Conferències

¿Tienen historia las “enfermedades mentales”?

Coordinadors: Fernando Vidal (CEHIC-UAB), Mònica Balltondre (CEHIC-UAB)

Resum:

Las cuestiones que plantea la pregunta “¿Tienen historia las enfermedades mentales?” forman una serie continua entre dos extremos e implican desafíos que comparten la medicina, la antropología médica y la historia de la ciencia. En uno de los extremos, que se puede identificar con la psiquiatría biológica, las enfermedades mentales se pueden diagnosticar y tratar en base a factores biológicos. Esta posición equivale, en historia, a afirmar la legitimidad del diagnóstico retrospectivo, que desempeñó un papel importante en la psiquiatría del siglo 19 y resurge periódicamente. En el otro extremo, que coincide en parte con la antipsiquiatría, las enfermedades mentales son una medicalización de problemas sociales, una manera de controlar y marginalizar la diferencia; aunque corresponden a vivencias reales, éstas encarnan procesos sociales que designan al individuo como enfermo. Esta posición equivale en historia a la perspectiva constructivista y a un énfasis en factores sociopolíticos. Entre los dos extremos existen varias posibilidades. En general, se piensa que las enfermedades mentales se originan en interacciones complejas entre factores biológicos, psicológicos y sociales. Sin embargo, si algunos estudiosos consideran que los contextos sólo “modulan” la biología (dando formas particulares a afecciones fundamentalmente orgánicas), otros se refieren a “síndromes culturales,” a trastornos propios a algunas sociedades. Hay aquí parentescos con el clásico problema historiográfico de la continuidad y la discontinuidad. La melancolía, por ejemplo, ¿ha sido siempre la misma entidad a través de su larguísima historia? ¿Es o no es idéntica a la más reciente “depresión”? ¿Cómo entender el encadenamiento, la permanencia y la ruptura entre tales diagnósticos y las experiencias que les corresponden? Las conferencias de este ciclo examinarán estas cuestiones desde un punto de vista teórico y por medio de casos históricos y antropológicos concretos.

Número de Col·loquis dins el cicle: 4

Angel Martínez Hernáez “¿Qué hay en un síntoma? La narrativa de aflicción como historia cultural”. 10/11/2016

Jon Arrizabalaga “La identidad de los transtornos mentales en Europa premoderna” 17/01/2017

Matthew Bell “Varieties of depression and melancholia, ancient and modern” 22/02/2017

Helen King “Diagnosing the past? Interpreting phobias and anxiety disorders in ancient Greece” 15/03/2017

Ponents:

Jon Arrizabalaga, Profesor de investigación, Institución Milá i Fontanals (CSIC, Barcelona). Especialista de la historia de la salud, la enfermedad y la medicina en la Europa de los siglos 14 a 17, también ha investigado la historia de la biomedicina y del humanitarismo en los siglos 19 y 20, y tratado la cuestión del diagnóstico retrospectivo y la conceptualización historiográfica de las enfermedades. Es autor de The Great Pox: The French Disease in Renaissance Europe (1997, con J. Henderson y R. French), The Articella in the Early Press, c. 1476-1534 (1998), La salut en la història d’Europa (1998, con A. Martínez Vidal y J. Pardo Tomás); los más recientes volúmenes colectivos que ha coordinado (solo o en colaboración) incluyen War, empire, science, progress, humanitarianism (Asclepio, 2014) y Ciudad y hospital en el Occidente europeo (1300-1700) (2014).

Web: csic.academia.edu/JonArrizabalaga

Matthew Bell, Professor of German and Comparative Literature, King’s College London. Especialista de Goethe y de la historia de la literatura y el pensamiento alemanes de 1700 a 1850, M. Bell ha investigado también la persistencia de la tradición clásica en el Iluminismo, la historia de la psicología y la antropología en los siglos 18 y 19, y la historia y la historiografía de la melancolía. Es autor entre otros de Goethe’s Naturalistic Anthropology: Man and Other Plants (1994), The German Tradition of Psychology in Literature and Thought, 1700-1840 (2005) y de Melancholia: The Western Malady (2014).

Web: www.kcl.ac.uk/artshums/depts/german/people/staff/academic/bellm.aspx

Helen King, Professor of Classical Studies, The Open University. Especialista del pensamiento médico antiguo, incluyendo cuestiones de género y sexualidad. Es autora, entre otros, de Hippocrates’ Woman: Reading the Female Body in Ancient Greece (1998), The Disease of Virgins: Green Sickness, Chlorosis and the Problems of Puberty (2004), La Médecine dans l’Antiquité grecque et romaine (2008, con V. Dasen), The One-Sex Body on Trial: The Classical and Early Modern Evidence (2013). Ha coordinado Health in Antiquity (2005) y Blood, Sweat and Tears: The Changing Concepts of Physiology from Antiquity into Early Modern Europe (2012, con M. Horstmansoff y C. Zittel). También ha investigado la historia de la histeria y otros trastornos psíquicos en la antigüedad, contribuyendo estudios a los colectivos Hysteria Beyond Freud (1993), History of Clinical Psychiatry (1995), Contemporary Approaches to the Science of Hysteria: Clinical and Theoretical Perspectives (2001) y Mental Disorders in the Classical World (2013).

Web: www.open.ac.uk/people/hk2455

Angel Martínez Hernáez, Profesor Titular, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili. Especialista de antropología médica, ha trabajado no sólo en el ámbito europeo sino también sobre políticas sanitarias en Brasil y sistemas médicos indígenas en Amazonas. Su trabajo actual trata de problemas de equidad, inclusión social y competencia intercultural en las políticas de salud mental, y del desarrollo de nuevas formas de subjetividad como consecuencia de los recientes paradigmas biomédicos y neurocientíficos. La genealogía y la contextualización cultural de los trastornos psiquiátricos es uno de sus temas principales. Es autor, entre otros, de Enfermedad, cultura y sociedad (1993, con J.M. Comelles) y Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad (2008).

Web: antropologia.urv.es/dac/index.php/es/profesorado/83-profesorado/angel-martinez-hernaez.html

Leibniz, 300 anys després

Coordinadores: Mònica Blanco Abellán (UPC), Mª Rosa Massa Esteve (UPC)

Resum:

L’any 2016 se celebra el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment.

Número de sessions dins el cicle: 2 sessions (2 ponents per sessió).

Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz” 04/11/2016, IEC, Barcelona. 

Mònica Blanco (UPC) “Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz” i Siegmund Probst (Leibnitz Archive) “Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703)” 18/11/2016, IEC, Barcelona

Ponents: 

Mª Rosa Massa Esteve (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mª Rosa Massa Esteve, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra principalment en el procés d’algebrització de les matemàtiques en els segles XVI i XVII, i, més recentment, en el XVIII. Des de fa temps promou l’estudi de les aportacions de la història de les matemàtiques a l’ensenyament de les matemàtiques.

Guillermo Lusa Monforte (Universitat Politècnica de Catalunya)

En Guillermo Lusa Monforte, doctor enginyer industrial, ha estat el promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Com a director de la biblioteca d’aquesta escola, va promoure l’organització del Fons Històric. La seva recerca se centra en la història de l’ensenyament tècnic a Espanya, especialment a l’ETSEIB, escola fundada el 1851.

Mònica Blanco Abellán (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mònica Blanco Abellán, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de la matemàtica a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra en la història de les matemàtiques del s. XVIII, principalment en el desenvolupament i circulació del càlcul.

Siegmund Probst (Leibniz Archiv, Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek, Hannover)

Doctor en història de la ciència i germanística per la Universitat de Regensburg, en Siegmund Probst és, des de 1995, investigador del Leibniz-Edition/ Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. En particular, ha participat en l’edició dels escrits matemàtics de Leibniz (Sèrie VII). També ha col·laborat en altres projectes com l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995).

Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

Coordinadors:

Alfons Zarzoso (MHMC) & Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Cicle coordinat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Institució Milà i Fontanals (CSIC).

Resum:

Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència.

El cicle planteja quatre sessions centrades en objectes que, malgrat haver estat emprats com a patrimoni científic, presenten línies poc definides, atesa la seva procedència, els seus usos i els règims d’exhibició als quals van ser sotmesos.

En aquesta edició volem fixar la mirada en la creació d’objectes científics. Ens interessa saber com es creen determinats objectes, qui els fomenta i com s’executen, quins usos tenen i com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

A les sessions que proposem, farem una mirada cap a dos tipus d’objectes: els derivats de determinades pràctiques mèdiques de la segona meitat del segle XIX i els definits com a part d’una política d’expansió colonial.

En el trànsit cap a l’estabilització com a objectes de ciència, i després cap a l’adquisició de nous significats, interessa veure quins són els espais de creació i producció de significats (hospital, colònia) i també les formes de presentació i exhibició pública o privada, espectacular o discreta (museus, escoles).

La selecció dels convidats mostra, d’altra banda, que la història de la ciència es pot veure enriquida per altres perspectives i metodologies historiogràfiques com ara la història de l’art, la història de les emocions i l’antropologia o etnografia històriques.

Número de col·loquis dins del cicle: 3

Alba del Pozo (Leeds, Institut Cervantes) i Maribel Morente (UCM), Presentació del monogràfic “Models Anatòmics” de Dynamis 2016. 20/12/2016, IEC, Barcelona.

Luis Ángel Sánchez (UCM), “Exhibiciones etnológicas vivas en las exposiciones universales, coloniales, misionales y comerciales españolas”. 23/02/2017, IEC, Barcelona (Atenció: aquesta sessió començarà a les 18h.)

Michael Sappol (National Library of Medicine, Bethesda, WA, EUA), “Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950”. 23/03/2017, IEC, Barcelona.

Ponents:

Alba del Pozo (Leeds, Instituto Cervantes) És doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2013), màster en Literatura Comparada (2009) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigadora postdoctoral del Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura des de 2014 i professora de l’Instituto Cervantes a Leeds des de 2015. Especialitzada en literatura i cultura espanyola del canvi de segle XIX-XX, des d’una perspectiva vinculada als estudis de gènere, els estudis culturals i la història de la ciència, treballant especialment qüestions relacionades amb la construcció cultural de la malaltia i els discursos científics. Ha coeditat el número monogràfic “Literatura Comparada i Estudis Culturals” a 452F (2010), el volum La piel en la palestra: estudios corporales II (2011) i ha publicat recentment una edició de la novel·la Pityusa (2014 [1907]) de José María Llanas Aguilaniedo. En els últims anys, ha publicat articles sobre diverses qüestions relacionades amb la cultura del tombant de segle a Dynamis, Journal of Spanish Cultural Studies, Bulletin of Hispanic Studies o Neophilologus, entre d’altres. Ha participat en congressos internacionals a Mèxic, Bèlgica o Regne Unit, a més d’haver estat investigadora visitant en la Université Paris 3 (França) i en la University of Leeds (Anglaterra). Actualment es troba preparant una monografia sobre les representacions de la malaltia i el gènere en literatura espanyola del tombant de segle XIX-XX.

Maribel Morente (Universidad Complutense de Madrid) És professora associada d’Història de la Infermeria a la Universidad Complutense de Madrid. És doctora en Història amb una recerca sobre imatge i cultura de la malaltia a l’Europa medieval. Ha publicat articles a diferents revistes d’història de la ciència espanyoles sobre els usos de les imatges en medicina medieva i moderna. També sobre la cultura material dels col·legis de cirurgia de l’Espanya de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ha participat en activitats educatives i expositives amb les col·leccions mèdiques de la Complutense i en projectes de comunicació art-ciència de la FECYT. Forma part del projecte de recerca HAR2015-64313-P “Del Gabinete de Maravillas al Museo Anatómico Popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina”.

Luis Ángel Sánchez Gómez (Universidad Complutense de Madrid). Professor del Departament de Prehistòria de la Facultat de Història de la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat de manera extensa la seva disciplina en els àmbits de la història de l’imperialisme i de la història de les exposicions, en especial les colonials i les de les missions religioses. Autor prolífic, entre d’altres treballs dels llibres: Un imperio en la vitrina: el colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003 i Dominación, fe y espectáculo: las exposiciones misionales y coloniales en la era del imperialismo moderno (1851-1898). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2013.

Michael Sappol (National Institutes of Health) Historiador a la History of Medicine Division de la National Library of Medicine i en l’actualitat Fellow del Swedish Collegium for Advanced Study a Uppsala. Es va doctorar en Història a Colúmbia el 1997. El seu treball s’ha centrat en la història cultural del cos, la història de les representacions mèdiques i anatòmiques i del cos, la història de pràctiques mèdiques alternatives i populars i la història del cinema mèdic. Ha comissariat l’exposició Dream Anatomy (2003) sobre la història de la il·lustració anatòmica i l’exposició Visible Proofs (2006) sobre la història de la medicina forense i, amb Paul Theerman, Rewriting the Book of Nature; Charles Darwin and the rise of Evolutionary Theory (2009). Autor de nombroses publicacions, entre d’altres llibres: A Traffic of Dead Bodies, Anatomical Dissection and Embodied Social Identity in 19th-century America (2002); editor també de llibres, amb Stephen Rice, A cultural history of the human body in the age of Empire, 1800-1920 (2010) o més recentment de Hidden Treasure (2012). Aviat ha d’aparèixer el llibre How to Get Modern with Scientific Illustration: Fritz Kahn, Pictured Knowledge and the Visual Rhetoric of Modernity, 1916-1960 (2017). Treballa ara en fotografia anatòmica i en anatomies “queer”.

Catàstrofes artificials

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IHMC-UV) i José Ramón Bertomeu Sánchez (IHMC-UV)

Resum:

El procés d’industrialització que s’inicià a finals del segle XVIII ha transformat completament les societats i els ecosistemes de tot el planeta. L’impacte de la societat industrial s’ha analitzat des de perspectives ben diverses però, sens dubte, una de les més influents ha estat aquella que parteix del concepte de la Societat del Risc. Autors com Ulrich Beck i Anthony Giddens popularitzaren aquest concepte en referència al present i a la nostra història més recent. Els seus treballs han donat lloc a forts debats. Així, per exemple, historiadors com Thomas Le Roux i Jean-Baptiste Fressoz han revisat aquest concepte per tal d’analitzar els segles XVIII i XIX. En aquest sentit, Le Roux i Fressoz, entre d’altres, han obert amb èxit noves vies en la historiografia sobre els riscs i els accidents industrials.

Prenent com a punt de partida treballs com els citats, aquest cicle de seminaris vol contribuir a donar visibilitat a aquest àmbit d’estudi a través de l’anàlisi d’alguns accidents industrials especialment significatius en la història recent.

 

Número de Col·loquis dins el cicle: 3

John Howard (King’s College London) “The American Nuclear Cover-up in Spain” 02/11/2016, IHMC, València.

Timothy Cooper (University of Exeter) “An Oral History of the Torrey Canyon Disaster” 16/11/2016, IHMC, València.

Bridget Hanna (Harvard University) “Not All Live In Bhopal: The Una(Count)able Catastrophe” 30/11/2016, IHMC, Valencia.

 

Ponents:

John Howard (Kings College –London)

És catedràtic en American Studies al Kings College i les seues publicacions inclouen:

– Concentration Camps on the Home Front: Japanese Americans in the House of Jim Crow (University of Chicago Press, 2008).

– Men Like That: A Southern Queer History (University of Chicago Press, 1999).

– ed., Carryin’ On in the Lesbian and Gay South (New York University Press, 1997).

– ed., The Same Language, by Ben Duncan (University of Alabama Press, 2005; Faber, 1962)

– ed., The Bitterweed Path, by Thomas Hal Phillips (University of North Carolina Press, 1996; Rinehart, 1950).

 

Timothy Cooper (University of Exeter)

És professor del Departament d’Història de la University of Exeter i les seues publicacions inclouen:

– with Green A, ‘Community and exclusion: the Torrey Canyon disaster of 1967’, Journal of Social History, vol. 48, no. 4, 2015, 892-909

– with Bulmer S, ‘Refuse and the ‘risk society’: The political ecology of risk in inter-war Britain’, Social History of Medicine, vol. 26, no. 2, 2013, 246-266

– ‘Peter Lund Simmonds and the political ecology of waste utilization in Victorian Britain’, Technology and Culture, vol. 52, no. 1, 2011, 21-44

– ‘Burying the ‘refuse revolution’: The rise of controlled tipping in Britain 1920-1960′, Environment and Planning A, vol. 42, no. 5, Pion, 2010, 1033-1048

 

Bridget Corbett Hanna (Northeastern University)

És doctora per la Harvard University i investigadora postdoctoral al departament de sociologia i antropologia de la Northeastern University. La seua tesi doctoral estigué centrada en l’accident de Bhopal.

Leibniz, 300 anys després

Coordinadores: Mònica Blanco Abellán (UPC), Mª Rosa Massa Esteve (UPC)

Resum:

L’any 2016 se celebra el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment.

 

Número de sessions dins el cicle: 2 sessions (2 ponents per sessió).

Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz” 04/11/2016, IEC, Barcelona. 

Mònica Blanco (UPC) “Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz” i Siegmund Probst (Leibnitz Archive) “Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703)” 18/11/2016, IEC, Barcelona

 

Ponents:

Mª Rosa Massa Esteve (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mª Rosa Massa Esteve, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra principalment en el procés d’algebrització de les matemàtiques en els segles XVI i XVII, i, més recentment, en el XVIII. Des de fa temps promou l’estudi de les aportacions de la història de les matemàtiques a l’ensenyament de les matemàtiques.

 

Guillermo Lusa Monforte (Universitat Politècnica de Catalunya)

En Guillermo Lusa Monforte, doctor enginyer industrial, ha estat el promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Com a director de la biblioteca d’aquesta escola, va promoure l’organització del Fons Històric. La seva recerca se centra en la història de l’ensenyament tècnic a Espanya, especialment a l’ETSEIB, escola fundada el 1851.

 

Mònica Blanco Abellán (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mònica Blanco Abellán, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de la matemàtica a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra en la història de les matemàtiques del s. XVIII, principalment en el desenvolupament i circulació del càlcul.

 

Siegmund Probst (Leibniz Archiv, Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek, Hannover)

Doctor en història de la ciència i germanística per la Universitat de Regensburg, en Siegmund Probst és, des de 1995, investigador del Leibniz-Edition/ Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. En particular, ha participat en l’edició dels escrits matemàtics de Leibniz (Sèrie VII). També ha col·laborat en altres projectes com l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995).

SOCIETAT CATALANA D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA

SOCIETAT CATALANA D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA

PROGRAMA DEL CURS ACADÈMIC 2015 – 2016

Curs docent acreditat, gratuït i lliure
Lloc: Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7 08017 Barcelona

Els primers dimecres de mes, a l’hora d’inici que s’especifica en cada cas, entre les 7 i les 8 de la tarda.

7 d’octubre (7 de la tarda):

“Tècniques de treball en història de la salut i de la malaltia: què cal fer?”.
Ponent: Dr. Àlvar Martínez Vidal, professor titular d’història de la ciència de la Universitat de València.

4 de novembre (7:30 de la tarda):

Taula rodona: “Patrimoni històric farmacèutic”.
Coordinadora: Dra. Anna M. Carmona Cornet, catedràtica d’història de la farmàcia catalana de la UB.
Ponents: Dr. Joan Esteva de Sagrera, director del Museu de la Farmàcia Catalana, catedràtic i degà de la Facultat de Farmàcia de la UB; Sra. Teresa Blanch Bofill, directora del Museu Balvey i coordinadora de la Xarxa de Museus de Farmàcia de Catalunya; Sra. Isabel Marín Silvestre, doctora en història de l’art i especialista en Modernisme.

2 de desembre (8 de la tarda):

“Arxius: tipus, xarxes i documentació. L’Arxiu Nacional de Catalunya com a exemple”.
Ponent: Dr. Josep Maria Sans Travé, exprofessor d’història, paleografia, diplomàtica i arxivística de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya, i exdirector de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

13 de gener (7 de la tarda):

“Entre la història i la memòria històrica”.
Ponent: Dr. Àlvar Martínez Vidal, professor titular d’història de la ciència de la Universitat de València.

3 de febrer (7:30 de la tarda):

Taula rodona: “Patrimoni històric d’infermeria”
Coordinadora: Dra. Anna Ramió Jofre, professora titular de l’Escola Universitària d’Infermeria del campus docent de Sant Joan de Déu de la Universitat de Barcelona. Ponents: Isabel Fargues García (Grup Febe, investigadora del llegat infermer de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau), Pilar Priego García (Grup Febe, vocal de la Junta de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut) i Glòria Gallego Caminero (Grup Febe, professora de la Universitat de les Illes Balears).

2 de març (8 de la tarda):

Taula rodona: “Patrimoni històric mèdic”.
Coordinador: Dr. Miquel Bruguera Cortada, president del Patronat del Museu d’Història de la Medicina. Ponents: Dr. Lluís Guerrero Sala (president de la Comissió de Patrimoni Històric Sanitari de Catalunya i de la Societat Catalana d’Història de la Medicina), Dr. Alfons Zarzoso Orellana (coordinador del Museu d’Història de la Medicina) i Dr. Carles Hervás Puyal (past president de la SCHM).

6 d’abril (8 de la tarda):

“Els arxius de protocols notarials”.
Ponent: Dr. Laureà Pagarolas Sabaté, doctor en història medieval i director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

4 de maig (7 de la tarda):

Taula rodona: “Patrimoni històric veterinari” (40’).
Coordinador: Dr. Martí Pumarola Batlle, catedràtic del Departament de Medicina i Cirurgia Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB. Ponents: Vicenç Allué Blanch (cap de la Biblioteca de la Facultat de Veterinària de la UAB), Jaume Camps Rabadà, i Helena Lafuente Nicolás (vocals de la Associació Catalana d’Història de la Veterinària).
Taula rodona: “Patrimoni històric odontològic” (40’).
Coordinador: Dr. Josep Maria Ustrell Torrent, professor i director del Departament de Odontostomatologia de la UB. Ponents: Dr. Felipe Mestre Armengol (conservador del Museu Odontològic) i Dra. M. Dolors Ceperuelo Sánchez (professora de la Universitat Internacional de Catalunya).

10-12 de juny: XIX Congrés d’Història de la Medicina Catalana, a Puigcerdà.

Organitzat per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Història de la Medicina. S’hi podran presentar temes de ciències de la salut en general, i sobre patrimoni. Disposarà de les acreditacions necessàries. La informació sobre el Congrés es troba en les pàgines web www.ramc.cat i www.historiamedicina.cat

HOSPITALS EN TEMPS DE GUERRA

Dimecres, dia 29 d’abril de 2015 a les 18.00h

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

Palau de Cerveró 

Plaça de Cisneros, 4

46003 València
Sessió que obri la programació de primavera -cinema, exposicions, simposis, presentació de llibres, etc.- dedicada als hospitals en temps de guerra.

unnamed

Una nueva Historia Natural. Primeras noticias ibéricas sobre la naturaleza de las Indias

Una nueva Historia Natural

Primeras noticias ibéricas sobre la naturaleza de las Indias

(Barcelona, 11-12 de Mayo, 2015)

Pomar Caña indica

Las primeras descripciones de la naturaleza de las Indias Orientales y Occidentales han corrido un suerte variada en la historiografía. Empleadas antiguamente en la historia de los descubrimientos como episodios enfocados para establecer la prioridad, subrayar el estatus de los pioneros y reforzar el carácter nacional de esas aventuras del conocimiento, hoy día nos preocupan otros asuntos ligados a la circulación del saber, las relaciones entre texto e imagen, el coleccionismo como forma de construir conocimiento, o los componentes indígenas de los saberes occidentales. La mirada se ha hecho más social, más cultural y, sin duda, más global.

Sin embargo, la perspectiva ibérica ha tendido a ser eludida por ambas formas de acercarse al pasado. En 2013, con motivo de la exposición 360º Ciência Descoberta y a propósito de la crisis de las grandes narrativas, Henrique Leitão se preguntaba si había llegado el momento de la ciencia ibérica.

Exceptuando algún ejemplo notable, como Charles Boxer, pocos autores se han detenido en ofrecer una mirada comparada entre las historias naturales de América y Oriente escritas por portugueses y españoles del siglo XVI. Si por una parte las fronteras nacionales resultan artificiales para evaluar este y otros contextos, también resulta forzado contemplar un solo hemisferio de lo que estaba siendo un ejercicio intelectual característico de la primera globalización.

Desde la experiencia trioceánica peninsular, nos gustaría debatir sobre casos, episodios e imágenes de la ciencia ibérica como hechos imprescindibles para que el proceso intelectual renacentista construyera las bases del mundo moderno.

Entendemos la historia de la ciencia como un espacio híbrido y transversal para aproximar o hallar una forma de representar lo lejano, lo exótico, lo apenas conocido; también ha sido un medio de producción y circulación de hechos difícilmente observables y, a su vez, entendemos que la ciencia ha sido, junto a la política, el comercio o la religión, uno de los principales instrumentos de gestación de los imperios peninsulares.

Desde esta perspectiva, partimos de la premisa de que esa voluntad de circulación de las ideas, imágenes y objetos no atiende ni ha atendido a la territorialidad de los espacios, y por el contrario, ha sido un transfronterizo hilo conductor de nuestro pasado intelectual y parte activa de nuestro presente patrimonio cultural.

Comité organizador:

José Pardo-Tomás, Institut Milà i Fontanals, CSIC Barcelona
Juan Pimentel, Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSIC Madrid
Emma Sallent Del Colombo, Facultat de Física, Universitat de Barcelona
Isabel Soler, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona

PROGRAMA

Lunes 11 de mayo de 2015

Sala Pi Sunyer del Institut d’Estudis Catalans

10.30-11.00 h: Presentación

11.00-12.00 h: Conferencia inaugural:

Joan Pau Rubiés, Etnografía e historia natural: en torno a la naturalización de lo humano en los imperios ibéricos (siglo XVI).

12.00-12.30 h: café

12.30-13.00 h: Antonio Sánchez / Henrique Leitão (Universidade de Lisboa), Demasiado para contar: modos narrativos sobre la naturaleza de las Indias en los textos ibéricos del siglo XVI.

13.00-13.30 h: Rui Loureiro (Centro de História d’Além Mar, Universidade Nova de Lisboa), «Tudo é mercadoria»: O mundo natural na Suma Oriental de Tomé Pires.

13.30-16.00 h: almuerzo

16.00-16.30 h: Elisa Andretta (iEH2 Unige, Ginebra), José Pardo-Tomás (IMF-CSIC, Barcelona), El Dioscórides de Andrés Laguna (1555): visión del mundo ibérico y construcción del saber natural.

16.30-17.00 h: Teresa Nobre de Carvalho (História e Filosofia das Ciências, Universida de Nova de Lisboa), Una perfection substancial: as pinturas do Tractado de las Drogas de Cristóvão da Costa.

17.00-17.30 h: Carlos de Miguel Mora (Dpt. de Línguas e Culturas, Universidade de Aveiro), El tratamiento de algunos productos de las Indias Occidentales en la obra de Amato Lusitano.

17.30-18.00 h: café

18.00-18.30 h: António Andrade (Dpt. de Línguas e Culturas, Universidade de Aveiro), Os simples e as drogas orientais vistos por Amato Lusitano nos Comentários a Dioscórides (Veneza, 1553).

18.30-19.00 h: Emma Sallent Del Colombo (Facultat de Física, Universitat de Barcelona), Conexiones insospechadas. Naturalia americana entre València y Bologna.

Martes, 12 de mayo de 2015

Sala Salvador del Instituto Botánico de Barcelona

11.00-11.30 h: José Ramón Marcaida (Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities University of Cambridge), Fernández de Oviedo y el caso del “pájaro extremado”.

11.30-12.00 h: Juan Pimentel (Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSIC, Madrid) / Isabel Soler (Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona), Escribir es corregir. Rectificaciones y enmiendas en los Colóquios de Garcia de Orta.

12.00-13.30 h: café y visita a Salvadoriana.

14.00 h: Almuerzo de clausura.

INSCRIPCIÓN

La inscripción es gratuita. Se ruega a las personas interesadas en asistir envíen un correo electrónico comunicándolo a: emma.sallent@ub.edu

logo fjj color marca_1l_pos_cmyk logo_csic
ibb_2_logo iecvermell LogoSCHCTNegre

 

SOCIETAT CATALANA D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA

SOCIETAT CATALANA D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA

CURS ACADÈMIC 2014 – 2015

SESSIÓ INAUGURAL DE CURS 

Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

PROGRAMA

1 d’octubre de 2014:  A les 19:30: SESSIÓ INAUGURAL DE CURS i lliurament dels premis de la SCHM  “Lluís Comenge i Ferrer” i “Autor novell”. Tot seguit s’iniciarà un cicle trimestral sobre el Tricentenari de la fi de la Guerra de Successió amb la sessió:  Dr. Llorenç Ferrer i Alòs, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona: “Del segle XVII al segle XVIII. La Guerra de Successió no va parar el desenvolupament econòmic de Catalunya”.

5 de novembre de 2014:  Dr. Alfons Zarzoso i Orellana, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya:  “Metges, medicina i societat a la Catalunya del segle XVIII”.

3 de desembre de 2014:  Dra. Anna Maria Carmona i Cornet, catedràtica d’història de la farmàcia de la Universitat de Barcelona:  “La situació dels apotecaris catalans abans i després del Decret de Nova Planta”.

7 de gener de 2015:  Dr. Ferran Sabaté i Casellas, professor d’història de la medicina de la Universitat de Barcelona:  “El projecte sanitari del Noucentisme”.

4 de febrer de 2015:  Dra. Antònia Carré-Pons, filòloga, catedràtica d’ensenyament secundari, col•laboradora de la UOC i la UB:  “Metges i malalties: Jaume Roig, un exemple medieval”.

4 de març de 2015:  Dr. Miquel Bruguera i Cortada, expresident del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona:  “Josep Moll i la creació del Sindicat de Metges de Catalunya”.

8 d’abril de 2015:  Dra. Begonya Torres i Gallardo, biòloga, professora titular d’anatomia de la Universitat de Barcelona:  “Història de la sordesa”.

6 de maig de 2015:  Dr. Jordi Algué i Sala, historiador i documentalista:  “El còlera, primera pandèmia global”.

13 de juny de 2015JORNADA DE CLOENDA DE CURS a Solsona (Solsonès, Lleida):  Dr. Manel Camps i Surroca, professor titular de medicina legal de la Universitat de Lleida:  “Sanitaris lleidatans (s. XIV – XVIII)”. Assemblea General de Socis de la SCHM. Visita cultural guiada i dinar de germanor (preu, 30€).

NOTA:  La sessió inaugural de curs s’iniciarà a les 19:30 i les demés a les 20:00 a la Sala 2 de l’Acadèmia. La sessió de cloenda de curs es detallarà a la web  www.historiamedicina.cat i es convocarà per correu electrònic.

El món de la salut a la Barcelona de 1714

Inauguració de l’exposció del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Ex-vot c. 1700

Ex-vot c. 1700

Conferències a càrrec dels historiadors Alfons Zarzoso i Josep Maria Camarasa, autors del llibre Medicina i Farmàcia: Barcelona 1700

Presentació de Toni Soler, periodista i comissari del Tricentenari per l’Ajuntament de Barcelona. 
Amb la col·laboració del Col·legi de Faramacèutics de Barcelona.

Data i hora: 13 maig 2014 – 18.30 hores

Lloc Sala d’actes del COMB Pg. Bonanova, 47 Barcelona

Invitació 

EL MÓN DE LA SALUT A LA BARCELONA DE 1714

Una bona excusa per a saber quins eren els recursos terapèutics a l’abast dels barcelonins en aquella època. L’exposició s’endinsa en el món de la salut del 1700 presentant un món de jerarquies en les formes d’ensenyament, d’estructura professional i de representació social de metges, apotecaris i cirurgians. En què consistia la filosofia mèdica, anomenada galenisme, que va permetre donar respostes racionals als problemes de salut durant més de dos-mil anys? L’exposició permet veure els múltiples llocs de trobada d’aquella medicina amb la societat barcelonina, així com també ens mostra com la mateixa societat en feia ús mitjançant estratègies d’inversió en imatge pública. Al llarg d’aquest període, els representants d’aquella medicina van tenir un paper cada cop més rellevant, de primer ordre, en les institucions de governs de la ciutat i de Catalunya. L’exposició explica, finalment, el significat de l’Hospital i del Gabinet d’Història Natural dels Salvador durant la guerra de Successió, per tal d’acabar plantejant les conseqüències del resultat de la guerra el 1714 per aquella societat i qüestionant com es poden construir discursos històrics de pretesa modernitat a posteriori.

L’exposició es pot visitar, en horari laboral (de 8h a 21h dll a dv; i de 9h a 13h diss) a la seu del Col·legi de Metges fins el mes d’octubre. Aleshores, l’exposició iniciarà una gira per altres llocs de la ciutat de Barcelona i de Catalunya.