General

Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona

Coordinadors: Ned Somerville (CEHIC) i Miquel Carandell (Històries de Ciència).

Resum:

Com a resultat de la desindustrialització progressiva de la ciutat, Barcelona s’ha anat trobant, en les últimes dècades, amb un important patrimoni industrial. Aquesta herència del passat fabril de barris com el Poble Nou o Sants s’ha anat adaptant a múltiples nous usos i, en alguns casos, també s’ha museïtzat o condicionat per ser visitada. Ara bé, aquestes restes arquitectòniques industrials poden tenir diferents significats depenent des de quin punt de vista ens les mirem. Així, mentre pels arquitectes i enginyers algunes d’aquestes antigues fàbriques són joies artístiques, estètiques i tècniques, pels extreballadors i veïns són un símbol, una icona, del seu passat, de les seves lluites i reivindicacions. Mentre pels historiadors són un tros tangible d’un període que necessita ser contextualitzat i explicat amb totes les seves complexitats, per l’administració de la ciutat són sovint una legitimació de la seva feina als barris. En aquest cicle ens proposem reflexionar sobre aquestes múltiples maneres d’aproximar-se al patrimoni industrial de la ciutat i de com aquestes diferents visions han de quedar plasmades en les formes en què aquest patrimoni es presenta a la ciutadania. Per tal de dur a terme aquest objectiu plantegem un cicle de tres sessions que, en lloc de celebrar-se en una sala ordinària a l’Institut d’Estudis Catalans, es celebrarien a tres espais industrials sobre els quals volem reflexionar. El primer d’aquests espais seria l’anomenada Casa Parés, un antic taller de foneria inaugurat l’any 1875 al barri de Sant Pere, al bell mig de la Ciutat Vella de Barcelona, que conserva el mateix aspecte que el dia que va ser inaugurat. Guiats pel José Puerta, que és propietari, i va ser treballador de la casa fins a l’any 2007, veure’m que significa aquest passat per algú tan proper a ell. El segon espai seria la Torre de les Aigües del Besòs, construïda l’any 1882, en funcionament fins l’any 1993 i restaurada i oberta al públic recentment. Aquí Jordi Fossas, de l’Arxiu Històric del Poble Nou (AHPN) ens explicarà la història de la Torre i la gestió de la seva restauració. El tercer col·loqui es durà a terme a l’espai anomenat Olivia Artés, una antiga fàbrica al Poble Nou que avui allotja un petit museu que pertany al Museu d’Història de Barcelona (MUBHA). Allà, el tercer ponent (pendent de confirmació), ens explicarà les seves visions respecte a la gestió del patrimoni industrial de la ciutat. Tots els col·loquis-visites aniran acompanyades per una introducció i una reflexió final per part dels coordinadors del cicle per tal de lligar les idees de les diferents sessions i plantejar debat als assistents.

 

Sessions dins el cicle: 3

José Puerta, “Una Visita a la Casa Parés”, Casa Parés, carrer Canals i Martorell, 11/05/2017

Jordi Fossas “La Torre de les Aigües del Besòs”, Plaça Ramon Calsina, 25/05/2017

Joan Rova, “La gestió del patrimoni industrial de Barcelona”, Oliva Artés 01/06/201

 

Ponents:

José Puerta (Casa Parés): Propietari i últim treballador de la foneria Casa Parés, ens explicarà les seves vivències com a treballador d’aquesta fàbrica així com les seves experiències en la gestió dels problemes sorgits al voltant de la seva museïtzació.

Jordi Fossas Bonjoch (Arxiu Històric del Poble Nou): Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i des de l’any 1996 membre de l’Arxiu Històric del Poblenou (AHPN), del que es President des de l’any 1999 i forma part del consell redactor de la revista de divulgació històrica “Icària. Papers de l’Arxiu Històric del Poblenou”. Entre els anys 2001-2004 va ser membre del Consell Assessor de l’Arxiu Municipal del districte de Sant Martí de Provençals de Barcelona. Coautor de les següents publicacions: “Poblenou més de 150 anys d’història”, “Enciclopèdia. El Poblenou en 135 veus”. “Fet al Poblenou”, “L’Abans del Poblenou” i “El Cementiri del Poblenou”.

Joan Roca (Museu d’història de Barcelona). Director del museu, ens guiarà per l’antiga fàbrica Oliva Artés, que ara pertany al Muhba.

 

 

Share

Benvinguda al Programa de Col·loquis 2016-2017 i presentació dels Itineraris Virtuals d’Història de la Ciència

 

Coordinadors: Miquel Carandell (Històries de Ciència); Laura Valls (CEHIC-UAB i CSIC); Clara Florensa (CEHIC-UAB); Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB)

 

Resum:

Benvinguda al Programa de Col·loquis 2016-2017

 

Itineraris virtuals, matemàtiques de Leibniz, accidents industrials, malalties mentals, museus anatòmics, geografia humana, patrimoni industrial, fotografia històrica (repetim després de l’èxit del curs anterior!), natura a la plana de Vic, patrimoni científic publicat, conflictes amb l’energia nuclear…

Com sempre, el Programa de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica ve farcit de propostes interessants, atractives i d’alt nivell acadèmic. Gran varietat de temes que se sumen a aquest intens curs, en el que també gaudirem de la Trobada de la Societat a Castelló i de l’Escola de Primavera a Maó. Aprofitant la celebració del primer col·loqui, la presidenta de la SCHCT donarà la benvinguda al nou curs.

 

Itineraris Virtuals: “Històries de Ciència al mòbil, per a autòctons, i per a guiris

 

La història de Barcelona és plena de ciència. La podeu trobar als carrers, edificis i monuments de Gràcia, Ciutat Vella, el Raval, Sant Andreu, Montjuïc, etc. Us convidem a descobrir una Barcelona poc habitual a través de set itineraris urbans que recorren els barris de la ciutat a través de la ciència, la història i la societat.

Rutes científiques virtuals és una iniciativa de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) de l’Institut d’Estudis Catalans, que es va posar en marxa el 2014. Aleshores es van crear quatre itineraris virtuals i va comptar amb el suport econòmic de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. D’ençà, s’han ideat nous itineraris i gràcies a l’obtenció d’una British Society for the History of Science Special Project Grant, enguany s’ha dut a terme la versió anglesa de tots els itineraris.

En aquest acte presentarem el nou espai virtual d’aquestes rutes científiques, en català castellà i anglès, a la plataforma Izi Travel. Aquest espai permetrà no només gaudir de les rutes al nostre telèfon mòbil sinó també proporcionarà una versió en audioguia. Volem aprofitar l’ocasió per a discutir amb experts de dins i de fora de la disciplina, amb usuaris i amb tots aquells interessats, les qüestions relacionades amb els itineraris com poden ser el turisme sostenible, el creixent interés per la història de Barcelona o l’educació.

Número de sessions dins el cicle: 1

Ponents:

– Miquel Carandell (Històries de Ciència)

– Laura Valls (CEHIC-UAB i CSIC)

– Xandra Troyano Gontá (Historiadora, experta en itineraris culturals i turisme sostenible, http://xanxano.com)

– Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Share

Àtoms a la plaça: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2016

Coordinadors: Jaume Valentines-Álvarez (CIUHCT-Universidade Nova de Lisboa); Jaume Sastre-Juan (CIUHCT-Universidade de Lisboa)

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de manifestacions d’incomoditat, rebuig i reescriptura dels discursos científics i de les polítiques tecnològiques que regulen i vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, la línia de Molt Alta Tensió, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, o la patologització de la transsexualitat.

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea i es produeix i regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials que qüestionen l’expertesa científica hegemònica quan aquesta s’oposa a les sobiranies reals i entre historiadors amb sensibilitat i/o engagement en relació a aquests temes.

Si les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015), en aquests nous col·loquis 2016-2017 es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya -amb epicentre a Ascó i Vandellós- ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).

Número de sessions dins el cicle: 1

Ponents:

– Membres del CANC (Comitè Antinuclear de Catalunya)

– Activistes del moviment contra l’energia nuclear”

Share

Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió

Coordinador: Àlvar Martínez Vidal (IHMC-UV)

Resum:

A França, la Bibliothèque Interuniversitaire de Santé (BIUS), que conserva el fons històric de la Facultat de Medicina de la Sorbona i depèn a hores d’ara de la Université Paris-Descartes, du a terme una labor sistemàtica de difusió del seu patrimoni bibliogràfic a partir de la digitalització de textos de medicina, farmàcia i odontologia (llibres, revistes, correspondències, etc.) dels seus fons. Per la seua banda, la SCHCT ha participat en diversos projectes de localització, digitalització i difusió (ARCA, Premsa Mèdica, Hemeroteca Científica de l’IEC) de revistes científiques catalanes. Els resultats assolits han estat més aviat minsos, entre altres motius per les retallades en els afers culturals durant els darrers deu anys, però caldria analitzar-los des d’una perspectiva internacional i també interdisciplinària. Cal dir que en el marc de l’assemblea general de la SCHCT, celebrada al juny de 2007 a Barcelona, José Pardo, Alfons Zarzoso i Àlvar Martínez Vidal van plantejar el problema de l’absència, llavors, de revistes científiques en el projecte ARCA. Al juny de 2017 es compliran deu anys de aquella iniciativa.

Ponent:

Guy Cobolet és, en l’actualitat, director de la Bibliothèque Interuniversitaire de Santé (BIUS), que depèn de la Université Paris-Descartes. Format en història i biblioteconomia, ha estat un dels més ferms impulsors de la Bibliothèque Numérique Medic@, projecte cooperatiu que digitalitza primordialment els fons manuscrits i impresos de la BIUS i els posa a disposició gratuïta a través d’Internet.

 

Guy Cobolet (BIUS) “Digitalitzant revistes científiques antigues: un estudi de cas en una biblioteca mèdica (BIU Santé, Paris) / Digitizing old scientific journals: a case report in a medical library (BIU Santé, Paris).”, 20/06/2017, IEC, Barcelona

Share

Col·loquis de Vic: La invenció del patrimoni natural: política, acadèmia, activisme i comunicació

Coordinadors: Carlos Tabernero (CEHIC) i Pasqual Bernat (SCHCT-CEHIC)

Resum:

El patrimoni no existeix. L’arqueòloga Laurajane Smith, en el seu llibre Uses of heritage (2006, p.11) al·ludeix a una consideració del concepte de patrimoni que va més enllà de la seva definició legal com a col·leccions d’objectes o espais, o de discursos i pràctiques. Amb l’excusa del centenari de la primera Llei de Parcs Nacionals espanyola (1916), aquest cicle proposa una reflexió sobre el patrimoni natural entès com un conjunt de processos multidimensionals, situats geogràfica i històricament, que condueixen precisament a aquesta definició, així com les conseqüències que d’aquestes es deriven.

Així, les xerrades que es presenten aborden, amb d’estudis de cas concrets i consideracions més teòriques, la conjunció i col·lisió de molt diferents actors i espais socials, polítics, econòmics, acadèmics, conservacionistes i mediàtics en relació amb els processos de construcció de idees sobre patrimoni natural i les seves implicacions pràctiques a molt diferents nivells, particularment a Espanya, des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX.

 

1. Un arca de Noé en el Parc de la Ciutadella? El zoològic de Barcelona i la història natural aplicada de Francesc Darder

Oliver Hochadel (IMF-CSIC)

Data: 17 Gener 2017

La idea de la fundació del Jardí Zoològic de Barcelona en 1892 va ser l’aclimatació d’espècies exòtiques. El seu director Francesc Darder perseguia una història natural aplicada en la qual la cria servia purament finalitats econòmiques. Al mateix temps Darder va ser secretari de la “Societat Protectora d’Animals i Plantes de Barcelona”. La xerrada explorarà aquesta aparent contradicció entre l’explotació merament utilitarista dels animals i els inicis de la seva protecció.

2. Ciències naturals, mitjans, patrimoni i modernització: el Parc Nacional de Doñana en El Hombre y la Tierra (Félix Rodríguez de la Fuente, 1979)

Mònica Alcalá Lorente (CEHIC-UAB)

Data: 14 Febrer 2017

Cap a la fi de la dècada dels setanta, Televisión Española va emetre un conjunt de quatre documentals dedicats al Parc Nacional de Doñana de la sèrie dirigida i presentada per Félix Rodríguez de la Fuente, ‘El Hombre y la Tierra’. A través del relat del cicle vital del Parc – cada documental es corresponia amb una estació de l’any – i amb una curosa representació tant de la natura com de les ciències naturals, aquests capítols constituïren la celebració d’un èxit en la lluita per la conservació del patrimoni natural. En aquest treball analitzarem com en un context històric i polític particularment complex de la història espanyola contemporània, Rodríguez de la Fuente estableix la sensibilitat cap a la natura i la protecció del patrimoni natural, articulada en l’estudi de les ciències naturals, com una peça clau per a la modernització del país.

3. Patrimoni natural en el post-franquisme. L’emergència dels Parcs Naturals a Catalunya (1975-1990s)

Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB)

Data: 14 Març 2017

Als anys setanta a Catalunya comença un canvi en la percepció que la població té sobre la natura, que passa de ser una fot de matèria primera o superfície edificable a ser vista d’una manera més àmplia com a patrimoni natural a conservar. A mitjans d’aquella dècada comencen a aparèixer moviments populars locals i regionals per a la conservació de la natura els principals objectius dels quals són la divulgació dels valors naturals de determinades zones i la seva protecció. En aquesta tasca reben el recolzament de la comunitat científica, nacional i internacional, i la cobertura i complicitat dels mitjans de comunicació, que permeten que els conflictes es donin a conèixer entre el gran públic. Aquest canvi de percepció també queda plasmat més endavant en lleis que defineixen i desenvolupen nous models de protecció de la natura.

Lloc: Associació Astronòmica d’Osona (AAO). Vic

Hora: Atenció, aquests col·loquis tindran lloc de 20 a 21h els dies assenyalats.

Share

Ciència i fotografia (II part)

És la segona part del cicle de tres sessions, realitzat el 2015-16, sota el mateix títol.

Coordinador: Ramon Barnadas Rodríguez

Resum:

Donar una visió general sobre les relacions entre la fotografia, els fotògrafs, la ciència i els científics, a partir de diversos exemples.

Innocent Paulí i Galceran (1854-1921): visió d’una figura polifacètica

A càrrec de Salvador Tió.

Paulí és conegut principalment per la seva col·laboració amb Jaume Ferran en el desenvolupament de la vacuna contra el còlera i la seva aplicació durant l’epidèmia de València el 1885. Però la seva faceta com a pioner, expert electricista i cronista de les primeres instal·lacions d’enllumenat elèctric que es van fer a l’Estat espanyol, és completament desconeguda. Tampoc es coneix que va ser un dels iniciadors i una autoritat en els inicis de la bacteriologia, ni la seva pràctica de la fotografia, essent un divulgador d’aquesta tècnica, i introductor -amb Ferran- del procediment al gelatino-bromur, a més de fabricant de plaques fotogràfiques.

La fotografia i l’Hospital de la Santa Creu

A càrrec de Ricard Marco.

S’exposaran les relacions entre la fotografia, els metges i l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i els inicis del XX. La introducció, la utilització i les aplicacions de la fotografia en el camp de la medicina i algunes anècdotes i curiositats.

Clarobscurs de la invenció de la fotografia en color

A càrrec de Ramon Barnadas.

La concessió del Nobel de Física l’any 1908 a Gabriel Lippmann “pel seu mètode de reproducció fotogràfica dels colors basat en el fenomen de la interferència” mostra la rellevància del tema en determinats ambients. Les primeres fotos en color daten del segle XIX, però no serà fins el 1907 que el germans Lumière comercialitzaran un sistema pràctic per obtenir-les. Les bases científiques es van desenvolupar prèviament durant uns 200 anys, i a principis del segle XX es va produir una cursa per aplicar-les que va originar algunes patents de dubtosa fiabilitat i originalitat.

La ciència a través de la càmera d’Emili Godes (1895-1970)

A càrrec de Laia Foix.

S’aporten noves dades sobre la fotografia d’Emili Godes en l’àmbit científic, que abasta branques com la biologia, la zoologia, la botànica, l’agricultura, l’antropologia i la medicina. Va excel·lir en la fotografia d’aproximació, la fotomacrografia i la fotomicrografia. Va col·laborar amb l’Escola Superior d’Agricultura (director de fotografia de la revista Arxius), l’Institut d’Investigacions Pesqueres, el jardí botànic Marimurtra de Blanes, així com les càtedres de Zoologia i Antropologia física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Va fer reportatges fotogràfics i filmacions de pel·lícules científiques pels doctors Puigvert (urologia), Muntaner (cirurgia estètica), Miquel, Anguera (cardiologia) i Valentin.

Número de sessions dins el cicle: 4

Salvador Tió, “Innocent Paulí i Galceran (1854-1921): visió d’una figura polifacètica”, 12/01/2017, IEC, Barcelona

Ricard Marco, “La fotografia i l’Hospital de la Santa Creu ” 09/02/2017, IEC, Barcelona

Ramon Barnadas “Clarobscurs de la invenció de la fotografia en color”, 16/03/2017, IEC, Barcelona

Laia Foix, “La ciència a través de la càmera d’Emili Godes (1895-1970)”, 06/04/2017, IEC, Barcelona

Ponents:

Salvador Tió (SCHCT)

Llicenciat en Ciències Químiques per la UB, és un estudiós de la fotografia antiga. Iniciador, el 1981, dels primers tallers sobre procediments antics en fotografia a l´escola IDEP de Barcelona. Autor d’articles, llibres i capítols com “Procedimientos alternativos en fotografía” (1988) dins Foto-Diseño; “Desarrollo de la técnica 1839-1935”dins PhotoVisión (1985), en motiu del 50è aniversari del naixement de la pel·lícula Kodachrome; Ferran i Paulí: “La Instantaneidad en Fotografía” (2007); i d’Innocent Paulí i Galceran (1854-1921). Visió d’una figura polifacètica (2012). Membre de Fotoconnexió.

Ricard Marco (SCHCT)

Fotògraf (Curs General de Fotografia a l’IEFC 1982-87) i historiador de la fotografia. Treballa a la Biblioteca de Catalunya des de 1990, especialitzat en gestió de fons i col·leccions fotogràfiques i tècnic en sistemes de reproducció fotogràfica de documents i obres d’art. Professor de Fotografia Científica i Documental als CFGS d’Imatge a l’IPSI-Sarrià (1997-2009). Soci fundador de Canal 08 TV Local de Barcelona (1985) i promotor de la Coordinadora de TV Locals de Barcelona (1990). President de Fotoconnexió, ha comissariat exposicions i organitzat tallers i seminaris fotogràfics.

Ramon Barnadas (SCHCT)

Doctor en Ciències Químiques i fotògraf (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya). És professor de la Facultat de Medicina de UAB i difusor de la fotografia històrica. En aquest sentit, ha comissariat diverses exposicions (Museu d’Història de Catalunya), editat una col·lecció de llibres (Enfocant el passat, Prames SA) i escrit articles en revistes i llibres. Ha impartit seminaris sobre fotografia al màster i grau de fotografia a la UPC. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives. Va ser el darrer director de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (2000-2012). Membre de Fotoconnexió.

Laia Foix

Graduada en Informació i Documentació per la UB, i postgraduada en Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics per l’ESAGED-UAB. Des de l’any 1997 coordina el Departament de Documentació i Investigació de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Membre de grups de treball i recerca sobre patrimoni fotogràfic, professora en cursos i seminaris sobre gestió d’arxius fotogràfics. Autora d’articles com: “Los servicios al usuario en los archivos fotográficos patrimoniales de Cataluña”, J. Alonso, L. Foix, dins Métodos de Información (2015). Membre de Fotoconnexió.

Share

Raça i determinisme geogràfic

Coordinador: Àlvar Martínez Vidal (IHMC-UV)

Resum:

Al llarg del segle XIX el debat sobre la diversitat racial dels éssers humans s’accentuà en la mesura que les idees evolucionistes es consolidaven com un dels fonaments més sòlids del pensament biològic (Desmond & Moore, 2009). La idea d’una multiplicitat originària de races humanes que haurien evolucionat de manera separada des de temps remots rivalitzava amb el relat bíblic d’una sola progènie humana: la descendència d’Adam i Eva. L’esclavitud, practicada per les potències europees tradicionalment, i en definitiva l’expansió imperial europea contemporània trobava ara una nova legitimació social basada en la transmissió dels caràcters racials per mitjà de l’herència. Però, quins serien els factors determinants d’aquesta diversitat? Els factors geogràfics i climàtics –temperatura, estacionalitat, altura sobre el nivell del mar, proximitat a la costa, temperatura, fauna i flora, hàbitat, alimentació, etc.–, podrien explicar les diferències associades a la raça: color de la pell, mides cranials, constitució corporal, mentalitat, costums, capacitat intel·lectual, etc. En paral·lel al moviment eugenèsic, o en franca confluència, la geografia humana tindria un paper decisiu en la justificació de la pretesa superioritat de la raça blanca i, en el cas alemany, de les polítiques racistes del III Reich.

Número de sessions dins el cicle: 2

Consuelo Naranjo (Instituto de Historia-CCHS, CSIC, Madrid). “Discursos identitarios y raciales en la Cuba del siglo XIX” 11/01/2017, IEC, Barcelona

Wolfgang Kophamel (Col·legi Alemany, València) “Raza y geografía antes, durante y después del III Reich: el caso del alemán Franz Termer (1894-1968)”. 25/01/2017, IEC, Barcelona.

Ponents:

Consuelo Naranjo és professora d’investigació del CSIC i, en l’actualitat, directora de l’Instituto de Historia del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (Madrid). Investigadora principal de la Red de Excelencia de Estudios sobre esclavitud y raza en Iberoamérica y el Caribe, dirigeix el projecte “El espacio antillano: génesis, circulación y redistribución de individuos, mercancías, ideas, saberes y modelos (siglos XVIII-XXI), del MINECO (2016-2018)”. Entre sus numerosos libros, cabe destacar ahora Medicina y racismo en Cuba y Racismo e inmigración en Cuba en el siglo XIX.

Wolfgang Kophamel és doctor en ciències polítiques, àrea de política internacional, per la Universitat Lliure de Berlín (Frei Universität Berlin). La seua tesi doctoral versà sobre la integració espanyola en l’OTAN. Des del 1992 treballa com a professor d’història i ciències polítiques del Col·legi Alemany de València. Anteriorment, fou funcionari de carrera del Servei Meteorològic d’Alemanya.

Share

¿Tienen historia las “enfermedades mentales”?

Coordinadors: Fernando Vidal (CEHIC-UAB), Mònica Balltondre (CEHIC-UAB)

Resum:

Las cuestiones que plantea la pregunta “¿Tienen historia las enfermedades mentales?” forman una serie continua entre dos extremos e implican desafíos que comparten la medicina, la antropología médica y la historia de la ciencia. En uno de los extremos, que se puede identificar con la psiquiatría biológica, las enfermedades mentales se pueden diagnosticar y tratar en base a factores biológicos. Esta posición equivale, en historia, a afirmar la legitimidad del diagnóstico retrospectivo, que desempeñó un papel importante en la psiquiatría del siglo 19 y resurge periódicamente. En el otro extremo, que coincide en parte con la antipsiquiatría, las enfermedades mentales son una medicalización de problemas sociales, una manera de controlar y marginalizar la diferencia; aunque corresponden a vivencias reales, éstas encarnan procesos sociales que designan al individuo como enfermo. Esta posición equivale en historia a la perspectiva constructivista y a un énfasis en factores sociopolíticos. Entre los dos extremos existen varias posibilidades. En general, se piensa que las enfermedades mentales se originan en interacciones complejas entre factores biológicos, psicológicos y sociales. Sin embargo, si algunos estudiosos consideran que los contextos sólo “modulan” la biología (dando formas particulares a afecciones fundamentalmente orgánicas), otros se refieren a “síndromes culturales,” a trastornos propios a algunas sociedades. Hay aquí parentescos con el clásico problema historiográfico de la continuidad y la discontinuidad. La melancolía, por ejemplo, ¿ha sido siempre la misma entidad a través de su larguísima historia? ¿Es o no es idéntica a la más reciente “depresión”? ¿Cómo entender el encadenamiento, la permanencia y la ruptura entre tales diagnósticos y las experiencias que les corresponden? Las conferencias de este ciclo examinarán estas cuestiones desde un punto de vista teórico y por medio de casos históricos y antropológicos concretos.

Número de Col·loquis dins el cicle: 4

Angel Martínez Hernáez “¿Qué hay en un síntoma? La narrativa de aflicción como historia cultural”. 10/11/2016, IEC, Barcelona

Jon Arrizabalaga “La identidad de los transtornos mentales en Europa premoderna” 17/01/2017, IEC, Barcelona

Matthew Bell “Varieties of depression and melancholia, ancient and modern” 22/02/2017, IEC, Barcelona

Helen King “Diagnosing the past? Interpreting phobias and anxiety disorders in ancient Greece” 15/03/2017, IEC, Barcelona

 

Ponents:

Jon Arrizabalaga, Profesor de investigación, Institución Milá i Fontanals (CSIC, Barcelona). Especialista de la historia de la salud, la enfermedad y la medicina en la Europa de los siglos 14 a 17, también ha investigado la historia de la biomedicina y del humanitarismo en los siglos 19 y 20, y tratado la cuestión del diagnóstico retrospectivo y la conceptualización historiográfica de las enfermedades. Es autor de The Great Pox: The French Disease in Renaissance Europe (1997, con J. Henderson y R. French), The Articella in the Early Press, c. 1476-1534 (1998), La salut en la història d’Europa (1998, con A. Martínez Vidal y J. Pardo Tomás); los más recientes volúmenes colectivos que ha coordinado (solo o en colaboración) incluyen War, empire, science, progress, humanitarianism (Asclepio, 2014) y Ciudad y hospital en el Occidente europeo (1300-1700) (2014).

Web: csic.academia.edu/JonArrizabalaga

Matthew Bell, Professor of German and Comparative Literature, King’s College London. Especialista de Goethe y de la historia de la literatura y el pensamiento alemanes de 1700 a 1850, M. Bell ha investigado también la persistencia de la tradición clásica en el Iluminismo, la historia de la psicología y la antropología en los siglos 18 y 19, y la historia y la historiografía de la melancolía. Es autor entre otros de Goethe’s Naturalistic Anthropology: Man and Other Plants (1994), The German Tradition of Psychology in Literature and Thought, 1700-1840 (2005) y de Melancholia: The Western Malady (2014).

Web: www.kcl.ac.uk/artshums/depts/german/people/staff/academic/bellm.aspx

Helen King, Professor of Classical Studies, The Open University. Especialista del pensamiento médico antiguo, incluyendo cuestiones de género y sexualidad. Es autora, entre otros, de Hippocrates’ Woman: Reading the Female Body in Ancient Greece (1998), The Disease of Virgins: Green Sickness, Chlorosis and the Problems of Puberty (2004), La Médecine dans l’Antiquité grecque et romaine (2008, con V. Dasen), The One-Sex Body on Trial: The Classical and Early Modern Evidence (2013). Ha coordinado Health in Antiquity (2005) y Blood, Sweat and Tears: The Changing Concepts of Physiology from Antiquity into Early Modern Europe (2012, con M. Horstmansoff y C. Zittel). También ha investigado la historia de la histeria y otros trastornos psíquicos en la antigüedad, contribuyendo estudios a los colectivos Hysteria Beyond Freud (1993), History of Clinical Psychiatry (1995), Contemporary Approaches to the Science of Hysteria: Clinical and Theoretical Perspectives (2001) y Mental Disorders in the Classical World (2013).

Web: www.open.ac.uk/people/hk2455

Angel Martínez Hernáez, Profesor Titular, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili. Especialista de antropología médica, ha trabajado no sólo en el ámbito europeo sino también sobre políticas sanitarias en Brasil y sistemas médicos indígenas en Amazonas. Su trabajo actual trata de problemas de equidad, inclusión social y competencia intercultural en las políticas de salud mental, y del desarrollo de nuevas formas de subjetividad como consecuencia de los recientes paradigmas biomédicos y neurocientíficos. La genealogía y la contextualización cultural de los trastornos psiquiátricos es uno de sus temas principales. Es autor, entre otros, de Enfermedad, cultura y sociedad (1993, con J.M. Comelles) y Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad (2008).

Web: antropologia.urv.es/dac/index.php/es/profesorado/83-profesorado/angel-martinez-hernaez.html

Share

Catàstrofes artificials

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IHMC-UV) i José Ramón Bertomeu Sánchez (IHMC-UV)

Resum:

El procés d’industrialització que s’inicià a finals del segle XVIII ha transformat completament les societats i els ecosistemes de tot el planeta. L’impacte de la societat industrial s’ha analitzat des de perspectives ben diverses però, sens dubte, una de les més influents ha estat aquella que parteix del concepte de la Societat del Risc. Autors com Ulrich Beck i Anthony Giddens popularitzaren aquest concepte en referència al present i a la nostra història més recent. Els seus treballs han donat lloc a forts debats. Així, per exemple, historiadors com Thomas Le Roux i Jean-Baptiste Fressoz han revisat aquest concepte per tal d’analitzar els segles XVIII i XIX. En aquest sentit, Le Roux i Fressoz, entre d’altres, han obert amb èxit noves vies en la historiografia sobre els riscs i els accidents industrials.

Prenent com a punt de partida treballs com els citats, aquest cicle de seminaris vol contribuir a donar visibilitat a aquest àmbit d’estudi a través de l’anàlisi d’alguns accidents industrials especialment significatius en la història recent.

 

Número de Col·loquis dins el cicle: 3

John Howard (King’s College London) “The American Nuclear Cover-up in Spain” 02/11/2016, IHMC, València.

Timothy Cooper (University of Exeter) “An Oral History of the Torrey Canyon Disaster” 16/11/2016, IHMC, València.

Bridget Hanna (Harvard University) “Not All Live In Bhopal: The Una(Count)able Catastrophe” 30/11/2016, IHMC, Valencia.

 

Ponents:

John Howard (Kings College –London)

És catedràtic en American Studies al Kings College i les seues publicacions inclouen:

– Concentration Camps on the Home Front: Japanese Americans in the House of Jim Crow (University of Chicago Press, 2008).

– Men Like That: A Southern Queer History (University of Chicago Press, 1999).

– ed., Carryin’ On in the Lesbian and Gay South (New York University Press, 1997).

– ed., The Same Language, by Ben Duncan (University of Alabama Press, 2005; Faber, 1962)

– ed., The Bitterweed Path, by Thomas Hal Phillips (University of North Carolina Press, 1996; Rinehart, 1950).

 

Timothy Cooper (University of Exeter)

És professor del Departament d’Història de la University of Exeter i les seues publicacions inclouen:

– with Green A, ‘Community and exclusion: the Torrey Canyon disaster of 1967’, Journal of Social History, vol. 48, no. 4, 2015, 892-909

– with Bulmer S, ‘Refuse and the ‘risk society’: The political ecology of risk in inter-war Britain’, Social History of Medicine, vol. 26, no. 2, 2013, 246-266

– ‘Peter Lund Simmonds and the political ecology of waste utilization in Victorian Britain’, Technology and Culture, vol. 52, no. 1, 2011, 21-44

– ‘Burying the ‘refuse revolution’: The rise of controlled tipping in Britain 1920-1960′, Environment and Planning A, vol. 42, no. 5, Pion, 2010, 1033-1048

 

Bridget Corbett Hanna (Northeastern University)

És doctora per la Harvard University i investigadora postdoctoral al departament de sociologia i antropologia de la Northeastern University. La seua tesi doctoral estigué centrada en l’accident de Bhopal.

Share

Leibniz, 300 anys després

Coordinadores: Mònica Blanco Abellán (UPC), Mª Rosa Massa Esteve (UPC)

Resum:

L’any 2016 se celebra el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment.

 

Número de sessions dins el cicle: 2 sessions (2 ponents per sessió).

Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz” 04/11/2016, IEC, Barcelona. 

Mònica Blanco (UPC) “Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz” i Siegmund Probst (Leibnitz Archive) “Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703)” 18/11/2016, IEC, Barcelona

 

Ponents:

Mª Rosa Massa Esteve (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mª Rosa Massa Esteve, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra principalment en el procés d’algebrització de les matemàtiques en els segles XVI i XVII, i, més recentment, en el XVIII. Des de fa temps promou l’estudi de les aportacions de la història de les matemàtiques a l’ensenyament de les matemàtiques.

 

Guillermo Lusa Monforte (Universitat Politècnica de Catalunya)

En Guillermo Lusa Monforte, doctor enginyer industrial, ha estat el promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Com a director de la biblioteca d’aquesta escola, va promoure l’organització del Fons Històric. La seva recerca se centra en la història de l’ensenyament tècnic a Espanya, especialment a l’ETSEIB, escola fundada el 1851.

 

Mònica Blanco Abellán (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mònica Blanco Abellán, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de la matemàtica a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra en la història de les matemàtiques del s. XVIII, principalment en el desenvolupament i circulació del càlcul.

 

Siegmund Probst (Leibniz Archiv, Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek, Hannover)

Doctor en història de la ciència i germanística per la Universitat de Regensburg, en Siegmund Probst és, des de 1995, investigador del Leibniz-Edition/ Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. En particular, ha participat en l’edició dels escrits matemàtics de Leibniz (Sèrie VII). També ha col·laborat en altres projectes com l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995).

Share