El curs acadèmic 2011-2012 els col·loquis s’articulen en 5 cicles temàtics que tenen com a nexe comú les relacions entre CIÈNCIA, CULTURA i SOCIETAT, apostant per una obertura participativa a públics diversos que propicien la discussió dels debats més actuals a nivell internacional, amb un alt nivell acadèmic, però amb compromís clar de divulgar i educar.
Tots els cicles tenen un denominador comú, més enllà del seu interès per la comunitat d’historiadors i historiadores de la ciència, la tecnologia i la medicina, i és que apropen la ciència al ciutadà. Mitjançant la combinació del debat més especialitzat amb el debat obert a tots els públics els col·loquis pretenen ser un any més un fòrum públic de discussió sobre la cultura científica a l’abast de la ciutadania. Els cicles aborden el paper dels museus de ciències, els lligams entre ciència, literatura i història, les relacions entre cine i ciència, els experts i les polítiques contemporànies de l’expertesa, i el paper dels col·lectius socials en la comprensió ciutadana de la ciència.
Cada cicle té un coordinador propi i el programa s’ha beneficiat de col·laboracions entre la SCHCT, el CEHIC, l’Institució Milà i Fontanals i l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència. La Comissió de Col·loquis de la SCHCT constitueix l’equip que supervisa el treball dels cinc cicles, proporciona eines intel·lectuals, tècniques i materials, coordina la difusió i organitza activitats paral·leles que s’integren en els cicles.
El programa 2011-2012 de la SCHCT ofereix a més a més altres xerrades especials a Barcelona i València, organitzades en conjunció al CEHIC, IMF i IHMC.
1. Cicle Literatura, ciència i història. Coordinat per Pasqual Bernat
Aquestes darreres dècades hem assistit a una eclosió de la novel·la històrica en totes les seves dimensions temporals i temàtiques. Una eclosió que ha tingut pics temàtics àlgids de gran impacte editorial. Un d’aquests punts elevats l’ha ocupat també la recreació literària del coneixement científic i filosòfic. Èxits editorials com “El Món de Sofia” de Jostein Gaarder o “La longitud” de Dava Sobel als anys noranta en són exemples.
La ciència, la literatura i la història semblarien en principi separades per qüestions fonamentals com són la distància entre la ficció i la realitat i entre el passat i el present. Tanmateix, de fet formen una cruïlla fonamental que uneix aquests tres camps de creació en una missió de llarg abast cultural i social.
Conscients que la nostra disciplina ha generat darrerament una producció literària que ha gaudit d’una gran requesta entre el públic lector, volem contribuir a la seva difusió i coneixement. És per aquesta raó que aquest cicle mostrarà a través dels mateixos autors i especialistes les claus d’aquest gènere literari, aprofundint en les dificultats narratives i metodològiques que la ficció històrica de la ciència comporta, així com valorant el impacte que aquesta producció literària ha comportat en el conjunt del públic lector i, en la comunitat d’historiadors de la ciència.
El cicle s’estructura en tres sessions protagonitzades per dos escriptors i un acadèmic i obertes a tot tipus de públic. Aquesta fórmula permetrà combinar experiències pràctiques i teòriques per tal de proporcionar eines per a que el públic reflexioni sobre la lectura i escriptura de la literatura històrica de ficció sobre la ciència.
Es tracta d’escriptors amb obra en català (original o traduïda) per tal de tenir un major impacte entre el públic català i de promoure la idea d’un format proper al club de lectura, en el que el públic assistent pugui llegir les obres presentades.
Aquest cicle s’organitza en col·laboració amb la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona que cedeix els locals on s’ubicaran físicament els col·loquis i a través de la qual es facilitarà la difusió d’aquesta iniciativa entre usuaris i públic en general.
2. Cicle sobre Museus de Ciències Naturals. Coordinat per José Pardo Tomás (IMF, CSIC)
El febrer de 2011 s’ha inaugurat a Barcelona a l’antic edifici del Fòrum, el Museu Blau, la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest projecte han tingut una participació destacada dos membres de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, en Ricard Guerrero i la Mercè Piqueras. Aprofitant la seva disposició per explicar-nos el projecte s’organitza aquest cicle per discutir els models de museus científics del segle XXI.
Els museus científics han estat sempre un àmbit d’interès per els historiadors de la ciència i la tecnologia, i la nostra Societat no n’és una excepció. Així, la primera Escola Europea de Primavera organitzada per la SCHCT el 2001 ja va dedicar-se a aquest tema. Es tracta d’una qüestió fonamental dins del context de la divulgació històrica. Els museus són un llocs de producció, exhibició, ensenyament i representació de la ciència que a més de facilitar la divulgació científica tenen interès en sí mateixos com a objecte d’estudi històric.
La intervenció de l’historiador alhora de presentar, documentar, contextualitzar o historiar col·leccions i exposicions hauria d’ésser molt important, i en moltes ocasions, no és així, i aquesta mancança repercuteix en la presentació de la complexitat del coneixement científic. Finalment, no cal oblidar que les col·leccions d’objectes científics i els museus que les preserven tenen un paper cabdal en el context de l’ensenyament i la didàctica de les ciències.
La intervenció dels membres de la SCHCT en el nou museu de ciències naturals de Barcelona tancarà aquest cicle on s’ha convidat també dos experts internacionals a explicar-nos les seves experiències al voltant del punt de vista a adoptar alhora de dissenyar un museu de ciència o de l’organització d’una col·lecció científica del segle XIX per què sigui entesa per un públic del segle XXI.
3. Cicle Experts i controvèrsies: La història de la ciència i el moviment STS. (CEHIC-SCHCT). Coordinat per Agustí Nieto-Galan (CEHIC) i José R. Bertomeu (IHMC)
Aquest cicle discutirà les relacions entre la història de la ciència i de la tècnica i el moviment dels Estudis (socials) sobre la Ciència. Per fer-ho s’organitzen tres col·loquis que pretenen abordar consecutivament, la visió d’una experta reconeguda en aquest àmbit, l’exemplificació de les relacions entre ambdues disciplines a través d’un cas pràctic i, finalment, la participació d’experts locals en l’àmbit dels estudis socials de la ciència en una taula rodona en la que s’enfrontin a la comunitat d’historiadors de la ciència i la tecnologia.
El punt de partida d’aquest cicle és l’article de Lorraine Daston: “Science Studies and the History of Science” (Critical Inquiry 35 (4), 798-813) que planteja la manca de reciprocitat en la relació entre historiadors de la ciència i investigadors en estudis socials sobre la ciència. Els científics socials reconeixen i utilitzen els treballs dels historiadors de la ciència, però aquests no corresponen aquest interès, mantenint l’àmbit de la història de la ciència tancat a les aportacions d’altres camps.
No obstant això, és visible a nivell institucional i acadèmic, la reducció de places en l’àmbit de la història de la ciència al mateix temps que augmenten les posicions en estudis socials de la ciència, per la qual cosa alguns historiadors s’han plantejat la necessitat d’obrir la disciplina per tal d’assegurar-ne la viabilitat.
El cicle es planteja com una discussió al voltant si és possible o no la col·laboració entre aquests dos camps científics. Per això, i atès que l’organització i el públic principal d’aquests col·loquis prové de l’àmbit de la història, els convidats provenen de l’àmbit dels estudis socials de la ciència. A la primera de les sessions es convida a Helga Nowotny, una reconeguda experta internacional amb una àmplia carrera en l’àmbit dels estudis socials de la ciència i la tecnologia que, a més, presideix l’European Research Council. La seva experiència pot resultar especialment interessant per analitzar com es posicionaran (per part de les institucions que financen la recerca) les disciplines en el futur.
La segona de les sessions estarà dedicada a la presentació d’una disciplina, la genètica, àmpliament treballada pels historiadors des del punt de vista dels estudis socials de la disciplina. Finalment, en la tercera de les sessions es pretén obrir el debat entre acadèmics de l’àmbit dels estudis socials i el públic historiador. Atenent al fet que molt del públic participant en els col·loquis prové de diversos màsters o doctorats en història de la ciència, s’ha incorporat a la taula un estudiant de l’àmbit dels estudis socials que completarà la diversitat de perspectives presentades.
4. Cicle Ciència, tecnologia i medicina a la plaça Catalunya: Governabilitat, resistències i apoderament dels sabers. Coordinat per Jaume Valentines
Moltes comunitats compten amb un espai públic simbòlic preferent des d’on projectar les seves inquietuds, malestars i projectes polítics. Recentment, s’ha copsat aquest fet a Barcelona amb l’acampada dels indignats del maig de 2011. També fa poc la plaça Tahrir de El Caire, espai d’agitació social i icona de la fragmentació de la oligarquia de Hosni Mubarak. I anteriorment les places Azadi a Teheran, De las tres Culturas a Mèxic D.F. o Tiannanmen a Pequín en són altres exemples.
Abans de la irrupció de la plaça Catalunya, en el nostre país la plaça Sant Jaume de Barcelona havia esdevingut un d’aquests espais. Circumdada pels immobles simbòlics de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya ha estat i és periòdicament ocupada per grups socials heterogenis que volen palesar la seva veu enfront de la veu dominant.
Els discursos i polítiques científiques no han quedat al marge d’aquesta mena de manifestacions. Exemples d’això són les mobilitzacions al voltant del Plan Hidrológico Nacional (PHN), les línies de Molt Alta Tensió (MAT), la introducció dels Organismes Modificats Genèticament (OGM), el futur de les centrals i cementiris nuclears, la privatització de l’expertesa, la guerra i la despesa de la ciència militar, les reformes d’educació pública o la patologització de la transexualitat.
Aquestes polítiques públiques han estat contestades des de moviments socials mitjançant el diàleg amb sabers i pràctiques acadèmiques contradictòries o, en el millor dels casos, plurals. En aquest sentit, la apropiació, la no-apropiació i la reformulació científica més enllà de la l’expert/a oficial es constitueix com un eix central per a la sobirania científica i, per tant, de democratització participativa (paral·lela a les lluites per a la sobirania alimentària, energètica, política).
Aquest cicle que s’inicia aquest curs amb un únic col·loqui té com objectiu visualitzar, estudiar i potenciar aquest diàleg i confrontació civil, dels contra-experts o experts profans (lay experts) amb els experts ortodoxos (governamental, acadèmic o privat) a l’actualitat. Igualment, vol apostar per reconèixer els mecanismes i actors implicats en la pressa de decisions de l’empresa científica.
Per tal d’aconseguir aquests objectius, el cicle proposa un altre diàleg: el temporal. La història de la ciència, la tecnologia i la medicina aporta claus fonamentals -si bé ni suficients ni necessàries- per a conèixer la construcció paral·lela dels sabers i dels poders, així com casos de resistències a aquesta construcció en el passat. Tot plegat és un reconeixement de la permeabilitat dels marcs teòrics disciplinaris en la història i del pensament subaltern.
5. Cicle Cine i Ciència. Coordinat per Carlos Tabernero (CEHIC)
El cinema i la ciència són dos conjunts de pràctiques i discursos, es a dir, de formes d’acció i interacció quotidiana entre persones, col·lectius i institucions, que juguen un paper bàsic en la construcció i el funcionament de les societats contemporànies, i que presenten interseccions molt diverses i multidimensionals.
El cicle ‘Cinema i Ciència’ convida a explorar i experimentar el cinema com vehicle de construcció i reflexió sociocultural en relació amb processos de generació, circulació i gestió de coneixement científic, mèdic i tecnològic.
Directament relacionat amb els debats actuals sobre popularització en els àmbits dels estudis socials i de la història de la ciència, el cicle pretén contribuir a l’anàlisi del cinema, entre altres mitjans de comunicació, com un espai on es posen de manifest les complexes relacions entre la ciència i els seus públics, i on experts i profans interaccionen dins dels processos de construcció sociocultural de la ciència, la medicina i la tecnologia.
Per tot això, aquest cicle també pretén explorar el cinema com eina fonamental de recerca, documentació i docència per la història de la ciència en relació amb les transformacions socioculturals del segle XX.
Així, aquest primer cicle de ‘Cinema i Ciència’ s’estructura en cinc sessions que reflecteixen l’amplitud i heterogeneïtat d’aquest camp de recerca, incloent-hi entre altres: la tràgica història del biòleg Paul Kammerer i les implicacions polítiques dels seus experiments, amb la pel·lícula germanosoviètica “Salamandra” (1928), presentada per Klaus Tashwer; l’exploració de les relacions entre ideologia i tecnologia en el context nord-americà de la primera meitat del segle XX, amb la pel·lícula escrita per Lewis Mumford “The City” (1939), presentada per Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre i Jaume Valentines; una panoràmica sobre les relacions entre cinema i genètica al llarg del segle XX, presentada per Sophia Vackimes; i dos sessions sobre les relacions entre les ciències naturals i la televisió, la primera centrada en produccions britàniques, presentades per Tim Boon, i la segona sobre el impacte de la sèrie “El Hombre y la Tierra” (1973-1980) de Félix Rodríguez de la Fuente en l’Espanya dels anys 70, presentada per Carlos Tabernero.
6. Seminaris a Osona. Coordinat per Pasqual Bernat
Francesc Nicolau (URL). “Certesa científica i fe cristiana”. 11 d’octubre de 2011.
Oliver Hochadel (CSIC). “Haciendo una montaña mágica. Los fósiles de Atapuerca y el nuevo inicio de la historia de España”. 20 de març de 2012.
Adrià Casinos (UB). “Cuvier i el canon morfològic”. 22 de maig de 2012.
ALTRES Col·loquis i Seminaris
Simon Schaffer (University of Cambridge). “Easily Cracked: Instruments in a State of Disrepair“. CEHIC-SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Presentació del llibre Llorenç Garcias Font, científic i promotor cultural. Institució Catalana d’Història Natural-SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Josep Lluís Barona (Universitat de València). “L’exili científic republicà: una reflexió historiogràfica“.
CEHIC-SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Gregory Radick (University of Leeds). “Scientific Inheritance”. IHMC-SCHCT. IHMC (CSIC-UVEG), València.
James R. Moore (The Open University). “Darwin and the ‘Sin’ of Slavery”. IMF-SCHCT, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Norton Wise (University of California, Los Angeles). “The Aesthetics of Experiment of Hermann Helmholtz”. CEHIC-SCHCT, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
CALENDARI & PROGRAMA DELS CICLES (per al calendari complet i en detall consultar ací)
– Cicle Literatura, ciència i història:
“L’evolucionisme en la literatura catalana del segle XIX” . Xavier Vall. (Universitat Autònoma de Barcelona). 5 d’octubre de 2011.
“L’escàndol de la vivisecció en la literatura de l’Anglaterra victoriana”. Jordi Lamarca (Universitat Rovira i Virgili). 23 de novembre de 2011.
“Les confidències del Comte Buffon”. Martí Domínguez (Universitat de València). 13 de desembre de 2011.
– Cicle Experts i controvèrsies: la història de la ciència i el Moviment STS
“És possible la col.laboració entre STS i Història de la Ciència?”. Taula rodona sobre el tema. Participants: Eduard Aibar (UOC) i Miquel Domènech (UAB). 17 de gener de 2012.
“¿Qué nos dice la secuenciación de proteínas de las relaciones entre historia, ciencia y sociedad?“. Miguel García Sancho (CSIC). 20 d’abril de 2012.
“La ciència democràtica”. Helga Nowotny (European Research Council). 10 de maig de 2012. [postposat]
“Participació pública a les botigues de la ciència (science shops)”. Francesc Rodríguez (York University, Canadà). 25 de maig de 2012.
– Cicle Museus de ciències naturals
“Futurismo o historicismo en los museos de ciencia”. Sophia Vackimes (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ,ICRPC). 6 de març de 2012.
“Teodolitos, aerolitos e ídolos: el Museo Nacional de México en el siglo XIX”. Miruna Achim (Universidad Autónoma Metropolitana, México DF). 27 de març de 2012.
“Claus de la nova exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona”. Ricard Guerrero i Mercè Piqueras (Institut d’Estudis Catalans). 12 d’abril de 2012.
– Cicle permanent Ciència, tecnologia i medicina a la plaça Catalunya: Governabilitat, resistències i apoderament dels sabers
“El despatologizadora que lo despatologize”. Taula Rodona amb Rosa María Medina Doménech (Universidad de Granada), membres de col·lectius contra la patologització de la transexualitat i el públic assistent. 15 de març de 2012.
– Cicle Cine i Ciència
“The Toad Kisser and the Bear Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer” + Projecció de la pel·lícula Salamandra. Klaus Taschwer (periodista de “Der Standard”, Viena). Coordinat per Oliver Hochadel (IMF). 30 de setembre de 2011.
“Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocràcies dels anys 30 a la llum del documental ‘The City’ de Lewis Mumford”. Projecció de la pel·lícula The City (1939). Presentació per Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre i Jaume Valentines (CEHIC). 12 de gener de 2012.
“Natural History Filmmaking / Science on Television”. Projecció presentada per Tim Boon (Science Museum, London). 9 de febrer de 2012.
“Beasts, Men and Mutant Categories; a cinematic panorama / Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico”. Projecció de la pel·lícula The boys from Brazil (Franklin J. Schaffner, 1978). Presentació per Sophia Vackimes (Universitat de Girona / Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural). 8 de març de 2012.
“L’enemic a la sang: medicina i ordre a l’Europa d’entreguerres”. Projecció de la pel·lícula L’enemic a la sang (Walter Ruttman, 1931; versió espanyola de Díaz Alonso, amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora). Presentació per Alfons Zarzoso (CEHIC-MHMC). 18 d’abril de 2012.
“Geología y Paleontología españolas, del museo a la pantalla. Un tema inédito en el cine español de la primera mitad del siglo XX”. Projecció de la pel·lícula La Historia de un mundo perdido (1951, amb guió científic del Dr. Miquel Crusafont i Pairó). Presentació per Carlos Acosta (CEHIC). 25 d’abril de 2012.
“Documentales sobre vida salvaje para tiempos salvajes: Félix Rodríguez de la Fuente y ‘El Hombre y la Tierra’ en la España de los años 70”. Projecció de dos capítols de la sèrie El Hombre y la Tierra (1973-1980). Presentació per Carlos Tabernero (CEHIC). 17 de maig de 2012.
Comissió de Col·loquis de la SCHCT:
Pasqual Bernat (pasqual.bernat@gmail.com)
Miquel Carandell (m_baruzzi00@hotmail.com)
Sara Fajula (sfajula@comb.cat)
Jordi Ferran (jferranb@uoc.edu)
Clara Florensa (cflorensa@gmail.com)
Ximo Guillem (joaquim.guillem@uv.es)
Agustin López (jagustin.lopez@yahoo.es)
Jaume Sastre (jaume_sastre@hotmail.com)
Josep Simon (josicas@alumni.uv.es) [coordinador]
Jaume Valentines (jaume.valentines@upc.edu)
