Taula Rodona final del cicle Geografies del Coneixement:

Organitzada per Josep Maria Camarasa. Dimarts 17 de Juny 18:30 h. Institut d’Estudis Catalans.

Hi intervendran:

Jordi Borja, sociòleg i geògraf, actualment professor a la UOC; Pere Condom, director del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona; Josep M. Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona i Isabel Moll, catedràtica emèrita del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears. Més informació abaix.

Ramon Margalef, un dels nostres científics més destacats del segle xx, exposava al seu llibre Perspectives in Ecological Theory (1973; p. 26) la opinió que:

«[…] ecologists reflect the properties of the ecosystems in which they have grown and matured. All schools of ecology are strongly influenced by a genius loci that goes back to the local landscape».

Potser es podria dir el mateix en altres camps de la ciència.

A l’inrevés. Territoris i espais poden ser objecte de recerca i ho han sigut al llarg de la història i a totes les escales. Des del lloc de la Terra (o dels altres objectes celestes) a l’univers fins a la distribució i mobiliari d’un laboratori o d’un centre de recerca. Però no tots els llocs són igualment adients per a qualsevol mena de recerca o de difusió del coneixement. No és mateix una aula que un laboratori, ni un vaixell oceanogràfic que un museu de la ciència. Ni es treballa de la mateixa manera en un laboratori públic que en un privat, ni sota un règim totalitari com sota un règim democràtic.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

A partir d’aquestes constatacions es poden plantejar moltes preguntes però mirarem de resumir-les en tres o quatre:

El territori o l’espai en el qual un científic s’ha format o en el qual desenvolupa la seva activitat influeix en el què i el com de la seva recerca? Hi ha territoris o espais més (o menys) propicis a la generació de coneixement?

El coneixement del territori i de les seves condicions (naturals o fruit de l’acció humana) condiciona els objectius i els mètodes de recerca i difusió del coneixement?

Fins a quin punt els objectius i els mètodes de recerca i difusió del coneixement condicionen el disseny dels edificis i els espais, l’urbanisme o l’ordenació del territori?

Com han variat al llarg del temps les relacions territori / coneixement, espai / coneixement?

 

Currículum Jordi Borja

Sociòleg i geògraf urbanista. Co-director del Projecte Gestió de la Ciutat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha estat Director de Urban Technology Consulting (1995-2006) i professor a les Universitats de Paris, Roma, Nova York, Mèxic, Buenos Aires y altres. Ha participat en plans, projectes i estudis a moltes de les principals ciutats d’América Llatina i d’Europa. Col·labora regularment al diari El País, a la revista El Carrer, de la Federació de Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, y a diverses publicacions espanyoles i llatinoamericanes.

 

Currículum de Pere Condom Vilà

Director General del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona des de 2007. Entre 2005 i 2007 gerent del Parc de Recerca i Innovació de la UPC i abans (1994-2005) responsable de Transferència de Tecnologia i de Creació d’Empreses a la Universitat de Girona. Col·laborador d’IESE Business School com a investigador extern (2004-06). Ha desenvolupat projectes d’investigació relacionats amb les polítiques d’innovació, la creació d’empreses, la transferència de tecnologia i els parcs científics i tecnològics.

 

Currículum Isabel Moll Blanes

Catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears. La seva línia de recerca als darrers anys se centra en la història social de la població. És coordinadora del projecte Història de la ciència a les Illes Balears i n’ha editat, amb J. M. Vidal Hernández, dos dels volums. Membre del Grup d’investigació d’Història de la Salut (GIHS), adscrit a l’Institut Universitari d’investigació en Ciències de la Salut (IUNICS); i del Grup d’Estudi d’Història de la Ciència a les Illes Balears

 

Currículum Josep M. Montserrat-Martí

Director del Jardí Botànic de Barcelona. De 1985 a 2011 director de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB). Ha participat en campanyes de recerca als Pirineus i Prepirineus i a les muntanyes del Marroc. Ha participat en el disseny (1987) i el Pla Director (1995) del nou Jardí Botànic de Barcelona i en els acords entre Ajuntament de Barcelona i CSIC per a la construcció del nou Institut Botànic de Barcelona (1996-98).