LÍMITS DE LA CIÈNCIA. “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals”. 04/04/2013-24/04/2013. Coordinat per Annette Mülberger (CEHIC-UAB). En col·laboració amb el CEHIC-UAB.

Hi ha un límit en la pròpia ciència que marca una frontera entre ella i altres àmbits de coneixement o la ciència és una forma de veure la vida i el món que ho inclou tot? Encara que l’ús de dicotomies com ciència – religió o ciència – metafísica poden suggerir l’existència d’uns àmbits delimitats, es tracta d’una pregunta complexa que ha obtingut diferents respostes al llarg del temps, bàsicament en funció de la definició d’allò que s’entén per “ciència”.

En aquest cicle estudiem la manera com la pràctica del espiritisme, que es va expandir a Europa i Estats Units a partir de finals del segle 19, va suposar un repte per a la ciència. En el moment que es descartava la hipòtesi del frau, certs fenòmens que contrariaven les lleis naturals establertes necessitaven ser explicats. Ens trobem científics que organitzen, observen e intervenen en sessions espiritistes. En ocasions, alguns denuncien tal pràctica, en d’altres la recolzen. Encara que arriben a certificar la autenticitat d’alguns fenòmens paranormals, moltes vegades no segueixen la doctrina kardeciana sinó que busquen una explicació natural, més propera a la ciència. Aquests intents donen lloc al suposat descobriment de nous fenòmens físics (per exemple, descobriments de “nous” raigs) i mentals (s’atribueixen noves propietats a l’inconscient) i es crea una nova ciència psíquica, la parapsicologia o metapsíquica que intenta elaborar un “catàleg” classificador de fenòmens. Al llarg del segle 20 molts científics importants es veien involucrats en l’avaluació d’aquests fenòmens com va ser el astrònom català Josep Comas, el físic Blas Cabrera o el metge-bacteriòleg Jaume Ferran, entre molts d’altres.

Les ponències que proposem presentaran alguns casos concrets d’estudi científic de fenòmens paranormals i la història del debat que han comportat. En aquest debat intervenen diferents sectors de la societat com són els científics, la premsa i els col·lectius espiritistes.

7.1. Annette Mülberger (CEHIC-UAB) “Espiritismo y parapsicología en los siglos XIX y XX” i Andrea Graus (CEHIC-UAB) “Els prodigis de l’home encarnat”. 03/04/2013, 19:00.

7.2. Ángel González de Pablo (Univ. Complutense de Madrid) “Las estrategias de legitimación científica del hipnotismo en la España de finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX”. 10/04 /2013, 19:00.

7.3. Nicole Edelman (Université Paris Ouest). “Voyances en Europe occidentale de la première guerre mondiale à la seconde”. 17/04/2013, 19:00

7.4. Mònica Balltondre (UAB). “La pràctica de la metapsíquica a Espanya: entre ciència i religió”. 24/04/2013, 19:00.

MÉS ENLLÀ DE GRÈCIA. “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”. 01/03/2013-24/05/2013. Coordinat per Josep Pla (Universitat de Barcelona) i Mònica Blanco (Universitat Politècnica de Catalunya)

Les idees, tant la seva creació com la seva expressió, varien depenent del context cultural en el qual es desenvolupen. En particular, això es pot aplicar a les idees matemàtiques. La matemàtica occidental, o Eurocèntrica, té les seves arrels a la tradició racional i racionalitzadora grega. En canvi, la matemàtica oriental, d’arrel no grega, s’origina com una ciència pràctica per facilitar el còmput del calendari, l’administració de les collites, l’organització dels treballs públics i el cobrament dels impostos. A diferència de la matemàtica occidental, la matemàtica oriental, basada en l’aritmètica pràctica i la medició, és molt menys teòrica i ofereix tècniques numèriques, geomètriques i algèbriques molt més idònies que les pròpies de la matemàtica occidental, o més creatives, adaptades al context en què es van originar.

Tanmateix, com a cultura dominant, l’Eurocentrisme ha exclòs les idees matemàtiques de cultures “no occidentals” dels debats matemàtics “occidentals”. L’objectiu principal d’aquest cicle és presentar alguns aspectes matemàtics de diverses cultures d’arrel no grega, per tal d’oferir una visió multicultural de les matemàtiques. Aquest cicle s’estructura en quatre xerrades que faran una aproximació a les idees matemàtiques de les cultures egípcia, mesopotàmica, xinesa, japonesa i àrab, al llarg de períodes històrics diferents, establint paral.lelismes i diferències entre elles, i amb les matemàtiques d’arrel grega, i destacant-ne les singularitats de cada cultura.

6.1. Josep Pla (UB). “Egipte versus Babilònia: una comparació matemática”. 01/03/2013, 19:00.

6.2. Carles Dorce (UB). “Les matemàtiques a Al-Andalus”. 05/04/2013, 19:00.

6.3. Ramon Nolla (IES ‘Pont d’Icart’, Tarragona). “Sangakus. Àlgebra i geometria al Japó de l’època EDO (1600-1868)”. 26/04/2013, 19:00.

6.4. Iolanda Guevara (IES Badalona VII). “Pitàgores a la Xina, o el procediment Gou Gu”. 24/05/2013, 19:00.

OBJECTES PERDUTS. “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. 22/01/2013-14/05/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

El cicle es composa de 4 col·loquis dividits en dos blocs. En el primer es presenten els reptes de la comunicació científica en format d’exposició museística a través de l’experiència laboral d’experts en aquesta àrea a Barcelona. Els problemes i les dificultats, però també els plaers que comporta exposar la ciència als museus. La conciliació entre la complexitat i maduració de la recerca necessària per arribar a explicar la ciència, i la concisió de l’acte comunicatiu de l’exposició. Els convidats en aquest bloc són Dani Freixes i Josep Perelló.

Freixes és un reconegut dissenyador d’interiors i d’objectes, de muntatges efímers, d’implantacions museogràfiques i de disseny escenogràfic, guardonat amb premis com el Premi Nacional de Disseny (2001). En la seva ponència explicarà la seva experiència professional amb “Agrada a la gent que li expliquin històries? Comunicar a través d’exposicions”.

Perelló és professor de física a la Universitat de Barcelona i també divulgador de la ciència, com autor de diversos llibres i contribucions en la premsa diària. Ha estat coordinador del programa expositiu d’Art i Ciència del centre d’Art Santa Mònica. La seva contribució al cicle versarà sobre aquesta experiència: “Experiències arran de la trobada entre Ciència i Art a Barcelona”.

El segon bloc recupera espais controvertits en la comunicació de ciència com ara els espectacles urbans i les representacions itinerants. Es tracta de fer una mirada a alguns d’aquests llocs que revelen àmbits urbans de gran complexitat, amb objectes i públics que circulen i difuminen les línies que defineixen suposadament els móns de l’expert i del profà.

Els ponents són Alfons Zarzoso, que presentarà la seva recerca sobre “Auge i desaparició del Museu Roca de Barcelona: Una col·lecció científica per al profà?” i Nike Fakiner (Centro de Ciencias Humanas y Sociales-CSIC) que parlarà de “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”.

Aquest cicle de col·loquis entronca amb el cicle sobre “museus de ciències naturals” organitzat per la SCHCT durant el curs 2011-2012.

4.1. Nike Fakiner (Instituto de Filosofía-CSIC). “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”. 22/01/2013, 19:00.

4.2. Alfons Zarzoso (MHMC/CEHIC-UAB). “Una història evanescent vs. el retorn del Museu Roca: Un espectacle d’anatomia humana a la Barcelona del primer terç del s. XX”. 05/02/2013, 19:00.

4.3. Josep Perelló (UB). “Experiències arran de la trobada entre ciència i art a Barcelona”. 26/02/2013, 19:00.

4.4. Dani Freixes (Varis Arquitectes). “Explicar objectes, exposar conceptes, evocar històries: apunts sobre muntatges efímers en espais públics”. 14/05/2013, 19:00.