L’Institut López Piñero organitza el seminari Francesco Patrizi i el seu diàleg sobre els besos, impartit per Susana Gómez

 Palau de Cerveró (Plaça de Cisneros, 4. València)

Dimarts, 23 d’octubre de 2012, a 17 hores

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt de la Universitat de València i el CSIC), amb seu al Palau de Cerveró, presenta el seminari Francesco Patrizi i el seu diàleg sobre els besos: l’amor, els esperits i la filosofia natural en el segle XVI, que tindrà lloc dimarts que ve 23 d’octubre, a les 17 hores, en la sala de conferències de l’institut. El seminari serà impartit per Susana Gómez, professora titular del Departament d’Història de la Ciència en la Universitat Complutense de Madrid.

La conferència s’acostarà a la figura del filòsof Francesco Patrizi da Cherso que, en ple segle XVI, va escriure una breu obra titulada Il Delfino, ovvero del bacio, un text que mai es va publicar i que fa unes dècades Kristeller va trobar sepultat en els arxius. Tradicionalment, Patrizi ha sigut etiquetat com a filòsof completament neoplatònic i amb aquest text sorprèn amb un diàleg sobre un amor carnal, sensual, físic, amb un diàleg que parla de besades, esperits lluminosos, coses, que, en teoria, molt poc interessaven a aquells neoplatònics quasi obsessionats amb un amor teològic i metafísic.

El propòsit d’entendre el significat d’aquest text en el seu context intel·lectual, filosòfic i científic de l’època, està en l’origen d’una investigació que ha portat i porta a la conferenciant a recórrer els espais més inesperats i que en aquesta xarrada es proposa compartir amb els assistents al seminari. Des d’intentar reconstruir la trajectòria intel·lectual de Patrizi a endinsar-me en el terreny dels tractats sobre l’amor del segle XVI, d’acostar-me al concepte de aegritudo amoris a intentar comprendre com els neoplatònics van transformar el concepte de spiritus gràcies a una síntesi de teories mèdiques, cosmologies animistes i elements teològics.

L’amor sempre ha sigut objecte de reflexió de filòsofs, motiu central de poetes i narradors, nucli privilegiat de les manifestacions artístiques. Actualment, s’observa com la investigació científica pretén fer també seu el fenomen amorós. Semblaria una absoluta novetat, una intrusió per part de la ciència en camps que no li pertanyen. No obstant açò, l’aspiració de donar una explicació de l’amor en termes naturalistes, fisiològics, lluny de ser una novetat, es troba arrelada en una llarguísima tradició de la història del pensament científic. El Delfino de Patrizi és un bell i interessant capítol d’aqueixa apassionant història.

Susana Gómez és actualment professora titular d’Història de la Ciència en la Universitat Complutense de Madrid. Amb anterioritat va desenvolupar el seu treball de recerca en la Universitat de Bologna, en l’Istituto di Storia della Scienza de Florència i en l’Istituto per gli Studi Filosofici de Nàpols, centres amb els quals segueix col·laborant. Les seues principals línies d’investigació són la teoria de la matèria i les seues relacions amb la física experimental, així com les concepcions sobre la llum en el pensament italià dels segles XVI i XVII. En els últims anys ha iniciat una altra línia de treball orientada a estudiar les transformacions del concepte de representació en els orígens de la ciència moderna, la qual cosa l’ha portat a tractar qüestions de representació visual i les relacions entre ciència i concepcions del llenguatge. Sobre aquests temes ha publicat diversos articles i ara està preparant un llibre sobre Francesco Patrizi i la filosofia natural de l’amor.