6è cicle de conferències
Associació d’Amics i Alumnes de Sant Pau
Divendres, 25 de gener, 2013
Els metges de l’hospital de la Sta. Creu i St. Pau víctimes de la guerra civil: memòria i (des)memòria.
Dr. Carlos Hervàs Pujal
Sales annexes a la Sala d’Actes de l’Hospital
Bloc A, planta 2
Sant Quintí, 89
Barcelona
Horari de les conferències: 13 h
Benvolgudes i benvolguts,
Ens dol comunicar-vos que el nostre consoci i membre del Consell Directiu Josep Miquel Vidal Hernández (1939-2013) va morir sobtadament ahir dia 9 de gener a Maó.
Josep Miquel Vidal, coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis, ha estat l’ànima de moltes de les activitats de la nostra societat així com un impulsor incansable de la història de la ciència. El seu tarannà i capacitat de treball ens deixen un gran buit.
La cerimònia de comiat serà demà divendres a les 13.00 a la parròquia de Sant Francesc de Maó.
Trobareu més informació a: Menorca Info i Vilaweb.
Malauradament, aquesta mort de suma a altres dues pèrdues recents que han tingut lloc durant les vacances nadalenques. Pere de la Fuente, qui també va ser membre del Consell Directiu, ens va deixar també de manera inesperada. Membre molt actiu de la SCHCT, recordarem sempre la seva bona disposició, empenta i compromís, amb la història de la ciència, però també com a ciutadà i home de bé.
Finalment, hem de lamentar la desaparició de Julio Gómez-Alba, el millor especialista en història de la geologia i en la de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona.
La nostra societat està de dol i vol fer arribar el seu condol més sentit a tots els seus familiars, amics i companys.
Mònica Rius i Piniés
Presidenta de la SCHCT
Comença el Cicle Objectes Perduts, amb la intervenció de Nike Fakiner (CSIC).
OBJECTES PERDUTS. “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. 22/01/2013-12/03/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Nike Fakiner (Instituto de Filosofía-CSIC). “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”. 22/01/2013, 19:00.
Resum: “En Alemania, en la segunda mitad del siglo XIX, científicos y aficionados construían valores sobre el cuerpo a través de la reforma social de la higiene y de la salud. El objetivo de estos programas sociales no eran los aristócratas, ni los profesionales de la medicina, sino el público general, que aspiraba a conocer su cuerpo y a formarse sobre el conocimiento médico. Éste era el caso del museo anatómico y antropológico del escultor Gustav Zeiller, que abrió sus
puertas a la población de Dresde en 1888. Analizaré la retórica visual empleada por Zeiller para dotar sus artefactos de eficacia para propagar argumentos médicos sobre la salud. Más específicamente, discutiré cómo esta retórica estaba orientada a transformar formas corporales culturalmente percibidas como repugnantes o anti-estéticas en formas bellas.”
Per a més detalls i el programa complet del cicle, veure ací.
Acaba de sortir publicada l’entrevista:
Otto Sibum, titular d’Història de la Ciència de la Universitat d’Uppsala
realitzada per Miquel Carandell per a UAB Divulga.
“Reconstruint aparells científics amb H. Otto Sibum“ ens parla, entre altres coses, de com a través de la construcció de rèpliques d’aparells històrics i de la replicació d’experiments s’aconsegueixen treure a la llum aspectes de la història de la ciència que no han quedat reflectits a les fonts escrites.
PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
Quart col·loqui: Oliver Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro sobre el proyecto de Atapuerca)”. 17/01/2013, IEC 19:00.
“Atapuerca” ha pasado de ser un nombre casi desconocido a adquirir una resonancia triunfal: las excavaciones desarrolladas en esa sierra burgalesa pueden presumir de haber encontrado la mayor acumulación mundial de fósiles de homínidos, y entre sus logros más relevantes se cuentan el “europeo” más antiguo, el primer acto de canibalismo o el primer regalo fúnebre del que hay noticia.
Los responsables científicos del proyecto han levantado alrededor del yacimiento una industria de popularización del conocimiento que incluye decenas de libros de divulgación, documentales televisivos, exposiciones itinerantes, un parque arqueológico y su propio Museo de la Evolución Humana, todo ello flanqueado por una constante presencia, muy bien calculada y pautada, en los medios de comunicación españoles. En la esfera pública, Atapuerca fue etiquetado desde el principio como proyecto muy “español” y se convirtió en paradigma desde el que demoler las viejas acusaciones sobre el atraso de la ciencia nacional. Ese contexto, y no solo la antigüedad e importancia de los fósiles, explica que la Sima de los Huesos se haya convertido en el nuevo origen de la historia de España.
Oliver Hochadel es historiador de la ciencia y científico titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Se interesa sobretodo por la relación entre la ciencia y sus públicos en contextos históricos diferentes como por ejemplo la electricidad en el siglo XVIII o los parques zoológicos en el siglo XIX. Más recientemente se ha concentrado en la historia de la paleoantropología. En febrero va a salir su libro “El mito de Atapuerca” (Edicions UAB).
Més informació i programa complet del cicle.
CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS
“Les Imatges de la ciència”
Organitzat en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC UAB)
Dimarts, 8 de Gener, 19,30 h
El “matrimoni” de la química (la revolució química del segle XVIII explicada a través del quadre de Jacques-Louis David del matrimoni Lavoisier, 1788)
Agustí Nieto-Galan (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
El quadre del matrimoni Lavoisier sintetitza de manera magistral la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII. Antoine-Laurent Lavoisier i Marie Anne Paulze foren pintats el 1788, just un any abans de l’esclat de la Revolució Francesa per Jacques-Louis David. Eren moments de glòria científica per a la parella Lavoisier, que aviat havien d’estroncar-se de manera dramàtica. Una anàlisi detallada del quadre ens ajudarà a entendre com la química de l’època estava íntimament lligada a qüestions filosòfiques, experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, també de gènere.
Andrea González Garrigas ha realizado esta entrevista para la revista Método con motivo de la charla plenaria de Ana Labarta, cateràtica de Estudios Árabes e Islámicos de la Universidad de Valencia, en el XII Encuentro de Historia de la Ciencia y la Técnica al Instituto de Historia de la Medicina y la Ciencia López Piñero de Valencia alrededor del mundo de la caña de azúcar.
Podéis leerla aquí:
Entrevista a Ana Labarta.
Andrea González Garrigas ha realitzat aquesta entrevista per la revista Mètode amb motiu de la xerrada plenària de Ana Labarta, cateràtica d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València, a la XII Trobada d’Història de la Ciència i la Tècnica a l’Institut d’Història de la Medicina i la Ciència López Piñero de València al voltant del món de la canya de sucre.
Podeu llegir-la aquí:
Exposició permanent: Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, 1. Ciència i societat
L’exposició compta amb peces de la col·lecció d’instruments científics i mèdics de la Universitat de València, així com amb material procedent del seu patrimoni bibliogràfic i documents audiovisuals. Es plantegen al visitant una sèrie de preguntes obertes que articulen el discurs expositiu i que permeten explorar diferents temes relacionats amb la producció del coneixement i la pràctica medicocientífica. Les qüestions són una invitació a reflexionar sobre la manera en què ha participat la medicina, la ciència i la tecnologia en els processos de transformació de les societats actuals.
Organitza: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat i l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat).
Inauguració: Dijous, 20 desembre, a les 20 horas.
Assistiran: Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat, José Pío Beltrán, coordinador institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana, i el comitè científic responsable de l’exposició, format per José Ramón Bertomeu Sánchez, Ximo Guillem Llobat, Àlvar Martínez Vidal i Pedro Ruiz-Castell, tots ells investigadors de l’institut.
Lloc: Sala d’exposicions de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Palau de Cerveró). Plaça Cisneros, 4. València.
Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 hores.
Més informació sobre les activitats del IHMC: www.ihmc.uv-csic.es
