 d’abril de 2015 a les 18.00h

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

Palau de Cerveró 

Plaça de Cisneros, 4

46003 València
Sessió que obri la programació de primavera -cinema, exposicions, simposis, presentació de llibres, etc.- dedicada als hospitals en temps de guerra.

unnamed

Share

Teràpies de Cinema III: Planet of the Apes

Cicle “Teràpies de Cinema III: Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques mitjançant el cinema”

“L’animal humà”
Pel.lícula: Planet of the Apes (Franklin J. Schaffner, 1968)
112 min, VOS Castellà

Ponent: Annette Mülberger i Thomas Sturm (CEHIC, Dept. Filosofia / UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Dimarts, 29 Abril, 19,00 h

‘Planet of the apes’ ens convida a reflexionar críticament sobre la condició humana i sobre l’arquitectura social i cultural de les societats occidentals contemporànies. La inversió de papers entre ximpanzés i goril.les d’una banda i humans per l’altre ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en els complicats mecanismes de construcció cultural (incloent el punt de vista de la biologia i de la psicologia) de la condició humana.

Més informació

Següents actes:

Dolor i gènere. Viskningar och rop (Gritos y susurros) (Ingmar Bergman, 1972), amb Carlos Tabernero (CEHIC)
13/5

Michele Catanzaro (ponent de ciència Ateneu Barcelonès)
Carlos Tabernero (CEHIC)

Share

TERAPIAS DE CINE. III ciclo de cine, ciencia y medicina

Abril/Mayo 2014
Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència
(CEHIC-UAB)

Coordinadores:
Carlos Tabernero / Fernando Vidal (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE’ exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.

2. Historias de alteridad
Ponente/moderador: Jorge Molero (CEHIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Martes, 29 de Abril, 19,00 h

Freaks (Tod Browning, 1932) nos ofrece la posibilidad de examinar nuestra percepción sobre lo que somos en contraposición a lo que son ‘los otros’, o en este caso, ‘los monstruos’. Freaks es una película sin concesiones que cuestiona las bases socio-culturales (y por tanto también las explicaciones científico-médicas) de la exclusión. La apuesta de Browning en este gran clásico de la historia del cine no deja a nadie indiferente.

Película: Freaks 
Director: Tod Browning
Año: 1932 
Curación: 64 minutos

Programa

Share

TERAPIAS DE CINE. III ciclo de cine, ciencia y medicina

Abril/Mayo 2014

Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB) –
Coordinadores:
Carlos Tabernero / Fernando Vidal (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE’ exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.

1. Presentación de TERAPIAS DE CINE III. CUERPO E IDENTIDAD: PERSPECTIVAS CIENTÍFICO-MÉDICAS A TRAVÉS DEL CINE

Envejeciendo
Ponente/moderador: Fernando Vidal (CEHIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Martes, 22 de Abril, 18,30 h

Amour (Michael Haneke, 2012) es una invitación a explorar el duro proceso de desintegración física, intelectual y emocional que acompaña a la muerte. A través de una mirada que es a un tiempo antropológica, sociológica, psicoanalítica e incluso política, Haneke explora los difíciles territorios del dolor y la impotencia, y plantea preguntas clave, entre muchas otras, sobre lo que entendemos por salud, enfermedad y el papel de la medicina en estos procesos.

Película: Amour  
Director: Michael Haneke
Año: 2012
Curación: 127 minutos

Programa

Share

Cicle: “Geografies audiovisuals”

Col·loquis de la SCHCT:

Dijous, 27 de febrer, 2014
IEC, Barcelona, 18:00 hrs.

Cicle: “Geografies audiovisuals”
Presenten: Fernando Vidal (ICREA/CEHIC-UAB) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)
La pel·lícula, com a vehicle d’expressió artística, ofereix un mitjà únic en la seva capacitat disposar visualment narratives a l’espai. Per això, la pantalla pot ser un mitjà idoni per a explorar de la narrativa ‘espacial’ en història de la ciència amb propostes que traspassen l’àmbit acadèmic i el poden enriquir. El cicle visual de Geografies del Coneixement ofereix una mostra de projectes des de l’àmbit del cinema, del documental i de l’art que se serveixen de la mirada audiovisual per posar de manifest com els llocs, els espais, els territoris… condicionen i tensen les relacions entre poder i coneixement. La primera sessió del cicle analitza la pel·lícula, Das Experiment, d’Oliver Hirschbiegel, i la seva articulació narrativa d’un espai experimental molt particular.

Pel·lícula: Das experiment (El experimento); Oliver Hirschbiegel, 2001

Resum: El cine es un dels espais de la cultura contemporània que més ha abordat i problematitzat la relació entre les ciències i mecanismes de construcció i gestió socio-cultural. La pel·lícula Das experiment (El experimento; Oliver Hirschbiegel, 2001), a través de la dramatització del Stanford Prison Experiment de 1971, explora l’ètica de l’espai experimental. A partir d’aquesta pel·lícula, en aquesta sessió es pretén problematitzar des de diversos punts de vista (història de la ciència, estudis culturals, sociologia, estudis de cine) un dels escenaris clau del que podem anomenar les ‘Geografíes del Coneixement’.

La següent sessió del cicle serà:
Projecció del documental: “La Piedra Ausente” de Sandra Rozental i Jesse Lerner el 21 d’abril de 2014, IEC, amb comentaris per videoconferència de Sandra Rozental.

Share

L’Institut López Piñero i la Universitat de València organitzen cicle de cinema sobre el càncer

CICLE DE CINEMA: Càncer, el repte de les mil cares

Organitza: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), amb seu al Palau de Cerveró, i l’Aula de Cinema de la UVEG.

Lloc: Palau de Cerveró (Plaça de Cisneros, 4. València).

Projeccions:
– Dijous, 10 d’octubre de 2013, 18 hores.
Planta 4ª (Antonio Mercero, Espanya, 2003, 101′).

– Dijous, 17 d’octubre de 2013, 18 hores.
El doctor (The Doctor, Randa Haines, EUA, 1991, 128′).

– Dijous, 24 d’octubre de 2013, 18 hores.
Mi vida sin mí (Isabel Coixet, Espanya/Canadà, 2003, 106′).

– Dijous, 31 d’octubre de 2013, 18 hores.
Amar la vida (Wit, Mike Nichols, EUA, 2001, 98′).

Les projeccions seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia, a càrrec d’un membre de l’Aula de Cinema i d’un científic expert en la matèria. Així mateix, amb posterioritat a la projecció de la pel•lícula, s’obrirà un col•loqui en el qual podrà participar el públic assistent.

Share

La Universitat de València i IHMC López Piñero presenten cicle cinema ‘Aborto’

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), amb seu al Palau de Cerveró, i l’Aula de Cinema de la UVEG presenten el cicle cinematogràfic Aborto: un derecho cuestionado.

Les projeccions seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia a càrrec de l’Aula de Cinema de la Universitat i un col·loqui posterior en què podrà participar el públic assistent.

Sessions:

– Dimarts, 5 de març. Un asunto de mujeres (Un affaire de femmes, Claude Chabrol, França, 1988).

– Dijous, 14 de març. Decálogo 2. No tomarás el nombre de Dios en vano (Dekalog dwa, Krzysztof Kieslowski, Polònia, 1989).

– Dijous, 21 de març. Ruth, una chica sorprendente (Citizen Ruth, Alexander Payne, EUA, 1996).

– Dimarts, 26 de març. Lago de fuego (Lake of fire, Tony Kaye, EUA, 2006).

Hora: 18h.

Lloc: Sala de conferències de l’IHMC López Piñero (Palau de Cerveró). Plaça Cisneros, 4. CP 46003. València

Organitza: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i Aula de Cinema de la Univesitat de València.

Per a més informació sobre cicle: http://www.ihmc.uv-csic.es/

Share

Cicle de cinema: Observant l’Univers. IHMC – València

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), amb seu al Palau de Cerveró, i l’Aula de Cinema de la UVEG presenten el cicle cinematogràfic Observant l’Universo.

Les projeccions seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia a càrrec de l’Aula de Cinema de la Universitat i un col·loqui posterior en què podrà participar el públic assistent.

Sessions:

– Dijous, 22 de novembre. Cartesius (Roberto Rossellini, Itàlia, 1974).

– Dijous, 29 de novembre. Einstein y Eddington (Philip Martin, Regne Unit, 2008).

– Dijous, 13 de desembre. La luna en directo (The Dish, Rob Sitch, Austràlia, 2000), i el curtmetratge Viaje a la luna (Le voyage dans la lune, Georges Méliès, França, 1902).

Hora: 18h.

Lloc: Sala de conferències de l’IHMC López Piñero (Palau de Cerveró).

Organitza: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i Aula de Cinema de la Univesitat de València.

Per a més informació sobre cicle: http://www.ihmc.uv-csic.es/

Share