Cine

Cicle cine: Experiments en psicologia

Cicle: Experiments en psicologia: traspassant els límits?

Organitza: IHMC i Aula de Cinema de la UVEG. Películes  V.O.S.E.

– Dijous 12 abril (18 h). Corredor sin retorno (Shock Corridor, Samuel Fuller, Estats Units, 1963).

– Dijous 19 abril (18 h). I… como Ícaro (I… comme Icare, Henri Verneuil, França, 1979.

– Dijous 26 abril (18 h). El experimento (Das Experiment, Oliver Hirschbiegel, Alemanya, 2001).

Les projeccions, que tindran lloc en la sala de conferències del Palau de Cerveró, seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia a càrrec de Marcos Bonet, psicòleg i alumne del Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica. Així mateix, després de cada una de les projeccions, s’obrirà un col·loqui en el qual podrà participar el públic assistent.

Més informació: http://www.ihmc.uv-csic.es/peliculas.php?idioma=Val#93

Share

Cine i Ciència: Vackimes, 8 de març a l’IEC

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència

(Coordinat per Carlos Tabernero Holgado)

Beasts, Men and Mutant Categories: a cinematic panorama

Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico

Sophia Vackimes

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Dijous, 8 de març, a les 7 pm

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans – Carrer del Carme 47, Barcelona

La ciencia ficción es un género literario que en sus orígenes buscaba presentar mundos alejados y fantasiosos, utopías y distopias de las cuales podían desprenderse fuertes críticas y especulaciones sociales. Desde sus orígenes ha abordado temas de interés científico y tecnológico que han criticado los modos en que la biología, la medicina y, hoy en día, las biociencias alteran al mundo natural. Basada en una selección de escenas provenientes de largometrajes comerciales de ciencia ficción, esta presentación hará un seguimiento de la genética contemporánea y los intentos del cine comercial por hacerla inteligible, y cómo poco a poco esta gran innovación científica ha logrado consolidar su imagen en el cine mientras que su sentido científico se ha banalizado.

Nota: por razones de tiempo, NO se proyectará la película The boys from Brazil (F.J. Schaffner, 1978). No obstante, la presentación incluirá la proyección de secuencias de diversas películas.

Share

Cicle de cinema: Identitat i ambigüitat sexual (IHMC-València)

Share

Cicle Cine i Ciència amb Tim Boon

Col·loquis SCHCT 2011-2012
Cicle Cine i Ciència

The British science documentary’s transition from film to television
Tim Boon. Head of Research and Public History, The Science Museum, London (UK)

Coordinat per Carlos Tabernero Holgado

Dijous, 9 de febrer, a les 7 pm
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans – Carrer del Carme 47, Barcelona

In May 1964, the BBC broadcast the first programmes in its long-running science documentary series, Horizon. In formal terms, this represented a return to a more cinematic mode of science documentary; these were almost exclusively programmes shot and edited on film, complete in advance of broadcast. For the previous decade and a half, the emphasis in non-fiction television had been on live programmes, whether studio-based or outside broadcast. This return to the ‘prestige documentary’ form for television science programming raises questions in our understanding of science’s representation in the moving image. Film and television historians have generally assumed the two media to have been quite separate. But in our case, there are also clear continuities between documentaries made for projection in public spaces and television produced for private viewing in the home. Some of these continuities are in personnel. Not only did the eminent documentarist Paul Rotha run the BBC’s Documentary Department from 1953 to 1955, but certain filmmakers also made the transition to television. Ramsay Short, director of many of the first Horizon programmes, was one such, starting at the Shell Film Unit, directing films such as A Light in Nature (1960), made for the Royal Society’s Tercentenary celebrations.

This presentation will feature examples of early Horizons and A Light in Nature in addition to earlier science documentary films. It will explore questions of what science television owes to earlier film conventions, and what characteristics, developed within the constraints of live broadcasting, have made their way into the established forms of science on television. Along the way, we will also learn much about the ways in which science was being represented to the British public during the Cold War.

Share

IHMC organitza cicle cinema ‘Visions de l’obesitat’

Share

Cine i Ciència: MUMFORD per García-Reyes, Sastre i Valentines

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència

Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocràcies dels anys 30 a través del documental The City de Lewis Mumford

Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre Juan, Jaume Valentines Álvarez

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universitat Autònoma de Barcelona

Dijous, 12 de gener, a les 7 pm

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans

Carrer del Carme 47, Barcelona

La paraula tecnocràcia ha recorregut el segle XX i ha estat pronunciada amb diferents entonacions i significats per llavis molt diversos. Avui, a principis del segle XXI, torna a aparèixer als mitjans de comunicació per referir-se als economistes neoliberals que encapçalats per homes com Lucas Papademos o Mario Monti estan cridats a salvar països com Grècia o Itàlia des del seu suposat coneixement expert i tècnic de les lleis de l’economia. Ahir es podia referir al sector del franquisme menys interessat en els principis ideològics del Movimiento i més en els resultats macroeconòmics d’una economia capitalista liberal. I abans d’ahir es podia referir als enginyers nord-americans del Technocracy Movement liderat per Howard Scott que a la dècada de 1930 proposaven un sistema que superés les ineficiències del capitalisme a través del govern dels enginyers.

En l’article Ciencia y Crisis: Auge de la tecnocracia y empoderamiento de sus resistencias (1914-2011), que apareixerà publicat en breu a la revista Ecléctica, hem fet una panoràmica divulgativa a sis mans de les relacions entre ciència i crisi durant el segle XX. Ens hem aturat especialment a la convulsa dècada de 1930 i les diverses propostes de tecnocràcia de què va ser testimoni, entenent com a tecnocràtica qualsevol ideologia que defensi la gestió científica d’allò social. La nostra intenció en aquest cinefòrum és explorar el debat polític sobre la tecnologia als Estats Units durant la dècada de 1930 a través del suculent documental The City i obrir un debat sobre el significat de tecnocràcia, ahir i avui.

The City fou produït per l’American Institute of Planners, finançat per la Carnegie Corporation, dirigit pels fotògrafs Willard Van Dyke i Ralph Steiner, i estrenat a la New York World’s Fair de 1939, a la secció de ciència del pavelló dels Estats Units. El seu objectiu és la defensa de les ciutats-jardí com a opció urbanística de futur (inspirats en el cas de Greenbelt, Maryland) i la seva estructura és deutora de la concepció de la història de la tecnologia de Lewis Mumford, que en fou el guionista. Al seu llibre Technics and Civilization (1934), Mumford divideix la història de la humanitat en tres grans etapes (eotècnica, paleotècnica i neotècnica) diferenciades per l’ús de diferents fonts d’energia i diferents tecnologies. El documental també estructura la seva mirada a la història de la ciutat en tres parts lligades a la seva constitució tecnològica: la ciutat preindustrial, la ciutat industrial, i finalment la proposta de solució de la ciutat-jardí, en la qual home, màquina i natura trobarien de nou l’equilibri que les aglomeracions industrials havien trencat.

Estem davant d’una petita joia audiovisual, exponent del boom del documental social nord-americà (en la línia de títols com The Plow that Broke the Plains [1936] o The River [1937], de Pare Lorentz), que combina magistralment la narració, el montatge i la música (d’Aaron Copland) per tal de defensar una determinada visió de la ciutat i el rol social de la tecnologia.

Share

Cicle ciència i literatura: l’illa del doctor Moreau

El dimecres 23 de novembre tindrà lloc a la biblioteca Sagrada Família de Barcelona (Provenza, 480) la segona conferència del cicle “Ciència, literatura i historia. Una cruïlla inevitable: L’escàndol de la vivisecció a la literatura de l’Anglaterra victoriana”, impartida pel profesor Jordi Lamarca (URV).

La conferencia s’acompanya d’una lectura prèvia amb l’objectiu d’estimular i enriquir el debat posterior, que en aquest cas és la novel·la d’H.G. Wells L’illa del doctor Moreau.

Com a complement d’aquesta lectura des de l’organització de l’acte s’ha preparat un breu Dossier de lectura d’H.G. Wells que es pot descarregar.

Share

Cicle ‘Cine i Ciència’ (col·loquis SCHCT)

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència

Coordinat per Carlos Tabernero (CEHIC)

El cinema i la ciència són dos conjunts de pràctiques i discursos, es a dir, de formes d’acció i interacció quotidiana entre persones, col·lectius i institucions, que juguen un paper bàsic en la construcció i el funcionament de les societats contemporànies, i que presenten interseccions molt diverses i multidimensionals.

El cicle ‘Cinema i Ciència’ convida a explorar i experimentar el cinema com vehicle de construcció i reflexió sociocultural en relació amb processos de generació, circulació i gestió de coneixement científic, mèdic i tecnològic.

Directament relacionat amb els debats actuals sobre popularització en els àmbits dels estudis socials i de la història de la ciència, el cicle pretén contribuir a l’anàlisi del cinema, entre altres mitjans de comunicació, com un espai on es posen de manifest les complexes relacions entre la ciència i els seus públics, i on experts i profans interaccionen dins dels processos de construcció sociocultural de la ciència, la medicina i la tecnologia.

Per tot això, aquest cicle també pretén explorar el cinema com eina fonamental de recerca, documentació i docència per la història de la ciència en relació amb les transformacions socioculturals del segle XX.

Així, aquest primer cicle de ‘Cinema i Ciència’ s’estructura en set sessions que reflecteixen l’amplitud i heterogeneïtat d’aquest camp de recerca, incloent-hi: la tràgica història del biòleg Paul Kammerer i les implicacions polítiques dels seus experiments, amb la pel·lícula germanosoviètica Salamandra (1928), presentada per Klaus Tashwer; l’exploració de les relacions entre ideologia i tecnologia en el context nord-americà de la primera meitat del segle XX, amb la pel·lícula escrita per Lewis Mumford The City (1939), presentada per Jaume Sastre; una panoràmica sobre les relacions entre cinema i genètica al llarg del segle XX, amb la pel·lícula The boys from Brazil (Franklin J. Schaffner, 1978), presentada per Sophia Vackimes; una reflexió sobre cinema i propaganda sanitària a l’Europa d’entreguerres, amb la pel·lícula El enemigo en la sangre/Enemy in the blood (Walter Ruttman, 1931; en versió espanyola de Díaz Alonso, amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora); una introducció a la representació de la geologia i la paleontologia al cinema espanyol, amb la pel·lícula La Historia de un mundo perdido (1951, amb guió científic del Dr. Miquel Crusafont i Pairó); i dos sessions sobre les relacions entre les ciències naturals i la televisió, la primera centrada en produccions britàniques, presentades per Tim Boon, i la segona sobre el impacte de la sèrie El Hombre y la Tierra (1973-1980) de Félix Rodríguez de la Fuente en l’Espanya dels anys 70, presentada per Carlos Tabernero.

CALENDARI I PROGRAMA

“The Toad Kisser and the Bear Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer” + Projecció de la pel·lícula Salamandra. Klaus Taschwer (periodista de “Der Standard”, Viena). Coordinat per Oliver Hochadel (IMF). 30 de setembre de 2011.

“Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocràcies dels anys 30 a la llum del documental The City de Lewis Mumford”. Projecció de la pel·lícula The City (1939). Presentació per Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre i Jaume Valentines (CEHIC). 12 de gener de 2012.

“Natural History Filmmaking / Science on Television”. Projecció presentada per Tim Boon (Science Museum, London). 9 de febrer de 2012.

“Beasts, Men and Mutant Categories; a cinematic panorama / Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico”. Projecció de la pel·lícula The boys from Brazil (Franklin J. Schaffner, 1978). Presentació per Sophia Vackimes (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural). 8 de març de 2012.

“L’enemic a la sang: medicina i ordre a l’Europa d’entreguerres”. Projecció de la pel·lícula L’enemic a la sang (Walter Ruttman, 1931; versió espanyola de Díaz Alonso, amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora). Presentació per Alfons Zarzoso (CEHIC-MHMC). 18 d’abril de 2012.

“Geología y Paleontología españolas, del museo a la pantalla. Un tema inédito en el cine español de la primera mitad del siglo XX”. Projecció de la pel·lícula La Historia de un mundo perdido (1951, amb guió científic del Dr. Miquel Crusafont i Pairó). Presentació per Carlos Acosta (CEHIC). 25 d’abril de 2012.

“Documentales sobre vida salvaje para tiempos salvajes: Félix Rodríguez de la Fuente y ‘El Hombre y la Tierra’ en la España de los años 70”. Projecció de dos capítols de la sèrie El Hombre y la Tierra (1973-1980). Presentació per Carlos Tabernero (CEHIC). 17 de maig de 2012.

Share

Conferència de Taschwer + pel·lícula “Salamandra”

El 30 de setembre, Klaus Taschwer, periodista del diari austriac “Der Standard” impartirà la conferència “The Toad Kisser and the Bear Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer” a la Residència d’Investigadors del CSIC (10:00-11:30).

La conferència anirà seguida de la presentació exclusiva de la pel·lícula Salamandra (12:00-13:00), sent la primera sessió d’un cicle de CINE i CIÈNCIA que tindrà lloc a Barcelona durant els pròxims mesos mitjançant la col·laboració entre la SCHCT, el CEHIC, i l’IMF. L’acte de Taschwer està organitzat i serà presentat per Oliver Hochadel, de la Institució Milà i Fontanals.

A continuació, el resum de la conferència i pel·lícula presentades per Klaus Taschwer:

The Toad-Kisser and the Bear-Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer

Paul Kammerer (1880–1926) was one of the most controversial and tragic figures in the history of biology of the early 20th century. For a  quite short time, the Viennese zoologist became world-famous with his  experiments with toads and salamanders that showed the inheritance of  acquired characteristics.

In 1926, a zoologist from New York came to Vienna and found out that a  conserved midwife-toad, one of the crucial specimens of Kammerer’s collection, had been manipulated. A few weeks after this discovery was revealed in the magazine Nature, Kammerer committed suicide, which of  course was interpreted as a confession of guilt. Consequently, his neo-Lamarckist theories were banned in the West (but not in Soviet-Union,  where it served as a basis for Lyssenkoism) until very recently.  (Today, his experiments are being re-evaluated in the light of  epigenetics.)

The criminal case itself, the topic of hundreds of accounts (one book, book-chapters, articles, dissertations), is still unsolved. In my presentation, I will offer a new theory, which for the first time names a possible suspect other than Kammerer and a surprising motive for the manipulation. Thereby, I will also shed new light on the intense politicisation of science and especially biology already in the 1920ies.

CINE i CIÈNCIA

Salamandra: a rare science movie

Kammerer’s story and his tragic fate became the subject of the movie “Salamandra”, a German-soviet co-production, which was shot 1928 in Germany. The Soviet secretary of culture himself, Anatoli Lunatscharskij, wrote the script, his wife played the part of Mrs. Kammerer. The highly controversial silent movie was forbidden in Weimar Republic for political reasons and only shown in Russia. Therefore most of the existing summaries are completely distorted. If you wish to see this rare movie, I’d be happy to provide a copy with translated Russian inserts and a short introduction.

Share