arban

TERAPIAS DE CINE. III ciclo de cine, ciencia y medicina

Abril/Mayo 2014
Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència
(CEHIC-UAB)

Coordinadores:
Carlos Tabernero / Fernando Vidal (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE’ exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.

2. Historias de alteridad
Ponente/moderador: Jorge Molero (CEHIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Martes, 29 de Abril, 19,00 h

Freaks (Tod Browning, 1932) nos ofrece la posibilidad de examinar nuestra percepción sobre lo que somos en contraposición a lo que son ‘los otros’, o en este caso, ‘los monstruos’. Freaks es una película sin concesiones que cuestiona las bases socio-culturales (y por tanto también las explicaciones científico-médicas) de la exclusión. La apuesta de Browning en este gran clásico de la historia del cine no deja a nadie indiferente.

Película: Freaks 
Director: Tod Browning
Año: 1932 
Curación: 64 minutos

Programa

Share

TERAPIAS DE CINE. III ciclo de cine, ciencia y medicina

Abril/Mayo 2014

Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB) –
Coordinadores:
Carlos Tabernero / Fernando Vidal (CEHIC)
Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE’ exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.

1. Presentación de TERAPIAS DE CINE III. CUERPO E IDENTIDAD: PERSPECTIVAS CIENTÍFICO-MÉDICAS A TRAVÉS DEL CINE

Envejeciendo
Ponente/moderador: Fernando Vidal (CEHIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
Martes, 22 de Abril, 18,30 h

Amour (Michael Haneke, 2012) es una invitación a explorar el duro proceso de desintegración física, intelectual y emocional que acompaña a la muerte. A través de una mirada que es a un tiempo antropológica, sociológica, psicoanalítica e incluso política, Haneke explora los difíciles territorios del dolor y la impotencia, y plantea preguntas clave, entre muchas otras, sobre lo que entendemos por salud, enfermedad y el papel de la medicina en estos procesos.

Película: Amour  
Director: Michael Haneke
Año: 2012
Curación: 127 minutos

Programa

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

LA BATALLA DE LA FAM: La crisi alimentària a la Catalunya de la Guerra Civil. Repercusions sanitàries

Conferència a càrrec del Dr. Carles Hervàs i Puyal, Expresident de la Societat Catalana d’Història de la Medicina

Dimecres, 2 d’abril de 2014 a les 20.00 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Share

Seminari de Sébastien Plutniak

Dimarts 4 de març, 12:15h al  CEHIC

Sébastien Plutniak (Centre d’étude des rationalités et des savoirs, EHESS, Toulouse).
“Integration of Standards into the Caveman’s Realm : A (short) Story of Multidimensional analysis in French Prehistory Archaeology”

En Sébastien Plutniak ha estat com a visitant al CEHIC, i ens presenta el seu projecte de recerca.
Aquest és el seu perfil acadèmic:

I have been trained both as a social anthropologist and as a prehistory archaeologist. I am currently Phd Candidate in sociology of science at the EHESS, France, with a project devoted to an approach of formalization in French archaeology during the second half of the 20th Century. This case study leads me to deal with issues related to the innovation in the scientific activities, the relationship between sociological and methodological change and the definition of human sciences scientificity.

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

DIVAGACIONS D’UN ESTUDIANT DE MEDICINA, ENTORN DELS ANYS CINQUANTA, SOBRE  QÜESTIONS NO ESTRICTAMENT MÈDIQUES

Conferència a càrrec de Josep M. Ollé Romeu, historiador especialista en el segle XIX a Catalunya.

Dimecres, 5 de març de 2014 a les 20.00 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Invitació

Share

Cicle: “Geografies audiovisuals”

Col·loquis de la SCHCT:

Dijous, 27 de febrer, 2014
IEC, Barcelona, 18:00 hrs.

Cicle: “Geografies audiovisuals”
Presenten: Fernando Vidal (ICREA/CEHIC-UAB) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)
La pel·lícula, com a vehicle d’expressió artística, ofereix un mitjà únic en la seva capacitat disposar visualment narratives a l’espai. Per això, la pantalla pot ser un mitjà idoni per a explorar de la narrativa ‘espacial’ en història de la ciència amb propostes que traspassen l’àmbit acadèmic i el poden enriquir. El cicle visual de Geografies del Coneixement ofereix una mostra de projectes des de l’àmbit del cinema, del documental i de l’art que se serveixen de la mirada audiovisual per posar de manifest com els llocs, els espais, els territoris… condicionen i tensen les relacions entre poder i coneixement. La primera sessió del cicle analitza la pel·lícula, Das Experiment, d’Oliver Hirschbiegel, i la seva articulació narrativa d’un espai experimental molt particular.

Pel·lícula: Das experiment (El experimento); Oliver Hirschbiegel, 2001

Resum: El cine es un dels espais de la cultura contemporània que més ha abordat i problematitzat la relació entre les ciències i mecanismes de construcció i gestió socio-cultural. La pel·lícula Das experiment (El experimento; Oliver Hirschbiegel, 2001), a través de la dramatització del Stanford Prison Experiment de 1971, explora l’ètica de l’espai experimental. A partir d’aquesta pel·lícula, en aquesta sessió es pretén problematitzar des de diversos punts de vista (història de la ciència, estudis culturals, sociologia, estudis de cine) un dels escenaris clau del que podem anomenar les ‘Geografíes del Coneixement’.

La següent sessió del cicle serà:
Projecció del documental: “La Piedra Ausente” de Sandra Rozental i Jesse Lerner el 21 d’abril de 2014, IEC, amb comentaris per videoconferència de Sandra Rozental.

Share

Seminaris d’Història de la ciència, curs 2014

Felix Schirmann (Universidad de Groningen) estudiant de visita al CEHIC – UAB
“Acting on the Immoral Brain – Historical Perspectives on the Interplay of Knowledge, Order, and Action”
Divendres, 14 de febrer, 12-13:30

Lloc:
Institución Milá y Fontanals (IMF)
Carrer Egipcíaques 15, 08001 Barcelona

Més informació

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

LA CARICATURA MÈDICA A LES REVISTES SATÍRIQUES CATALANES DE DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX

Conferència a càrrec de Begoña Torres Gallardo, professora titular d’Anatomia i Embriologia Humana de la Universitat de Barcelona.

Dimecres, 5 de febrer de 2014 a les 20.00 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Invitació

Share

Nou cicle ‘Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols’

Dins dels Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT-IEC)

“Ciencia y sentimiento de la naturaleza
en los orígenes de la conservación”
a càrrec de Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid)

Dijous 16 de gener a les 19:00h a l’IEC (Carme, 47, Barcelona).

El col·loqui es podrà seguir en streaming a l’enllaç: http://videoteca.iec.cat/ i es podran enviar preguntes al ponent per twitter fent servir l’etiqueta #SCHCT_PARCS

***

El proper dijous 16 de gener a l’IEC (19h) s’inaugura el cicle ‘Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols’ en el marc dels col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) que enguany es dediquen a les Geografies del Coneixement. Aquesta sèrie de ponències revisa els aproximadament 100 anys d’història de la protecció dels espais naturals a Espanya. Tres sessions que revisen diferent moments històrics clau en el moviment conservacionista: des de la primera legislació el 1916 fins a la Guerra Civil, els anys 50 i 60, i la transició democràtica. També s’analitzaran fites com ara la creació del parc de Doñana o el cas d’aquest moviment proteccionista a Catalunya amb la protecció de la zona volcànica de la Garrotxa o els Aiguamolls de l’Empordà.

El cicle subratlla les relacions entre els científics i l’espai geogràfic i tracta de respondre a preguntes com ara quin va ser el rol dels científics i de les diferents disciplines en aquest procés?  Quines relacions es van construir entre aquests espais i la resta del territori espanyol? I amb espais anàlegs d’altres països? Quin paper van jugar els científics en l’evolució d’idees com ara “naturalesa” i “nació” al llarg del segle XX?

Santos Casado obre el cicle amb la seva ponència “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación” on aborda l’arribada de les primeres idees i pràctiques de conservació dels espais naturals fins a la Guerra Civil de 1936. Va ser una etapa de un cert creixement conservacionista on van participar actors amb diferents perfils professionals, ideològics i culturals, i on es van aconseguir els primers parcs naturals. En aquest procés, el paper dels científics i de la ciència, en un sentit ampli, ofereix aspectes d’interès precisament per la combinació d’aspectes i arguments científico-tècnics amb altres de caràcter filosòfic, estètic o polític, més o menys relacionats amb allò que en aquell moment s’anomenava “sentiment de la naturalesa”.

Santos Casado de Otaola (Madrid, 1964) és Doctor en Ciències Biològiques per la Universidad Autónoma de Madrid i va dirigir els seus interessos intel·lectuals cap a la història de la ciència i l’anàlisi social i cultural de l’activitat científica, especialment en l’àmbit de l’ecologia, les ciències ambientals i la conservació de la natura. Treballa a la Fundació Fernando González Bernáldez i és Professor Associat del Departament d’Ecologia de la Universidad Autónoma de Madrid. És autor de diverses publicacions sobre la història de les ciències naturals i dels moviments conservacionistes i ambientals a Espanya, com ara els llibres ‘Los primeros pasos de la ecología en España’ (Madrid, 1997, segona edició, 2000), ‘La escritura de la naturaleza’ (Madrid, 2001), ‘La ciencia en el campo’ (Madrid, 2001) i ‘Naturaleza patria’ (Madrid, 2010). La resta de ponències del cicle són:

Lino Camprubí (CEHIC-UAB),  Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, 19:00h,  IEC.

Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, 19:00h, IEC.

Els col·loquis de la SCHCT estan dedicats enguany a les Geografies del coneixement. Les activitats aborden diferents aspectes de la ciència en relació amb diferents espais: de salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions, d’art, de creació. Així, durant el cicle es reflexiona sobre com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic; sobre la convivència de ciència i ciutat; com canvia el coneixement científic en la seva circulació i apropiació; com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència i reflexionar sobre l’existència d’estils nacionals de ciència; com repensar les fronteres polítiques i nacionals com a eina de delimitació dels estudis històrics.

Xerrada coordinada per Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) i organitzada per la SCHCT-IEC amb el suport de les Seccions de Ciències de l’IEC.

Més informació sobre el cicle: http://arban.espais.iec.cat/2013/01/31/ciencias-e-ideologias-en-los-parques-naturales-espanoles/

Més informació sobre els col·loquis al compte de twitter @schct i al programa dels col·loquis

Share

Ciència i franquisme

Segon cicle de seminaris, curs 2013-2014 (CEHIC)
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Organitzadors: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan
Tots els seminaris tindràn lloc a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB

Divendres, 17 de gener de 2014
Miquel Àngel Marín Gelabert (Universitat de les Illes Balears)
“Epistemologia històrica i pràctiques historiogràfiques a l’Espanya del segle XX”

Share