Col·loquis i seminaris

Seminari de Sébastien Plutniak

Dimarts 4 de març, 12:15h al  CEHIC

Sébastien Plutniak (Centre d’étude des rationalités et des savoirs, EHESS, Toulouse).
“Integration of Standards into the Caveman’s Realm : A (short) Story of Multidimensional analysis in French Prehistory Archaeology”

En Sébastien Plutniak ha estat com a visitant al CEHIC, i ens presenta el seu projecte de recerca.
Aquest és el seu perfil acadèmic:

I have been trained both as a social anthropologist and as a prehistory archaeologist. I am currently Phd Candidate in sociology of science at the EHESS, France, with a project devoted to an approach of formalization in French archaeology during the second half of the 20th Century. This case study leads me to deal with issues related to the innovation in the scientific activities, the relationship between sociological and methodological change and the definition of human sciences scientificity.

Share

Seminaris d’Història de la ciència, curs 2014

Felix Schirmann (Universidad de Groningen) estudiant de visita al CEHIC – UAB
“Acting on the Immoral Brain – Historical Perspectives on the Interplay of Knowledge, Order, and Action”
Divendres, 14 de febrer, 12-13:30

Lloc:
Institución Milá y Fontanals (IMF)
Carrer Egipcíaques 15, 08001 Barcelona

Més informació

Share

Nou cicle ‘Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols’

Dins dels Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT-IEC)

“Ciencia y sentimiento de la naturaleza
en los orígenes de la conservación”
a càrrec de Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid)

Dijous 16 de gener a les 19:00h a l’IEC (Carme, 47, Barcelona).

El col·loqui es podrà seguir en streaming a l’enllaç: http://videoteca.iec.cat/ i es podran enviar preguntes al ponent per twitter fent servir l’etiqueta #SCHCT_PARCS

***

El proper dijous 16 de gener a l’IEC (19h) s’inaugura el cicle ‘Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols’ en el marc dels col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) que enguany es dediquen a les Geografies del Coneixement. Aquesta sèrie de ponències revisa els aproximadament 100 anys d’història de la protecció dels espais naturals a Espanya. Tres sessions que revisen diferent moments històrics clau en el moviment conservacionista: des de la primera legislació el 1916 fins a la Guerra Civil, els anys 50 i 60, i la transició democràtica. També s’analitzaran fites com ara la creació del parc de Doñana o el cas d’aquest moviment proteccionista a Catalunya amb la protecció de la zona volcànica de la Garrotxa o els Aiguamolls de l’Empordà.

El cicle subratlla les relacions entre els científics i l’espai geogràfic i tracta de respondre a preguntes com ara quin va ser el rol dels científics i de les diferents disciplines en aquest procés?  Quines relacions es van construir entre aquests espais i la resta del territori espanyol? I amb espais anàlegs d’altres països? Quin paper van jugar els científics en l’evolució d’idees com ara “naturalesa” i “nació” al llarg del segle XX?

Santos Casado obre el cicle amb la seva ponència “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación” on aborda l’arribada de les primeres idees i pràctiques de conservació dels espais naturals fins a la Guerra Civil de 1936. Va ser una etapa de un cert creixement conservacionista on van participar actors amb diferents perfils professionals, ideològics i culturals, i on es van aconseguir els primers parcs naturals. En aquest procés, el paper dels científics i de la ciència, en un sentit ampli, ofereix aspectes d’interès precisament per la combinació d’aspectes i arguments científico-tècnics amb altres de caràcter filosòfic, estètic o polític, més o menys relacionats amb allò que en aquell moment s’anomenava “sentiment de la naturalesa”.

Santos Casado de Otaola (Madrid, 1964) és Doctor en Ciències Biològiques per la Universidad Autónoma de Madrid i va dirigir els seus interessos intel·lectuals cap a la història de la ciència i l’anàlisi social i cultural de l’activitat científica, especialment en l’àmbit de l’ecologia, les ciències ambientals i la conservació de la natura. Treballa a la Fundació Fernando González Bernáldez i és Professor Associat del Departament d’Ecologia de la Universidad Autónoma de Madrid. És autor de diverses publicacions sobre la història de les ciències naturals i dels moviments conservacionistes i ambientals a Espanya, com ara els llibres ‘Los primeros pasos de la ecología en España’ (Madrid, 1997, segona edició, 2000), ‘La escritura de la naturaleza’ (Madrid, 2001), ‘La ciencia en el campo’ (Madrid, 2001) i ‘Naturaleza patria’ (Madrid, 2010). La resta de ponències del cicle són:

Lino Camprubí (CEHIC-UAB),  Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, 19:00h,  IEC.

Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, 19:00h, IEC.

Els col·loquis de la SCHCT estan dedicats enguany a les Geografies del coneixement. Les activitats aborden diferents aspectes de la ciència en relació amb diferents espais: de salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions, d’art, de creació. Així, durant el cicle es reflexiona sobre com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic; sobre la convivència de ciència i ciutat; com canvia el coneixement científic en la seva circulació i apropiació; com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència i reflexionar sobre l’existència d’estils nacionals de ciència; com repensar les fronteres polítiques i nacionals com a eina de delimitació dels estudis històrics.

Xerrada coordinada per Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) i organitzada per la SCHCT-IEC amb el suport de les Seccions de Ciències de l’IEC.

Més informació sobre el cicle: http://arban.espais.iec.cat/2013/01/31/ciencias-e-ideologias-en-los-parques-naturales-espanoles/

Més informació sobre els col·loquis al compte de twitter @schct i al programa dels col·loquis

Share

Ciència i franquisme

Segon cicle de seminaris, curs 2013-2014 (CEHIC)
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Organitzadors: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan
Tots els seminaris tindràn lloc a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB

Divendres, 17 de gener de 2014
Miquel Àngel Marín Gelabert (Universitat de les Illes Balears)
“Epistemologia històrica i pràctiques historiogràfiques a l’Espanya del segle XX”

Share

SEMINARI LES CIÈNCIES DEL TEXT I ELS TEXTOS DE LA CIÈNCIA

Dia 9 de desembre de 2013
Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona
Barcelona, Gran Via, 585, edifici històric
Sala de Graus, de 16.30 a 19.30h.

Conferències de

16.30h
Ahmed Djebbar (catedràtic emèrit de la Universitat de Lille):
“Le mesurage et le découpage en Andalus : Des pratiques géométriques peu connues”.

18.00h
Charles Burnett (catedràtic del Warburg Institute, London University)
“Editing and Translating Latin Translations from Arabic”.
 
ORGANITZA: GRC Millàs Vallicrosa d’Història de la Ciència Àrab – Programa de doctorat Història de la Ciència (UAB/UB)
RESPONSABLES: Rosa Comes i Miquel Forcada

Share

The Debate over the “Marriage” of History and Philosophy of Science Reading group

Reading group

UAB, Departament de Filosofia

Sala de reunions, B7/113

Organisation: Thomas Sturm

 All welcome. The readings can be ordered from Thomas Sturm (Thomas.Sturm AT uab.cat).

 

Session 1 – Thursday, December 5, 2013, 11:30-1:30: The genetic/naturalistic fallacy

Hanson, N. 1962. The irrelevance of history of science to philosophy of science. Journal of Philosophy, 59, 574-586.

Giere, R. 1973. History and philosophy of science: Intimate relation or marriage of convenience? British Journal for the Philosophy of Science, 24, 282–297.

NOTE: Giere refers to: Stuewer, R. H. (ed.) 1970. Historical and philosophical perspectives of science. New York: Gordon and Breach. – All papers are here: http://www.mcps.umn.edu/philosophy/completeVol5.html

 

Session 2 – Friday, December 20, 2013, 11:30-1:30 (please bring Christmas cookies): Defending the necessity of the marriage 1

McMullin, E. 1976. History and philosophy of science – a marriage of convenience? In R.S. Cohen et al. (eds.), PSA 1974, Boston Studies in the Philosophy of Science 32 (pp. 585-601). Dordrecht: Reidel.

Kuhn, T. 1977. The relations between the history and the philosophy of science. In T. Kuhn, The essential tension (pp. 3–20). Chicago: Chicago UP.

 

Session 3 – Friday, January 17, 2014, 11:30-1:30: Defending the necessity of the marriage 2

Burian, R. M. 1977. More than a marriage of convenience: On the inextricability of the history and philosophy of science. Philosophy of Science, 44, 1–42.

Shapere, D. 1977. What can the theory of knowledge learn from the history of knowledge? The Monist, 60, 488-508.

 

Session 4 – February 28, 2014, 11:30-1:30: A marriage of reason

Krüger, L. 1978. Does a science need knowledge of its history? In: Krüger, L. (2005), Why does history matter to philosophy and the sciences? Ed. by T. Sturm, W. Carl & L. Daston. Berlin: De Gruyter, Ch. V.1.

Krüger, L. 1982. History and philosophy of science – a marriage for the sake of reason.  In L. J. Cohen, J. Łoś, H. Pfeiffer & K.-P. Podewski (Eds.), Proceedings of the VI. International Congress for logic, methodology and philosophy of science, Hannover 1979 (pp. 108–112). Amsterdam: North-Holland.

 

Session 5 – Friday, March 14, 2014, 11:30-1:30: The role of history of philosophy

Krüger, L. 1986: Why do we study the history of philosophy? Krüger, L. (2005), Why does history matter to philosophy and the sciences? Ed. by T. Sturm, W. Carl & L. Daston. Berlin: De Gruyter, Ch. V.2.

Friedman, M. 1993. Remarks on the history of science and the history of philosophy. In P. Horwich (ed.), World changes: Thomas Kuhn and the nature of science (pp. 36-54). Cambridge/MA & London: MIT Press.

 

Session 6 – Friday, April 11, 2014, 11:30-1:30: The dilemma of case studies

Pitt, J. 2001.The dilemma of case studies: Toward a heraclitian philosophy of science. Perspectives on Science, 9, 333-382.

Burian, R. 2001. The dilemma of case studies resolved: The virtues of using case studies in the history and philosophy of science. Perspectives on Science, 9, 383-404.

 

Session 7 – Friday, May 9, 2014, 11:30-1:30: New directions

Galison, P. 2008. Ten problems in history and philosophy of science. Isis, 99, 111-124.

Schickore, J. 2011. More thoughts on HPS: Another 20 years later. Perspectives on Science, 19, 453-481.

Arabatzis, T. & J. Schickore, 2012. Introduction: Ways of integrating history and philosophy of science. Perspectives on Science 20:4, 395-408.

 

Session 8 – Friday, June 6, 2014, 11:30-1:30: New directions

Kitcher, P. 2011. Epistemology without history is blind. Erkenntnis, 75, 505-524.

Giere, R. 2011. History and philosophy of science: Thirty-five years later. In Schmaltz, T. & S. Mauskopf (eds.), Integrating history and philosophy of science: Problems and prospects (pp. 59-66). Dordrecht: Springer.

 

HPS: A marriage? (Incomplete bibliography)

Achinstein, P. 1974. History and philosophy of science: A reply to Cohen. In Suppe, F. (ed.), The Structure of Scientific Theories (pp. 350-360). Urbana: University of Illinois Press

Arabatzis, T. & V. Kindi. 2008. The problem of conceptual change in the philosophy and history of science. In S. Vosniadou (ed.), International handbook of research on conceptual change (pp. 345-373). London: Routledge.

Arabatzis, T. & J. Schickore, 2012. Introduction: Ways of integrating history and philosophy of science. Perspectives on Science 20:4, 395-408.

Burian, R. M. 1977. More than a marriage of convenience: On the inextricability of the history and philosophy of science. Philosophy of Science, 44, 1–42.

Burian, R. 2001. The dilemma of case studies resolved: The virtues of using case studies in the history and philosophy of science. Perspectives on Science, 9, 383-404.

Burian, R. M. 2002. Comments on the precarious relation between history of science and philosophy of science. Perspectives on Science, 10, 398-407.

Chang, H. 2011. Beyond case-studies: History as philosophy. In: S. Mauskopf and T. Schmaltz (eds.), Integrating History and Philosophy of Science: Problems and Prospects (pp. 109-124). Dordrecht: Springer.

Domsky, M. & Dickson, M. (Eds.) (2010). Discourse on a new method: Reinvigorating the marriage of history and philosophy of science. (La Salle: Open Court)

Feigl, H. 1970. Beyond peaceful coexistence. In R. H. Stuewer (ed.), Historical and Philosophical Perspectives of Science, Minnesota Studies in the Philosophy of Science, Vol. 5 (University of Minnesota Press), pp. 3-11.

Friedman, M. 1993. Remarks on the history of science and the history of philosophy. In P. Horwich (Ed.), World changes: Thomas Kuhn and the nature of science (pp. 36-54). Cambridge/MA & London: MIT Press.

Friedman, M. 2008. HPS in a new key. Isis, 99, 125-134.

Galison, P. 2008. Ten problems in history and philosophy of science. Isis, 99, 111-124.

Giere, R. 1973. History and philosophy of science: Intimate relation or marriage of convenience? British Journal for the Philosophy of Science, 24, 282–297.

Giere, R. 2011. History and philosophy of science: Thirty-five years later. In Schmaltz, T. & S. Mauskopf (eds.), Integrating history and philosophy of science: Problems and prospects. Dordrecht: Springer.

Golinski, J. 2011. Thomas Kuhn and interdisciplinary conversation: Why historians and philosophers of science stopped talking to one another. In S. Mauskopf and T. Schmaltz (eds.), Integrating History and Philosophy of Science: Problems and Prospects (Springer), pp. 13-28.

Hanson, N. R. 1962. The irrelevance of history of science to philosophy of science. The Journal of Philosophy 59:21, 574-586.

Hatfield, G. (1996). The importance of the history of science for philosophy in general. Synthese, 106, 113-138.

Hoyningen-Huene, P. (1993). Reconstructing scientific revolutions: Thomas S. Kuhn’s philosophy of science. Chicago: University of Chicago Press.

Kitcher, P. 2011. Epistemology without history is blind. Erkenntnis, 75, 505-524.

Kuhn, T.S. (1962/2nd, rev. ed. 1970). The structure of scientific revolutions. Chicago: University of Chicago Press.

Kuhn, T. S. 1977. The relations between the history and the philosophy of science. In Kuhn, The Essential Tension (University of Chicago Press), pp. 3-20.

Kuhn, T. S. 1980. The halt and the blind: Philosophy and history of science. The British Journal for the Philosophy of Science, 31:2, 181-192.

Krüger, L. 1982. History and philosophy of science – a marriage for the sake of reason.  In L. J. Cohen, J. Łoś, H. Pfeiffer & K.-P. Podewski (Eds.), Proceedings of the VI. International Congress for logic, methodology and philosophy of science, Hannover 1979 (pp. 108–112). Amsterdam: North-Holland.

Krüger, L. 2005. Why does history matter to philosophy and the sciences? Ed. by T. Sturm, W. Carl & L. Daston. Berlin: De Gruyter.

Lakatos, I. & Musgrave, A. (eds.) 1970. Criticism and the growth of knowledge. London: Cambridge University Press.

Lakatos, I. 1974. History of science and its rational reconstructions. In Elkana, Y. (ed.), The interaction between science and philosophy (pp. 195-241). Atlantic Highlands, NY: Humanities Press.

Laudan, L. 1989. Thoughts on HPS: 20 years later. Studies in History and Philosophy of Science, 20, 9-13.

Laudan, L., A. Donovan, et al. 1986. Scientific change: Philosophical models and historical research. Synthese, 69, 141-223.

McMullin, E. 1970. The history and philosophy of science: A taxonomy. In R. H. Stuewer (ed.), Historical and Philosophical Perspectives of Science, Minnesota Studies in the Philosophy of Science, Vol. 5 (University of Minnesota Press), pp. 12-67.

McMullin, E. 1976. History and philosophy of science – a marriage of convenience? In R.S. Cohen et al. (Eds.), PSA 1974, Boston Studies in the Philosophy of Science 32 (pp. 585-601). Dordrecht: Reidel.

Pitt, J. 2001.The dilemma of case studies: Toward a heraclitian philosophy of science. Perspectives on Science, 9, 333-382.

Ruse, M. 1993. Do the history of science and the philosophy of science have anything to say to each other? PSA: Proceedings of the Biennial Meeting of the Philosophy of Science Association 1992, 467.

Schickore, J. 2011. More thoughts on HPS: Another 20 years later. Perspectives on Science, 19:4, 453-481.

Schindler, S. 2013. The Kuhnian mode of HPS. Synthese.

Shapere, D. 1977. What can the theory of knowledge learn from the history of knowledge? The Monist, 60, 488-508.

Steinle, F. & R. Burian 2002. Special issue: History of science and philosophy of science. Perspectives on Science 10.

Steinle, F. & R. Burian. 2002. Introduction: History of science and philosophy of science. Perspectives on Science 10:4, 391-397.

Stuewer, R. H. (ed.) 1970. Historical and philosophical perspectives of science. New York: Gordon and Breach.

Wartofsky, M. 1979. The relation between philosophy of science and history of science (written 1977). In M. Wartofsky, Models: Representation and the scientific understanding (pp. 119-139). Dordrecht: D. Reidel.

Share

“Cesare Lombroso and Villella’s skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms”

COLOQUI:

Emilia Musumeci (Universitat de Catània) “Cesare Lombroso and Villella’s skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms” 22/11/2013, 19:00h.  IEC.

 Conferència Emilia Musumeci

La neurociència ha arribat amb pompa als tribunals de la justícia en els darrers temps. La legitimació científica en què s’ha cimentat aquest aterratge té lligams, deterministes, amb els plantejaments fets per Lombroso sobre l’home que delinqueix i el caràcter natural del delicte. Lombroso és prou conegut en la història de la ciència i de la medicina a partir de les seves idees sobre la determinació biològica del criminal a finals del segle XIX i principis del segle XX. La xerrada podria prendre com a punt de partença una geografia de coneixement mèdic concreta: el museu d’antropologia criminal creat per Lombroso a Torí el 1876, tancat i reobert amb gran polèmica als mitjans públics el 2009. Les idees i els models anatòmics de Lombroso viatgen pel continent europeu i creuen l’Atlàntic, tenen una recepció molt diversa segons els països i segons les lectures “científiques”, “literàries, i “populars”.

Coordinador: Alfons Zarzoso (CEHIC-UAB, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).

Organitzat per: SCHCT.

 

conferència Emilia Musumeci

Conferència Emilia Musumeci

Share

Cicle de seminaris IHMC López Piñero. València (Primer quadrimestre curs 2013-2014)

Cicle de seminaris, 1er quadrimestre 2013-2014 (internet)

Share

Crònica de: “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”

Ja podeu trobar a Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d’Història de la Ciència, la crònica del cicle de col·lquis, “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”, realitzada per Mònica Blanco, Universitat Politècnica de Catalunya.

http://ictineu.espais.iec.cat/2013/07/31/cronica-del-cicle-mes-enlla-de-grecia-cap-a-una-visio-multicultural-de-les-matematiques/

Share

Crònica del cicle de col·loquis “Els límits de la ciència”

S’acaba de publicar a Ictineu, el butlletí de la Societat Catalana d’Història de la Ciència, la crònica del cicle “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi dels fenòmens paranormals”, coordinat per Annette Mülberger (Centre d’Història de la Ciència, UAB). La crònica ha estat realitzada per la doctoranda Andrea Graus (Centre d’Història de la Ciència, UAB):

http://ictineu.espais.iec.cat/2013/06/05/cronica-del-cicle-de-col%C2%B7loquis-els-limits-de-la-ciencia/

Share