• Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània
• Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre  cos i dolor al llarg de la història
• Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics
• Àtoms a la plaça: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017
• Metall pesants tòxics en el treball i en l’ambient
• A banda de l’Origen. Els altres llibres de Charles Darwin
• Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en la història de l’humanitarisme
• Frankenstein 2018: doscientos años en la historia de la ciència (primera parte)
• Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània

Resum:

A les nostres societats, el racisme ètnic i la xenofòbia constitueixen només un aspecte sectorial d’un fenomen molt més vast: el racisme biològic. Aquest consisteix en l’acció col·lectiva (control, estigmatització, deportació, extermini, i un llarg etcètera) sobre els éssers humans identificant-los i agrupant-los a partir de les característiques que posseeixen com a éssers vius. Però el racisme biològic constitueix un episodi inscrit en un marc molt més gran i constitutiu de la modernitat: el que porta a governar a les persones considerant-les com a “població”, és a dir, entenent-les a partir dels processos vitals que les conformen (natalitat, fecunditat, mortalitat, salut i morbiditat, sexualitat, medi ambient, habitatge, etcètera). A partir dels estudis pioners de Michel Foucault, aquest govern es designa amb el nom de “biopolítica” i ha inspirat formulacions teòriques molt influents (com “l’enginyeria social” de Zygmunt Bauman, l’Homo sacer de Giorgio Agamben o l’Imperi de Toni Negri), així com aproximacions de gran relleu en àmbits tan diversos com la història política, la història econòmica, la història cultural, la història de la sexualitat o la història de la medicina i de la ciència.

El cicle proposat pretén seguir el rastre de la racionalitat biopolítica a l’Estat espanyol amb la participació de dos destacats experts que han tractat d’historiar-la en diverses etapes del seu desplegament: d’una banda, Francisco Vázquez, que ha realitzat estudis molt valuosos al voltant del seu naixement als regnes hispànics, de la morfologia diferencial de les tècniques de govern assajades pel poder polític fins al final de la Guerra Civil i dels aspectes contingents i específics de la biopolítica espanyola tal com s’han reflectit en fenòmens com el familiarisme catòlic, la feblesa de l’Estat del Benestar, les polítiques d’immigració o el terrorisme; i, d’una altra, Salvador Cayuela, qui –enllaçant directament amb l’obra de Vázquez– ha analitzat l’evolució de la biopolítica al llarg de la dictadura franquista (des del totalitarisme nacionalcatòlic dels seus inicis al desenrotllisme tecnocràtic de les dècades de 1960 i 1970) amb un èmfasi especial en les estratègies de subjectivació emprades pel règim per tal de desactivar la resistència social a les seues polítiques i aconseguir l’assentiment de la població.

Ponents:

1. Francisco Vázquez García és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Cadis. Estudiós del pensament francès contemporani (Escola dels Annales, Canguilhem, Bourdieu, Foucault) i especialista en història de la sexualitat i la biopolítica a Espanya, entre les seues nombroses publicacions destaquen Sexo y razón. Una genealogía de la moral sexual en España, siglos XVI-XX (amb Andrés Moreno Mengíbar, 1997), “Los Invisibles”: A History of Male Homosexuality in Spain, 1850-1939 (amb Richard Cleminson) i La invención del racismo. Nacimiento de la biopolítica en España, 1600-1940 (Ediciones Akal, 2009).
2. Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor Ajudant Doctor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.

Dates i hora:

• Dimecres 8 de novembre de 2017 a les 16 h: Francisco Vázquez, “La figura del cura pederasta en la cultura del anticlericalismo español”.
• Dimecres 22 de novembre de 2017 a les 16 h: Salvador Cayuela, “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”.

Lloc:

Saló d’Actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (amb retransmissió online), València. 

Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre  cos i dolor al llarg de la història 

Resum:

Jornada organitzada pel grup  de  recerca sobre el pensament científic i filosòfic modern i contemporani (f&C). Patrocina el patronat científic del Col·legi  Oficial de Metges de les Illes Balears. La jornada, oberta al públic, consistirà en una intervenció inicial dels ponents i després debat amb el públic assistent. Es farà una publicació amb el contingut de la jornada.

Ponent/s proposats:  

1. Antoni Bosch Veciana (Filòsof, URL). Cos i dolor a la Grècia clàssica
2. Antoni Contreras (Psiquiatra). Cos i dolor a l’edat mitjana
3. Joan Lluís Llinàs (Filòsof, UIB). Constitució de l’ésser humà i la reflexió sobre la medicina en la primera modernitat
4. Jonathan McFarland (Filòleg). El sentiment del dolor
5. Joan González Guardiola (Filòsof, UIB). Aproximació fenomenològica al dolor
6. Enric Benito (Oncòleg). Malaltia i dolor
7. Josep Miralles (Historiador de l’art) 

Data:

ATENCIÓ COL·LOQUI AJORNAT. Es comunicarà la nova data!

Lloc:

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Palma.

Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

Resum:

Una nova edició del cicle “Objectes Perduts”, dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja per a la propera edició tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena. En primer lloc, proposem la sessió de Chloe Sharpe, una recerca que compara el cementiri amb el museu anatòmic com a espai d’exhibició i que estudia les tombes escultòriques relacionades amb la medicina entesa com a professió i amb l’anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d’entendre el realisme i l’objectivitat. En segon lloc, proposem una sessió que examina les interseccions entre art i ciència a partir de l’estudi d’escultures i fotografies mèdiques desenvolupades a la Salpetrière, al París del darrer terç del segle XIX. La recerca planteja el concepte de “scientific artworks” i posa de manifest els límits de la idea d’“objectivitat científica” en analitzar la creació d’objectes de recerca per metges com Charcot, Richer i d’altres que van formar un “museu patològic vivent”. En darrer lloc, volem comptar amb la presència de María José Galé per tal que expliqui la seva recerca sobre els cossos singulars de les dones barbudes. En aquesta sessió es disputen les categories que defineixen “allò humà” i que han esdevingut hegemòniques a partir de la confrontació amb experiències de casos històrics de dones, la configuració corporal de les quals comporta un desafiament a la norma, una reflexió per obrir nous espais de comprensió.

Ponents:  

1. Chloe Sharpe, University of York (si bé viu a Madrid, que serà la ciutat de desplaçament). Doctoranda en Història de l’Art a la Universitat de York, on treballa en una tesi doctoral sobre escultura funerària espanyola, ss. XIX i XX. Becària del White Rose College of the Arts and Humanities (WRoCAH), Màster en Història de l’Art i Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares, 2011.
2. Natasha Ruiz-Gómez, University of Essex, Senior Lecturer en Nineteenth-Century and Modern Art. Doctora per la University of Pennsylvania, experta en art francès del segle XIX i primeries del segle XX. Ha estat becària i curadora d’exposicions del Wellcome Trust i la Kress Foundation.
3. María Jose Galé Moyano, Universitat de Saragossa. Filòloga, psicopedagoga, doctora en Psicologia, professora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa. Investigadora experta en feminisme, literatura, art i filosofia contemporànies i les seves relacions amb el cos humà.

Dates i hora:

12 de desembre 2017 a les 19h: Chloe Sharpe

24 de gener de 2018 a les 19h: Natasha Ruiz-Gómez

6 de febrer de 2018 a les 19h: María Jose Galé Moyano

Lloc: A l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Àtoms a la plaça: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017– sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). En aquests nous col·loquis 2017-2018 (la sessió del curs anterior va haver de suspendre’s per causes alienes a l’organització) es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya – amb epicentre a Ascó i Vandellós – ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).

Ponents:  

1. Xavier Roqué, historiador de la ciència, especialitzat en la física del Franquisme.
2. Miguel Muñiz, activista ecologista i membre del Moviment Ibèric Antinuclear.
3. Evelio Gómez, co-editor de la revista Alfalfa. Revista de Crítica Ecológica y Alternativas (1977-1978).

Data i hora: 11 de gener de 2018, a les 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Metall pesants tòxics en el treball i en l’ambient 

Resum:

Aquesta proposta dóna continuïtat a una línia de treball que iniciàrem farà ja cinc anys i que ha donat lloc a diversos cicles de seminaris sobre història ambiental (els cicles d’atmosferes tòxiques, de catàstrofes artificials, etc.); l’escola de primavera Living in a Toxic World (2015); i un bon nombre de publicacions i participacions en congressos. La proposta tracta un àmbit en clar creixement dins de la historiografia ambiental i de la ciència internacionals; un àmbit que, a més a més, darrerament ha despertat un gran interès entre un grup considerable d’investigadors/es de la SCHCT – un exemple és el recent projecte d’investigació coordinat “Toxic Spain” desenvolupat entre les universitats de Barcelona, València i Alacant durant els anys 2016-2019.

El cicle inclourà alguns dels màxims especialistes en l’àmbit internacional i analitzarà casos geogràficament diversos com són el francès, escocès i japonès. I, seguint amb el propòsit de fer la recerca històrica significativa en la resolució de controvèrsies actuals, el cicle acabarà amb una taula rodona amb experts en salut pública i grups ecologistes que han treballat els problemes de salut ambiental i ocupacional derivats de l’exposició a metalls pesants en el context valencià. En aquest sentit els treballs que darrerament han publicat els grups de Salut i ambient i de Seguretat alimentària del FISABIO han estat especialment importants i seran analitzats en la taula rodona.

Ponents:

1. Judith Rainhorn és professora al departament d’Història de la Université Paris 1 i membre del grup ESOPP (“Études Sociales et Politiques des Populations, de la protection sociale et de la santé”) CRH-EHESS, Sciences Po. Forma part del comité editorial de revistes com Le Mouvement social i Histoire urbaine i de l’editorial Presses universitaires du Septentrion. Ha treballat extensament en l’àmbit de la història de la salut ambiental i ocupacional i en concret ha centrat bona part dels seus treballs en el cas del plom. El seu llibre de síntesi respecte al tema apareixerà als darrers mesos de 2017.
2. Catherine Mills és professora en història ambiental a la University of Stirling i directora del Centre for Environment, Heritage and Policy. Ha publicat un bon nombre de treballs en relació a la salut ocupacional dels miners britànics als segles XIX i XX. Actualment té dos projectes de recerca finançats centrats en l’impacte ambiental del plom.
3. Brett Walker és professor d’història ambiental a la Montana State University. Ha treballat extensament en la història ambiental al Japó i és autor de Toxic Archipielago: A History of Industrial Disease in Japan, guanyador del George Perkins Marsh Prize for Best Book in Environmental History de la American Society for Environmental History. (Videoconferència)

Dates i hora:

• Dimecres 14 de febrer de 2018 a les 16 h: Judith Rainhorn.
• Dimecres 21 de febrer de 2018 a les 16 h: Catherine Mills.
• Dimecres 28 de febrer de 2018 a les 16 h: Brett Walker

Lloc:

Saló d’Actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (amb retransmissió online), València.

A banda de l’Origen.

Els altres llibres de Charles Darwin

Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el  primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,  ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica.

Ens referim a obres que tracten temes tan diversos com la narració de les seves experiències a bord del Beagle, el relat de la seva pròpia vida en una autobiografia memorable , l’origen de l’home, tan o més transcendental que el de les espècies, o les seves experiències amb plantes o cucs de terra. Són treballs que ens fan conèixer la dimensió polièdrica del científic que va arribar a ser Charles Darwin.

Es tracta, amb tot, de textos poc coneguts pel gran públic. Sovint amb poques traduccions i escassament difoses. És per aquesta raó que hem pensat que estaria bé que un dels cicles dels col·loquis d’aquest nou curs es dediqués a glossar-ne algunes d’aquestes obres. La idea és fer quatre xerrades que tractin o bé un llibre concret o una sèrie temàtica amb un to divulgatiu, adreçades a un públic ampli amb interès pel coneixement científic. Tot per a descobrir les habilitats intel·lectuals i científiques del gran naturalista britànic  i per a conèixer una mica més la diversitat de les seves aportacions a la ciència del seu temps.

Els conferenciants previstos i els temes suggerits son els següents:

Agustí Camós (CEHIC). Del Viatge d’un naturalista a l’Autobiografia. Principi i final del recorregut científic i personal de Charles Darwin.

27 de febrer de 2018.

Pasqual Bernat (CEHIC). L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’esser humà a la naturalesa.

20 de març de 2018.

Xavier Bellés (CSIC). Darwin i l’expressió de les emocions.

24 d’abril de 2018.

Jesús Català Gorgues (Universidad Cardenal Herrera). Una nova economia de la natura: orquídies, insectes i els viaranys coevolutius.

29 de maig de 2018.

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en la història de l’humanitarisme 

Resum:

Apartant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les protagonistes, es focalitza l’atenció sobre les seves actituds i percepcions, i també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

Es proposen tres col·loquis: un, a càrrec de Dolores Martín Moruno, sobre la Comuna de París (1871); un segon, de Linda Pallfreeman, sobre la I Guerra Mundial (1914-1918); i el tercer, de Rebecca Gill, centrat sobre el orígens de l’agència humanitària Save the Children (1919).

Ponents:                    

1. Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK). Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.
2. Dolores Martín Moruno: Université de Genève (Ginebra). Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la seva tesi es publicà el 2014 amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe : The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París,  Blanchard). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de la història de la medicina i de la història de les emocions a la Universitat de Ginebra.
3. Linda Palfreeman: Universidad CEU-Cardenal Herrera (Elx). Llicenciada en Comunicació / Periodisme, es va doctorar en Lingüística per la University of Leeds (UK) amb una tesi sobre la interpretació del llenguatge publicitari. Des de 1996 és professora de la Universidad CEU-Cardenal Herrera al campus de Carmelitas d’Elx. Ha publicat, entre altres llibres, Spain Bleeds: The Development of Battlefield Blood Transfusion During the Civil War Sussex Academic Press/Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, 2015).

Dates i hora:

Dies 8, 15 i 22 de Març 2018, a les 18:30h

Lloc dels col·loquis:

Auditori petit, Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya), Barcelona.

Frankenstein 2018: doscientos años en la historia de la ciència (primera parte)

Resum:

Se propone aquí conmemorar, con relación a la historia de la ciencia, los doscientos años de la publicación de Frankenstein. Dada la naturaleza del evento (bicentenario 1818-2018) y la amplitud del tema (ya que se trata de uno de los más importantes mitos culturales de la época contemporánea), se proyectan seis conferencias, dividas entre los años lectivos 2017-18 y 2018-19, pero todas en el año civil 2018. Por ello, aunque sea necesaria una nueva propuesta durante la convocatoria Col·loquis 2018-19, presentamos el programa entero. Que sepamos, éste es el único acontecimiento planificado en Barcelona para el bicentenario de Frankenstein.

Mary Wollestoncraft Godwin, la futura Mary Shelley, escribió Frankenstein, o el moderno Prometeo durante el verano de 1816; la novela se publicó en 1818. Ya en 1826 se representó la primera de sus muchas adaptaciones teatrales, y en 1910 la productora cinematográfica del inventor Thomas Alva Edison estrenó la primera de numerosas películas. Desde el comienzo, y por razones intrínsecas a su tema, la más célebre de las novelas “góticas” sirvió como punto de partida para la representación, elaboración y discusión de cuestiones religiosas, filosóficas, políticas, literarias, epistemológicas y éticas alrededor del conocimiento, la ciencia y la medicina, el científico, la experimentación, la creación y la transmisión de la vida. Desde el último tercio del siglo XX, la figura del Dr. Frankenstein y su criatura se asocian frecuentemente a la bioingeniería, la biotecnología y la experimentación sobre la vida (organismos genéticamente modificados, biología sintética, clonación, técnicas de reproducción, uso de embriones y células madre); las perspectivas transhumanistas y posthumanistas evocan temores y expectativas futurológicas de corte frankensteiniano. En todas las áreas, “Frankenstein” resume el problema de las ciencias y las tecnologías que parecen transgredir límites absolutos, desnaturalizar la naturaleza y poner a la humanidad en peligro.

En la gran mayoría de los trabajos que relacionan a Frankenstein con esos temas, el creador y su “monstruo” señalan algo que se debe condenar, advierten sobre la ambición desmesurada de la ciencia y la tecnología, anuncian las consecuencias nefastas de sus excesos prometeicos… La historia del creador y la imagen icónica de la criatura (ambos derivados menos de la novela de 1818 que de la clásica película de 1931) oficia de fábula moral. A menudo de manera simplista, aproximativa o anacrónica, se proyecta sobre la narrativa de Shelley todo tipo de preocupación y se transforma a “Frankenstein” en espejo de “ansiedades” contemporáneas. De este modo, frankenfood designa alimentos en base a materias primas genéticamente creadas o alteradas, y una historiadora de la ciencia feminista, Evelyn Fox Keller, vio en la novela una historia sobre las consecuencias de la “ambición masculina” de “apropiarse de la función procreativa.”

Aunque la mayor parte de sus usos poco tenga que ver con el texto original, el Dr. Frankenstein y su “monstruo” perduran como mito cultural de la modernidad. Las conferencias que aquí se proponen pretenden alejarse de los usos de Frankenstein como puro espejo de preocupaciones actuales, y examinar ese mito cultural con relación a la ciencia de manera histórica y contextualizada. Tratarán específicamente de Frankenstein en relación con la exploración polar, la electricidad y la vida, la política de las ciencias naturales, la historia del cuerpo y, más allá del siglo XIX, con el cerebro y el cambio climático.

Ponents:

1. Tim Fulford, Professor, Faculty of Art, Design and Humanities, School of Humanities, De Montfort University, Leicester, Reino Unido. Especialista de la literatura romántica y los contextos del colonialismo y la exploración, la ciencia y la religión, el paisaje y lo “pintoresco.” Es autor de Romantic Indians: Native Americans and Transatlantic Literary Culture 1755-1830 (2006) y Literature, Science and Exploration in the Romantic Era: Bodies of Knowledge (2004). Con S. Raston, prepara actualmente los cuatro volúmenes de The Collected Letters of Humphry Davy que publicará Oxford University Press. Web: http://www.dmu.ac.uk/about-dmu/academic-staff/art-design-humanities/tim-fulford/tim-fulford.aspx
2. Dehlia Hannah, profesora visitante en el School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University (Tempe, EEUU) e investigadora del Department of Media, Cognition and Communication, Universidad de Copenhagen, Dinamarca (donde reside). Doctora por Columbia University con una tesis en filosofía de la ciencia y teoría estética, es docente en el área pero se dedica en gran medida a la organización de exposiciones transmediáticas y eventos performativos situados en la intersección del arte contemporáneo, las prácticas y teorías científicas, y cuestiones actuales relativas al antropoceno y a problemas medioambientales. Específicamente en relación con el bicentenario de Frankenstein, ha desarrollado el proyecto A Year Without A Winter (alusión al “año sin verano” – 1816 – en que Mary Shelley escribió Frankenstein).Web: http://dehliahannah.com/, http://ayearwithoutawinter.org/
3. Andrew Smith, Professor of Nineteenth-Century English Literature, School of English, University of Sheffield, Reino Unido. Especialista de la literatura “gótica” entre finales del siglo XVIII y principios del XX. Smith ha dedicado buena parte de su trabajo a las relaciones entre esa literatura y la medicina, como lo ilustra su libro Victorian Demons: Medicine, Masculinity and the Gothic at the fin-de-siècle (2004). Es también autor, entre otros, de The Ghost Story 1840-1920: A Cultural History (2010) y Gothic Literature (2007/2013). Ha coordinado una contribución de máxima importancia en el ámbito de los estudios frankensteinianos: The Cambridge Companion to Frankenstein (2016). Web: http://www.sheffield.ac.uk/english/people/smith

Dates i hora: 19.04.18, 17.05.18 i 14.06.18, a les 19h.

Lloc: Institut d’estudis Catalans, Barcelona.

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Resum:

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquesta vegada us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, volem divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Espais i ponents:                  

“El Museu del Seminari Conciliar” Un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, es preserva gairebé tal i com va ser concebut fa cent anys. Ponents pendents de confirmació.

“La Granja Vella de Martí Codolar” Actualment una residència dels Salesians, aquesta finca d’Horta va acollir l’embrió del que seria el primer zoològic de Barcelona. Ponents pendents de confirmació.

“El Castell dels Tres Dragons” Museu de Ciències Naturals de Barcelona durant gairebé 100 anys, avui resta buit i a l’espera d’un futur incert. Ponents pendents de confirmació.

Dates i hora:

12 Abril 2018, 26 Abril 2018 i 10 Maig 2018, a les 19h (pendents de confirmació).

Lloc:

Cada col·loqui tindrà lloc a l’edifici al qual es dedica la sessió.