General

Technology & Capitalism – Col·loquis SCHCT-IHC

Share

Popular Science under Francio. Aula seminari CEHIC (UAB), Divendres, 18 d’octubre de 2019

De 10:00 a 17:00

Share

Propostes de taules temàtiques

S’han publicat les propostes de taules temàtiques presentades:

http://15-thct.espais.iec.cat/programa/

Share

Indústria química i contaminació ambiental. El cas de Flix

Presentació i debat sobre el documental:

“Flix: atur o misèria” (2018)

Dimecres, 6 de juny, 18:30 hrs. Sala Pi i Sunyer

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Institut d’Estudis Catalans (IEC),

C/ Carme, 47, 08001-Barcelona

 

En els darrers anys, la història de la ciència i de la tècnica, la història ambiental, l’ecologia política i els estudis sobre ciència i tecnologia (STS) han contribuït de manera notable a l’anàlisi en profunditat de les controvèrsies ambientals, com exponents significatius de la nostra cultura científica recent. El paper dels experts, les reaccions de la població local, la importància del poder polític i econòmic, la legislació que se’n deriva, són factors determinants a l’hora d’analitzar de manera polièdrica un determinat conflicte ambiental.

És en aquest context que presentarem en aquest acte el documental Flix: atur o misèria” (2018), d’Arturo Hortas, que posa imatge i veu a la tesi doctoral de Marta Pujadas: La creació d’un passiu ambiental a Catalunya: Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013) (2015), i ens explica la lluita per la descontaminació dels terrenys i del riu Ebre en les darreres dècades.

L’acte pretén ser una trobada interdisciplinària, amb la participació d’especialistes de diverses àrees que estudien la qüestió ambiental des de perspectives diverses, i que discuteixen i analitzen les responsabilitats, possibles sortides i solucions de la contaminació del riu Ebre a Flix. Comptarem a més amb la participació activa del públic assistent.

 

Programa

18:30: Agustí Nieto-Galan (Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (moderador): “Història de la ciència i història ambiental”

18:40: Joan Martínez-Alier (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA-UAB): “El cas de Flix i l’ecologia política”

18:50: Marta Pujadas (ICTA-UAB): “La creació d’un passiu ambiental a Catalunya”

19:00: Joan Grimalt (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua) (CID-CSIC): “La contaminació ambiental a l’entorn de Flix”

19:10: Jordi Sunyer (Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM): “La salut pública de la població de Flix”

19:20: Arturo Hortas (cineasta): “Presentació i projecció del Documental: Flix: atur o misèria (2018)”.

20:00: Debat obert al públic

Share

Seminari d’Història Urbana de la Ciència

Germán Hidalgo, Escuela de Arquitectura. Pontificia Universidad Católica de Chile

“Santiago de Chile en 1850. La ciudad como problema de representación y conocimiento: la mirada urbana de la expedición naval astronómica norteamericana de J. M. Gilliss”

Divendres, 9 de febrer de 2018. Institució Milà i Fontanals (CSIC), 12:00 hrs.

Share

AJORNAMENT de la Jornada del 30/11/2017

La “Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre cos i
dolor al llarg de la historia” dels Col·loquis de la SCHCT a Mallorca
prevista per al dia 30 de novembre s’ha ajornat!

Comunicarem la nova data així que estigui disponible.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties!

Comissió de Col·loquis SCHCT

Share

Cuerpos mostrados – II Workshop Proyecto GABMUSANA

Cuerpos mostrados

II Workshop Proyecto GABMUSANA

El próximo miércoles 13 de diciembre de 2017, a partir de las 10 horas, en el aula seminario de la IMF-CSIC (carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona) tendrá lugar el Segundo Workshop del Proyecto GABMUSANA :

Del gabinete de maravillas al museo anatómico popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina

(ver aquí el anuncio del I Workshop)

En esta ocasión, la sesión se dedicará íntegramente a la discusión de los materiales que ya están precirculando entre todos los miembros del proyecto que participarán en el volumen de próxima publicación:

Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano y de los humanos desde los gabinete de curiosidades a los museos anatómicos populares (siglos XVII a XX).

Toda persona interesada en asistir y participar en las discusiones, puede dirigirse a: José Pardo-Tomás (pppardo@imf.csic.es) o a Alfons Zarzoso (azarzoso@museudelamedicina.cat) para obtener los materiales, cuyo sumario se ofrece a continuación.

SUMARIO:

  1. La curiosidad y los hombres. Lo ‘humano’ en el Gabinete Salvador. Julianna Morcelli Oliveros
  2. El Gabinete Salvador como testimonio de la humanización del mar. Aina Trias Verbeek.
  3. Lo humano como objeto de interés en el viaje naturalista. Los Jussieu, Joan Salvador y Philippe Simonneau por la Península Ibérica, 1716-1717. Emma Sallent Del Colombo.
  4. La Pomona Española. Exhibición de modelos de frutas entre la educación y el comercio. Xavier Ulled Bertran.
  5. Arte para la anatomía. Materialidad didácica en el Real Colegio de San Carlos de Madrid. María Isabel Morente Parra.
  6. La exhibición del cuerpo nacional. Maniquíes y cráneos indígenas mexicanos en Madrid, 1892. Haydeé García-Bravo.
  7. Otredades desproporcionadas, materialidad fotográfica y régimen de exhibición (siglos XIX-XX). Mauricio Sánchez Menchero.
  8. Un médico en el cementerio. Arte, muerte y anatomía a partir de la tumba escultórica del Dr. Jaime Farreras Framis (Barcelona, 1887-1888). Chloe Sharpe.
  9. Proyección de la Anatomía Humana en el aula. Placas de vidrio: didáctica y materialidad de la Amatomía en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona (1890s-1950s). Begonya Torres Gallardo.
  10. ¿Dónde está la pierna de Ramón Turró? Tras las colecciones del Museo de Patología de la Universidad de Barcelona. Alfons Zarzoso.
Share

Presentació “Los ingenieros de Franco” de Lino Camprubí

presentacion-Camprubi

Share

Àtoms a la plaça: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2016

Coordinadors: Jaume Valentines-Álvarez (CIUHCT-Universidade Nova de Lisboa); Jaume Sastre-Juan (CIUHCT-Universidade de Lisboa)

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de manifestacions d’incomoditat, rebuig i reescriptura dels discursos científics i de les polítiques tecnològiques que regulen i vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, la línia de Molt Alta Tensió, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, o la patologització de la transsexualitat.

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea i es produeix i regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials que qüestionen l’expertesa científica hegemònica quan aquesta s’oposa a les sobiranies reals i entre historiadors amb sensibilitat i/o engagement en relació a aquests temes.

Si les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015), en aquests nous col·loquis 2016-2017 es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya -amb epicentre a Ascó i Vandellós- ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).

Número de sessions dins el cicle: 1

Ponents:

– Membres del CANC (Comitè Antinuclear de Catalunya)

– Activistes del moviment contra l’energia nuclear”

Share

Anul·lació del col·loqui “Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió“

Sentim molt anunciar que el col·loqui  Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió  ha estat anul·lat per causes mèdiques.

El col·loqui, presentat per Guy Cobolet, estava previst pel 20 de juny amb títol ” “Digitalitzant revistes científiques antigues: un estudi de cas en una biblioteca mèdica (BIU Santé, Paris) / Digitizing old scientific journals: a case report in a medical library (BIU Santé, Paris).”

Share