“Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències” (Sessions III i IV)

Coordinadors: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT, UNL), Jaume Sastre Juan (CIUHCT, UL).

Resum:

Aquesta proposta s’inscriu dins del cicle interanual “Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències”, que té com a objectiu general promoure el diàleg obert entre els sabers subalterns i els activismes acadèmics (vegeu el marc directriu del cicle, presentat als col·loquis de la SCHCT 2011-2012, en document adjunt).

El cicle va inaugurar-se amb una sessió sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012). Una segona sessió va dedicar-se a la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014; una ressenya de l’activitat serà properament publicada a la revista Ecología Política). Si aquestes primeres discussions van ser dedicades a la mediació tecnològica en el control dels cossos altres, en aquests nous col·loquis 2015-2016 es pretén abordar dues altres qüestions que han estat present a les places de Catalunya els darrers temps: les llavors transgèniques i els tòxics nuclears. Sovint al marge de les reclamacions per a la sobirania nacional, aquestes qüestions han esperonat lluites transnacionals per a la sobirania alimentària i energètica dels pobles (entenent aquest darrer terme, doncs, independent dels conceptes d’estats-nació o de nacions sense estat). L’organització Via Campensina (1992) o l’emblema de “Nuclear? No, Gràcies” (1975/1977), per exemple, han estat representatius de formes de resistències globals amb incidència notable al nostre entorn.

D’una banda, Catalunya ha estat una de les regions pioneres i capdavanteres a Europa en la producció de blat de moro per a consum animal (entorn del 25% de la producció europea de Mon 810). Paral·lelament al desplegament de la mercantilització genètica, han emergit resistències als sabers i als objectes biotecnològics: publicacions, manifestacions, propostes legislatives (ILP) i, fins i tot, accions directes en camps d’experimentació (a la manera de les pràctiques dels faucheurs volontaires francesos). En la sessió III del cicle, a més a més de membres de la Plataforma Transgènics Fora i de l’associació Som Lo Que Sembrem, intervindrien Asa Ekengren (CEHIC, UAB), especialista en història del neo-luddisme als Estats Units, i Ferran Aragón (CEHIC, UAB), historiador de la ciència i expert en biogenètica.

D’altra banda, la llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya -amb epicentre a Ascó i Vandellós- ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet ha sorgit arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, aprop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013).

Les sessions III i IV del cicle interanual proposen dirigir la mirada cap als organismes modificats genèticament i les radiacions atòmiques per a debatre -més enllà de l’esfera acadèmica i institucional- algunes de les noves perspectives en història de la ciència i la tecnologia: per exemple, les formes de producció i regulació científica, la construcció de la ignorància, el secret científic, els públics i els no-públics de la tecnologia, les atmosferes tòxiques, la gestió del risc, i els paisatges científics o paisatges-laboratori (labscapes). No hi són tan sols la ciència, la tecnologia i la medicina: la història de la ciència, la tecnologia i la medicina també està a les places.

2 sessions:

Asa Ekengren (CEHIC, UAB), Ferran Aragón (CEHIC, UAB) “Llavors transgèniques” 18/01/2016. IEC, Barcelona.

Pendent de confirmació “Tòxics Nuclears” 17/6/2016.