At the intersection of disciplines: History of Science and Environmental History
International workshop
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)
Mòdul de Recerca de Ciències (MRC),
Carrer de Can Magrans
Univeristat Autònoma de Barcelona (UAB)
Barcelona, 8-9 de June 2017
Thursday, 8 June 2017
CEHIC, Seminar room, L3-05
10:00: Agustí Nieto-Galan (CEHIC, UAB): “Introduction: how to write an ‘environmental’ history of science”
10:30: Marco Armiero (Royal Institute of Technology, Stockholm): “Seeing Like a Protester: Nature, Power, and Environmental Struggles”
11:45: Coffee break
12:15: Case Studies:
Santiago Gorostiza (ICTA, UAB): “Beyond ‘Socially Constructed’ Disasters: Re-politicizing the Debate on Large Dams”
Marta Pujadas (ICTA, UAB): “La història de l’Electroquímica de Flix. Qui pagarà els seus deutes socioambientals?”
13:30: Lunch (Restaurant de Ciències)
15:30: Ximo Guillem /José Ramón Bertomeu-Sánchez (Universitat de València): “Following Poisons through Society (1800-2000) : Current trends and narratives”
16:45 Coffee break
17:15: Case Studies:
Mar Grau, (ICTA, UAB)”Prudent peasantries: multilevel adaptation to drought during the early modern period (NE Spain, 1600-1715)”
Judit Gil-Farrero (CEHIC, UAB), “La protecció de la natura a Catalunya: Del Franquisme a la Transició democràtica”
Workshop dinner (Barcelona, city centre)
Friday, 9 June 2017
CEHIC, Seminar room, L3-05
10:00: Fernando Vidal (ICREA, CEHIC): “Endangerment, Biodiversity and Culture”
11:15: Coffee break
11:45: Stefania Barca (Universidade de Coimbra), “The Anthropocene as meta-scientific narrative, and the alternate pasts of environmental history”
13:00 Joan Martínez-Alier (ICTA-UAB): “Concluding remarks”
General discussion
14:00: Lunch (end of the workshop)
Col·loquis de Vic: La invenció del patrimoni natural: política, acadèmia, activisme i comunicació
Coordinadors: Carlos Tabernero (CEHIC) i Pasqual Bernat (SCHCT-CEHIC)
Resum:
El patrimoni no existeix. L’arqueòloga Laurajane Smith, en el seu llibre Uses of heritage (2006, p.11) al·ludeix a una consideració del concepte de patrimoni que va més enllà de la seva definició legal com a col·leccions d’objectes o espais, o de discursos i pràctiques. Amb l’excusa del centenari de la primera Llei de Parcs Nacionals espanyola (1916), aquest cicle proposa una reflexió sobre el patrimoni natural entès com un conjunt de processos multidimensionals, situats geogràfica i històricament, que condueixen precisament a aquesta definició, així com les conseqüències que d’aquestes es deriven.
Així, les xerrades que es presenten aborden, amb d’estudis de cas concrets i consideracions més teòriques, la conjunció i col·lisió de molt diferents actors i espais socials, polítics, econòmics, acadèmics, conservacionistes i mediàtics en relació amb els processos de construcció de idees sobre patrimoni natural i les seves implicacions pràctiques a molt diferents nivells, particularment a Espanya, des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX.
1. Un arca de Noé en el Parc de la Ciutadella? El zoològic de Barcelona i la història natural aplicada de Francesc Darder
Oliver Hochadel (IMF-CSIC)
Data: 17 Gener 2017
La idea de la fundació del Jardí Zoològic de Barcelona en 1892 va ser l’aclimatació d’espècies exòtiques. El seu director Francesc Darder perseguia una història natural aplicada en la qual la cria servia purament finalitats econòmiques. Al mateix temps Darder va ser secretari de la “Societat Protectora d’Animals i Plantes de Barcelona”. La xerrada explorarà aquesta aparent contradicció entre l’explotació merament utilitarista dels animals i els inicis de la seva protecció.
2. Ciències naturals, mitjans, patrimoni i modernització: el Parc Nacional de Doñana en El Hombre y la Tierra (Félix Rodríguez de la Fuente, 1979)
Mònica Alcalá Lorente (CEHIC-UAB)
Data: 14 Febrer 2017
Cap a la fi de la dècada dels setanta, Televisión Española va emetre un conjunt de quatre documentals dedicats al Parc Nacional de Doñana de la sèrie dirigida i presentada per Félix Rodríguez de la Fuente, ‘El Hombre y la Tierra’. A través del relat del cicle vital del Parc – cada documental es corresponia amb una estació de l’any – i amb una curosa representació tant de la natura com de les ciències naturals, aquests capítols constituïren la celebració d’un èxit en la lluita per la conservació del patrimoni natural. En aquest treball analitzarem com en un context històric i polític particularment complex de la història espanyola contemporània, Rodríguez de la Fuente estableix la sensibilitat cap a la natura i la protecció del patrimoni natural, articulada en l’estudi de les ciències naturals, com una peça clau per a la modernització del país.
3. Patrimoni natural en el post-franquisme. L’emergència dels Parcs Naturals a Catalunya (1975-1990s)
Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB)
Data: 2 de Maig de 2017
Als anys setanta a Catalunya comença un canvi en la percepció que la població té sobre la natura, que passa de ser una fot de matèria primera o superfície edificable a ser vista d’una manera més àmplia com a patrimoni natural a conservar. A mitjans d’aquella dècada comencen a aparèixer moviments populars locals i regionals per a la conservació de la natura els principals objectius dels quals són la divulgació dels valors naturals de determinades zones i la seva protecció. En aquesta tasca reben el recolzament de la comunitat científica, nacional i internacional, i la cobertura i complicitat dels mitjans de comunicació, que permeten que els conflictes es donin a conèixer entre el gran públic. Aquest canvi de percepció també queda plasmat més endavant en lleis que defineixen i desenvolupen nous models de protecció de la natura.
Lloc: Associació Astronòmica d’Osona (AAO). Vic
Hora: Atenció, aquests col·loquis tindran lloc de 20 a 21h els dies assenyalats.
Raça i determinisme geogràfic
Coordinador: Àlvar Martínez Vidal (IHMC-UV)
Resum:
Al llarg del segle XIX el debat sobre la diversitat racial dels éssers humans s’accentuà en la mesura que les idees evolucionistes es consolidaven com un dels fonaments més sòlids del pensament biològic (Desmond & Moore, 2009). La idea d’una multiplicitat originària de races humanes que haurien evolucionat de manera separada des de temps remots rivalitzava amb el relat bíblic d’una sola progènie humana: la descendència d’Adam i Eva. L’esclavitud, practicada per les potències europees tradicionalment, i en definitiva l’expansió imperial europea contemporània trobava ara una nova legitimació social basada en la transmissió dels caràcters racials per mitjà de l’herència. Però, quins serien els factors determinants d’aquesta diversitat? Els factors geogràfics i climàtics –temperatura, estacionalitat, altura sobre el nivell del mar, proximitat a la costa, temperatura, fauna i flora, hàbitat, alimentació, etc.–, podrien explicar les diferències associades a la raça: color de la pell, mides cranials, constitució corporal, mentalitat, costums, capacitat intel·lectual, etc. En paral·lel al moviment eugenèsic, o en franca confluència, la geografia humana tindria un paper decisiu en la justificació de la pretesa superioritat de la raça blanca i, en el cas alemany, de les polítiques racistes del III Reich.
Número de sessions dins el cicle: 2
Consuelo Naranjo (Instituto de Historia-CCHS, CSIC, Madrid). “Discursos identitarios y raciales en la Cuba del siglo XIX” 11/01/2017, IHMC, València.
Wolfgang Kophamel (Col·legi Alemany, València) “Raza y geografía antes, durante y después del III Reich: el caso del alemán Franz Termer (1894-1968)”. 25/01/2017, IHMC, València.
Ponents:
Consuelo Naranjo és professora d’investigació del CSIC i, en l’actualitat, directora de l’Instituto de Historia del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (Madrid). Investigadora principal de la Red de Excelencia de Estudios sobre esclavitud y raza en Iberoamérica y el Caribe, dirigeix el projecte “El espacio antillano: génesis, circulación y redistribución de individuos, mercancías, ideas, saberes y modelos (siglos XVIII-XXI), del MINECO (2016-2018)”. Entre sus numerosos libros, cabe destacar ahora Medicina y racismo en Cuba y Racismo e inmigración en Cuba en el siglo XIX.
Wolfgang Kophamel és doctor en ciències polítiques, àrea de política internacional, per la Universitat Lliure de Berlín (Frei Universität Berlin). La seua tesi doctoral versà sobre la integració espanyola en l’OTAN. Des del 1992 treballa com a professor d’història i ciències polítiques del Col·legi Alemany de València. Anteriorment, fou funcionari de carrera del Servei Meteorològic d’Alemanya.
Ciència i fotografia (II part)
És la segona part del cicle de tres sessions, realitzat el 2015-16, sota el mateix títol.
Coordinador: Ramon Barnadas Rodríguez
Resum:
Donar una visió general sobre les relacions entre la fotografia, els fotògrafs, la ciència i els científics, a partir de diversos exemples.
Innocent Paulí i Galceran (1854-1921): visió d’una figura polifacètica
A càrrec de Salvador Tió.
Paulí és conegut principalment per la seva col·laboració amb Jaume Ferran en el desenvolupament de la vacuna contra el còlera i la seva aplicació durant l’epidèmia de València el 1885. Però la seva faceta com a pioner, expert electricista i cronista de les primeres instal·lacions d’enllumenat elèctric que es van fer a l’Estat espanyol, és completament desconeguda. Tampoc es coneix que va ser un dels iniciadors i una autoritat en els inicis de la bacteriologia, ni la seva pràctica de la fotografia, essent un divulgador d’aquesta tècnica, i introductor -amb Ferran- del procediment al gelatino-bromur, a més de fabricant de plaques fotogràfiques.
Clarobscurs de la invenció de la fotografia en color
A càrrec de Ramon Barnadas.
La concessió del Nobel de Física l’any 1908 a Gabriel Lippmann “pel seu mètode de reproducció fotogràfica dels colors basat en el fenomen de la interferència” mostra la rellevància del tema en determinats ambients. Les primeres fotos en color daten del segle XIX, però no serà fins el 1907 que el germans Lumière comercialitzaran un sistema pràctic per obtenir-les. Les bases científiques es van desenvolupar prèviament durant uns 200 anys, i a principis del segle XX es va produir una cursa per aplicar-les que va originar algunes patents de dubtosa fiabilitat i originalitat.
La ciència a través de la càmera d’Emili Godes (1895-1970)
A càrrec de Laia Foix.
S’aporten noves dades sobre la fotografia d’Emili Godes en l’àmbit científic, que abasta branques com la biologia, la zoologia, la botànica, l’agricultura, l’antropologia i la medicina. Va excel·lir en la fotografia d’aproximació, la fotomacrografia i la fotomicrografia. Va col·laborar amb l’Escola Superior d’Agricultura (director de fotografia de la revista Arxius), l’Institut d’Investigacions Pesqueres, el jardí botànic Marimurtra de Blanes, així com les càtedres de Zoologia i Antropologia física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Va fer reportatges fotogràfics i filmacions de pel·lícules científiques pels doctors Puigvert (urologia), Muntaner (cirurgia estètica), Miquel, Anguera (cardiologia) i Valentin.
Número de sessions dins el cicle: 3
Salvador Tió, “Innocent Paulí i Galceran (1854-1921): visió d’una figura polifacètica”, 12/01/2017, IEC, Barcelona
Ramon Barnadas “Clarobscurs de la invenció de la fotografia en color”, 16/03/2017, IEC, Barcelona
Laia Foix, “La ciència a través de la càmera d’Emili Godes (1895-1970)”, 06/04/2017, IEC, Barcelona
Ponents:
Salvador Tió (SCHCT)
Llicenciat en Ciències Químiques per la UB, és un estudiós de la fotografia antiga. Iniciador, el 1981, dels primers tallers sobre procediments antics en fotografia a l´escola IDEP de Barcelona. Autor d’articles, llibres i capítols com “Procedimientos alternativos en fotografía” (1988) dins Foto-Diseño; “Desarrollo de la técnica 1839-1935”dins PhotoVisión (1985), en motiu del 50è aniversari del naixement de la pel·lícula Kodachrome; Ferran i Paulí: “La Instantaneidad en Fotografía” (2007); i d’Innocent Paulí i Galceran (1854-1921). Visió d’una figura polifacètica (2012). Membre de Fotoconnexió.
Ramon Barnadas (SCHCT)
Doctor en Ciències Químiques i fotògraf (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya). És professor de la Facultat de Medicina de UAB i difusor de la fotografia històrica. En aquest sentit, ha comissariat diverses exposicions (Museu d’Història de Catalunya), editat una col·lecció de llibres (Enfocant el passat, Prames SA) i escrit articles en revistes i llibres. Ha impartit seminaris sobre fotografia al màster i grau de fotografia a la UPC. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives. Va ser el darrer director de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (2000-2012). Membre de Fotoconnexió.
Laia Foix
Graduada en Informació i Documentació per la UB, i postgraduada en Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics per l’ESAGED-UAB. Des de l’any 1997 coordina el Departament de Documentació i Investigació de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Membre de grups de treball i recerca sobre patrimoni fotogràfic, professora en cursos i seminaris sobre gestió d’arxius fotogràfics. Autora d’articles com: “Los servicios al usuario en los archivos fotográficos patrimoniales de Cataluña”, J. Alonso, L. Foix, dins Métodos de Información (2015). Membre de Fotoconnexió.
Primer workshop Grup Recerca Anatomías Urbanas
Projecte Gabmusana HAR2015-64313-P
Primer Workshop
Del gabinete de maravilas al museo anatómico popular:
regímenes de exhibición y cultura material de la medicina
IMF-CSIC, Barcelona, 10 de gener de 2017
https://gabmusanablog.wordpress.com/reuniones/primer-workshop/
Entrevista Amina El Asri
L’ Amina El Asri ha guanyat el XV Premi Antoni Quintana i Marí amb el treball de recerca titulat “Algunes aportacions àrabs a la matemàtica. Ús pedagògic de la història de l’àlgebra”, tutoritzat per Mònica Orpí Mañé i que va presentar a la XIV Trobada a Castelló.
Us deixem amb aquesta entrevista que li vam fer per tal de conèixer millor el seu treball i la seva visió de la història de la ciència.
Quines motivacions et van portar a triar aquest tema com a treball de recerca?
Des de que vaig començar a poder raonar per mi mateixa vaig adonar-me de que les idees amb les que simpatitzava xocaven fortament amb les que la meva família havia intentat inculcarme, fet que em va portar a rebutjar tota cultura heretada pels meus pares. Així, quan vaig arribar al final de l’adolescència vaig sentir que faltava una part de mi per conèixer. En aquell moment vaig decidir connectar i enorgullir-me de la meva cultura mitjançant un treball que em fes investigar tot el que els àrabs havien aportat al món de les matemàtiques. Per reconnectar amb els meus orígens i per intentar agrair tot el sacrifici que els meus pares, avis i germans fan dia a dia per mi.
Sé que és el cos de tot el teu treball però… Podries resumir breument les aportacions dels àrabs a la matemàtica?
Els disset matemàtics àrabs que vaig tenir el plaer d’investigar van aportar sobretot al camp de la geometria, i a partir d’aquí van crear nous camps: l’àlgebra i la trigonometria tal i com avui dia els coneixem. Per una banda, en el camp de la geometria, van ser els pioners en discutir el V tractat d’Euclides començant a parlar clarament del teorema de Playfair, i per tant, obrint la porta a la geometria hiperbòlica. A més a més de ser els pioners en poder resoldre equacions de 2n i 3r grau amb comprovacions geomètriques. Per altra banda, en el camp de la trigonometria van començar a descriure les relacions com la tangent, el sinus i els seus teoremes. La seva aportació va ser vital pel renaixement, per tot allò comentat anteriorment i pel seu paper dins la difusió dels números indo-aràbics, a més d’altres aportacions en el camp de l’aritmètica.
Va ser molt complicat el procés de recerca d’informació? Vas poder treballar amb alguna font primària?
El procés de recerca em va sorprendre bastant ja que, malgrat que les fonts primàries són pràcticament inaccessibles, perquè en molts casos no es coneix el seu actual parador, sí que hi ha traduccions fàcilment accessibles i fiables. A més, durant aquests últims anys se li ha donat moltíssima importància i s’ha investigat més del que em podria haver imaginat.
La part pràctica del treball també és molt interessant. De quina manera vas utilitzar la història de l’àlgebra per tal d’explicar-la?
Vaig explicar als alumnes de 4t d’ESO la unió de la geometria i l’àlgebra i d’on surt la fórmula màgica que s’utilitza durant gran part d’aquesta etapa. Tot això només es pot fer a partir de la història! Des dels fonaments grecs fins l’actual fórmula de l’hindú.
Suposo que l’experiència va ser molt enriquidora… Vas poder veure si els alumnes mostraven més interès explicant d’aquesta manera les matemàtiques?
Aquesta és una part que analitzo en el treball. La resposta dels alumnes durant tota la classe va ser molt positiva, van estar tots molt atents i participatius. Però s’ha de tenir en compte que era una classe ‘especial’ ja que la donava una alumna sense gaire diferència d’edat amb ells, i que el temari era massa fàcil per alumnes de 4t d’ESO.
Quines conclusions finals extreus del treball, tant a nivell històric i pràctic, com a nivell personal?
Les conclusions que vaig poder treure es podrien resumir en aquesta frase:
“És saber trobar els punts que ens apropen, i no els que ens separen, i, si més no, aquells punts que ens enriqueixen o ens han enriquit mútuament.’’
És vital aprendre a acceptar que tothom pot aportar-te coneixements, sense taxar perquè provingui d’alguna assignatura o d’una cultura que no t’agradi.
Com a estudiant de Batxillerat, què creus que podríem fer per què els joves s’apropin a la història de la ciència?
Als instituts, a part del temari que s’estigui treballant, és vital l’actitud i la il·lusió que el professorat transmet durant l’explicació. Tot i això, sóc molt conscient que no només depèn d’això, ja que l’actitud del grup també influeix molt. Ara que acabo de començar el grau en Biotecnologia noto moltíssim aquest aspecte.
Com a curiositat, al Batxillerat el temari és molt extens i mai hi ha temps “de sobra”, però teníem una línia temporal amb diferents matemàtics i les seves aportacions i curiositats que, segons el meu punt de vista, feien el temari molt més interessant.
Objectes perduts: explica i exposar ciència a museus i altres llocs públics
Coordinadors:
Alfons Zarzoso (MHMC) & Pepe Pardo (IMF-CSIC).
Cicle coordinat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Institució Milà i Fontanals (CSIC).
Resum:
Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència.
El cicle planteja quatre sessions centrades en objectes que, malgrat haver estat emprats com a patrimoni científic, presenten línies poc definides, atesa la seva procedència, els seus usos i els règims d’exhibició als quals van ser sotmesos.
En aquesta edició volem fixar la mirada en la creació d’objectes científics. Ens interessa saber com es creen determinats objectes, qui els fomenta i com s’executen, quins usos tenen i com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.
A les sessions que proposem, farem una mirada cap a dos tipus d’objectes: els derivats de determinades pràctiques mèdiques de la segona meitat del segle XIX i els definits com a part d’una política d’expansió colonial.
En el trànsit cap a l’estabilització com a objectes de ciència, i després cap a l’adquisició de nous significats, interessa veure quins són els espais de creació i producció de significats (hospital, colònia) i també les formes de presentació i exhibició pública o privada, espectacular o discreta (museus, escoles).
La selecció dels convidats mostra, d’altra banda, que la història de la ciència es pot veure enriquida per altres perspectives i metodologies historiogràfiques com ara la història de l’art, la història de les emocions i l’antropologia o etnografia històriques.
Número de col·loquis dins del cicle: 3
Alba del Pozo (Leeds, Institut Cervantes) i Maribel Morente (UCM), Presentació del monogràfic “Models Anatòmics” de Dynamis 2016. 20/12/2016, IEC, Barcelona.
Luis Ángel Sánchez (UCM), “Exhibiciones etnológicas vivas en las exposiciones universales, coloniales, misionales y comerciales españolas”. 23/02/2017, IEC, Barcelona (Atenció: aquesta sessió començarà a les 18h.)
Michael Sappol (National Library of Medicine, Bethesda, WA, EUA), “Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950”. 23/03/2017, IEC, Barcelona.
Ponents:
Alba del Pozo (Leeds, Instituto Cervantes) És doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2013), màster en Literatura Comparada (2009) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigadora postdoctoral del Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura des de 2014 i professora de l’Instituto Cervantes a Leeds des de 2015. Especialitzada en literatura i cultura espanyola del canvi de segle XIX-XX, des d’una perspectiva vinculada als estudis de gènere, els estudis culturals i la història de la ciència, treballant especialment qüestions relacionades amb la construcció cultural de la malaltia i els discursos científics. Ha coeditat el número monogràfic “Literatura Comparada i Estudis Culturals” a 452F (2010), el volum La piel en la palestra: estudios corporales II (2011) i ha publicat recentment una edició de la novel·la Pityusa (2014 [1907]) de José María Llanas Aguilaniedo. En els últims anys, ha publicat articles sobre diverses qüestions relacionades amb la cultura del tombant de segle a Dynamis, Journal of Spanish Cultural Studies, Bulletin of Hispanic Studies o Neophilologus, entre d’altres. Ha participat en congressos internacionals a Mèxic, Bèlgica o Regne Unit, a més d’haver estat investigadora visitant en la Université Paris 3 (França) i en la University of Leeds (Anglaterra). Actualment es troba preparant una monografia sobre les representacions de la malaltia i el gènere en literatura espanyola del tombant de segle XIX-XX.
Maribel Morente (Universidad Complutense de Madrid) És professora associada d’Història de la Infermeria a la Universidad Complutense de Madrid. És doctora en Història amb una recerca sobre imatge i cultura de la malaltia a l’Europa medieval. Ha publicat articles a diferents revistes d’història de la ciència espanyoles sobre els usos de les imatges en medicina medieva i moderna. També sobre la cultura material dels col·legis de cirurgia de l’Espanya de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ha participat en activitats educatives i expositives amb les col·leccions mèdiques de la Complutense i en projectes de comunicació art-ciència de la FECYT. Forma part del projecte de recerca HAR2015-64313-P “Del Gabinete de Maravillas al Museo Anatómico Popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina”.
Luis Ángel Sánchez Gómez (Universidad Complutense de Madrid). Professor del Departament de Prehistòria de la Facultat de Història de la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat de manera extensa la seva disciplina en els àmbits de la història de l’imperialisme i de la història de les exposicions, en especial les colonials i les de les missions religioses. Autor prolífic, entre d’altres treballs dels llibres: Un imperio en la vitrina: el colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003 i Dominación, fe y espectáculo: las exposiciones misionales y coloniales en la era del imperialismo moderno (1851-1898). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2013.
Michael Sappol (National Institutes of Health) Historiador a la History of Medicine Division de la National Library of Medicine i en l’actualitat Fellow del Swedish Collegium for Advanced Study a Uppsala. Es va doctorar en Història a Colúmbia el 1997. El seu treball s’ha centrat en la història cultural del cos, la història de les representacions mèdiques i anatòmiques i del cos, la història de pràctiques mèdiques alternatives i populars i la història del cinema mèdic. Ha comissariat l’exposició Dream Anatomy (2003) sobre la història de la il·lustració anatòmica i l’exposició Visible Proofs (2006) sobre la història de la medicina forense i, amb Paul Theerman, Rewriting the Book of Nature; Charles Darwin and the rise of Evolutionary Theory (2009). Autor de nombroses publicacions, entre d’altres llibres: A Traffic of Dead Bodies, Anatomical Dissection and Embodied Social Identity in 19th-century America (2002); editor també de llibres, amb Stephen Rice, A cultural history of the human body in the age of Empire, 1800-1920 (2010) o més recentment de Hidden Treasure (2012). Aviat ha d’aparèixer el llibre How to Get Modern with Scientific Illustration: Fritz Kahn, Pictured Knowledge and the Visual Rhetoric of Modernity, 1916-1960 (2017). Treballa ara en fotografia anatòmica i en anatomies “queer”.
Crònica col·loqui “Leibniz, 300 anys després”
El cicle de col·loquis “Leibniz, 300 anys després” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica s’ha desenvolupat en dues sessions, el 4 i 18 de novembre de 2016.
Aquest any es commemora arreu el tercer centenari de la mort del matemàtic i filòsof, entre molts dels adjectius que li escauen, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle, la SCHCT es vol unir també a l’àmplia llista d’entitats que han fet un homenatge a aquest gran personatge durant l’any 2016.
La primera xerrada del col·loqui va ser a càrrec de Mª Rosa Massa Esteve, actualment professora de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la facultat de Matemàtiques i Estadística, i que també dóna classes d’història de les matemàtiques al Màster d’Història de la Ciència del CEHIC i al Màster interuniversitari de formació del professorat, amb el títol Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic. Se’ns va presentar una visió general de Leibniz, repassant la seva biografia i remarcant el seu caràcter multidisciplinari; en el camp de les matemàtiques va tocar aspectes com el controvertit càlcul infinitesimal, les sèries infinites, la combinatòria o la lògica. Com a enginyer es va remarcar la seva astúcia en construir la seva màquina de calcular, innovadora a finals del s. XVII i de la seva idea de que les idees teòriques siguin útils a la pràctica, Theoria cum praxi. Es va destacar també la importància de la seva correspondència amb molts dels intel·lectuals d’aquella època, així com les seves cites a pensadors anterior –com per exemple Ramon Llull(1232-1316)- i el seu domini de les llengües més rellevants en aquell moment, el francès i el llatí. En definitiva, se’ns va mostrar una visió general del personatge i de la seva obra com a matemàtic, físic, enginyer i filòsof.
La segona, a càrrec de Guillermo Lusa Monforte, que ha estat professor de matemàtiques i promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i que també com a director de la biblioteca de l’ETSEIB va promoure l’organització del Fons Històric. La seva xerrada, titulada Tras las huellas de Leibniz, es va centrar en els aspectes fonamentals de la filosofia de Leibniz, sobretot ens va fer un seguiment exhaustiu pel seu pensament i el rastre que va deixar posteriorment. Fer això és una tasca difícil perquè necessitem molt coneixement a priori, sobretot de la filosofia anterior a Leibniz (Plató, Descartes, els escolàstics, …) però, tot i així, Guillermo va fer una selecció dels seus textos i va aconseguir mostrar-nos una aproximació a aquesta filosofia de manera molt entenedora. Ens va exposar també les controvèrsies que hi ha quan es parla del llegat que va deixar el famós filòsof, ja que no hi ha una resposta clara sobre la validesa i utilitat de l’obra leibniziana pels investigadors posteriors.
La tercera xerrada, a càrrec de Mònica Blanco Abellán, actualment professora de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de les matemàtiques a la Facultat de Matemàtiques i estadística de l’UPC, titulada Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz, es va centrar al voltant del càlcul infinitesimal desenvolupat pel protagonista del nostre col·loqui. En particular, va analitzar el seu article Nova Methodus pro maximis et minimis, itamque tangetibus, on Leibniz presentava sense demostrar les regles bàsiques del nou mètode diferencial i algunes aplicacions que se’n podien fer. Ens va mostrar també la correspondència de Leibniz durant aquells anys i com analitzava el càlcul infinitesimal, fent servir moltes vegades un llenguatge poc entenedor. En resum, la Mònica ens va expressar, en un llenguatge entenedor, unes pinzellades molt il·lustratives sobre aquesta nova i importantíssima part de la matemàtica desenvolupada pel matemàtic alemany.
A l’última xerrada, titulada Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703), vam tenir la sort de comptar amb la presència de Siegmund Probst, que actualment i des de l’any 1995 és un dels investigadors i editors en el projecte d’edició dels manuscrits matemàtics de Leibniz (sèrie VII) del Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. També ha col·laborat en altres projectes com ara l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995). La seva xerrada, íntegre en anglès, va anar acompanyada d’un text que ens va repartir, extracte de l’article The relation between Leibniz and Wallis (Oxford, June 9, 2016), titulat Remarks on the introduction of the term “pars infinitesima”. Aprofitant també que el 2016 és també el 400 aniversari del naixement de John Wallis, va parlar-nos d’ambdós personatges i va aprofundir en la relació que van tenir durant més de trenta anys. La seva correspondència es va centrar majoritàriament en temes de mecànica i matemàtiques, sobretot en aquest nou càlcul que estava naixent. Tot i així, es van analitzar aspectes molt més amplis com lingüística, lògica, la reforma del calendari, etc. En concret, a la part final, es va centrar en el rol que van tenir aquests dos personatges, Leibniz i Wallis, en la introducció del terme infinitesimal en les matemàtiques.
El cicle “Leibniz, 300 anys després” ha estat una profitosa oportunitat de captivar a diferents tipus de públic, i endinsar-lo en l’apassionant trajectòria del famós Leibniz. Ens ha permès aprofundir en el seu càlcul infinitesimal, així com en la seva filosofia i correspondència amb altres grans personatges del seu temps. Una bona visió global que sense dubte, va ser tot un èxit.
Carolina Granado Torres (UAB)
X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya
PRESENTACIÓ
L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica conjuntament amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica ha decidit organitzar les X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya a la ciutat de Vic, fent-les coincidir amb el fet de que aquest any la ciutat de Vic ha estat proclamada Capital de la Cultura Catalana 2016.
La comarca d’Osona i la plana de Vic, actuen com a motor econòmic, sent una de les principals comarques ramaderes de Catalunya, en especial dedicació al porcí i al boví. Hi ha per tant un gran nombre d’explotacions agràries, ramaderes i amb indústries i empreses de distribució vinculades a la temàtica que ens ocuparà de l’1 al 3 de Desembre del 2016, a la ciutat de Vic.
Per aquest motiu la temàtica principal que s’ha escollit per les X Jornades és el del Patrimoni de la Indústria Alimentària, passat, present i futur.
Tenen per objectiu aportar i acollir noves visions i estudis originals en qualsevol dels camps relacionats amb la elaboració, transformació, preparació, distribució, impacte públic, difusió, publicitat… dels productes alimentaris pel consum humà.
En un moment de canvi i transformació sobre el futur industrial de Catalunya, volem recordar el passat i la reacció de la societat per tirar endavant, realitzant i acceptant grans canvis. Es tracta de recordar el passat per anar cap a un futur millor.
Més informació a http://www.amctaic.org/
Catàstrofes artificials
Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IHMC-UV) i José Ramón Bertomeu Sánchez (IHMC-UV)
Resum:
El procés d’industrialització que s’inicià a finals del segle XVIII ha transformat completament les societats i els ecosistemes de tot el planeta. L’impacte de la societat industrial s’ha analitzat des de perspectives ben diverses però, sens dubte, una de les més influents ha estat aquella que parteix del concepte de la Societat del Risc. Autors com Ulrich Beck i Anthony Giddens popularitzaren aquest concepte en referència al present i a la nostra història més recent. Els seus treballs han donat lloc a forts debats. Així, per exemple, historiadors com Thomas Le Roux i Jean-Baptiste Fressoz han revisat aquest concepte per tal d’analitzar els segles XVIII i XIX. En aquest sentit, Le Roux i Fressoz, entre d’altres, han obert amb èxit noves vies en la historiografia sobre els riscs i els accidents industrials.
Prenent com a punt de partida treballs com els citats, aquest cicle de seminaris vol contribuir a donar visibilitat a aquest àmbit d’estudi a través de l’anàlisi d’alguns accidents industrials especialment significatius en la història recent.
Número de Col·loquis dins el cicle: 3
John Howard (King’s College London) “The American Nuclear Cover-up in Spain” 02/11/2016, IHMC, València.
Timothy Cooper (University of Exeter) “An Oral History of the Torrey Canyon Disaster” 16/11/2016, IHMC, València.
Bridget Hanna (Harvard University) “Not All Live In Bhopal: The Una(Count)able Catastrophe” 30/11/2016, IHMC, Valencia.
Ponents:
John Howard (Kings College –London)
És catedràtic en American Studies al Kings College i les seues publicacions inclouen:
– Concentration Camps on the Home Front: Japanese Americans in the House of Jim Crow (University of Chicago Press, 2008).
– Men Like That: A Southern Queer History (University of Chicago Press, 1999).
– ed., Carryin’ On in the Lesbian and Gay South (New York University Press, 1997).
– ed., The Same Language, by Ben Duncan (University of Alabama Press, 2005; Faber, 1962)
– ed., The Bitterweed Path, by Thomas Hal Phillips (University of North Carolina Press, 1996; Rinehart, 1950).
Timothy Cooper (University of Exeter)
És professor del Departament d’Història de la University of Exeter i les seues publicacions inclouen:
– with Green A, ‘Community and exclusion: the Torrey Canyon disaster of 1967’, Journal of Social History, vol. 48, no. 4, 2015, 892-909
– with Bulmer S, ‘Refuse and the ‘risk society’: The political ecology of risk in inter-war Britain’, Social History of Medicine, vol. 26, no. 2, 2013, 246-266
– ‘Peter Lund Simmonds and the political ecology of waste utilization in Victorian Britain’, Technology and Culture, vol. 52, no. 1, 2011, 21-44
– ‘Burying the ‘refuse revolution’: The rise of controlled tipping in Britain 1920-1960′, Environment and Planning A, vol. 42, no. 5, Pion, 2010, 1033-1048
Bridget Corbett Hanna (Northeastern University)
És doctora per la Harvard University i investigadora postdoctoral al departament de sociologia i antropologia de la Northeastern University. La seua tesi doctoral estigué centrada en l’accident de Bhopal.
