Queridos historiadores y allegados,

“Eugenic Madness: Asylums and the Data of Heredity”

The science of human genetics grew up against a background of eugenics.  This eugenics is usually attributed to the evolutionary thinking of Darwin’s cousin Francis Galton, and its role in relation to society, schooling, and medicine as an application of Galton’s idea.  I will show how the study of human heredity, including eugenic uses, took shape a quarter century before Galton, as part of an effort at insane asylums to gather data on the causes of insanity and to slow down or reverse the relentless growth of these institutions.

La charla interesará especialmente a los historiadores de la ciencia y la tecnología, filósofos, estudiosos del Estado y la Administración, historiadores de la psiquiatría y la estadística, locos y loqueros, genetistas, numerólogos y cabalistas, historiadores de la biología, críticos del biopoder, y el público en general.

Ted Porter es autor, entre otras obras, de The Rise of Statistical Thinking (1986), Trust in Numbers (1995) y Karl Pearson (2004). Siguiendo la serie el cuarto libro tendría que haber aparecido en el 2013, pero a cambio se publicaron varios artículos que se pueden encontrar en su página web:
http://www.history.ucla.edu/people/faculty/faculty-1/faculty-1?lid=384

Xerrades al voltant de la ciència i la literatura

Crear universos nous, ja siguin reals o ficticis, requereix imaginació i inventiva. L’activitat científica no només descriu els fets observables, també especula sobre realitats no palpables, allunyades de l’experiència inmediata, que poden resultar inversemblants; i, no obstant, no per això deixen d’influir en els corrents de pensament. La creació literària, per la seva banda, construeix universos que malgrat la seva “irrealitat” poden ser versemblants i, del seu caràcter fictici, n’emanen certes “veritats”. En aquest cicle de xerrades ens perdrem en els camins d’anada i tornada entre realitat i ficció de la ciència i la literatura.

Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia. c/ Provença, 480. Barcelona.
Hora: 19h

4 d’abril de 2014
Agustín Fernández Mallo
Llicenciat en Ciències Fı́siques, ha publicat diversos llibres de poesia i assaig, i com a novel·lista és autor del Proyecto Nocilla, trilogia que va renovar el panorama literari espanyol. La seva darrera novel·la, Limbo, ha estat publicada al gener de 2014 per l’editorial Alfaguara.

Ciència i literatura, dues metàfores
Las ciències i les arts són dues maneres molt diferents no només de descobrir el nostre entorn, sinó també de crear realitat. L’ésser humà construeix la realitat, i per a fer-ho se serveix de tots els llenguatges de i metodologies que té al seu abast. A la xerrada, parlarem de quina manera les ciències i les arts a vegades es creuen i s’identifiquen.

9 d’abril de 2014
Carlos Sopuerta
Investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC, IEEC) i lector habitual.

Forats negres: l’explosió d’una idea
En física, habitualment, es posa nom a objectes o fenòmens després que aquests s’hagin observat, descobert o estudiat. Tanmateix, hi ha ocasions en què el poder predictiu de les teories físiques porta a proposar conceptes dels quals no es té cap evidència experimental. Probablement, el cas més paradigmàtic sigui el del concepte de forat negre, una conseqüència de la teoria de la Relativitat General d’Albert Einstein proposada l’any 1915; i que, des de llavors, ha ocupat un lloc central de l’astrofísica i cosmològica. Però, franquejant els límits de l’estricte àmbit acadèmic, el forat negre també ha envaït l’imaginari col·lectiu i ha ofert un material idoni per a especular sobre l’Univers. El llibre de Kip S. Thorne Agujeros negros y tiempo curvo: El escandaloso legado de Einstein (2000) és un exemple de la literatura de divulgació que ha volgut apropar els conceptes de la física teòrica al públic general i centrarà el tema de la xerrada.

6 de maig de 2014
Carlos Gámez
Historiador de la ciència i la literatura, i escriptor. Autor d’Artefactos, Premio Cafè Món, al 2012.

Lewis Carroll: ciència, parodia i error
L’any 1927, Heisenberg enuncià el Principi d’incertesa. El 1865, Lewis Carroll, publicava la coneguda faula: Les aventures d’Alícia al país de les meravelles. La comparació no es arbitrària. Recents estudis mostren que l’obra de Carroll es basa en una paròdia de la matemàtica que més de 50 anys més tard fonamentarà la Mecànica quàntica. La xerrada vol emfatitzar les connexions entre el gènere fantàstic, la ciència i la paròdia al voltant d’Alícia en una primera part. En una segona, tractarem de construir una Alícia contemporània: la paròdia, l’humor, la imaginació i la participació del públic seran benvinguts.

Més informació: www.inspiraciencia.es

Ciència 3D

La ciència té moltes dimensions, algunes més visibles que d’altres. Aquest cicle, organitzat pel Màster en Història de la ciència, presenta quatre mirades sobre la dimensió social de la ciència
cehic 18/03/2014

“Jurassic Park o la vida social de los dinosaurios”

Carlos Tabernero

20 de març 2014, Sala de Graus II, 12–14h

Jurassic Park (Steven Spielberg, 1993), basada en el llibre homònim de Michael Crichton (1990), és a primera vista un cautionary tale de ciència ficció, una advertència relacionada amb el desenvolupament de la tecnologia de l’ADN recombinant a finals del segle XX. Tanmateix, una anàlisi fílmica detallada, acompanyada d’una contextualizació precisa de la seva producció i distribució, revela aspectes molt suggerents dels mecanismes de generació i gestió del coneixement científic, i ens ajuda a entendre les relacions entre cinema, literatura, història, ciència i tecnologia.

“La invenció de la Natura: de la Guerra Freda al canvi climàtic”

Lino Camprubí

2 d’abril 2014, Sala de Graus II, 12–14h

Estem acostumats a pensar que les ciències són la nostra manera de descobrir una realitat trancendent oculta en la naturalesa. L’oceanografia, la geologia, la geofísica i, més recenment, les ciències ambientals, serien bons exemples d’aquesta recerca de la veritat i d’un quadre complet de la Naturalesa. Però aquesta recerca té també una dimensió política, filosòfica i humana que no podem deixar de banda, com mostra el desenvolupament d’aquestes cièncias de la Terra durant la Guerra Freda i fins als nostres dies.

“Madame Lavoisier: química i revolució”

Agustí Nieto-Galan

30 d’abril 2014, Sala de Graus II, 12–14h

El 1788, un any abans que esclatés la Revolució Francesa, Jacques-Louis David pintà Antoine-Laurent Lavoisier i la seva dona, Marie Anne Paulze. Era un moment de glòria científica per a la parella, però aviat aquesta situació s’havia d’estroncar de manera dramàtica. L’anàlisi del quadre revela la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII, i els seus lligams íntims amb qüestions filosòfiques i experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, de gènere.

“Ciència, diners i política: què està passant?”

Xavier Roqué

28 de maig 2014, Sala de Graus II, 12–14h

La ciència mobilitza avui grans recursos financers i polítics. Quines són les relacions actuals entre ciència, diners i política? Com afecten la pràctica de la ciència i la seva funció social? Són noves, aquestes relacions, o tenen una història que ens convé conèixer per fer front als reptes actuals? En parlarem de la mà de Dominique Pestre, autor de Ciència, diners i política. Assaig d’interpretació (Obrador Edèndum; URV: 2008).

Coordinadors: Josep Lluís Barona i Ximo Guillem, IHMC, UV.

El cicle reunirà a tres especialistes en l’estudi de l’internacionalisme mèdic de les primeres dècades del segle XX. Zylberman ha fet nombroses aportacions a l’estudi de la salut pública des d’una perspectiva transnacional. Wetherby va dedicar la seua tesi doctoral a l’intenacionalisme mèdic en el context de la Guerra Civil Espanyola i Barona, darrerament, ha centrat el seu estudi en la fundació Rockefeller.

Totes les ponències s’emetran via streaming.

Ponències:

Patrick Zylbermann (Ecole des hautes études en santé publique) “Wickliffe Rose, The Rockefeller Foundation and the rehabilitation of Eastern Europe, 1920-1922” 10/02/2015, IHMC, 17h. València.

Aelwen Wetherby (ORISE Fellow, Joint POW/MIA Accounting Command)
“Activistas en el campo de la medicina: ayuda médica estadounidense en
España y China, 1936 – 1945.” 17/02/2015, IHMC 17h. València.

CONFERÈNCIA MAGISTRAL:

Reviel Netz (Stanford University) “Towards a Cultural Geography of the Ancient World” 9/10/ 2013, 18:30. Sala de Graus, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.

Reviel Netz (Stanford University) és segurament l’historiador de la ciència antiga més reconegut de l’actualitat. Ha contribuït decisivament a la renovació historiogràfica de la disciplina, amb llibres com The Shaping of Deduction in Greek Mathematics: a Study in Cognitive History, considerat per Bruno Latour “without question, the most important work in science studies since Shapin and Schaffer’s Leviathan and the Air Pump” (http://www.bruno-latour.fr/node/156), o Ludic Proof: Greek Mathematics and the Alexandrian Aesthetic, entre altres. Al col·loqui “Towards a Cultural Geography of the Ancient World”, Netz presentarà els resultats de la seva recerca més recent sobre els patrons espacials de la vida cultural i científica a l’antiguitat, que analitza a través de la confecció de mapes i l’ús de l’estadística com a eines historiogràfiques.

Organitzat per: SCHCT i Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB).

CICLE: “Recuperant Plaers i Obstacles d’escriure Història de la Ciència”

3 sessions:

Reviel Netz (Stanford University) i Jaume Sastre (CEHIC- UB), “Space, History and Materialism for the 21st Century”: Presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad .  7/10/2013, 19:00h. Facultat de Filosofia, Seminari de Filosofia (4rt Pis Edifici Campus del Raval), Universitat de Barcelona.

La presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad (Eudeba, 2013) a càrrec del seu autor, Reviel Netz (Stanford University), i del seu traductor al castellà, Jaume Sastre Juan (investigador en precari de la Universitat de Barcelona), servirà per obrir un debat sobre el paper de l’espai en la història, en general, i en la història de la ciència i la tecnologia, en particular.

L’anàlisi espacial és el centre de la narrativa d’aquesta història d’una tecnologia aparentment insignificant però altament significativa: el filferro espinós. El llibre ressegueix els seus usos en l’agricultura, la guerra i la repressió des de 1874 fins a la Segona Guerra Mundial, entenent-los com diverses expressions d’un sol fenomen característic de la configuració ecològica de la modernitat: el control de l’espai a gran escala a través del dolor. La mirada de Netz, que es reivindica com a materialista i beu de la història ambiental i la història animal, mostra com els canvis en l’estructura topològica del paisatge (línies de connexió i desconnexió) han marcat decisivament els destins d’humans i animals al llarg del segle XX.

Segons l’antropòleg Bruno Latour, “Alambre de púas renova la interpretació de què significa per a qualsevol animal o humà estar tancat dins un territori o estar-ne exclòs. Aquest llibre és una obra mestra de la història de la tecnologia, la geografia i la topografia. És una contribució molt important a la renovació del materialisme. Mai més tornarem a mirar un tancat de la mateixa manera”.

Margarita Díaz-Andreu (Universitat de Barcelona – ICREA) “Geografías del conocimiento arqueológico: relaciones entre los arqueólogos españoles y británicos en el siglo XX”. Presentació del llibre: Archaeological encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century
25/03/2014, Institut d’Estudis Catalans.

El Fons Pericot de la Biblioteca de Catalunya contiene una selección casi completa de la correspondencia académica mantenida por el catedrático de Prehistoria de la Universitat de Barcelona, Lluís Pericot (1899-1978). El análisis de un millar de cartas enviadas por arqueólogos británicos allí guardadas nos permite una visión novedosa sobre contactos entre las Arqueologías española y británica durante las décadas centrales del siglo XX. La relación epistolar no sólo nos permite realizar una descripción minuciosa del carácter de las relaciones internacionales entre los dos paíse y de la cronología de ciertos eventos, sino – y esto es lo más novedoso en el análisis que propongo – a platearnos preguntas desde la óptica de la geografía del conocimiento. ¿Influye la geografía en la producción, consumo y circulación del conocimiento? En mi charla se analizará hasta qué punto es relevante el lugar donde se produce el saber, si éste influye en el contenido y la naturaleza de la producción científica y si tiene un efecto en las redes académicas de las que forman parte. Por otra parte, se examinan las condiciones en las que se transmite el conocimiento y los medios que se emplean para ello y cómo esto puede afectar a la recepción del mismo. En último lugar se realiza una reflexión sobre poder y conocimiento, enlazando así el quehacer cotidiano académico con la fuerza que tienen grandes ideologías como el nacionalismo y el colonialismo.

Massimiano Bucchi (Universitá di Trento), Il pollo di Newton. La scienza in cucina.  20/05/2014, 19:00h. IEC.

Que la cuina és un espai d’experimentació, un autèntic laboratori de prova i innovació, no ho pot discutir ningú a aquestes alçades; i no només pels espectaculars enginys tecnològics d’algunes cuines de cuiners d’aquesta globalització gastronòmica amb els productes de la qual – estrelles mediàtiques incloses– ens bombardegen contínuament.
Què ha fet la ciència per la cuina? Però, sobretot, què ha fet la cuina per la ciència?
El cas és que la cuina és i ha estat sempre un espai d’elaboració i circulació de coneixement i la cuina ocupa també un lloc important en la imatge pública de la ciència, com ens demostra Massimiano Bucchi al seu darrer llibre Il pollo di Newton. La scienza in cucina.

Coordinadors: Jaume Sastre (CEHIC-UB), Clara Florensa (CEHIC-UAB), Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Organitzat per: SCHCT, Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB) i la IMF-CSIC.