DONA I COS. “La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica”. 11/12/2012-11/04/2013. Coordinat per Sara Fajula (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Col·legi de Metges de Barcelona). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.

Dimarts, 09/04/2012, 19:00h
Ágata Ignaciuk (Universidad de Granada). “Publicidad farmacéutica y género: anuncios de la “píldora” en España (1964-1983)”.

Dijous, 11/04/2012, 19:00h
Eugenia Gil (Universidad de Sevilla). “Reproducción y anticoncepción en Sevilla desde finales del franquismo a la transición democrática”.

Els següents col·loquis busquem mostrar l’experiència de les dones en relació a l’anticoncepció, la seva vida sexual i les formes en les que, a títol individual o de manera organitzada, han incorporat, resistit o promogut canvis en la vivència del cos i en les relacions amb el sistema sanitari i els seus professionals.

Durant els anys 1970 i 1980 es va produir a Espanya una forta activitat a favor de la legalització dels mètodes anticonceptius i el desenvolupament de les infraestructures que facilitaran la seva accessibilitat a les dones i parelles que ho desitjaren. El moviment, el qual es va denominar de forma generalitzada de Planificació Familiar, va tenir dues fases, una fins 1980, quan es va aconseguir la legalització de tots el mètodes anticonceptius i una altra limitada als anys 1980-1985, centrada en l’expansió de la nova forma d’assistència sanitària privada i pública en forma de consultes i centres de planificació familiar i en el debat i l’activisme per la despenalització de l’avortament.

El procés en el seu conjunt va suposar un canvi social d’importants conseqüències individuals, professionals i assistencials en el camp de la salut i la sexualitat i va implicar a professionals sanitaris, grups feministes, partits polítics, associacions de veïns i, por suposat, a amplis sectors de la població, especialment dones de diferents procedències socials i llocs de residència.

Dins aquest marc Barcelona i les seves dones van tenir un paper destacat en la lluita per aconseguir la despenalització dels mètodes anticonceptius i la creació dels Centres de Planificació Familiar a la ciutat i la seva província. Un moviment on van participar els moviments feministes, impulsats per les I Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el 1976, les vocalies de dones de les associacions de veïnals i també les noves metgesses i metges formats principalment a l’Hospital Clínic.

En aquest primer cicle de col·loquis els conferenciants exposaran la visió estatal de la situació de la Planificació Familiar a nivell espanyol, per introduir en les segon bloc el cas de Catalunya i concretament de Barcelona.

DONA I COS més informació

3.1 Teresa Ortiz Gómez (Universidad de Granada). “Anticoncepción, medicina y feminismo en España. Derechos políticos y prácticas de salud”. 11/12/2012, 19:00.

3.2. Esteban Rodríguez Ocaña (Universidad de Granada). “Hormónas de síntesis y prevención del embarazo. Una discusión científica y dogmática en la España franquista”. 12/12/2012, 19:00.

PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Autònoma de Barcelona – CEHIC) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

No és casual que una de les pel·lícules més taquilleres de la història tingui per protagonista Indiana Jones, un Arqueòleg. La cerca dels nostres orígens, l’estudi de civilitzacions antigues i dels vestigis que ens han deixat els nostres avantpassats, ha despertat sempre un gran interès. Qui som, d’on venim, són qüestions que toquen punts profunds d’identitat personal, social, cultural, religiosa, nacional… D’aquí neix una relació, més estreta que en altres àmbits del coneixement, entre les ciències que se n’ocupen i l’esfera pública. Una relació peculiar que pot permetre analitzar l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia des de noves perspectives. Aquest és l’objectiu del cicle que recull tres aproximacions diferents sota aquesta hipòtesi: a través de la cultura popular que s’ha generat al voltant d’aquestes disciplines, de la seva relació amb els mitjans de comunicació i, per últim, del seu rol en la construcció dels estats-nació.

Admiració, curiositat, misteri i por s’han barrejat en la construcció d’un imaginari popular que ha donat lloc a variades creacions culturals: les novel·les de Verne, els documentals sobre l’origen de l’home i els grans faraons, la dinomania recurrent o l’arqueòleg del fuet, en són només alguns exemples. Televisió, Cinema, Literatura… les mostres de cultura inspirada en aquestes ciències són moltes, i analitzar-les ens pot proporcionar informació molt valuosa per aprofundir en el coneixement històric d’aquestes disciplines. Preguntes com quina és la visió popular que se’n desprèn, de quina manera són presentats els resultats obtinguts pels científics o quina és la postura adoptada davant les troballes controvertides poden constituir noves eines per generar una història més completa d’aquestes ciències.

A més, aquesta dimensió popular porta les paleociències a ser de les més presents en els mitjans de comunicació, on han aconseguit sovint titulars de portada. Premsa i televisió s’han fet ressò de descobriments i controvèrsies i, fins i tot, han esdevingut el camp de batalla de rivals científics, el fòrum on defensar o desacreditar idees del si de la disciplina saltant-se el procediment de publicació científica. Ha estat un ús recíproc: els periodistes han “utilitzat” els científics en busca de titulars d’impacte però, a la vegada, els científics han recorregut també als periodistes en busca d’una projecció pública per aconseguir finançament. Això ens porta a preguntar-nos pel paper d’aquests mitjans en l’epistemologia d’aquestes ciències, en la seva influència en els processos de validació de coneixement científic, i fins a quin punt tenen capacitat per modelar-les.

D’altra banda, la seva resposta a preguntes com qui som i d’on venim les vincula a qüestions d’identitat col·lectiva, raó per la qual les seves troballes s’han utilitzat i s’utilitzen encara com a elements de creació, cohesió i reafirmació de l’estat-nació. Aquesta vinculació és molt profunda en aquestes ciències: l’avidesa per trobar l’ancestre més antic en el propi territori ha provocat conclusions precipitades, fraus, rebuig de teories… I les restes trobades han estat utilitzades com a inicis d’històries nacionals. Aquest cicle pretén analitzar fins a quin punt aquesta vinculació pot haver jugat un paper en el desenvolupament d’aquestes ciències, com hi han influït els discursos nacionalistes i quina ha estat la postura adoptada pels científics en aquesta versió més política i ideològica del seu treball.

La paleontologia, l’arqueologia i, sobretot, la paleoantropologia, son ciències relativament joves i la seva història encara és terra poc explorada. Proposem aquest cicle com a una oportunitat per discutir i establir línies historiogràfiques interessants per continuar treballant en aquest camp de la història de la ciència i on el públic general es trobarà amb l’anàlisi d’imatges i discursos científics que li seran plenament familiars.

2.1. Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. 30/10/2012, 19:00.

2.2. Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. 29/11/2012, 19:00.

2.3. Margarita Díaz-Andreu (UB): “Arqueologia y Sociedad – una relación de pareja”. 13/12/2012, 19:00.

2.4. Oliver Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro sobre el proyecto de Atapuerca)”. 17/01/2013, 19:00.

2.5. Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park”. 14/02/2013, 19:00.

2.6. José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los Dinosaurios”. 14/03/2013, 19:00.

ATMOSFERES TÒXIQUES. “Les atmosferes tòxiques de la societat industrial”. 04/12/2012-16/04/2013. Coordinat per Ximo Guillem & José R. Bertomeu (Institut d’Història de la Ciència i la Medicina ‘López Piñero), amb col·laboració de Clara Florensa & Agustín López (CEHIC-UAB).

Aquest cicle que se celebra a Barcelona (taula rodona) i a València (col·loquis).

La història ambiental és sens dubte un dels àmbits acadèmics emergents més dinàmics i amb més possibilitats de creixement dins els estudis històrics de la ciència, la tecnologia i la medicina. Fins el moment, les iniciatives específiques que s’han impulsat al nostre país han estat més aviat minses però comunitats acadèmiques com l’alemanya o la nord-americana no han dubtat a invertir importants esforços per impulsar publicacions periòdiques, congressos anuals i centres de recerca especialitzats en la història ambiental. El cicle de seminaris que ací proposem connecta amb aquest àmbit i es presenta com una nova oportunitat per no deixar la nostra comunitat local al marge d’esdeveniments tan importants per al futur de la disciplina.

D’altra banda, l’aproximació a la història ambiental que s’hi realitzarà té fortes continuïtats amb uns estudis en història de la salut pública que ja tenen una major tradició en el nostre context. Concretament, a través del que s’han anomenat els estudis en salut ambiental i ocupacional connectarem salut i ambient, tradició i innovació. Esperem així estimular intensos debats i futures vocacions alhora que connectem amb un públic general que ja ha manifestat en nombroses ocasions el seu interès pels reptes ambientals de la nostra societat.

El cicle inclourà investigadors de primera línia, procedents d’Alemanya, França, Anglaterra i l’Estat espanyol. A més a més, les conferències es complementaran perfectament en considerar els impactes ambientals de la societat industrial en els àmbits rural i urbà i la seua incidència sobre la salut d’operaris i comunitats locals. Ho faran amb l’estudi de casos essencials com són: els fums urbans, els plaguicides del camp i la silicosi a explotacions mineres i industrials. Les atmosferes tòxiques que en aquests casos s’hi generaren motivaren interessants reaccions de científics, sindicats i autoritats locals. Les podrem comparar i així introduir-nos en els antecedents de l’ambientalisme modern.

1.1 Taula redona amb motiu del 50è aniversari de la publicació de “Primavera silenciosa” (“Silent Spring”) de Rachel Carson. 04/12/2012, 19:00. (coord. per C. Florensa & A. López, CEHIC-UAB). Amb la participació de Joandomènec Ros (UB – ecòleg i autor de la traducció al castellà més recent del llibre de Carson), Miquel Porta (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar-IMIM – biotecnòleg i expert en composts tòxics persistents), Antonio Buj Buj (UB – historiador de les plagues i l’agricultura a Espanya i Àfrica) i Joaquim Elcacho (periodista i comunicador científic i medioambiental). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 19:00  

Enguany es commemora el 50è aniversari de la publicació de Silent Spring (Primavera Silenciosa) que denuncià el perill de determinants pesticides com el DDT per a la salut de l’home i de la resta d’éssers vius. La popularitat de Silent Spring va engegar un procés que portaria a prohibir l’any 1972 determinats usos del DDT als EEUU i posteriorment a gran part dels països del món. Aquest tòxic va ser el primer insecticida produït a gran escala i una important font d’ingressos per les grans companyies agroquímiques nascudes a la primera meitat del segle XX.

La repercussió social, econòmica i política d’aquest llibre ha estat enorme. El llibre però també ha rebut moltes crítiques, per exemple, pels perjudicis que la prohibició del DDT ha pogut provocar en la lluita contra la malària en alguns països de l’Àfrica. El best seller, la icona ecologista, la científica solitària i la lluitadora contra el Goliat de les grans empreses són diferents vessants d’un mateix fenomen que s’ha d’analitzar en tota la seva complexitat. Es fa necessari aconseguir un debat que analitzi el llibre des de diferents angles, interessos i perspectives per tractar d’aproximar-nos-hi d’una manera global.

Aquesta és la finalitat d’aquesta taula rodona , que inclou un ventall d’experts que abordaran el significat de l’obra de Carson des de un gran nombre d’angles, que inclouen la història, la comunicació, l’ecologia, l’economia i els estudis socials de la ciència i la tecnologia, entre altres.

Aquesta iniciativa inclou el bloc Primavera Silenciosa 2012, que recollirà materials diversos conduents a la preparació del debat, i el compte @SilentSpring12 des de qual s’informarà sobre les novetats de la taula redona.

CONFERÈNCIES-ATMOSFERES TÒXIQUES

1.2. Frank Uekoetter (Rachel Carson Center. Ludwig-Maximilians-Universität Fellow). “Urbanity Spoiled. Pollution in the City in and beyond the Age of Smoke”. 07/02/2013, IHMC, València, 17:00.

1.3. Nathalie Jas (Unité RiTME, INRA). “Agricultural Pesticides & Public Health in the Twentieth Century”. 28/02/2013, IHMC, València, 17:00.

1.4. Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter). “Dangerous Trade. Histories of Industrial Hazard across a Globalizing World”. 07/03/2013, IHMC, València, 17:00.

1.5. Thomas Le Roux (Maison Française d’Oxford-CNRS). “Industrial pollution and risk: the great French shift, 1750-1850”. 21/03/2013, Sala Darwin,Universitat de València, Campus Burjassot, 12:30

1.6. Alfredo Menéndez Navarro (Universidad de Granada). “Amianto: de problema laboral a riesgo ambiental, 1960-1980”. 16/04/2013, IHMC, València, 17:00.

VERNE. “De la ciència a l’imaginari: Una lectura científica de Jules Verne”. 02/10/2012-18/12/2012. Coordinat per Pasqual Bernat (CEHIC-UAB i Agrupació Astronòmica d’Osona). En col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana Jules Verne.

(aquests col·loquis tenen lloc a la Biblioteca Sagrada Família).

Llegir una novel·la de Jules Verne és encetar un viatge en el temps per traslladar-se a la segona meitat del segle XIX: quan encara marxaven exploradors a la conquesta de regions del planeta encara verges, quan els científics admiraven tothom amb descobertes cada vegada més sorprenents, quan la fe en el progrés era una actitud vital indefugible… Verne, fill de la seva època, ens recrea un univers particular, ple d’aventures i coneixement, però també d’objectes i màquines fantàstics, amb formes i concepcions agosarades, més aviat situats en un futur previsible que no pas en un present real.

I és que Verne, des de la seva quotidianitat decimonònica, ens trasllada sovint a un futur racional, bastit amb els ingredients d’una ciència que ell coneixia i que utilitzava com a argument constant. En efecte, la característica principal de la majoria de les obres de Jules Verne és la de estar amarades d’una confiança plena en la ciència i en la tècnica com a agents de domini de la naturalesa i de garantia del progrés social de la humanitat. Una literatura que, en fer del coneixement científic el seu eix principal, ha esdevingut el màxim exponent del que, ja a la mateixa època de Verne s’anomenà “novel·la de la ciència” i que, a més de fascinar generacions senceres, ha esdevingut, també, el punt de partida de nombroses vocacions científiques arreu del món.

En aquest cicle de col·loquis, pensats també com un seguit de sessions d’un club de lectura monogràfic dedicat a Verne i la seva obra, s’abordarà no només la narrativa verniana, sinó que també es farà una incursió a la mateixa persona del l’escriptor analitzant-ne tot el context de la seva trajectòria vital. Un context que abordarem especialment des de la seva perspectiva científica destacant-ne les interaccions de l’autor i el seu treball amb el coneixement científic i tecnològic de la seva època.

El cicle s’estructurarà en quatre sessions: una en què es glossarà la persona de Jules Verne i el significat de la seva “novel·la de la ciència” i altres tres en què a través de la lectura de sengles novel·les de l’autor els participants del cicle podran conèixer i comentar des de les fonts mateixes la concreció literària de l’univers científic i ideològic que el projecte de divulgació del coneixement vernià ens a deixat com a llegat.

8.1. “Una literatura a la recerca d’autor. El cas de Jules Verne i la novel·la de la ciència”. 02/10/2012.

Verne_BSF_biografia

8.2 “Viatge al centre de la Terra. Un descens trepidant al cor del coneixement i la ciència del segle XIX”. 23/10/2012.

8.3 “Els cinc-cents milions de la Begum. Ciència, política i utopia”. 14/11/2012.

8.4 “París al segle XX. La ciència deshumanitzada pren el control”. 18/12/2012.

Les sessions del cicle seran conduïdes per Pasqual Bernat, historiador de la ciència i investigador del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. El cicle adoptarà el format de club de lectura en què els participants hauran tingut l’oportunitat de llegir prèviament el text indicat per a cada reunió i, també, hauran pogut consultar el dossier de lectura complementari per conèixer millor l’obra a llegir i el context literari i científic que l’envolta. Durant cada sessió els participants i el conductor establiran un diàleg-tertúlia a fi de posar en comú les impressions i opinions de la lectura triada. Amb aquest format es pretèn dotar el cicle d’una participació activa dels assistents, estimulant el debat i l’anàlisi col·lectiva per assolir una millor i més amplia coneixença del significat de l’obra literària de Jules Verne i la seva connexió amb la ciència del seu temps.

El cicle estarà organitzat per Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans i que agrupa la comunitat d’historiadors de la ciència i de la tècnica de les terres de parla catalana; la Societat Catalana Jules Verne (SCJV), associació que aplega els entusiastes catalans de l’obra ide la persona del cèlebre escriptor francès Jules Verne i la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, centre de lectura especialitzat en ciència amb una llarga experiència en l’organització de clubs de lectura científics i d’activitats de divulgació cultural de tota men.

Aquest cicle es construeix sobre l’èxit de l’experiència prèvia (2011-2012) del cicle “Ciència i literatura: Una cruïlla inevitable” coordinat per Pasqual Bernat ja en col·laboració amb la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, centre de lectura especialitzat en ciència amb una llarga experiència en l’organització de clubs de lectura científics i d’activitats de divulgació.