Col·loquis SCHCT 2011-2012* * * *Cicle Cine i Ciència*** (Coordinat per Carlos Tabernero Holgado) L'enemic a la sang: medicina i ordre a l'Europa d'entreguerres * * *Alfons Zarzoso* Museu d’Història de la Medicina de Catalunya - Centre d’Història de la Ciència (CEHIC; Universidad Autònoma de Barcelona) *Dimecres, 18 d’abril, a les 7 pm* Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans - Carrer del Carme 47, Barcelona Projecció de la pel·lícula “Feind im Blut” (Walter Ruttman, 1931; versió espanyola de Díaz Alonso amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora; 64 minuts) La medicina ha jugat un paper fonamental en la formació de la societat contemporània occidental. La pròpia medicina s’ha transformat al llarg d’aquest procés. La creació d’una cultura sanitària i mèdica ha significat la modificació de les pràctiques i els comportaments del conjunt de la societat occidental. En aquest procés, semblant o uniforme arreu d’aquesta geografia, la medicina pot haver exercit una funció de control social tot donant suport a un determinat model d’Estat, pretesament modernitzador (M. Foucault) o bé de mediador social, controlat per la burgesia emergent i dominant en el model d’estat liberal que s’imposava, tot modelant una societat saludable ideal, un nou *homo hygienicus* (A. Labisch). La medicina social del segle XX contribuí de manera decisiva a la formació d’una societat saludable. Les campanyes sanitàries i el dispensari esdevingueren part d’una nova estratègia que redefinia el concepte de salut pública –control mèdic massiu- i que requeria la col·laboració de la població. Entre les tecnologies de persuasió i transformació de conductes, la publicitat i la propaganda, en múltiples suports, al costat de l’educació, en diferents àmbits, contribuïren a fixar una cultura mèdica i una societat saludable. Els mitjans de comunicació massius –cartellisme, ràdio, cinema- van adquirir un protagonisme cabdal a l’Espanya dels anys 1920 i 1930. Destaca aquí, en el context de la lluita antivenèria, la producció de la pel·lícula *La terrible lección* (1928). Un antecedent de la importància de la propaganda sanitària a través de la projecció sistemàtica de diferents tipus de produccions als cinemes dels anys 1930. En aquest context se situa la pel·lícula *Feind im Blut*, dirigida per Walter Ruttman el 1931. Interpretada per Gerhard Bienert, Wolfgang Klein, Margaret Kupfer. Producció Alemània-Suïssa (Praesens Filmag, amb la col·laboració de la Direcció d’Higiene Pública del Cantó de Zurich). Distribuïda a Espanya al Repertori de M. De Miguel, adaptada per Díaz Alonso, amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora, catedràtic de dermatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Catalogada com a docudrama , la pel·lícula se centra en els perills de la sífilis i en els consells per a la seva prevenció a partir de la narració dels casos particulars de gent corrent: un estudiant de medicina i un obrer. El film està precedit per un breu documental on es fa una exaltació de la medicina de laboratori i del paradigma bacteriològic, tot assenyalant una història de progrés, amb la gran fita del descobriment del Salvarsan, també anomenat 606, conegut com el primer gran agent quimioterapèutic –una “magic bullet” de la bacteriologia-, comercialitzat des del 1910 en la lluita contra la malaltia venèria. L’emissió d’aquest film ha estat possible gràcies al programa de rescat patrimonial del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. En aquest sentit, la projecció resulta una veritable primícia, ja que no s’han trobat altres còpies d’aquesta versió a les filmoteques espanyoles. Un acord amb la Filmoteca de Catalunya ha permès la restauració de les bobines de nitrat de cel·lulosa -material altament inflamable-, la generació de còpies digitals i el dipòsit de l’original als magatzems refrigerats.
