Arxiu de l'autor: samuri

Patricia Fara, seminari de màster “Pictures and People”

Dimecres 21 de març de 2012, 15-17h

“Pictures and People”

Patricia Fara (University of Cambridge), seminari de màster obert al públic dins el mòdul M8 De Frankenstein a Einstein.

‘A picture is worth a thousand words.’ This session examines the importance of scientific imagery not only for conveying information but also for fashioning what knowledge is and how it is understood. Topics include physical media of representation, portraits and caricatures, the illustration of time and the impossibility of achieving objectivity.
Share

Patricia Fara, “Ghosts of Women Past”

Patricia Fara, “Ghosts of Women Past”

Dimecres 21 de març, 12h

Sala d’Actes de la Facultat de Ciències de la UAB

“I do not agree with sex being brought into science at all. The idea of ‘woman and science’ is completely irrelevant. Either a woman is a good scientist, or she is not.” This declaration of equality was made over a century ago, but there still very few women at the top levels of science. Thinking about the history of women in science can help us understand our attitudes today.

Patricia Fara, Universitat de Cambridge

Patricia Fara is Senior Tutor and Director of Studies in History and Philosophy of Science at Clare College, and Affiliated Lecturer in the History and Philosophy of Science Department at the University of Cambridge. Some of her main publications are Pandora’s breeches: women, science and power (London: Pimlico, 2004), Sex, botany and empire: the stories of Carl Linnaeus and Joseph Banks (Duxford: Icon Books, 2003) and Newton: the making of genius (London: Macmillan, 2002). Her latest book is Science : A  four thousand year history (Oxford: Oxford University Press, 2009), translated into Spanish as Breve historia de la ciencia (Barcelona: Ariel, 2009).

Share

15Març: CTM a les places: rosa medina, activistes despatologització & el públic a debatre a l’IEC!

Col·loquis de la SCHCT 2011-2012

Proper Dijous, 15 de MARÇ de 2012
Institut d’Estudis Catalans, 19:00 (c/ Carme 47)

Inauguració del Cicle permanent (coord. Jaume Valentines Álvarez )

Ciència, Tecnologia i Medicina a la plaça Catalunya:
Governabilitat, resistències i apoderament dels sabers científics”

amb la Taula Rodona:

El despatologizadora que lo despatologize…”

sobre la (des)patologització de la transsexualitat i sobre la (des)normativització científica de cossos, pràctiques i desitjos

amb Rosa María Medina Doménech ! (Universidad de Granada),
activistes per a la despatologització trans!
i el públic assistent !

———————

Un piscolabis

Manifest de l’Assemblea Octubretransbcn <http://octubretransbcn.wordpress.com/manifiesto-2011>.
Una ressenya del blog Saberes Subalternos <http://saberesubalterno.blogspot.com/2012/01/httpwww.html>

Un entrant sobre el cicle i la sessió…

Moltes comunitats compten amb un espai públic simbòlic preferent des d’on projectar les seves inquietuds, malestars i projectes polítics. Internacionalment, són representatives les places Tahrir a El Caire, Azadi a Teheran, De las tres Culturas a Mèxic D.F. o Tiannanmen a Pequín. A casa nostra, s’ha copsat aquest fet a la plaça Catalunya, amb l’acampada dels indignats del maig de 2011, i a la plaça Sant Jaume, circumdada per les icones del poder polític.

Els discursos i polítiques científiques no han quedat al marge d’aquesta mena de manifestacions. Exemples d’això són les mobilitzacions al voltant del Plan Hidrológico Nacional (PHN), la Molt Alta Tensió (MAT), els Organismes Modificats Genèticament (OGM), les centrals i cementiris nuclears, la privatització de l’expertesa, la guerra i la despesa de la ciència militar, les reformes d’educació pública o la patologització de la transsexualitat.

Malgrat que previst per al 2012, el 2013 serà testimoni de la revisió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM). Aquest manual proporcionarà les definicions i pràctiques mèdiques en les que es basaran molts dels psiquiatres que integren el servei de salut pública estatal.

Un dels trastorns que apareixen en el DSM és el trastorn d’identitat de gènere, amb el que la psicologia designa a les persones trans. El terme “trans” s’utilitza per a englobar a transsexuals, persones transgènere i travestis tot defugint dels llenguatges mèdics i socials imposats.

El 7 d’octubre de 2007, a partir de tres manifestacions simultànies a Barcelona, Madrid i París, el discurs contra la patologització de les identitats trans es va presentar públicament. Des de 2009, la campanya internacional Stop Trans Pathologization-2012 va esdevenir el nucli de l’activisme contra la patologització i medicalització forçada. Avui, altres veus – com l’Assemblea Octubretransbcn– formen part d’aquest activisme, creant nous protocols mèdics, redefinint les definicions científiques de gènere, sexe i sexualitat, creant xarxes de suport i comunicació amb actores heterogènies, visibilitzant la inconsistència de la norma i la normalització i portant els cossos trans a l’espai públic central des de les fronteres.


P.D.
Malauradament, aquest esdeveniment coincideix amb una de les presentacions que James R. Moore oferirà a Barcelona (15 i 16 de març). La coordinació del conjunt de la prolífica agenda barcelonina d’història de CTM no ha estat possible en aquest cas. Sentim les inconveniències que aquest fet pugui ocasionar.

Share

James R. Moore: Darwin: antiesclavisme, humanitarisme i teoria de la descendència

James R. Moore

(Professor of the History of Science at the Open University)

Darwin: antiesclavisme, humanitarisme i teoria de la descendència

dues conferències a Barcelona (15 i 16 de març de 2012)

Darwin’s “sacred cause”

Dijous 15 de març  a les 18 hores

Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya

(c/ Egipcíaques, 15    08001 Barcelona)

Abstract: Why did Charles Darwin, a rich and impeccably upright gentleman, go out of his way to develop privately a subversive image of human evolution in 1837-39? Why did he pursue the subject with tenacity for three decades before publishing The Descent of Man in 1871? A radical reassessment of the basis of Darwin’s achievement provides the answer. In the standard myth, Darwin was a heroic genius discovering gems of truth beyond the vision of ordinary mortals. He was a great scientist getting on with a scientist’s proper job, not a Victorian naturalist with a consuming moral passion. But today we need to examine the circumstances that made it possible for Darwin to craft a theory from available cultural resources. Underpinning his work on human origins was a belief in racial brotherhood rooted in the greatest moral movement of his age, for the abolition of slavery. For abolitionists, the human races were members of one family, with a common ancestry. Darwin extended the `common descent’ image to the rest of life, making not just the races, but all races kin. Darwin’s science wasn’t the dispassionate practise of textbook caricature; it was driven by human needs and foibles. Even our most vaunted theories may be fostered by humanitarian concern.

Acte organitzat per la Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF-CSIC en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Direcció General d’Investigació, «Sanitat militar, medicina de guerra i humanitarisme en l’Espanya del segle XIX» (HAR2011-24134) i «Ciència i creença entre dos mons. Evolucionisme, biopolítica i religió a Espanya i Argentina» (HAR2010-21333-C03-03).

——-

James R. Moore

(Professor of the History of Science at the Open University)

Darwin and the “sin” of slavery

Divendres 16 de  a les 19 hores

Institut d´Estudis Catalans

(Sala Pi i Sunyer – c/Carme, 48, Barcelona)

Abstract: Integral to Darwin’s vision of life’s history was the moral progress that must bring about the abolition of black chattel slavery. Yet the progress he expected could not be easily reconciled with his sense of evolutionary contingency. A man who, in the name of suffering slaves, damned the white man’s ‘arrogance’ in believing himself the ‘godlike’ goal of creation, could not rest comfortably in believing that history must realize his own highest moral goal, black emancipation. In the 1850s, Darwin’s dilemma became increasingly poignant as the conflict over slavery in the United States turned into a holocaust. He could still hope for abolition, but in a dark hour he had to admit, ‘a man cannot hope by intention’. It was only after the emancipation of America’s slaves in the 1860s, when he turned at last to publish on human origins, that Darwin’s optimism revived. In the Descent of Man (1871), ‘the great sin of slavery’ is among the evils to be abolished as ‘the civilised races of man … exterminate and replace’ races that were formerly enslaved. ‘At some future period’, not many centuries hence, Darwin prophesied, ‘virtue will be triumphant’.

Acte organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de la Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF-CSIC

Share

Cine i Ciència: Vackimes, 8 de març a l’IEC

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència

(Coordinat per Carlos Tabernero Holgado)

Beasts, Men and Mutant Categories: a cinematic panorama

Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico

Sophia Vackimes

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Dijous, 8 de març, a les 7 pm

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans – Carrer del Carme 47, Barcelona

La ciencia ficción es un género literario que en sus orígenes buscaba presentar mundos alejados y fantasiosos, utopías y distopias de las cuales podían desprenderse fuertes críticas y especulaciones sociales. Desde sus orígenes ha abordado temas de interés científico y tecnológico que han criticado los modos en que la biología, la medicina y, hoy en día, las biociencias alteran al mundo natural. Basada en una selección de escenas provenientes de largometrajes comerciales de ciencia ficción, esta presentación hará un seguimiento de la genética contemporánea y los intentos del cine comercial por hacerla inteligible, y cómo poco a poco esta gran innovación científica ha logrado consolidar su imagen en el cine mientras que su sentido científico se ha banalizado.

Nota: por razones de tiempo, NO se proyectará la película The boys from Brazil (F.J. Schaffner, 1978). No obstante, la presentación incluirá la proyección de secuencias de diversas películas.

Share

Mini-cicle “Museus història i ciències naturals”

Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica, 2011-12
Mini-cicle “Museus història i ciències naturals”

Dimarts, 6 de març de 2012
Sophia VACKIMES
(Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
¿Museos y ciencia o museos y censura?
En 1994, una magna exposición sobre “Ciencia y Sociedad” se inauguró en el National Museum of American History del Smithsonian Institute, en la capital federal de los Estados Unidos de Norteamérica. Concebida a lo largo de cinco años por un equipo de trabajo que incluyó a científicos, comisarios, historiadores y representantes de las organizaciones científicas más importantes del país, la exposición fue acusada de “anti-científica” poco antes de su inauguración. 
La ciencia y la tecnología afectan sin duda a todas y cada una de las actividades que realizamos como individuos y como miembros de la sociedad en que nos desarrollamos. Este impacto es ciertamente obvio, pero no transparente, y esta opacidad se halla normalizada en instituciones educativas o de divulgación como son los museos de ciencia, tema de este coloquio.
Trataremos de delinear las dificultades intelectuales y políticas a las que se enfrentó esta exposición del Smithsonian y reflexionar sobre la dificultad de hallar museos que presenten la medicina, la química, la mecánica o a la genética con enfoques distintos al de la escala del progreso, que es el que predomina en el discurso museístico común.

Dimarts, 27 de març de 2012
Miruna ACHIM
Universidad Autónoma Metropolitana
Teodolitos, aerolitos e ídolos
El Museo Nacional de México en el siglo XIX
La historia de los museos latinoamericanos en el siglo diecinueve revela fuertes prejuicios nacionalistas, el deseo de encontrar en estas tempranas colecciones la expresión de identidades nacionales. Sin embargo, una aproximación a los objetos coleccionados por el Museo Nacional de México durante sus primeras cuatro décadas revela un inmenso “desorden”: el Museo coleccionaba desde minerales, semillas y huesos, hasta antigüedades mexicanas, momias egipcias y porcelana francesa. Al mismo tiempo, los directores del Museo no siempre dudaban en intercambiar objetos prehispánicos por pájaros emplumados.
En este coloquio me interesa, no tanto ordenar el “desorden” del Museo, sino reflexionar sobre qué se puede aprender del “desorden.” Al seguir la trayectoria de los objetos que entraban, salían, o eran  expuestos en el Museo, reflexiono en torno a las estrategias y las improvisaciones probadas por el Museo para convertirse en un centro activo y reconocido de colección y para construir su legitimidad como institución protagonista en el tráfico internacional de objetos coleccionables durante la primera mitad del siglo XIX.

Ambdúes sessions tindran lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a les 19:00 hores

Share

Presentació del Tractat sobre l’amor heroic d’Arnau de Vilanova

Dimarts 6 de març, 19h
Saló d’actes de la institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona
Carrer de les Egipcíaques, 15

Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, va ser
també professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses
obres mèdiques i espirituals.

El tractat sobre l’amor heroic, publicat per Editorial Barcino en edició a
cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt, és el primer tractat mèdic llatí
dedicat exclusivament a “l’amor hereos”, denominació que remet a la
malaltia d’amor, a la passió amorosa, de què parlen els poetes medievals.

Arnau de Vilanova explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les
teories mèdiques de l’època, i proposa alguns remeis per a aquesta afecció
considerada potencialment mortal.

El periodista i escriptor Gaspar Hernández presentarà el llibre el proper
dimarts dia 6 de març. Participaran a l’acte Sebastià Giralt, historiador
de la medicina, Carles Duarte, director de la fundació Lluís Carulla, i Jon
Arrizabalaga, investigador del CSIC-Barcelona.

Notícia UAB divulga

Share

Norton Wise, seminari de màster “Science as Cultural Practice”

Dilluns 12 de març de 2012

“Science as Cultural Practice: What’s in a Line?”

Norton Wise (University of California, Los Angeles), seminari de màster obert al públic dins el mòdul M8 De Frankenstein a Einstein.

Línies isotermes a través d'una muntanya, Humboldt i du Bois-Reymond

Els fundadors de la Societat de Física de Berlin (1845), Emil du Bois-Reymond, E. Brücke, K. Knoblauch, H. von Helmholtz… van triar les corbes com a emblema del progrés del coneixement científic. Molts d’ells tenien talent per al dibuix i estaven relacionats amb el món de l’art. En aquesta sessió del mòdul tractarem sobre la significació d’aquestes relacions entre ciència i art a l’hora de representar gràficament, mitjançant corbes, les lleis naturals.

La lectura recomanada és Wise, Norton M. “What’s in a Line?” In Moritz Epple and Claus Zittel eds. Science as Cultural Practice (Berlin: Akademie Verlag, 2010): 61–102:
http://db.tt/4YQFE4nU

CEHIC-UAB, 15-17h

Share