Col·loquis i seminaris

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Resum:

 

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquesta vegada us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, volem divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

 

Espais i ponents:                  

“El Museu del Seminari Conciliar” Un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, es preserva gairebé tal i com va ser concebut fa cent anys. 12/05/2918 – Ferran Aragón, historiador, i Sebastián Calzada, director del Museu.

“La Granja Vella de Martí Codolar” Actualment una residència dels Salesians, aquesta finca d’Horta va acollir l’embrió del que seria el primer zoològic de Barcelona. 26/04/2018 – Oliver Hochadel, historiador i un responsable de la residència dels Salesians

“El Castell dels Tres Dragons” Museu de Ciències Naturals de Barcelona durant gairebé 100 anys, avui resta buit i a l’espera d’un futur incert. 10/05/2018 – José Pardo-Tomás, historiador i Ana Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals.

 

Dates i hora:

12 Abril 2018, 26 Abril 2018 i 10 Maig 2018, a les 19h.

 

Cada col·loqui tindrà lloc a l’edifici al qual es dedica la sessió que es concretarà en el mail de difusió així com l’inscripció a l’activitat, que és obligatòria.

Share

Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània II.

Col·loquis de la SCHCT

Sessió “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”

22 de novembre de 2017 a les 16 h. al Saló d’Actes

l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València

(amb retransmissió online a http://reunion.uv.es/hcc2).

“El régimen franquista se instituyó sobre las cenizas de una cruenta guerra civil. Con tan sombríos orígenes, el Nuevo Estado tuvo que articular, junto con un vasto sistema policial, toda una serie de mecanismos que le permitieran alcanzar un mínimo de legitimidad social y política. En este sentido, estos mecanismos estaban llamados a ordenar una forma de gobierno encargada de dirigir los distintos ámbitos de la vida nacional, desde la economía y las relaciones laborales, hasta la educación, las ciudades o el mundo rural. En un momento en el que el gobierno –y ya al menos desde inicios del siglo XIX– se había definido en gran parte como gobierno de la vida, la administración de tales ámbitos iba a venir marcada en buena medida por discursos provenientes de la medicina y la psiquiatría. Bajo estas premisas, intentaré mostrar en primer lugar las líneas definitorias de tales discursos, atravesados sin duda por planteamientos raciales, para imaginar después hasta qué punto influenciaron aquello que daremos en llamar la biopolítica del Estado franquista”.

Ponent: Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.

Presenta / Modera: Enric Novella (UV/IHMC)

Podeu trobar més informació a https://www.uv.es/uvweb/institut-universitari-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/ca/seminaris/seminaris/propers-seminaris-1285898140472.html

 

Share

XII Col·loqui d’Història de la Tècnica

Programa2017-nou

Share

PROGRAMA DE COL·LOQUIS DE LA SCHCT 2017-2018

  • Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània
  • Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre  cos i dolor al llarg de la història
  • Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics
  • Àtoms a la plaça: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017
  • Metall pesants tòxics en el treball i en l’ambient
  • A banda de l’Origen. Els altres llibres de Charles Darwin
  • Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en la història de l’humanitarisme
  • Frankenstein 2018: doscientos años en la historia de la ciència (primera parte)
  • Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània

Resum:

A les nostres societats, el racisme ètnic i la xenofòbia constitueixen només un aspecte sectorial d’un fenomen molt més vast: el racisme biològic. Aquest consisteix en l’acció col·lectiva (control, estigmatització, deportació, extermini, i un llarg etcètera) sobre els éssers humans identificant-los i agrupant-los a partir de les característiques que posseeixen com a éssers vius. Però el racisme biològic constitueix un episodi inscrit en un marc molt més gran i constitutiu de la modernitat: el que porta a governar a les persones considerant-les com a “població”, és a dir, entenent-les a partir dels processos vitals que les conformen (natalitat, fecunditat, mortalitat, salut i morbiditat, sexualitat, medi ambient, habitatge, etcètera). A partir dels estudis pioners de Michel Foucault, aquest govern es designa amb el nom de “biopolítica” i ha inspirat formulacions teòriques molt influents (com “l’enginyeria social” de Zygmunt Bauman, l’Homo sacer de Giorgio Agamben o l’Imperi de Toni Negri), així com aproximacions de gran relleu en àmbits tan diversos com la història política, la història econòmica, la història cultural, la història de la sexualitat o la història de la medicina i de la ciència.

El cicle proposat pretén seguir el rastre de la racionalitat biopolítica a l’Estat espanyol amb la participació de dos destacats experts que han tractat d’historiar-la en diverses etapes del seu desplegament: d’una banda, Francisco Vázquez, que ha realitzat estudis molt valuosos al voltant del seu naixement als regnes hispànics, de la morfologia diferencial de les tècniques de govern assajades pel poder polític fins al final de la Guerra Civil i dels aspectes contingents i específics de la biopolítica espanyola tal com s’han reflectit en fenòmens com el familiarisme catòlic, la feblesa de l’Estat del Benestar, les polítiques d’immigració o el terrorisme; i, d’una altra, Salvador Cayuela, qui –enllaçant directament amb l’obra de Vázquez– ha analitzat l’evolució de la biopolítica al llarg de la dictadura franquista (des del totalitarisme nacionalcatòlic dels seus inicis al desenrotllisme tecnocràtic de les dècades de 1960 i 1970) amb un èmfasi especial en les estratègies de subjectivació emprades pel règim per tal de desactivar la resistència social a les seues polítiques i aconseguir l’assentiment de la població.

Ponents:

 

  1. Francisco Vázquez García és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Cadis. Estudiós del pensament francès contemporani (Escola dels Annales, Canguilhem, Bourdieu, Foucault) i especialista en història de la sexualitat i la biopolítica a Espanya, entre les seues nombroses publicacions destaquen Sexo y razón. Una genealogía de la moral sexual en España, siglos XVI-XX (amb Andrés Moreno Mengíbar, 1997), “Los Invisibles”: A History of Male Homosexuality in Spain, 1850-1939 (amb Richard Cleminson) i La invención del racismo. Nacimiento de la biopolítica en España, 1600-1940 (Ediciones Akal, 2009).
  2. Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor Ajudant Doctor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.

Dates i hora:

  • Dimecres 8 de novembre de 2017 a les 16 h: Francisco Vázquez, “La figura del cura pederasta en la cultura del anticlericalismo español”.
  • Dimecres 22 de novembre de 2017 a les 16 h: Salvador Cayuela, “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”.

Lloc:

Saló d’Actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (amb retransmissió online), València. 

 

Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre  cos i dolor al llarg de la història 

Resum:

Jornada organitzada pel grup  de  recerca sobre el pensament científic i filosòfic modern i contemporani (f&C). Patrocina el patronat científic del Col·legi  Oficial de Metges de les Illes Balears. La jornada, oberta al públic, consistirà en una intervenció inicial dels ponents i després debat amb el públic assistent. Es farà una publicació amb el contingut de la jornada.

Ponent/s proposats:  

  1. Antoni Bosch Veciana (Filòsof, URL). Cos i dolor a la Grècia clàssica
  2. Antoni Contreras (Psiquiatra). Cos i dolor a l’edat mitjana
  3. Joan Lluís Llinàs (Filòsof, UIB). Constitució de l’ésser humà i la reflexió sobre la medicina en la primera modernitat
  4. Jonathan McFarland (Filòleg). El sentiment del dolor
  5. Joan González Guardiola (Filòsof, UIB). Aproximació fenomenològica al dolor
  6. Enric Benito (Oncòleg). Malaltia i dolor
  7. Josep Miralles (Historiador de l’art) 

Data:

ATENCIÓ COL·LOQUI AJORNAT. Es comunicarà la nova data!

Lloc:

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Palma.

Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

Resum:

Una nova edició del cicle “Objectes Perduts”, dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja per a la propera edició tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena. En primer lloc, proposem la sessió de Chloe Sharpe, una recerca que compara el cementiri amb el museu anatòmic com a espai d’exhibició i que estudia les tombes escultòriques relacionades amb la medicina entesa com a professió i amb l’anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d’entendre el realisme i l’objectivitat. En segon lloc, proposem una sessió que examina les interseccions entre art i ciència a partir de l’estudi d’escultures i fotografies mèdiques desenvolupades a la Salpetrière, al París del darrer terç del segle XIX. La recerca planteja el concepte de “scientific artworks” i posa de manifest els límits de la idea d’“objectivitat científica” en analitzar la creació d’objectes de recerca per metges com Charcot, Richer i d’altres que van formar un “museu patològic vivent”. En darrer lloc, volem comptar amb la presència de María José Galé per tal que expliqui la seva recerca sobre els cossos singulars de les dones barbudes. En aquesta sessió es disputen les categories que defineixen “allò humà” i que han esdevingut hegemòniques a partir de la confrontació amb experiències de casos històrics de dones, la configuració corporal de les quals comporta un desafiament a la norma, una reflexió per obrir nous espais de comprensió.

Ponents:  

  1. Chloe Sharpe, University of York (si bé viu a Madrid, que serà la ciutat de desplaçament). Doctoranda en Història de l’Art a la Universitat de York, on treballa en una tesi doctoral sobre escultura funerària espanyola, ss. XIX i XX. Becària del White Rose College of the Arts and Humanities (WRoCAH), Màster en Història de l’Art i Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares, 2011.
  2. Natasha Ruiz-Gómez, University of Essex, Senior Lecturer en Nineteenth-Century and Modern Art. Doctora per la University of Pennsylvania, experta en art francès del segle XIX i primeries del segle XX. Ha estat becària i curadora d’exposicions del Wellcome Trust i la Kress Foundation.
  3. María Jose Galé Moyano, Universitat de Saragossa. Filòloga, psicopedagoga, doctora en Psicologia, professora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa. Investigadora experta en feminisme, literatura, art i filosofia contemporànies i les seves relacions amb el cos humà.

  

Dates i hora:

12 de desembre 2017 a les 19h: Chloe Sharpe

24 de gener de 2018 a les 19h: Natasha Ruiz-Gómez

6 de febrer de 2018 a les 19h: María Jose Galé Moyano

 

Lloc: A l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

Àtoms a la plaça: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017– sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). En aquests nous col·loquis 2017-2018 (la sessió del curs anterior va haver de suspendre’s per causes alienes a l’organització) es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya – amb epicentre a Ascó i Vandellós – ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).

 

Ponents:  

  1. Xavier Roqué, historiador de la ciència, especialitzat en la física del Franquisme.
  2. Miguel Muñiz, activista ecologista i membre del Moviment Ibèric Antinuclear.
  3. Evelio Gómez, co-editor de la revista Alfalfa. Revista de Crítica Ecológica y Alternativas (1977-1978).

Data i hora: 11 de gener de 2018, a les 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

Metall pesants tòxics en el treball i en l’ambient 

Resum:

Aquesta proposta dóna continuïtat a una línia de treball que iniciàrem farà ja cinc anys i que ha donat lloc a diversos cicles de seminaris sobre història ambiental (els cicles d’atmosferes tòxiques, de catàstrofes artificials, etc.); l’escola de primavera Living in a Toxic World (2015); i un bon nombre de publicacions i participacions en congressos. La proposta tracta un àmbit en clar creixement dins de la historiografia ambiental i de la ciència internacionals; un àmbit que, a més a més, darrerament ha despertat un gran interès entre un grup considerable d’investigadors/es de la SCHCT – un exemple és el recent projecte d’investigació coordinat “Toxic Spain” desenvolupat entre les universitats de Barcelona, València i Alacant durant els anys 2016-2019.

El cicle inclourà alguns dels màxims especialistes en l’àmbit internacional i analitzarà casos geogràficament diversos com són el francès, escocès i japonès. I, seguint amb el propòsit de fer la recerca històrica significativa en la resolució de controvèrsies actuals, el cicle acabarà amb una taula rodona amb experts en salut pública i grups ecologistes que han treballat els problemes de salut ambiental i ocupacional derivats de l’exposició a metalls pesants en el context valencià. En aquest sentit els treballs que darrerament han publicat els grups de Salut i ambient i de Seguretat alimentària del FISABIO han estat especialment importants i seran analitzats en la taula rodona.

Ponents:

  1. Judith Rainhorn és professora al departament d’Història de la Université Paris 1 i membre del grup ESOPP (“Études Sociales et Politiques des Populations, de la protection sociale et de la santé”) CRH-EHESS, Sciences Po. Forma part del comité editorial de revistes com Le Mouvement social i Histoire urbaine i de l’editorial Presses universitaires du Septentrion. Ha treballat extensament en l’àmbit de la història de la salut ambiental i ocupacional i en concret ha centrat bona part dels seus treballs en el cas del plom. El seu llibre de síntesi respecte al tema apareixerà als darrers mesos de 2017.
  2. Catherine Mills és professora en història ambiental a la University of Stirling i directora del Centre for Environment, Heritage and Policy. Ha publicat un bon nombre de treballs en relació a la salut ocupacional dels miners britànics als segles XIX i XX. Actualment té dos projectes de recerca finançats centrats en l’impacte ambiental del plom.
  3. Brett Walker és professor d’història ambiental a la Montana State University. Ha treballat extensament en la història ambiental al Japó i és autor de Toxic Archipielago: A History of Industrial Disease in Japan, guanyador del George Perkins Marsh Prize for Best Book in Environmental History de la American Society for Environmental History. (Videoconferència)

  

Dates i hora:

 

  • Dimecres 14 de febrer de 2018 a les 16 h: Judith Rainhorn.
  • Dimecres 21 de febrer de 2018 a les 16 h: Catherine Mills.
  • Dimecres 28 de febrer de 2018 a les 16 h: Brett Walker

Lloc:

Saló d’Actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (amb retransmissió online), València.

A banda de l’Origen.

Els altres llibres de Charles Darwin

 

Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el  primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,  ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica.

Ens referim a obres que tracten temes tan diversos com la narració de les seves experiències a bord del Beagle, el relat de la seva pròpia vida en una autobiografia memorable , l’origen de l’home, tan o més transcendental que el de les espècies, o les seves experiències amb plantes o cucs de terra. Són treballs que ens fan conèixer la dimensió polièdrica del científic que va arribar a ser Charles Darwin.

Es tracta, amb tot, de textos poc coneguts pel gran públic. Sovint amb poques traduccions i escassament difoses. És per aquesta raó que hem pensat que estaria bé que un dels cicles dels col·loquis d’aquest nou curs es dediqués a glossar-ne algunes d’aquestes obres. La idea és fer quatre xerrades que tractin o bé un llibre concret o una sèrie temàtica amb un to divulgatiu, adreçades a un públic ampli amb interès pel coneixement científic. Tot per a descobrir les habilitats intel·lectuals i científiques del gran naturalista britànic  i per a conèixer una mica més la diversitat de les seves aportacions a la ciència del seu temps.

Els conferenciants previstos i els temes suggerits son els següents:

 

Agustí Camós (CEHIC). Del Viatge d’un naturalista a l’Autobiografia. Principi i final del recorregut científic i personal de Charles Darwin.

27 de febrer de 2018.

Pasqual Bernat (CEHIC). L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’esser humà a la naturalesa.

20 de març de 2018.

Xavier Bellés (CSIC). Darwin i l’expressió de les emocions.

24 d’abril de 2018.

Jesús Català Gorgues (Universidad Cardenal Herrera). Una nova economia de la natura: orquídies, insectes i els viaranys coevolutius.

29 de maig de 2018.

 

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en la història de l’humanitarisme 

Resum:

Apartant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les protagonistes, es focalitza l’atenció sobre les seves actituds i percepcions, i també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

Es proposen tres col·loquis: un, a càrrec de Dolores Martín Moruno, sobre la Comuna de París (1871); un segon, de Linda Pallfreeman, sobre la I Guerra Mundial (1914-1918); i el tercer, de Rebecca Gill, centrat sobre el orígens de l’agència humanitària Save the Children (1919).

 

Ponents:                    

  1. Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK). Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.
  2. Dolores Martín Moruno: Université de Genève (Ginebra). Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la seva tesi es publicà el 2014 amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe : The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París,  Blanchard). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de la història de la medicina i de la història de les emocions a la Universitat de Ginebra.
  3. Linda Palfreeman: Universidad CEU-Cardenal Herrera (Elx). Llicenciada en Comunicació / Periodisme, es va doctorar en Lingüística per la University of Leeds (UK) amb una tesi sobre la interpretació del llenguatge publicitari. Des de 1996 és professora de la Universidad CEU-Cardenal Herrera al campus de Carmelitas d’Elx. Ha publicat, entre altres llibres, Spain Bleeds: The Development of Battlefield Blood Transfusion During the Civil War Sussex Academic Press/Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, 2015).

  

Dates i hora:

Dies 8, 15 i 22 de Març 2018, a les 18:30h

 

Lloc dels col·loquis:

 

Auditori petit, Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya), Barcelona.

 

Frankenstein 2018: doscientos años en la historia de la ciència (primera parte)

 

 

Resum:

 

Se propone aquí conmemorar, con relación a la historia de la ciencia, los doscientos años de la publicación de Frankenstein. Dada la naturaleza del evento (bicentenario 1818-2018) y la amplitud del tema (ya que se trata de uno de los más importantes mitos culturales de la época contemporánea), se proyectan seis conferencias, dividas entre los años lectivos 2017-18 y 2018-19, pero todas en el año civil 2018. Por ello, aunque sea necesaria una nueva propuesta durante la convocatoria Col·loquis 2018-19, presentamos el programa entero. Que sepamos, éste es el único acontecimiento planificado en Barcelona para el bicentenario de Frankenstein.

Mary Wollestoncraft Godwin, la futura Mary Shelley, escribió Frankenstein, o el moderno Prometeo durante el verano de 1816; la novela se publicó en 1818. Ya en 1826 se representó la primera de sus muchas adaptaciones teatrales, y en 1910 la productora cinematográfica del inventor Thomas Alva Edison estrenó la primera de numerosas películas. Desde el comienzo, y por razones intrínsecas a su tema, la más célebre de las novelas “góticas” sirvió como punto de partida para la representación, elaboración y discusión de cuestiones religiosas, filosóficas, políticas, literarias, epistemológicas y éticas alrededor del conocimiento, la ciencia y la medicina, el científico, la experimentación, la creación y la transmisión de la vida. Desde el último tercio del siglo XX, la figura del Dr. Frankenstein y su criatura se asocian frecuentemente a la bioingeniería, la biotecnología y la experimentación sobre la vida (organismos genéticamente modificados, biología sintética, clonación, técnicas de reproducción, uso de embriones y células madre); las perspectivas transhumanistas y posthumanistas evocan temores y expectativas futurológicas de corte frankensteiniano. En todas las áreas, “Frankenstein” resume el problema de las ciencias y las tecnologías que parecen transgredir límites absolutos, desnaturalizar la naturaleza y poner a la humanidad en peligro.

En la gran mayoría de los trabajos que relacionan a Frankenstein con esos temas, el creador y su “monstruo” señalan algo que se debe condenar, advierten sobre la ambición desmesurada de la ciencia y la tecnología, anuncian las consecuencias nefastas de sus excesos prometeicos… La historia del creador y la imagen icónica de la criatura (ambos derivados menos de la novela de 1818 que de la clásica película de 1931) oficia de fábula moral. A menudo de manera simplista, aproximativa o anacrónica, se proyecta sobre la narrativa de Shelley todo tipo de preocupación y se transforma a “Frankenstein” en espejo de “ansiedades” contemporáneas. De este modo, frankenfood designa alimentos en base a materias primas genéticamente creadas o alteradas, y una historiadora de la ciencia feminista, Evelyn Fox Keller, vio en la novela una historia sobre las consecuencias de la “ambición masculina” de “apropiarse de la función procreativa.”

Aunque la mayor parte de sus usos poco tenga que ver con el texto original, el Dr. Frankenstein y su “monstruo” perduran como mito cultural de la modernidad. Las conferencias que aquí se proponen pretenden alejarse de los usos de Frankenstein como puro espejo de preocupaciones actuales, y examinar ese mito cultural con relación a la ciencia de manera histórica y contextualizada. Tratarán específicamente de Frankenstein en relación con la exploración polar, la electricidad y la vida, la política de las ciencias naturales, la historia del cuerpo y, más allá del siglo XIX, con el cerebro y el cambio climático.

 

Ponents:

  

  1. Tim Fulford, Professor, Faculty of Art, Design and Humanities, School of Humanities, De Montfort University, Leicester, Reino Unido. Especialista de la literatura romántica y los contextos del colonialismo y la exploración, la ciencia y la religión, el paisaje y lo “pintoresco.” Es autor de Romantic Indians: Native Americans and Transatlantic Literary Culture 1755-1830 (2006) y Literature, Science and Exploration in the Romantic Era: Bodies of Knowledge (2004). Con S. Raston, prepara actualmente los cuatro volúmenes de The Collected Letters of Humphry Davy que publicará Oxford University Press. Web: http://www.dmu.ac.uk/about-dmu/academic-staff/art-design-humanities/tim-fulford/tim-fulford.aspx
  2. Dehlia Hannah, profesora visitante en el School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University (Tempe, EEUU) e investigadora del Department of Media, Cognition and Communication, Universidad de Copenhagen, Dinamarca (donde reside). Doctora por Columbia University con una tesis en filosofía de la ciencia y teoría estética, es docente en el área pero se dedica en gran medida a la organización de exposiciones transmediáticas y eventos performativos situados en la intersección del arte contemporáneo, las prácticas y teorías científicas, y cuestiones actuales relativas al antropoceno y a problemas medioambientales. Específicamente en relación con el bicentenario de Frankenstein, ha desarrollado el proyecto A Year Without A Winter (alusión al “año sin verano” – 1816 – en que Mary Shelley escribió Frankenstein).Web: http://dehliahannah.com/, http://ayearwithoutawinter.org/
  3. Andrew Smith, Professor of Nineteenth-Century English Literature, School of English, University of Sheffield, Reino Unido. Especialista de la literatura “gótica” entre finales del siglo XVIII y principios del XX. Smith ha dedicado buena parte de su trabajo a las relaciones entre esa literatura y la medicina, como lo ilustra su libro Victorian Demons: Medicine, Masculinity and the Gothic at the fin-de-siècle (2004). Es también autor, entre otros, de The Ghost Story 1840-1920: A Cultural History (2010) y Gothic Literature (2007/2013). Ha coordinado una contribución de máxima importancia en el ámbito de los estudios frankensteinianos: The Cambridge Companion to Frankenstein (2016). Web: http://www.sheffield.ac.uk/english/people/smith

 

Dates i hora: 19.04.18, 17.05.18 i 14.06.18, a les 19h.

Lloc: Institut d’estudis Catalans, Barcelona.

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

 

Resum:

 

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquesta vegada us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, volem divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

 

Espais i ponents:                  

“El Museu del Seminari Conciliar” Un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, es preserva gairebé tal i com va ser concebut fa cent anys. Ponents pendents de confirmació.

“La Granja Vella de Martí Codolar” Actualment una residència dels Salesians, aquesta finca d’Horta va acollir l’embrió del que seria el primer zoològic de Barcelona. Ponents pendents de confirmació.

“El Castell dels Tres Dragons” Museu de Ciències Naturals de Barcelona durant gairebé 100 anys, avui resta buit i a l’espera d’un futur incert. Ponents pendents de confirmació.

 

Dates i hora:

12 Abril 2018, 26 Abril 2018 i 10 Maig 2018, a les 19h (pendents de confirmació).

 

Lloc:

Cada col·loqui tindrà lloc a l’edifici al qual es dedica la sessió.

 

Share

Primer workshop Grup Recerca Anatomías Urbanas

Projecte Gabmusana HAR2015-64313-P

Primer Workshop

Del gabinete de maravilas al museo anatómico popular:

regímenes de exhibición y cultura material de la medicina

IMF-CSIC, Barcelona, 10 de gener de 2017

https://gabmusanablog.wordpress.com/reuniones/primer-workshop/

Share

¿Tienen historia las “enfermedades mentales”?

Coordinadors: Fernando Vidal (CEHIC-UAB), Mònica Balltondre (CEHIC-UAB)

Resum:

Las cuestiones que plantea la pregunta “¿Tienen historia las enfermedades mentales?” forman una serie continua entre dos extremos e implican desafíos que comparten la medicina, la antropología médica y la historia de la ciencia. En uno de los extremos, que se puede identificar con la psiquiatría biológica, las enfermedades mentales se pueden diagnosticar y tratar en base a factores biológicos. Esta posición equivale, en historia, a afirmar la legitimidad del diagnóstico retrospectivo, que desempeñó un papel importante en la psiquiatría del siglo 19 y resurge periódicamente. En el otro extremo, que coincide en parte con la antipsiquiatría, las enfermedades mentales son una medicalización de problemas sociales, una manera de controlar y marginalizar la diferencia; aunque corresponden a vivencias reales, éstas encarnan procesos sociales que designan al individuo como enfermo. Esta posición equivale en historia a la perspectiva constructivista y a un énfasis en factores sociopolíticos. Entre los dos extremos existen varias posibilidades. En general, se piensa que las enfermedades mentales se originan en interacciones complejas entre factores biológicos, psicológicos y sociales. Sin embargo, si algunos estudiosos consideran que los contextos sólo “modulan” la biología (dando formas particulares a afecciones fundamentalmente orgánicas), otros se refieren a “síndromes culturales,” a trastornos propios a algunas sociedades. Hay aquí parentescos con el clásico problema historiográfico de la continuidad y la discontinuidad. La melancolía, por ejemplo, ¿ha sido siempre la misma entidad a través de su larguísima historia? ¿Es o no es idéntica a la más reciente “depresión”? ¿Cómo entender el encadenamiento, la permanencia y la ruptura entre tales diagnósticos y las experiencias que les corresponden? Las conferencias de este ciclo examinarán estas cuestiones desde un punto de vista teórico y por medio de casos históricos y antropológicos concretos.

Número de Col·loquis dins el cicle: 4

Angel Martínez Hernáez “¿Qué hay en un síntoma? La narrativa de aflicción como historia cultural”. 10/11/2016

Jon Arrizabalaga “La identidad de los transtornos mentales en Europa premoderna” 17/01/2017

Matthew Bell “Varieties of depression and melancholia, ancient and modern” 22/02/2017

Helen King “Diagnosing the past? Interpreting phobias and anxiety disorders in ancient Greece” 15/03/2017

Ponents:

Jon Arrizabalaga, Profesor de investigación, Institución Milá i Fontanals (CSIC, Barcelona). Especialista de la historia de la salud, la enfermedad y la medicina en la Europa de los siglos 14 a 17, también ha investigado la historia de la biomedicina y del humanitarismo en los siglos 19 y 20, y tratado la cuestión del diagnóstico retrospectivo y la conceptualización historiográfica de las enfermedades. Es autor de The Great Pox: The French Disease in Renaissance Europe (1997, con J. Henderson y R. French), The Articella in the Early Press, c. 1476-1534 (1998), La salut en la història d’Europa (1998, con A. Martínez Vidal y J. Pardo Tomás); los más recientes volúmenes colectivos que ha coordinado (solo o en colaboración) incluyen War, empire, science, progress, humanitarianism (Asclepio, 2014) y Ciudad y hospital en el Occidente europeo (1300-1700) (2014).

Web: csic.academia.edu/JonArrizabalaga

Matthew Bell, Professor of German and Comparative Literature, King’s College London. Especialista de Goethe y de la historia de la literatura y el pensamiento alemanes de 1700 a 1850, M. Bell ha investigado también la persistencia de la tradición clásica en el Iluminismo, la historia de la psicología y la antropología en los siglos 18 y 19, y la historia y la historiografía de la melancolía. Es autor entre otros de Goethe’s Naturalistic Anthropology: Man and Other Plants (1994), The German Tradition of Psychology in Literature and Thought, 1700-1840 (2005) y de Melancholia: The Western Malady (2014).

Web: www.kcl.ac.uk/artshums/depts/german/people/staff/academic/bellm.aspx

Helen King, Professor of Classical Studies, The Open University. Especialista del pensamiento médico antiguo, incluyendo cuestiones de género y sexualidad. Es autora, entre otros, de Hippocrates’ Woman: Reading the Female Body in Ancient Greece (1998), The Disease of Virgins: Green Sickness, Chlorosis and the Problems of Puberty (2004), La Médecine dans l’Antiquité grecque et romaine (2008, con V. Dasen), The One-Sex Body on Trial: The Classical and Early Modern Evidence (2013). Ha coordinado Health in Antiquity (2005) y Blood, Sweat and Tears: The Changing Concepts of Physiology from Antiquity into Early Modern Europe (2012, con M. Horstmansoff y C. Zittel). También ha investigado la historia de la histeria y otros trastornos psíquicos en la antigüedad, contribuyendo estudios a los colectivos Hysteria Beyond Freud (1993), History of Clinical Psychiatry (1995), Contemporary Approaches to the Science of Hysteria: Clinical and Theoretical Perspectives (2001) y Mental Disorders in the Classical World (2013).

Web: www.open.ac.uk/people/hk2455

Angel Martínez Hernáez, Profesor Titular, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili. Especialista de antropología médica, ha trabajado no sólo en el ámbito europeo sino también sobre políticas sanitarias en Brasil y sistemas médicos indígenas en Amazonas. Su trabajo actual trata de problemas de equidad, inclusión social y competencia intercultural en las políticas de salud mental, y del desarrollo de nuevas formas de subjetividad como consecuencia de los recientes paradigmas biomédicos y neurocientíficos. La genealogía y la contextualización cultural de los trastornos psiquiátricos es uno de sus temas principales. Es autor, entre otros, de Enfermedad, cultura y sociedad (1993, con J.M. Comelles) y Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad (2008).

Web: antropologia.urv.es/dac/index.php/es/profesorado/83-profesorado/angel-martinez-hernaez.html

Share

Leibniz, 300 anys després

Coordinadores: Mònica Blanco Abellán (UPC), Mª Rosa Massa Esteve (UPC)

Resum:

L’any 2016 se celebra el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment.

Número de sessions dins el cicle: 2 sessions (2 ponents per sessió).

Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz” 04/11/2016, IEC, Barcelona. 

Mònica Blanco (UPC) “Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz” i Siegmund Probst (Leibnitz Archive) “Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703)” 18/11/2016, IEC, Barcelona

Ponents: 

Mª Rosa Massa Esteve (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mª Rosa Massa Esteve, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra principalment en el procés d’algebrització de les matemàtiques en els segles XVI i XVII, i, més recentment, en el XVIII. Des de fa temps promou l’estudi de les aportacions de la història de les matemàtiques a l’ensenyament de les matemàtiques.

Guillermo Lusa Monforte (Universitat Politècnica de Catalunya)

En Guillermo Lusa Monforte, doctor enginyer industrial, ha estat el promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Com a director de la biblioteca d’aquesta escola, va promoure l’organització del Fons Històric. La seva recerca se centra en la història de l’ensenyament tècnic a Espanya, especialment a l’ETSEIB, escola fundada el 1851.

Mònica Blanco Abellán (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mònica Blanco Abellán, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de la matemàtica a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra en la història de les matemàtiques del s. XVIII, principalment en el desenvolupament i circulació del càlcul.

Siegmund Probst (Leibniz Archiv, Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek, Hannover)

Doctor en història de la ciència i germanística per la Universitat de Regensburg, en Siegmund Probst és, des de 1995, investigador del Leibniz-Edition/ Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. En particular, ha participat en l’edició dels escrits matemàtics de Leibniz (Sèrie VII). També ha col·laborat en altres projectes com l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995).

Share

Seminari Medicina i Identitat IMF, CSIC

SEMINARI

DIVENDRES, 21 D’OCTUBRE, 12:00h

Institució Milà i Fonatanals, C/ Egipcíaques, 15. 08001-Barcelona

Gerardo Martínez Hernández

(Instituto de Investigaciones Sobre la Universidad y la Educación, Universidad Nacional Autónoma de México)

 

 

Medicina e identidad: el criollismo novohispano del siglo XVI a través  del discurso de los médicos de la Real Universidad de México

Durante la segunda mitad del siglo XVI el poder de la monarquía española parecía imponerse casi sin restricciones en el virreinato de la Nueva España. La resistencia que los conquistadores habían puesto al absolutismo monárquico había sido erradicada mediante la aplicación de una política centralizadora. Sin embargo, por las mismas fechas comenzaba a hacerse visible un discurso de identidad que elaboraron los hijos de los encomenderos y de los españoles desarraigados. Dicho discursó tomó como bandera la pertenencia a la tierra y la magnificencia del mundo natural americano.

 

El grupo social del que emanó este sentimiento de pertenencia era el criollo y, paradójicamente, de algunos españoles recién llegados a la Nueva España. Al parecer, la universidad mexicana, fundada para la formación de la élite criolla,  jugó un papel importante en la construcción y difusión de este discurso de identidad. Los médicos de la Real Universidad de México no quedaron al margen de este fenómeno y en su actuar y en sus obras dejaron claros indicios de su filiación a la causa criolla.

 

Gerardo Martínez Hernández és Doctor en Història per la Universidad de Salamanca (2011) i actualment treballa com Investigador del Sistema Nacional de Investigación de México (nivel 1) a l’Instituto de Investigaciones Sobre la Universidad y la Educación de la UNAM, on també és professor del Departament d’Història a la Facultat de Filosofia i Lletres. A més de articles a revistes especialitzades i diversos capítols de llibre, el 2014 va publicar el llibre La medicina en la Nueva España, siglos XVI y XVII, Va fer una estada post-doctoral a la IMF-CSIC entre febrer de 2014 i gener de 2015.

Share

Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

Coordinadors:

Alfons Zarzoso (MHMC) & Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Cicle coordinat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Institució Milà i Fontanals (CSIC).

Resum:

Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència.

El cicle planteja quatre sessions centrades en objectes que, malgrat haver estat emprats com a patrimoni científic, presenten línies poc definides, atesa la seva procedència, els seus usos i els règims d’exhibició als quals van ser sotmesos.

En aquesta edició volem fixar la mirada en la creació d’objectes científics. Ens interessa saber com es creen determinats objectes, qui els fomenta i com s’executen, quins usos tenen i com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

A les sessions que proposem, farem una mirada cap a dos tipus d’objectes: els derivats de determinades pràctiques mèdiques de la segona meitat del segle XIX i els definits com a part d’una política d’expansió colonial.

En el trànsit cap a l’estabilització com a objectes de ciència, i després cap a l’adquisició de nous significats, interessa veure quins són els espais de creació i producció de significats (hospital, colònia) i també les formes de presentació i exhibició pública o privada, espectacular o discreta (museus, escoles).

La selecció dels convidats mostra, d’altra banda, que la història de la ciència es pot veure enriquida per altres perspectives i metodologies historiogràfiques com ara la història de l’art, la història de les emocions i l’antropologia o etnografia històriques.

Número de col·loquis dins del cicle: 3

Alba del Pozo (Leeds, Institut Cervantes) i Maribel Morente (UCM), Presentació del monogràfic “Models Anatòmics” de Dynamis 2016. 20/12/2016, IEC, Barcelona.

Luis Ángel Sánchez (UCM), “Exhibiciones etnológicas vivas en las exposiciones universales, coloniales, misionales y comerciales españolas”. 23/02/2017, IEC, Barcelona (Atenció: aquesta sessió començarà a les 18h.)

Michael Sappol (National Library of Medicine, Bethesda, WA, EUA), “Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950”. 23/03/2017, IEC, Barcelona.

Ponents:

Alba del Pozo (Leeds, Instituto Cervantes) És doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2013), màster en Literatura Comparada (2009) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigadora postdoctoral del Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura des de 2014 i professora de l’Instituto Cervantes a Leeds des de 2015. Especialitzada en literatura i cultura espanyola del canvi de segle XIX-XX, des d’una perspectiva vinculada als estudis de gènere, els estudis culturals i la història de la ciència, treballant especialment qüestions relacionades amb la construcció cultural de la malaltia i els discursos científics. Ha coeditat el número monogràfic “Literatura Comparada i Estudis Culturals” a 452F (2010), el volum La piel en la palestra: estudios corporales II (2011) i ha publicat recentment una edició de la novel·la Pityusa (2014 [1907]) de José María Llanas Aguilaniedo. En els últims anys, ha publicat articles sobre diverses qüestions relacionades amb la cultura del tombant de segle a Dynamis, Journal of Spanish Cultural Studies, Bulletin of Hispanic Studies o Neophilologus, entre d’altres. Ha participat en congressos internacionals a Mèxic, Bèlgica o Regne Unit, a més d’haver estat investigadora visitant en la Université Paris 3 (França) i en la University of Leeds (Anglaterra). Actualment es troba preparant una monografia sobre les representacions de la malaltia i el gènere en literatura espanyola del tombant de segle XIX-XX.

Maribel Morente (Universidad Complutense de Madrid) És professora associada d’Història de la Infermeria a la Universidad Complutense de Madrid. És doctora en Història amb una recerca sobre imatge i cultura de la malaltia a l’Europa medieval. Ha publicat articles a diferents revistes d’història de la ciència espanyoles sobre els usos de les imatges en medicina medieva i moderna. També sobre la cultura material dels col·legis de cirurgia de l’Espanya de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ha participat en activitats educatives i expositives amb les col·leccions mèdiques de la Complutense i en projectes de comunicació art-ciència de la FECYT. Forma part del projecte de recerca HAR2015-64313-P “Del Gabinete de Maravillas al Museo Anatómico Popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina”.

Luis Ángel Sánchez Gómez (Universidad Complutense de Madrid). Professor del Departament de Prehistòria de la Facultat de Història de la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat de manera extensa la seva disciplina en els àmbits de la història de l’imperialisme i de la història de les exposicions, en especial les colonials i les de les missions religioses. Autor prolífic, entre d’altres treballs dels llibres: Un imperio en la vitrina: el colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003 i Dominación, fe y espectáculo: las exposiciones misionales y coloniales en la era del imperialismo moderno (1851-1898). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2013.

Michael Sappol (National Institutes of Health) Historiador a la History of Medicine Division de la National Library of Medicine i en l’actualitat Fellow del Swedish Collegium for Advanced Study a Uppsala. Es va doctorar en Història a Colúmbia el 1997. El seu treball s’ha centrat en la història cultural del cos, la història de les representacions mèdiques i anatòmiques i del cos, la història de pràctiques mèdiques alternatives i populars i la història del cinema mèdic. Ha comissariat l’exposició Dream Anatomy (2003) sobre la història de la il·lustració anatòmica i l’exposició Visible Proofs (2006) sobre la història de la medicina forense i, amb Paul Theerman, Rewriting the Book of Nature; Charles Darwin and the rise of Evolutionary Theory (2009). Autor de nombroses publicacions, entre d’altres llibres: A Traffic of Dead Bodies, Anatomical Dissection and Embodied Social Identity in 19th-century America (2002); editor també de llibres, amb Stephen Rice, A cultural history of the human body in the age of Empire, 1800-1920 (2010) o més recentment de Hidden Treasure (2012). Aviat ha d’aparèixer el llibre How to Get Modern with Scientific Illustration: Fritz Kahn, Pictured Knowledge and the Visual Rhetoric of Modernity, 1916-1960 (2017). Treballa ara en fotografia anatòmica i en anatomies “queer”.

Share

Catàstrofes artificials

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IHMC-UV) i José Ramón Bertomeu Sánchez (IHMC-UV)

Resum:

El procés d’industrialització que s’inicià a finals del segle XVIII ha transformat completament les societats i els ecosistemes de tot el planeta. L’impacte de la societat industrial s’ha analitzat des de perspectives ben diverses però, sens dubte, una de les més influents ha estat aquella que parteix del concepte de la Societat del Risc. Autors com Ulrich Beck i Anthony Giddens popularitzaren aquest concepte en referència al present i a la nostra història més recent. Els seus treballs han donat lloc a forts debats. Així, per exemple, historiadors com Thomas Le Roux i Jean-Baptiste Fressoz han revisat aquest concepte per tal d’analitzar els segles XVIII i XIX. En aquest sentit, Le Roux i Fressoz, entre d’altres, han obert amb èxit noves vies en la historiografia sobre els riscs i els accidents industrials.

Prenent com a punt de partida treballs com els citats, aquest cicle de seminaris vol contribuir a donar visibilitat a aquest àmbit d’estudi a través de l’anàlisi d’alguns accidents industrials especialment significatius en la història recent.

 

Número de Col·loquis dins el cicle: 3

John Howard (King’s College London) “The American Nuclear Cover-up in Spain” 02/11/2016, IHMC, València.

Timothy Cooper (University of Exeter) “An Oral History of the Torrey Canyon Disaster” 16/11/2016, IHMC, València.

Bridget Hanna (Harvard University) “Not All Live In Bhopal: The Una(Count)able Catastrophe” 30/11/2016, IHMC, Valencia.

 

Ponents:

John Howard (Kings College –London)

És catedràtic en American Studies al Kings College i les seues publicacions inclouen:

– Concentration Camps on the Home Front: Japanese Americans in the House of Jim Crow (University of Chicago Press, 2008).

– Men Like That: A Southern Queer History (University of Chicago Press, 1999).

– ed., Carryin’ On in the Lesbian and Gay South (New York University Press, 1997).

– ed., The Same Language, by Ben Duncan (University of Alabama Press, 2005; Faber, 1962)

– ed., The Bitterweed Path, by Thomas Hal Phillips (University of North Carolina Press, 1996; Rinehart, 1950).

 

Timothy Cooper (University of Exeter)

És professor del Departament d’Història de la University of Exeter i les seues publicacions inclouen:

– with Green A, ‘Community and exclusion: the Torrey Canyon disaster of 1967’, Journal of Social History, vol. 48, no. 4, 2015, 892-909

– with Bulmer S, ‘Refuse and the ‘risk society’: The political ecology of risk in inter-war Britain’, Social History of Medicine, vol. 26, no. 2, 2013, 246-266

– ‘Peter Lund Simmonds and the political ecology of waste utilization in Victorian Britain’, Technology and Culture, vol. 52, no. 1, 2011, 21-44

– ‘Burying the ‘refuse revolution’: The rise of controlled tipping in Britain 1920-1960′, Environment and Planning A, vol. 42, no. 5, Pion, 2010, 1033-1048

 

Bridget Corbett Hanna (Northeastern University)

És doctora per la Harvard University i investigadora postdoctoral al departament de sociologia i antropologia de la Northeastern University. La seua tesi doctoral estigué centrada en l’accident de Bhopal.

Share