General

Propostes de taules temàtiques

S’han publicat les propostes de taules temàtiques presentades:

http://15-thct.espais.iec.cat/programa/

Share

Indústria química i contaminació ambiental. El cas de Flix

Presentació i debat sobre el documental:

“Flix: atur o misèria” (2018)

Dimecres, 6 de juny, 18:30 hrs. Sala Pi i Sunyer

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Institut d’Estudis Catalans (IEC),

C/ Carme, 47, 08001-Barcelona

 

En els darrers anys, la història de la ciència i de la tècnica, la història ambiental, l’ecologia política i els estudis sobre ciència i tecnologia (STS) han contribuït de manera notable a l’anàlisi en profunditat de les controvèrsies ambientals, com exponents significatius de la nostra cultura científica recent. El paper dels experts, les reaccions de la població local, la importància del poder polític i econòmic, la legislació que se’n deriva, són factors determinants a l’hora d’analitzar de manera polièdrica un determinat conflicte ambiental.

És en aquest context que presentarem en aquest acte el documental Flix: atur o misèria” (2018), d’Arturo Hortas, que posa imatge i veu a la tesi doctoral de Marta Pujadas: La creació d’un passiu ambiental a Catalunya: Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013) (2015), i ens explica la lluita per la descontaminació dels terrenys i del riu Ebre en les darreres dècades.

L’acte pretén ser una trobada interdisciplinària, amb la participació d’especialistes de diverses àrees que estudien la qüestió ambiental des de perspectives diverses, i que discuteixen i analitzen les responsabilitats, possibles sortides i solucions de la contaminació del riu Ebre a Flix. Comptarem a més amb la participació activa del públic assistent.

 

Programa

18:30: Agustí Nieto-Galan (Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (moderador): “Història de la ciència i història ambiental”

18:40: Joan Martínez-Alier (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA-UAB): “El cas de Flix i l’ecologia política”

18:50: Marta Pujadas (ICTA-UAB): “La creació d’un passiu ambiental a Catalunya”

19:00: Joan Grimalt (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua) (CID-CSIC): “La contaminació ambiental a l’entorn de Flix”

19:10: Jordi Sunyer (Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM): “La salut pública de la població de Flix”

19:20: Arturo Hortas (cineasta): “Presentació i projecció del Documental: Flix: atur o misèria (2018)”.

20:00: Debat obert al públic

Share

Seminari d’Història Urbana de la Ciència

Germán Hidalgo, Escuela de Arquitectura. Pontificia Universidad Católica de Chile

“Santiago de Chile en 1850. La ciudad como problema de representación y conocimiento: la mirada urbana de la expedición naval astronómica norteamericana de J. M. Gilliss”

Divendres, 9 de febrer de 2018. Institució Milà i Fontanals (CSIC), 12:00 hrs.

Share

AJORNAMENT de la Jornada del 30/11/2017

La “Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre cos i
dolor al llarg de la historia” dels Col·loquis de la SCHCT a Mallorca
prevista per al dia 30 de novembre s’ha ajornat!

Comunicarem la nova data així que estigui disponible.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties!

Comissió de Col·loquis SCHCT

Share

Cuerpos mostrados – II Workshop Proyecto GABMUSANA

Cuerpos mostrados

II Workshop Proyecto GABMUSANA

El próximo miércoles 13 de diciembre de 2017, a partir de las 10 horas, en el aula seminario de la IMF-CSIC (carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona) tendrá lugar el Segundo Workshop del Proyecto GABMUSANA :

Del gabinete de maravillas al museo anatómico popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina

(ver aquí el anuncio del I Workshop)

En esta ocasión, la sesión se dedicará íntegramente a la discusión de los materiales que ya están precirculando entre todos los miembros del proyecto que participarán en el volumen de próxima publicación:

Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano y de los humanos desde los gabinete de curiosidades a los museos anatómicos populares (siglos XVII a XX).

Toda persona interesada en asistir y participar en las discusiones, puede dirigirse a: José Pardo-Tomás (pppardo@imf.csic.es) o a Alfons Zarzoso (azarzoso@museudelamedicina.cat) para obtener los materiales, cuyo sumario se ofrece a continuación.

SUMARIO:

  1. La curiosidad y los hombres. Lo ‘humano’ en el Gabinete Salvador. Julianna Morcelli Oliveros
  2. El Gabinete Salvador como testimonio de la humanización del mar. Aina Trias Verbeek.
  3. Lo humano como objeto de interés en el viaje naturalista. Los Jussieu, Joan Salvador y Philippe Simonneau por la Península Ibérica, 1716-1717. Emma Sallent Del Colombo.
  4. La Pomona Española. Exhibición de modelos de frutas entre la educación y el comercio. Xavier Ulled Bertran.
  5. Arte para la anatomía. Materialidad didácica en el Real Colegio de San Carlos de Madrid. María Isabel Morente Parra.
  6. La exhibición del cuerpo nacional. Maniquíes y cráneos indígenas mexicanos en Madrid, 1892. Haydeé García-Bravo.
  7. Otredades desproporcionadas, materialidad fotográfica y régimen de exhibición (siglos XIX-XX). Mauricio Sánchez Menchero.
  8. Un médico en el cementerio. Arte, muerte y anatomía a partir de la tumba escultórica del Dr. Jaime Farreras Framis (Barcelona, 1887-1888). Chloe Sharpe.
  9. Proyección de la Anatomía Humana en el aula. Placas de vidrio: didáctica y materialidad de la Amatomía en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona (1890s-1950s). Begonya Torres Gallardo.
  10. ¿Dónde está la pierna de Ramón Turró? Tras las colecciones del Museo de Patología de la Universidad de Barcelona. Alfons Zarzoso.
Share

Presentació “Los ingenieros de Franco” de Lino Camprubí

presentacion-Camprubi

Share

Anul·lació del col·loqui “Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió“

Sentim molt anunciar que el col·loqui  Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió  ha estat anul·lat per causes mèdiques.

El col·loqui, presentat per Guy Cobolet, estava previst pel 20 de juny amb títol ” “Digitalitzant revistes científiques antigues: un estudi de cas en una biblioteca mèdica (BIU Santé, Paris) / Digitizing old scientific journals: a case report in a medical library (BIU Santé, Paris).”

Share

Crònica del cicle “¿Tienen historia las enfermedades mentales?”

Ciclo de conferencias de la Sociedad Catalana de Historia de la Ciencia y de la Técnica, 2016-2017

Coordinadores: Fernando Vidal (ICREA/CEHIC), Mònica Balltrondre (UAB)

El ciclo exploró un tema central a la vez para la historia de las ciencias humanas y de la medicina, y para la antropología médica y las ciencias contemporáneas de la salud mental. Para la psiquiatría biológica, las enfermedades mentales se pueden diagnosticar y tratar enteramente en base a factores biológicos. Esta posición equivale, en historia, a afirmar la legitimidad del diagnóstico retrospectivo, que desempeñó un papel importante en la psiquiatría del siglo 19 y resurge periódicamente. En el otro extremo, las enfermedades mentales corresponden por cierto a vivencias reales, pero son una medicalización de problemas sociales, una manera de controlar y marginalizar la diferencia etiquetándola como patología. Esta posición corresponde a la perspectiva constructivista y a un énfasis en factores sociopolíticos. Entre las dos posiciones, la actitud más común consiste en ver el origen de las enfermedades mentales en interacciones complejas entre factores biológicos, psicológicos y sociales. Sin embargo, si algunos estudiosos consideran que los contextos se limitan a dar formas particulares a afecciones fundamentalmente orgánicas, otros se refieren a “síndromes culturales,” a trastornos propios a algunas sociedades. Hay aquí parentescos con el clásico problema historiográfico de la continuidad y la discontinuidad. La melancolía, por ejemplo, ¿ha sido siempre la misma entidad a través de su larguísima historia? ¿Es o no es idéntica a la más reciente “depresión”? ¿Cómo entender el encadenamiento, la permanencia y la ruptura entre tales diagnósticos y las experiencias que les corresponden?

Los conferenciantes (en orden de sus presentaciones – ver programa aquí debajo) provenían de la antropología médica, la historia de la medicina, la historia cultural de la literatura y la psicología, y los estudios clásicos. Además de personas con interés en la historia de la medicina y de las ciencias humanas, el público incluyó a estudiantes de antropología y de psicología. Si bien la respuesta a la pregunta que inspiró el ciclo es en fin de cuentas afirmativa, las conferencias y las discusiones muestran que se trata de una afirmación compleja, que puede ser entendida y justificada de maneras diferentes y que implica posiciones historiográficas y antropológicas muchas veces implícitas. Para profundizar el tema, recomendamos las siguientes publicaciones de los conferenciantes:

• Angel Martínez Hernáez, Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad (2008).
• Jon Arrizabalaga, “Problematizing retrospective diagnosis in the history of disease,” Asclepio, 54, 2002, 51-70.
• Matthew Bell, Melancholia: The Western Malady (2014)
• Helen King, The Disease of Virgins: Green Sickness, Chlorosis and the Problems of Puberty (2004) y su contribución al colectivo Mental Disorders in the Classical World (ed. W.V. Harris, 2013)

Las páginas web de los autores enumeran otras publicaciones:

• antropologia.urv.es/dac/index.php/es/profesorado/83-profesorado/angel-martinez-hernaez.html
• csic.academia.edu/JonArrizabalaga
• www.kcl.ac.uk/artshums/depts/german/people/staff/academic/bellm.aspx
• www.open.ac.uk/people/hk2455

Share

Presentació llibre “Simón de Rojas Clemente”

Esta conferencia es la presentación del libro Simón de Rojas Clemente cuyo resumen es el siguiente:

El libro empieza introduciéndonos en las raíces del biografiado que no son otras que las de la Ilustración. Después entramos en su infancia y juventud, y ya desde Madrid parte a París y Londres, y llegamos a Andalucía donde sufre la decepción de haber acabado allí su periplo viajero, pues en principio tenía que haber continuado junto a Alí Bey hasta África. En Andalucía se queda para realizar la Historia natural del Reino de Granada y otros trabajos; más tarde vuelve a Madrid como bibliotecario del Jardín Botánico publicando, además, el Ensayo sobre las variedades de la vid común que vegetan en Andalucía (1807). La Guerra de la Independencia lo sorprende en Sanlúcar de Barrameda y su continuación es un continuo ir de un lado a otro (física pero también políticamente). A la guerra le sucede una etapa florida en cuanto a investigaciones (Ceres hispanica, la Agricultura general de Herrera) aunque llena de penurias económicas e ideológicas; fue además cuando pudo tener problemas con la Inquisición. En el Trienio Liberal tomó partido por el liberalismo siendo también diputado a Cortes en la primera legislatura; en este tiempo fue acechado por la enfermedad y por otros problemas. Y tras ese periodo se cuenta su obligada partida a Titaguas a vivir su exilio interior hasta que el rey lo llamó para acabar la Historia natural del Reino de Granada siendo además elegido director del Jardín Botánico de Madrid, cargo que también le acarreó sinsabores; hasta que le llegó la muerte y el cumplimiento de lo dispuesto en el testamento.

FERNANDO MARTÍN POLO (Titaguas, Valencia, 1952-), maestro jubilado, se doctoró en la Universidad de Barcelona (2010) con la Tesis que lleva por título Simón de Rojas Clemente y Rubio. Vida y obra bajo la dirección de Horacio Capel, tiene varias publicaciones sobre el tema, sobre costumbre locales (Las albadas de Titaguas), sobre la memoria histórica (Diario de un exiliado español de la guerra de 1936) y los poemarios Madre, Ninfas y Reescritura.

Share

Proper cicle: el Patrimoni Industrial de Barcelona

Com a resultat de la desindustrialització progressiva de la ciutat, Barcelona s’ha anat trobant, en les  últimes dècades, amb un important patrimoni industrial. Aquesta herència del passat fabril de barris com el Poble Nou o Sants s’ha anat adaptant a múltiples nous usos i, en alguns casos, també s’ha museïtzat o condicionat per ser visitada. Ara bé, aquestes restes arquitectòniques industrials poden tenir diferents significats depenent des de quin punt de vista ens les mirem. Així, mentre  els arquitectes i enginyers algunes d’aquestes antigues fàbriques són joies artístiques, estètiques i tècniques, pels ex treballadors i veïns són un símbol, una icona, del seu passat, de les seves lluites i reivindicacions. Mentre pels historiadors són un tros tangible d’un període que necessita ser contextualitzat i explicat amb totes les seves complexitats, per l’administració de la ciutat són sovint una legitimació de la seva feina als barris. En aquest cicle ens proposem reflexionar sobre aquestes múltiples maneres d’aproximar-se al patrimoni industrial de la ciutat i de com aquestes diferents visions han de quedar plasmades en les formes en què aquest patrimoni es presenta a la ciutadania. Per tal de dur a terme aquest objectiu plantegem un cicle de tres sessions que, en lloc de celebrar- se en una sala ordinària a l’Institut d’Estudis Catalans, es celebrarien a tres espais industrials sobre els quals volem reflexionar.

 

La primera visita es durà a terme l’11 de maig a la Casa Parés. (c/ Canals i Martorell)

És possible trobar una foneria de plom i estany al bell mig de Barcelona? Tot i que molta gent pot pensar que no, al cor de Ciutat Vella, al barri de Sant Pere encara podem visitar-ne una: la Casa Parés, fundada el 1875.

Entrar en aquest establiment, que va tancar el 2007 tornar al passat; tot es manté igual que anys enrere. Tot i que les tècniques s’havien anat modernitzant amb les dècades, l’esperit artesanal seguia del tot vigent. El cor de la fàbrica, que consistia en una laminadora importada d’alemanya en vaixell de vapor el 1896, seguia en ple funcionament en el moment del tancament, i se la podrà observar durant la visita, ja que segueix en el mateix lloc intacta.

La propietària abans del tancament, besnéta del fundador, Maria Mercè Parés, presumia amb orgull que la màquina no s’havia espatllat mai. El producte final, el paper d’estany, té encara múltiples usos, des d’industrials a petits objectes de decoració. A la imatge podem observar petites xapes de publicitat que feien per altres empreses catalanes. La fàbrica va tenir clientela fins a  l’últim moment; no els faltava pas la feina.

El tancament, forçat a causa d’un canvi legislatiu sobre la maquinària industrial al centre de Barcelona, va entristir molt la família. Aquesta, doncs, vol preservar el record intacte de la foneria, i va donar suport al procés de museïtzació la fàbrica. Afortunadament, aquest desig s’està portant a terme, ja que hi ha hagut iniciatives des de diverses institucions per fer-ho.  Tot i així, és important seguir donant suport a aquest projecte, ja que seria una pèrdua de valor incalculable per a la ciutat perdre aquests petits racons.

Guiats pel José Puerta, que és propietari, i va ser treballador de la casa fins al moment del seu tancament,  veure’m que significa aquest passat per algú tan proper com ell. Ens explicarà múltiples vivències personals així com les seves experiències en la gestió dels problemes sorgits al voltat de la seva museïtzació.

 

La segona visita, tindrà lloc a La Torre de les Aigües del Besós el 25 de maig. (Pl. Ramon Calsina)

La Torre de les Aigües del Besòs va néixer resultat del projecte d’obtenció d’aigua potable que va impulsar l’industrial barceloní Xavier Camps amb la col·laboració de l’arquitecte Pere Falqués.  S’alça com una fita ben visible en el paisatge de Barcelona. La seva trajectòria en fa un element patrimonial singular vinculat, primer, a la història de la competència per assegurar el proveïment d’aigua de boca a la ciutat i, posteriorment, a la història del complex metal·lúrgic de Can Girona, que a mitjan segle XX es va convertir en la Macosa.

Malauradament, tot i que la Companyia havia realitzat un acurat estudi sobre la qualitat de l’aigua, la proximitat del mar i l’efecte de succió que exercien les bombes van propiciar una elevació de l’índex de salinitat que aviat va encendre les alarmes i generar dubtes sobre la viabilitat futura de la instal·lació. Aquesta situació va dur el 1888 a la fallida de la companyia, sis anys més tard de la seva inauguració.

Anys més tard va ser adquirida per la Sociedad General de Aguas de Barcelona, i anys més tard la foneria Can Girona, que més tard es va convertir en Macosa,  va orientar el sistema de la Torre del Besòs al proveïment d’aigua industrial; se servien de l’aigua per refredar els seus dos trens de laminació.

Després de molts anys de funcionament amb normalitat, el 1991 Macosa va passar a ser part d’una altra empresa, traslladant-se la producció a Santa Perpètua de Mogoda. Després dels Jocs Olímpics i amb molta polèmica, la fàbrica fou desmantellada i per un temps la Torre de les Aigües va quedar com a únic element construït enmig d’un gran buit urbà.

Els antics treballadors de Macosa més les entitats culturals i veïnals van tenir un paper clau a l’hora d’impulsar-ne la rehabilitació i d’implicar-hi tant l’administració municipal com Aigües de Barcelona, que va assumir la seva restauració i rehabilitació.

El conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs representa una singularitat dins el patrimoni industrial del Poblenou i del conjunt de la ciutat de Barcelona.

La visita serà a càrrec de Jordi Fossas Bonjoch Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i des de l’any 1996 membre de l’Arxiu Històric del Poblenou.

 

La tercera visita serà la fàbrica Olivia Artés. (C/ d’Espronceda)

La fàbrica Oliva Artés era una de les moltes indústries que al llarg del segle XIX es van instal·lar al Poblenou. Des que es va fundar el 1888 s’hi van fabricar i reparar tot tipus de maquinària, i com tantes altres fàbriques de la zona, va tancar a finals del segle XX. L’edifici, però, va quedar en peus i el 2003 el va comprar l’Ajuntament de Barcelona. La fàbrica és ara en un lloc privilegiat, enmig del Parc Central del Poblenou.

Gràcies a múltiples col·lectius i associacions que reclamaven cuidar i salvaguardar el patrimoni industrial i el passat obrer de la ciutat, aquesta fàbrica s’ha pogut salvar el procés de gentrificació que a Barcelona ha fet que l’existència d’alguns edificis com aquest perilli.

EL 2010 l’equip BAAS va guanyar el concurs per fer d’aquest bell edifici la nova seu del Museu d’Història de la Ciutat, intentant deixar el màxim espai intacte. En l’actualitat, les exposicions que s’hi fan es dediquen a divulgar la història contemporània de la ciutat, el seu passat industrial i els moviments obrers. El MUHBA està fent una important tasca de recuperació patrimonial i d’extensió del seu discurs museogràfic, que a poc a poc permet ampliar el coneixement històric de l’evolució de la capital. En aquest sentit, l’Oliva Artés pot resultar una peça clau.

S’espera que l’experiència de la rehabilitació de l’Oliva Artés sigui vista com un bon exemple, ja que aquest mateix esquema es podria utilitzar en el cas d’altres fàbriques abandonades que podrien reutilitzar-se provisionalment per a usos culturals, veïnals o socials.

La visita serà guiada per Joan Roca, director del museu d’Història de la ciutat de Barcelona, MUHBA.

 

Recordem,

 

José Puerta, “Una Visita a la Casa Parés”, Casa Parés, carrer Canals i Martorell, 11/05/2017

Jordi Fossas “La Torre de les Aigües del Besòs”, Plaça Ramon Calsina, 25/05/2017

Joan Rova, “La gestió del patrimoni industrial de Barcelona”, Oliva Artés 01/06/201

Share