Coordinador: Àlvar Martínez Vidal (IHMC-UV)
Resum:
Al llarg del segle XIX el debat sobre la diversitat racial dels éssers humans s’accentuà en la mesura que les idees evolucionistes es consolidaven com un dels fonaments més sòlids del pensament biològic (Desmond & Moore, 2009). La idea d’una multiplicitat originària de races humanes que haurien evolucionat de manera separada des de temps remots rivalitzava amb el relat bíblic d’una sola progènie humana: la descendència d’Adam i Eva. L’esclavitud, practicada per les potències europees tradicionalment, i en definitiva l’expansió imperial europea contemporània trobava ara una nova legitimació social basada en la transmissió dels caràcters racials per mitjà de l’herència. Però, quins serien els factors determinants d’aquesta diversitat? Els factors geogràfics i climàtics –temperatura, estacionalitat, altura sobre el nivell del mar, proximitat a la costa, temperatura, fauna i flora, hàbitat, alimentació, etc.–, podrien explicar les diferències associades a la raça: color de la pell, mides cranials, constitució corporal, mentalitat, costums, capacitat intel·lectual, etc. En paral·lel al moviment eugenèsic, o en franca confluència, la geografia humana tindria un paper decisiu en la justificació de la pretesa superioritat de la raça blanca i, en el cas alemany, de les polítiques racistes del III Reich.
Número de sessions dins el cicle: 2
Consuelo Naranjo (Instituto de Historia-CCHS, CSIC, Madrid). “Discursos identitarios y raciales en la Cuba del siglo XIX” 11/01/2017, IHMC, València.
Wolfgang Kophamel (Col·legi Alemany, València) “Raza y geografía antes, durante y después del III Reich: el caso del alemán Franz Termer (1894-1968)”. 25/01/2017, IHMC, València.
Ponents:
Consuelo Naranjo és professora d’investigació del CSIC i, en l’actualitat, directora de l’Instituto de Historia del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (Madrid). Investigadora principal de la Red de Excelencia de Estudios sobre esclavitud y raza en Iberoamérica y el Caribe, dirigeix el projecte “El espacio antillano: génesis, circulación y redistribución de individuos, mercancías, ideas, saberes y modelos (siglos XVIII-XXI), del MINECO (2016-2018)”. Entre sus numerosos libros, cabe destacar ahora Medicina y racismo en Cuba y Racismo e inmigración en Cuba en el siglo XIX.
Wolfgang Kophamel és doctor en ciències polítiques, àrea de política internacional, per la Universitat Lliure de Berlín (Frei Universität Berlin). La seua tesi doctoral versà sobre la integració espanyola en l’OTAN. Des del 1992 treballa com a professor d’història i ciències polítiques del Col·legi Alemany de València. Anteriorment, fou funcionari de carrera del Servei Meteorològic d’Alemanya.
