Xerrades al voltant de la ciència i la literatura

Crear universos nous, ja siguin reals o ficticis, requereix imaginació i inventiva. L’activitat científica no només descriu els fets observables, també especula sobre realitats no palpables, allunyades de l’experiència inmediata, que poden resultar inversemblants; i, no obstant, no per això deixen d’influir en els corrents de pensament. La creació literària, per la seva banda, construeix universos que malgrat la seva “irrealitat” poden ser versemblants i, del seu caràcter fictici, n’emanen certes “veritats”. En aquest cicle de xerrades ens perdrem en els camins d’anada i tornada entre realitat i ficció de la ciència i la literatura.

Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia. c/ Provença, 480. Barcelona.
Hora: 19h

4 d’abril de 2014
Agustín Fernández Mallo
Llicenciat en Ciències Fı́siques, ha publicat diversos llibres de poesia i assaig, i com a novel·lista és autor del Proyecto Nocilla, trilogia que va renovar el panorama literari espanyol. La seva darrera novel·la, Limbo, ha estat publicada al gener de 2014 per l’editorial Alfaguara.

Ciència i literatura, dues metàfores
Las ciències i les arts són dues maneres molt diferents no només de descobrir el nostre entorn, sinó també de crear realitat. L’ésser humà construeix la realitat, i per a fer-ho se serveix de tots els llenguatges de i metodologies que té al seu abast. A la xerrada, parlarem de quina manera les ciències i les arts a vegades es creuen i s’identifiquen.

9 d’abril de 2014
Carlos Sopuerta
Investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC, IEEC) i lector habitual.

Forats negres: l’explosió d’una idea
En física, habitualment, es posa nom a objectes o fenòmens després que aquests s’hagin observat, descobert o estudiat. Tanmateix, hi ha ocasions en què el poder predictiu de les teories físiques porta a proposar conceptes dels quals no es té cap evidència experimental. Probablement, el cas més paradigmàtic sigui el del concepte de forat negre, una conseqüència de la teoria de la Relativitat General d’Albert Einstein proposada l’any 1915; i que, des de llavors, ha ocupat un lloc central de l’astrofísica i cosmològica. Però, franquejant els límits de l’estricte àmbit acadèmic, el forat negre també ha envaït l’imaginari col·lectiu i ha ofert un material idoni per a especular sobre l’Univers. El llibre de Kip S. Thorne Agujeros negros y tiempo curvo: El escandaloso legado de Einstein (2000) és un exemple de la literatura de divulgació que ha volgut apropar els conceptes de la física teòrica al públic general i centrarà el tema de la xerrada.

6 de maig de 2014
Carlos Gámez
Historiador de la ciència i la literatura, i escriptor. Autor d’Artefactos, Premio Cafè Món, al 2012.

Lewis Carroll: ciència, parodia i error
L’any 1927, Heisenberg enuncià el Principi d’incertesa. El 1865, Lewis Carroll, publicava la coneguda faula: Les aventures d’Alícia al país de les meravelles. La comparació no es arbitrària. Recents estudis mostren que l’obra de Carroll es basa en una paròdia de la matemàtica que més de 50 anys més tard fonamentarà la Mecànica quàntica. La xerrada vol emfatitzar les connexions entre el gènere fantàstic, la ciència i la paròdia al voltant d’Alícia en una primera part. En una segona, tractarem de construir una Alícia contemporània: la paròdia, l’humor, la imaginació i la participació del públic seran benvinguts.

Més informació: www.inspiraciencia.es