Coordina: Carlos Tabernero Holgado (CEHIC)
Durant els cine fòrum es comenta la pel·lícula i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure la pel·lícula sencera abans de la sessió.
Primera sessió. Pi fe en el caos:
En aquesta primera sessió, ens centrarem en l’Ars Magna de Llull i la seva connexió amb el camps actuals de la informàtica i la intel·ligència artificial. Així, acompanyarem Max Cohen en la seva cerca d’una explicació total de la natura amb números, de manera que l’anàlisi de qüestions relacionades amb la religió, el misticisme i l’aplicació de les matemàtiques per conèixer l’univers ens permetrà explorar el desenvolupament de la màquina lul·liana i les seves projeccions en la vida moderna.
Durant el cine fòrum es comenta la pel·lícula i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure la pel·lícula sencera abans de la sessió.
Sinopsi:
Max és un matemàtic brillant que està a punt de fer el descobriment més important de la seva vida: la descodificació del sistema numèric que regeix l’aparent caos del mercat borsari. Però, primer, ha de trobar el valor del nombre pi. Mentre s’acosta a la veritat, i afectat periòdicament per unes migranyes brutals, Max és assetjat per una agressiva firma de Wall Street i una secta jueva que pretén desxifrar els secrets amagats darrere dels textos sagrats. Tots anhelen apropiar-se de la imminent troballa de Max.
Segona sessió. El séptimo sello
En aquesta sessió ens centrarem en el diàleg entre cultures associat al context geohistòric de Llull. Amb Det sjunde inseglet (El séptimo sello), «un intent de poesia moderna, que tradueix les experiències vitals d’un home modern en una forma que tracta molt lliurement els fets medievals», segons el mateix Bergman, ens endinsarem en les connexions entre les complexes dinàmiques interculturals de l’Europa del segle XIV i els reptes que se’ns plantegen en el mateix sentit a l’Europa contemporània.
Sinopsi:
Suècia al segle XIV. Un cavaller turmentat i ple de dubtes torna al seu castell després de deu anys d’inútils lluites a les croades, i la Mort s’hi presenta reclamant-lo. Amb l’esperança d’obtenir alguns coneixements abans de morir, el cavaller repta la Mort a una partida d’escacs. Mentre juguen, el cavaller observa certes escenes de crueltat i patiment que suggereixen les tortures i injustícies a Alyosha descrites per Ivan Kamarazov. Les imatges i els presagis del film són medievals, però el discerniment psicològic és modern alhora que eròtic, fet que afegeix tensió i fins i tot sensació de turment.
