Arxiu de l'autor: samuri

Suspès seminari: ‘Amianto, de problema laboral a riesgo ambiental 1960-1980’

SUSPÈS SEMINARI: ‘Amianto, de problema laboral a riesgo ambiental 1960-1980’

Alfredo Menéndez, catedràtic d’Història de la Ciència (Universidad de Granada).

ATMOSFERES TÒXIQUES. “Les atmosferes tòxiques de la societat industrial”. 04/12/2012-16/04/2013. Coordinat per Ximo Guillem & José R. Bertomeu (Institut d’Història de la Ciència i la Medicina ‘López Piñero).

Lloc: Sala Conferències de lIHMC López Piñero (Plaça Cisneros, 4. València)

Dia: 16 d’abril.

Hora: 17 h.

Per a més informació: www.ihmc.uv-csic.es

Societat Catalana d’Història de la Medicina

“Alimentació en temps de guerra. L’obra de Casimir Brugués (1937)”
Jacint Corbella i Corbella, President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Dimecres, 3 d’abril de 2013 a les 20 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Crònica del Cicle de Col·loquis “De la Ciència a l’imaginari: una lectura científica de Jules Verne”

Ja podeu llegir la crònica del primer cicle de col·loquis d’enguany, realitzada per Pasqual Bernat (CEHIC). Aviat podreu llegir les cròniques dels altres cicles que vagin finalitzant.

http://ictineu.espais.iec.cat/2013/03/19/cronica-del-cicle-de-col%E2%80%A2loquis-de-la-ciencia-a-limaginari-una-lectura-cientifica-de-jules-verne/

Comença el Cicle LÍMITS DE LA CIÈNCIA – Annette Mülberger – Dimecres 3 d’abril a l’IEC

Comença el cicle Límits de la Ciència, amb la intervenció d’Annette Mülberger (CEHIC-UAB).

LÍMITS DE LA CIÈNCIA. “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals”. 26/03/2013-24/04/2013. Coordinat per Annette Mülberger (CEHIC-UAB). En col·laboració amb el CEHIC-UAB.

Annette Mülberger (CEHIC-UAB). “La història de l’estudi dels fenòmens paranormals: espiritisme i investigación psíquica”. 03/04/2013, 19:30.

Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.

Crida per els COL·LOQUIS de la SCHCT (2013-2014)

Des de la Comissió de Col·loquis hem començat a planificar el programa del proper curs 2013-2014. El programa de col·loquis del curs que ve s’articularà al voltant d’un tema central suggeridor, “Les geografies del coneixement”, que obre un ample espectre d’interessos i treballs a casa nostra, alhora que té una clara vocació internacional. El format serà el d’un cicle temàtic que englobi la majoria d’activitats sota el mateix argument. Aquest format no exclou la possibilitat d’incloure en el programa “minicicles” o altres propostes d’activitats complementàries fora de la temàtica del cicle general.

Cicle temàtic: Geografies del coneixement

Ara fa 10 anys, David Livingstone iniciava el seu famós Putting Science in its Place amb una bateria de preguntes que havien de consolidar una nova perspectiva en l’estudi de la ciència. L’activitat científica s’ha desenvolupat, i es desenvolupa, a llocs ben diversos, però “Importa on? Pot la localització de la tasca científica tenir alguna influència en el desenvolupament de la ciència? I encara més important, pot afectar-ne el contingut?” Per a Livingstone, la resposta a aquestes qüestions era, i és, afirmativa i així ho argumentava al seu llibre.

Evidentment, Livingstone no va ser el primer a plantejar-se aquestes qüestions i així, per exemple, ja les trobem formulades d’una manera més o menys explicita en els treballs de Hannaway, Shapin i altres autors que, a partir de la dècada del 1980, van contribuir a la història dels laboratoris. Però, tal com ens recordava Charles Withers després de la seua participació a la darrera Trobada de la SCHCT, en aquests últims 10 anys la Geografia del Coneixement Científic s s’ha consolidat com un camp d’estudi ric i dinàmic que compta ja amb un bon grapat de publicacions i grups de recerca arreu.

També en el context català comencen a quallar les iniciatives dels nostres precursors en l’estudi de les geografies de la ciència. D’aquesta manera, es consolida com un camp d’especial interès tant per cohesionar la nostra comunitat local com per adquirir visibilitat internacional. És per això que us fem aquesta crida a contribuir amb propostes de minicicles o de conferències a aquell que serà el cicle central dels col·loquis de la SCHCT per al curs 2013-2014.

La idea és plantejar un cicle que connecti ciència i espais en un sentit molt ampli; no necessàriament haurem de limitar-nos al programa de recerca de Livingstone, Withers, etc. El tema es pot aplicar a espais de la salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions i pot adreçar preguntes diverses pensant en diferents aspectes: com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic (laboratoris, teatres anatòmics, museus, etc.); ciència a la ciutat; com canvia el coneixement científic en la seua circulació i apropiació; estils nacionals de ciència, com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència; com repensar les fronteres polítiques, nacionals… com a eina de delimitació dels estudis històrics , etc.).

Cicle ATMOSFERES TÒXIQUES – Thomas Le Roux – Dijous 21 de març, 17:00

Quart col·loqui del Cicle Atmosferes Tòxiques, amb la intervenció de Thomas Le Roux (Maison Française d’Oxford-CNRS)

Conferències celebrades a València i Barcelona, i retransmeses simultàniament a les dues ciutats a través de les instal·lacions de l’IHMC ‘López Piñero’ i l’Institut d’Estudis Catalans.

Thomas Le Roux (Maison Française d’Oxford-CNRS). “Industrial pollution and risk: the great French shift, 1750-1850”. 21/03/2013, 17:00.

Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.

Cicle OBJECTES PERDUTS – Josep Perelló – Dimarts 12 de març a l’IEC

Quart i últim col·loqui del Cicle Objectes Perduts, amb la intervenció de Josep Perelló (UB)..

OBJECTES PERDUTS. “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. 22/01/2013-12/03/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Josep Perelló (UB): “Experiències arran de la trobada entre ciència i art a Barcelona”. 12/03/2013, 19:00.

Per a més detalls i el programa complet del cicle, veure ací.

Aquesta sessió inaugura la segona part del cicle, que cerca la idea de
mostrar oportunitats laborals a la gent jove que es forma en història
de la ciència. L’experiència laboral dels ponents ha de permetre obrir
la llum a d’altres actes comunicatius (no acadèmics!?). Entre els
problemes i les solucions es planteja la conciliació entre la recerca
necessària per a explicar, la concisió de l’acte comunicatiu i el
caràcter efímer de l’acció, com ara una exposició. També es planteja
la necessitat de superar un encotillat marc acadèmic, de generar
altres fórmules de comunicació i debat, de trobar públics, d’explorar
altres formes de finançament, producció i patrocini.

Granets de sorra per la divulgació de la història de la ciència amb Oliver Hochadel

La web de notícies de ciència Esmateria acaba de publicar un article divulgatiu basat en la investigació de l’historiador de la ciència Oliver Hochadel:

Una broma inspiró uno de los mayores fraudes de la historia de la ciencia

Un títol agosarat per una història interessant: Hochadel ha trobat un cas que podria haver estat la font d’inspiració del frau de Piltdown.

Aquí podeu trobar un resum de l’article especialitzat de Hochadel en què es basa l’anterior, publicat a la revista Endeavour:

A chimpanzee skull in the devil’s cave

Cicle PEDRES i OSSOS – José Luis Sanz – Dijous 14 de març a l’IEC

PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

Sisè i ùltim col·loqui: José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los Dinosaurios”. 14/03/2013, IEC, 19:00.

Los dinosaurios constituyen uno de los fenómenos socioculturales más interesantes de la historia natural. La interacción entre la investigación paleontológica y los medios de comunicación de masas, como el cine, la literatura o el cómic produce un discurso mitológico que convierte a los dinosaurios en un icono cultural explotado económicamente. El mito dinosauriano, que se inicia a mediados del siglo XIX y se encuentra en nuestros días en plena expansión y tiene una estructura compleja, pero puede ser resumida en cinco puntos principales:

Primeramente, a pesar de que más de 60 millones de años separan a seres humanos y dinosaurios, el relato fantástico ha conseguido sincronizarlos (dinosaurios congelados, en otros planetas, mundos perdidos, viajes por el tiempo…). En segundo lugar, está la estructura recurrente del mito: El dinosaurio aparece; el orden social y natural son alterados; el dinosaurio ataca a los seres humanos; los seres humanos atacan al dinosaurio; y el dinosaurio es destruido, recuperándose el orden natural y social. También hay que tener en cuenta la reconstrucción y modo de vida de los dinosaurios en el discurso fantástico, o “Paleobiología ficción”, que describe cómo son los dinosaurios en la fantasía, qué tamaño tienen, dónde viven, qué comen, etc. Así como las enormes criaturas dinosauroides del cine japonés (Kaiju Eiga), como el famoso “Godzilla”, híbridos formidables entre dinosaurios y dragones orientales. Y por útlimo, tenemos las relaciones entre la mitología draconiana y dinosauriana y la hipótesis de que los dinosaurios han sustituido al mito del dragón en la cultura popular.

Todo esto alimenta el fenómeno sociocultural “dinomanía”, un deseo y/o necesidad de acumular información sobre los dinosaurios y su forma de vida y de rodearse de una galería icónica que procede de la ciencia y la cultura popular. La dinomanía, como fenómeno socio-cultural, se genera a partir de una fascinación hacia los dinosaurios que probablemente surge en humanidades muy anteriores a la actual, a través, entre otras cosas, del mito draconiano y las leyendas de gigantes y cíclopes.

José Luis Sanz
Catedrático de Paleontología de la Universidad Autónoma de Madrid. Miembro Correspondiente de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Director técnico de los Museos Paleontológicos de Elche y Arnedo. Autor o coautor de más de 200 artículos técnicos y de divulgación y autor o coautor de trece libros sobre dinosaurios, aves primitivas o historia de la vida (entre otros: “Mitología de los dinosaurios” (1999) y “Cazadores de dragones. Historia del descubrimiento e investigación de los dinosaurios” (2007). Autor o coautor de ocho nuevos géneros de dinosaurios.

Més informació i programa complet del cicle.

CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS

“Les Imatges de la ciència”

Dimecres, 13 de Març, 19,30 h

La fotografia de la vida (a partir de la famosa imatge de la doble hèlix amb Watson i Crick, 1953)

Carlos Tabernero (UAB)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

“Aquesta fotografia, presa per Antony Barrington Brown el maig de 1953, amb James Watson i Francis Crick al costat del seu model de la doble hèlix d’ADN, és una icona cultural del segle XX. Una anàlisi més detallada de la mateixa fotografia, però també de la seva producció, circulació i consum, revela aspectes insospitats d’aquesta fita clau de la història de la ciència. En aquesta conferència ens preguntem on es va fer ña fotografia?, quan, per què i per a qui?; què representava en el moment de la seva execució?; com es va convertir en una icona cultural? i què significa avui, quan la contemplem sis dècades després..

Programa i bibliografia ATENEU