Ciència 3D
La ciència té moltes dimensions, algunes més visibles que d’altres. Aquest cicle, organitzat pel Màster en Història de la ciència, presenta quatre mirades sobre la dimensió social de la ciència
cehic 18/03/2014
“Jurassic Park o la vida social de los dinosaurios”
Carlos Tabernero
20 de març 2014, Sala de Graus II, 12–14h
Jurassic Park (Steven Spielberg, 1993), basada en el llibre homònim de Michael Crichton (1990), és a primera vista un cautionary tale de ciència ficció, una advertència relacionada amb el desenvolupament de la tecnologia de l’ADN recombinant a finals del segle XX. Tanmateix, una anàlisi fílmica detallada, acompanyada d’una contextualizació precisa de la seva producció i distribució, revela aspectes molt suggerents dels mecanismes de generació i gestió del coneixement científic, i ens ajuda a entendre les relacions entre cinema, literatura, història, ciència i tecnologia.
“La invenció de la Natura: de la Guerra Freda al canvi climàtic”
Lino Camprubí
2 d’abril 2014, Sala de Graus II, 12–14h
Estem acostumats a pensar que les ciències són la nostra manera de descobrir una realitat trancendent oculta en la naturalesa. L’oceanografia, la geologia, la geofísica i, més recenment, les ciències ambientals, serien bons exemples d’aquesta recerca de la veritat i d’un quadre complet de la Naturalesa. Però aquesta recerca té també una dimensió política, filosòfica i humana que no podem deixar de banda, com mostra el desenvolupament d’aquestes cièncias de la Terra durant la Guerra Freda i fins als nostres dies.
“Madame Lavoisier: química i revolució”
Agustí Nieto-Galan
30 d’abril 2014, Sala de Graus II, 12–14h
El 1788, un any abans que esclatés la Revolució Francesa, Jacques-Louis David pintà Antoine-Laurent Lavoisier i la seva dona, Marie Anne Paulze. Era un moment de glòria científica per a la parella, però aviat aquesta situació s’havia d’estroncar de manera dramàtica. L’anàlisi del quadre revela la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII, i els seus lligams íntims amb qüestions filosòfiques i experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, de gènere.
“Ciència, diners i política: què està passant?”
Xavier Roqué
28 de maig 2014, Sala de Graus II, 12–14h
La ciència mobilitza avui grans recursos financers i polítics. Quines són les relacions actuals entre ciència, diners i política? Com afecten la pràctica de la ciència i la seva funció social? Són noves, aquestes relacions, o tenen una història que ens convé conèixer per fer front als reptes actuals? En parlarem de la mà de Dominique Pestre, autor de Ciència, diners i política. Assaig d’interpretació (Obrador Edèndum; URV: 2008).
