Conferència magistral
1. Otto Sibum (Hans Rausing Professor of History of Science & Director, Office for History of Science, Uppsala University). In James Joule’s laboratory: Gestural Knowledge and Scientific Change in Early Victorian Britain (coord. per Xavier Roqué, CEHIC-UAB). En col·laboració amb CEHIC-UAB. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 31/10/2012, 19:00.
Aquesta xerrada tractarà sobre la relació entre el coneixement i la ciència i la funció del cos humà en la producció de coneixement científic. Se centra en una fita del canvi científic dels inicis del segle XIX, el naixement de la termodinàmica, és a dir, el desenvolupament per James Joule d’investigacions experimentals sobre la naturalesa de la calor. Una reconstrucció històrica basada en una nova comprensió de la relació entre el coneixement i l’acció que demostra el gran descobriment de Joule ha de ser reinterpretat per oferir nova llum sobre la nostra comprensió actual de la relació entre coneixement i ciència en la primera cultura victoriana.
Cicles temàtics
1. ATMOSFERES TÒXIQUES. “Les atmosferes tòxiques de la societat industrial”. 04/12/2012-16/04/2013. Coordinat per Ximo Guillem & José R. Bertomeu (Institut d’Història de la Ciència i la Medicina ‘López Piñero), amb col·laboració de Clara Florensa & Agustín López (CEHIC-UAB).
Aquest cicle que se celebra a Barcelona (taula rodona) i a València (col·loquis) gaudirà però de retransmissió simultània a les seus de l’IEC (C/ Carme 47, Barcelona) i a l’IHCM López Piñero (Pl. Cisneros 4, València).
La història ambiental és sens dubte un dels àmbits acadèmics emergents més dinàmics i amb més possibilitats de creixement dins els estudis històrics de la ciència, la tecnologia i la medicina. Fins el moment, les iniciatives específiques que s’han impulsat al nostre país han estat més aviat minses però comunitats acadèmiques com l’alemanya o la nord-americana no han dubtat a invertir importants esforços per impulsar publicacions periòdiques, congressos anuals i centres de recerca especialitzats en la història ambiental. El cicle de seminaris que ací proposem connecta amb aquest àmbit i es presenta com una nova oportunitat per no deixar la nostra comunitat local al marge d’esdeveniments tan importants per al futur de la disciplina.
D’altra banda, l’aproximació a la història ambiental que s’hi realitzarà té fortes continuïtats amb uns estudis en història de la salut pública que ja tenen una major tradició en el nostre context. Concretament, a través del que s’han anomenat els estudis en salut ambiental i ocupacional connectarem salut i ambient, tradició i innovació. Esperem així estimular intensos debats i futures vocacions alhora que connectem amb un públic general que ja ha manifestat en nombroses ocasions el seu interès pels reptes ambientals de la nostra societat.
El cicle inclourà investigadors de primera línia, procedents d’Alemanya, França, Anglaterra i l’Estat espanyol. A més a més, les conferències es complementaran perfectament en considerar els impactes ambientals de la societat industrial en els àmbits rural i urbà i la seua incidència sobre la salut d’operaris i comunitats locals. Ho faran amb l’estudi de casos essencials com són: els fums urbans, els plaguicides del camp i la silicosi a explotacions mineres i industrials. Les atmosferes tòxiques que en aquests casos s’hi generaren motivaren interessants reaccions de científics, sindicats i autoritats locals. Les podrem comparar i així introduir-nos en els antecedents de l’ambientalisme modern.
1.1 Taula redona amb motiu del 50è aniversari de la publicació de “Primavera silenciosa” (“Silent Spring”) de Rachel Carson. 04/12/2012, 19:00. (coord. per C. Florensa & A. López, CEHIC-UAB). Amb la participació de Joandomènec Ros (UB – ecòleg i autor de la traducció al castellà més recent del llibre de Carson), Miquel Porta (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar-IMIM – biotecnòleg i expert en composts tòxics persistents), Antonio Buj Buj (UB – historiador de les plagues i l’agricultura a Espanya i Àfrica) i Joaquim Elcacho (periodista i comunicador científic i medioambiental). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 19:00
Enguany es commemora el 50è aniversari de la publicació de Silent Spring (Primavera Silenciosa) que denuncià el perill de determinants pesticides com el DDT per a la salut de l’home i de la resta d’éssers vius. La popularitat de Silent Spring va engegar un procés que portaria a prohibir l’any 1972 determinats usos del DDT als EEUU i posteriorment a gran part dels països del món. Aquest tòxic va ser el primer insecticida produït a gran escala i una important font d’ingressos per les grans companyies agroquímiques nascudes a la primera meitat del segle XX.
La repercussió social, econòmica i política d’aquest llibre ha estat enorme. El llibre però també ha rebut moltes crítiques, per exemple, pels perjudicis que la prohibició del DDT ha pogut provocar en la lluita contra la malària en alguns països de l’Àfrica. El best seller, la icona ecologista, la científica solitària i la lluitadora contra el Goliat de les grans empreses són diferents vessants d’un mateix fenomen que s’ha d’analitzar en tota la seva complexitat. Es fa necessari aconseguir un debat que analitzi el llibre des de diferents angles, interessos i perspectives per tractar d’aproximar-nos-hi d’una manera global.
Aquesta és la finalitat d’aquesta taula rodona , que inclou un ventall d’experts que abordaran el significat de l’obra de Carson des de un gran nombre d’angles, que inclouen la història, la comunicació, l’ecologia, l’economia i els estudis socials de la ciència i la tecnologia, entre altres.
Aquesta iniciativa inclou el bloc Primavera Silenciosa 2012, que recollirà materials diversos conduents a la preparació del debat, i el compte @SilentSpring12 des del qual s’informarà sobre les novetats de la taula redona.
CONFERÈNCIES-ATMOSFERES TÒXIQUES
1.2. Frank Uekoetter (Rachel Carson Center. Ludwig-Maximilians-Universität Fellow). “Urbanity Spoiled. Pollution in the City in and beyond the Age of Smoke”. 07/02/2013, IHMC, València, 17:00.
1.3. Nathalie Jas (Unité RiTME, INRA). “Agricultural Pesticides & Public Health in the Twentieth Century”. 28/02/2013, IHMC, València, 17:00.
1.4. Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter). “Dangerous Trade. Histories of Industrial Hazard across a Globalizing World”. 07/03/2013, IHMC, València, 17:00.
1.5. Thomas Le Roux (Maison Française d’Oxford-CNRS). “Industrial pollution and risk: the great French shift, 1750-1850”. 21/03/2013, Sala Darwin,Universitat de València, Campus Burjassot, 12:30.
1.6. Alfredo Menéndez Navarro (Universidad de Granada). “Amianto: de problema laboral a riesgo ambiental, 1960-1980”. 16/04/2013, IHMC, València, 17:00.
2. PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
No és casual que una de les pel·lícules més taquilleres de la història tingui per protagonista Indiana Jones, un Arqueòleg. La cerca dels nostres orígens, l’estudi de civilitzacions antigues i dels vestigis que ens han deixat els nostres avantpassats, ha despertat sempre un gran interès. Qui som, d’on venim, són qüestions que toquen punts profunds d’identitat personal, social, cultural, religiosa, nacional… D’aquí neix una relació, més estreta que en altres àmbits del coneixement, entre les ciències que se n’ocupen i l’esfera pública. Una relació peculiar que pot permetre analitzar l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia des de noves perspectives. Aquest és l’objectiu del cicle que recull tres aproximacions diferents sota aquesta hipòtesi: a través de la cultura popular que s’ha generat al voltant d’aquestes disciplines, de la seva relació amb els mitjans de comunicació i, per últim, del seu rol en la construcció dels estats-nació.
Admiració, curiositat, misteri i por s’han barrejat en la construcció d’un imaginari popular que ha donat lloc a variades creacions culturals: les novel·les de Verne, els documentals sobre l’origen de l’home i els grans faraons, la dinomania recurrent o l’arqueòleg del fuet, en són només alguns exemples. Televisió, Cinema, Literatura… les mostres de cultura inspirada en aquestes ciències són moltes, i analitzar-les ens pot proporcionar informació molt valuosa per aprofundir en el coneixement històric d’aquestes disciplines. Preguntes com quina és la visió popular que se’n desprèn, de quina manera són presentats els resultats obtinguts pels científics o quina és la postura adoptada davant les troballes controvertides poden constituir noves eines per generar una història més completa d’aquestes ciències.
A més, aquesta dimensió popular porta les paleociències a ser de les més presents en els mitjans de comunicació, on han aconseguit sovint titulars de portada. Premsa i televisió s’han fet ressò de descobriments i controvèrsies i, fins i tot, han esdevingut el camp de batalla de rivals científics, el fòrum on defensar o desacreditar idees del si de la disciplina saltant-se el procediment de publicació científica. Ha estat un ús recíproc: els periodistes han “utilitzat” els científics en busca de titulars d’impacte però, a la vegada, els científics han recorregut també als periodistes en busca d’una projecció pública per aconseguir finançament. Això ens porta a preguntar-nos pel paper d’aquests mitjans en l’epistemologia d’aquestes ciències, en la seva influència en els processos de validació de coneixement científic, i fins a quin punt tenen capacitat per modelar-les.
D’altra banda, la seva resposta a preguntes com qui som i d’on venim les vincula a qüestions d’identitat col·lectiva, raó per la qual les seves troballes s’han utilitzat i s’utilitzen encara com a elements de creació, cohesió i reafirmació de l’estat-nació. Aquesta vinculació és molt profunda en aquestes ciències: l’avidesa per trobar l’ancestre més antic en el propi territori ha provocat conclusions precipitades, fraus, rebuig de teories… I les restes trobades han estat utilitzades com a inicis d’històries nacionals. Aquest cicle pretén analitzar fins a quin punt aquesta vinculació pot haver jugat un paper en el desenvolupament d’aquestes ciències, com hi han influït els discursos nacionalistes i quina ha estat la postura adoptada pels científics en aquesta versió més política i ideològica del seu treball.
La paleontologia, l’arqueologia i, sobretot, la paleoantropologia, son ciències relativament joves i la seva història encara és terra poc explorada. Proposem aquest cicle com a una oportunitat per discutir i establir línies historiogràfiques interessants per continuar treballant en aquest camp de la història de la ciència i on el públic general es trobarà amb l’anàlisi d’imatges i discursos científics que li seran plenament familiars.
2.1. Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 30/10/2012, 19:00.
2.2. Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29/11/2012, 19:00.
2.3. Margarita Díaz-Andreu (UB): “Arqueologia y Sociedad – una relación de pareja”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 13/12/2012, 19:00.
2.4. Oliver Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro sobre el proyecto de Atapuerca)”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 17/01/2012, 19:00.
2.5. Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/02/2013, 19:00.
2.6. José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los Dinosaurios”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/03/2013, 19:00.
Crònica del Cicle a Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.
3. DONA I COS. “La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica”. 11/12/2012-11/04/2013. Coordinat per Sara Fajula (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Col·legi de Metges de Barcelona). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Els següents col·loquis busquem mostrar l’experiència de les dones en relació a l’anticoncepció, la seva vida sexual i les formes en les que, a títol individual o de manera organitzada, han incorporat, resistit o promogut canvis en la vivència del cos i en les relacions amb el sistema sanitari i els seus professionals.
Durant els anys 1970 i 1980 es va produir a Espanya una forta activitat a favor de la legalització dels mètodes anticonceptius i el desenvolupament de les infraestructures que facilitaran la seva accessibilitat a les dones i parelles que ho desitjaren. El moviment, el qual es va denominar de forma generalitzada de Planificació Familiar, va tenir dues fases, una fins 1980, quan es va aconseguir la legalització de tots el mètodes anticonceptius i una altra limitada als anys 1980-1985, centrada en l’expansió de la nova forma d’assistència sanitària privada i pública en forma de consultes i centres de planificació familiar i en el debat i l’activisme per la despenalització de l’avortament.
El procés en el seu conjunt va suposar un canvi social d’importants conseqüències individuals, professionals i assistencials en el camp de la salut i la sexualitat i va implicar a professionals sanitaris, grups feministes, partits polítics, associacions de veïns i, por suposat, a amplis sectors de la població, especialment dones de diferents procedències socials i llocs de residència.
Dins aquest marc Barcelona i les seves dones van tenir un paper destacat en la lluita per aconseguir la despenalització dels mètodes anticonceptius i la creació dels Centres de Planificació Familiar a la ciutat i la seva província. Un moviment on van participar els moviments feministes, impulsats per les I Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el 1976, les vocalies de dones de les associacions de veïnals i també les noves metgesses i metges formats principalment a l’Hospital Clínic.
En aquest primer cicle de col·loquis els conferenciants exposaran la visió estatal de la situació de la Planificació Familiar a nivell espanyol, per introduir en les segon bloc el cas de Catalunya i concretament de Barcelona.
3.1 Teresa Ortiz Gómez (Universidad de Granada). “Anticoncepción, medicina y feminismo en España. Derechos políticos y prácticas de salud”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 11/12/2012, 19:00.
3.2. Esteban Rodríguez Ocaña (Universidad de Granada). “Hormónas de síntesis y prevención del embarazo. Una discusión científica y dogmática en la España franquista”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 12/12/2012, 19:00.
3.3. Ágata Ignaciuk (Universidad de Granada). “Movimiento feminista y sanitario por la Planificación familiar en Sevilla durante la transición democrática”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 09/04/2012, 19:00.
3.4. Eugenia Gil (Universidad de Sevilla). “Reproducción y anticoncepción en Sevilla desde finales del franquismo a la transición democrática”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 11/04/2012, 19:00.
4. OBJECTES PERDUTS. “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. 22/01/2013-12/03/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
El cicle es composa de 4 col·loquis dividits en dos blocs. En el primer es presenten els reptes de la comunicació científica en format d’exposició museística a través de l’experiència laboral d’experts en aquesta àrea a Barcelona. Els problemes i les dificultats, però també els plaers que comporta exposar la ciència als museus. La conciliació entre la complexitat i maduració de la recerca necessària per arribar a explicar la ciència, i la concisió de l’acte comunicatiu de l’exposició. Els convidats en aquest bloc són Dani Freixes i Josep Perelló.
Freixes és un reconegut dissenyador d’interiors i d’objectes, de muntatges efímers, d’implantacions museogràfiques i de disseny escenogràfic, guardonat amb premis com el Premi Nacional de Disseny (2001). En la seva ponència explicarà la seva experiència professional amb “Agrada a la gent que li expliquin històries? Comunicar a través d’exposicions”.
Perelló és professor de física a la Universitat de Barcelona i també divulgador de la ciència, com autor de diversos llibres i contribucions en la premsa diària. Ha estat coordinador del programa expositiu d’Art i Ciència del centre d’Art Santa Mònica. La seva contribució al cicle versarà sobre aquesta experiència: “Experiències arran de la trobada entre Ciència i Art a Barcelona”.
El segon bloc recupera espais controvertits en la comunicació de ciència com ara els espectacles urbans i les representacions itinerants. Es tracta de fer una mirada a alguns d’aquests llocs que revelen àmbits urbans de gran complexitat, amb objectes i públics que circulen i difuminen les línies que defineixen suposadament els móns de l’expert i del profà.
Els ponents són Alfons Zarzoso, que presentarà la seva recerca sobre “Auge i desaparició del Museu Roca de Barcelona: Una col·lecció científica per al profà?” i Nike Fakiner (Centro de Ciencias Humanas y Sociales-CSIC) que parlarà de “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”.
Aquest cicle de col·loquis entronca amb el cicle sobre “museus de ciències naturals” organitzat per la SCHCT durant el curs 2011-2012.
4.1. Nike Fakiner (Instituto de Filosofía-CSIC). “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 22/01/2013, 19:00.
4.2. Alfons Zarzoso (MHMC/CEHIC-UAB). “Una història evanescent vs. el retorn del Museu Roca: Un espectacle d’anatomia humana a la Barcelona del primer terç del s. XX”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 05/02/2013, 19:00.
4.3. Josep Perelló (UB). “Experiències arran de la trobada entre ciència i art a Barcelona”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 26/02/2013, 19:00.
4.4. Dani Freixes (Varis Arquitectes). “Explicar objectes, exposar conceptes, evocar històries: apunts sobre muntatges efímers en espais públics”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 12/03/2013, 19:00.
5. TURING 100 ANYS. Al voltant del centenari del naixement del científic de la computació Alan M. Turing (1912-1954). 13/09/2012-25/10/2012. Coordinat per Jordi Fornés (UPC), Xavier Roqué (CEHIC-UAB) i Néstor Herran (Université Pierre et Marie Curie, Paris).
Aquest any es celebra el centenari del naixement d’Alan Turing. Amb aquest col·loqui ens volem afegir als actes commemoratius que s’estan fent arreu del món. Ho volem fer des del nostre tarannà d’historiadors de la ciència aportant una mirada crítica al context històric on varen tenir lloc les aportacions científiques d’Alan M. Turing.
En 1936, en un article seminal, Turing clarificava l’abast del teorema de la incomplitud de Gödel. De retruc, posava les bases de la “computer science” amb la seva proposta de màquina universal, avui coneguda com màquina de Turing. Durant la Segona Guerra Mundial té un paper important a Bletchley Park, desxifrant el codi Enigma dels alemanys. En aquesta operació top-secret britànica es desenvoluparà el primer ordinador electrònic: el Colossus, que en acabar la guerra va ser destruït per ordre de Churchill. Sense poder dir que ja ho havia fet abans, proposa , al 1946, la construcció d’un ordinador al NPL (National Physics Laboratory), l’ACE (Automatic Computing Engine) del que va presentar un prototipus, el Pilot ACE, al 1950. Al 1948 accepta formar part del grup de Max Neumann, al Computer Laboratory de la Universitat de Manchester, treballant en el desenvolupament de les seves màquines. Cap al final de la seva vida, però no menys important, s’interessa per la simulació per ordinador del creixement de les plantes i produeix un altre article seminal sobre la morfogènesi. Alan M. Turing morí al 1954, enverinat amb cianur.
5.1. Miquel Barceló (UPC). “Enginyeria”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 13/09/2012, 19:00.
5.2. Ton Sales Porta (UPC). “Lògica”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 03/10/2012, 19:00.
5.3. David Link (Academy of Visual Arts, Leipzig). “The first programs of the Manchester Mark I”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 11/10/2012, 19:00.
5.4. Ricard V. Solé (ICREA-UPF). “Morfogènesi”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 25/10/2012, 19:00.
6. MÉS ENLLÀ DE GRÈCIA. “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”. 01/03/2013-24/05/2013. Coordinat per Josep Pla (Universitat de Barcelona) i Mònica Blanco (Universitat Politècnica de Catalunya)
Les idees, tant la seva creació com la seva expressió, varien depenent del context cultural en el qual es desenvolupen. En particular, això es pot aplicar a les idees matemàtiques. La matemàtica occidental, o Eurocèntrica, té les seves arrels a la tradició racional i racionalitzadora grega. En canvi, la matemàtica oriental, d’arrel no grega, s’origina com una ciència pràctica per facilitar el còmput del calendari, l’administració de les collites, l’organització dels treballs públics i el cobrament dels impostos. A diferència de la matemàtica occidental, la matemàtica oriental, basada en l’aritmètica pràctica i la medició, és molt menys teòrica i ofereix tècniques numèriques, geomètriques i algèbriques molt més idònies que les pròpies de la matemàtica occidental, o més creatives, adaptades al context en què es van originar.
Tanmateix, com a cultura dominant, l’Eurocentrisme ha exclòs les idees matemàtiques de cultures “no occidentals” dels debats matemàtics “occidentals”. L’objectiu principal d’aquest cicle és presentar alguns aspectes matemàtics de diverses cultures d’arrel no grega, per tal d’oferir una visió multicultural de les matemàtiques. Aquest cicle s’estructura en quatre xerrades que faran una aproximació a les idees matemàtiques de les cultures egípcia, mesopotàmica, xinesa, japonesa i àrab, al llarg de períodes històrics diferents, establint paral.lelismes i diferències entre elles, i amb les matemàtiques d’arrel grega, i destacant-ne les singularitats de cada cultura.
6.1. Josep Pla (UB). “Egipte versus Babilònia: una comparació matemática”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 01/03/2013, 19:00.
6.2. Carles Dorce (UB). “Les matemàtiques a Al-Andalus”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 05/04/2013, 19:00.
6.3. Ramon Nolla (IES ‘Pont d’Icart’, Tarragona). “Sangakus. Àlgebra i geometria al Japó de l’època EDO (1600-1868)”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 26/04/2013, 19:00.
6.4. Iolanda Guevara (IES Badalona VII). “Pitàgores a la Xina, o el procediment Gou Gu”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 24/05/2013, 19:00.
7. LÍMITS DE LA CIÈNCIA. “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals”. 26/03/2013-24/04/2013. Coordinat per Annette Mülberger (CEHIC-UAB). En col·laboració amb el CEHIC-UAB.
Hi ha un límit en la pròpia ciència que marca una frontera entre ella i altres àmbits de coneixement o la ciència és una forma de veure la vida i el món que ho inclou tot? Encara que l’ús de dicotomies com ciència – religió o ciència – metafísica poden suggerir l’existència d’uns àmbits delimitats, es tracta d’una pregunta complexa que ha obtingut diferents respostes al llarg del temps, bàsicament en funció de la definició d’allò que s’entén per “ciència”.
En aquest cicle estudiem la manera com la pràctica del espiritisme, que es va expandir a Europa i Estats Units a partir de finals del segle 19, va suposar un repte per a la ciència. En el moment que es descartava la hipòtesi del frau, certs fenòmens que contrariaven les lleis naturals establertes necessitaven ser explicats. Ens trobem científics que organitzen, observen e intervenen en sessions espiritistes. En ocasions, alguns denuncien tal pràctica, en d’altres la recolzen. Encara que arriben a certificar la autenticitat d’alguns fenòmens paranormals, moltes vegades no segueixen la doctrina kardeciana sinó que busquen una explicació natural, més propera a la ciència. Aquests intents donen lloc al suposat descobriment de nous fenòmens físics (per exemple, descobriments de “nous” raigs) i mentals (s’atribueixen noves propietats a l’inconscient) i es crea una nova ciència psíquica, la parapsicologia o metapsíquica que intenta elaborar un “catàleg” classificador de fenòmens. Al llarg del segle 20 molts científics importants es veien involucrats en l’avaluació d’aquests fenòmens com va ser el astrònom català Josep Comas, el físic Blas Cabrera o el metge-bacteriòleg Jaume Ferran, entre molts d’altres.
Les ponències que proposem presentaran alguns casos concrets d’estudi científic de fenòmens paranormals i la història del debat que han comportat. En aquest debat intervenen diferents sectors de la societat com són els científics, la premsa i els col·lectius espiritistes.
7.1. Annette Mülberger (CEHIC-UAB). “La història de l’estudi dels fenòmens paranormals: espiritisme i investigación psíquica”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 26/03/2013, 19:00.
7.2. Ángel González de Pablo (Universidad Complutense de Madrid). “El hipnotismo en España en las primeras décadas del s. XX”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 02/04/2013, 19:00.
7.3. Nicole Edelman (Université Paris Ouest). “Voyances en Europe occidentale entre les deux guerres”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 16/04/2013, 19:00
7.4. Mònica Balltondre (UAB). “La pràctica de la metapsíquica a Espanya: entre ciència i religió”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 24/04/2013, 19:00.
Crònica del Cicle a Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.
8. VERNE. “De la ciència a l’imaginari: Una lectura científica de Jules Verne”. 02/10/2012-18/12/2012. Coordinat per Pasqual Bernat (CEHIC-UAB i Agrupació Astronòmica d’Osona). En col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana Jules Verne.
(aquests col·loquis tenen lloc a la Biblioteca Sagrada Família).
Llegir una novel·la de Jules Verne és encetar un viatge en el temps per traslladar-se a la segona meitat del segle XIX: quan encara marxaven exploradors a la conquesta de regions del planeta encara verges, quan els científics admiraven tothom amb descobertes cada vegada més sorprenents, quan la fe en el progrés era una actitud vital indefugible… Verne, fill de la seva època, ens recrea un univers particular, ple d’aventures i coneixement, però també d’objectes i màquines fantàstics, amb formes i concepcions agosarades, més aviat situats en un futur previsible que no pas en un present real.
I és que Verne, des de la seva quotidianitat decimonònica, ens trasllada sovint a un futur racional, bastit amb els ingredients d’una ciència que ell coneixia i que utilitzava com a argument constant. En efecte, la característica principal de la majoria de les obres de Jules Verne és la de estar amarades d’una confiança plena en la ciència i en la tècnica com a agents de domini de la naturalesa i de garantia del progrés social de la humanitat. Una literatura que, en fer del coneixement científic el seu eix principal, ha esdevingut el màxim exponent del que, ja a la mateixa època de Verne s’anomenà “novel·la de la ciència” i que, a més de fascinar generacions senceres, ha esdevingut, també, el punt de partida de nombroses vocacions científiques arreu del món.
En aquest cicle de col·loquis, pensats també com un seguit de sessions d’un club de lectura monogràfic dedicat a Verne i la seva obra, s’abordarà no només la narrativa verniana, sinó que també es farà una incursió a la mateixa persona del l’escriptor analitzant-ne tot el context de la seva trajectòria vital. Un context que abordarem especialment des de la seva perspectiva científica destacant-ne les interaccions de l’autor i el seu treball amb el coneixement científic i tecnològic de la seva època.
El cicle s’estructurarà en quatre sessions: una en què es glossarà la persona de Jules Verne i el significat de la seva “novel·la de la ciència” i altres tres en què a través de la lectura de sengles novel·les de l’autor els participants del cicle podran conèixer i comentar des de les fonts mateixes la concreció literària de l’univers científic i ideològic que el projecte de divulgació del coneixement vernià ens a deixat com a llegat.
8.1. “Una literatura a la recerca d’autor. El cas de Jules Verne i la novel·la de la ciència”. Biblioteca Sagrada Família, Barcelona, 02/10/2012, 19:00.
8.2 “Viatge al centre de la Terra. Un descens trepidant al cor del coneixement i la ciència del segle XIX”. Biblioteca Sagrada Família, Barcelona, 23/10/2012, 19:00.
8.3 “Els cinc-cents milions de la Begum. Ciència, política i utopia”. Biblioteca Sagrada Família, Barcelona, 14/11/2012, 19:00.
8.4 “París al segle XX. La ciència deshumanitzada pren el control”. Biblioteca Sagrada Família, Barcelona, 18/12/2012, 19:00.
Les sessions del cicle seran conduïdes per Pasqual Bernat, historiador de la ciència i investigador del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. El cicle adoptarà el format de club de lectura en què els participants hauran tingut l’oportunitat de llegir prèviament el text indicat per a cada reunió i, també, hauran pogut consultar el dossier de lectura complementari per conèixer millor l’obra a llegir i el context literari i científic que l’envolta. Durant cada sessió els participants i el conductor establiran un diàleg-tertúlia a fi de posar en comú les impressions i opinions de la lectura triada. Amb aquest format es pretèn dotar el cicle d’una participació activa dels assistents, estimulant el debat i l’anàlisi col·lectiva per assolir una millor i més amplia coneixença del significat de l’obra literària de Jules Verne i la seva connexió amb la ciència del seu temps.
El cicle estarà organitzat per Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans i que agrupa la comunitat d’historiadors de la ciència i de la tècnica de les terres de parla catalana; la Societat Catalana Jules Verne (SCJV), associació que aplega els entusiastes catalans de l’obra ide la persona del cèlebre escriptor francès Jules Verne i la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, centre de lectura especialitzat en ciència amb una llarga experiència en l’organització de clubs de lectura científics i d’activitats de divulgació cultural de tota men.
Aquest cicle es construeix sobre l’èxit de l’experiència prèvia (2011-2012) del cicle “Ciència i literatura: Una cruïlla inevitable” coordinat per Pasqual Bernat ja en col·laboració amb la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, centre de lectura especialitzat en ciència amb una llarga experiència en l’organització de clubs de lectura científics i d’activitats de divulgació.
Crònica del Cicle a Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.
9. “Icones de Ciència: La imatge del científic a través del cine”. Coordinat pel XEHC. En col·laboració amb el Casal de Joves Palau Alòs.
En una iniciativa per apropar la història de la ciència i els seus debats actuals a tots els públics, el XEHC -Xerrades d’Estudiants d’Història de la Ciència-, dins el programa de Col·loquis de la SCHCT i en col·laboració amb el Casal de Joves Palau Alòs, ha organitzat per aquest curs 2012-2013 un cicle de cinefòrum que pretén, a més de veure bones pel·lícules, discutir idees recurrents al voltant dels científics i de la ciència com la imatge del geni creador, el científic solitari aïllat del món, el moment “eureka!”, la separació entre ciència teòrica i ciència aplicada o el concepte de ciència neutra.
Aquest cicle estarà compost per tres sessions dirigides per diversos membres del XeHC! que presentaran la pel·lícula i després conduiran el debat amb el públic assistent. Les sessions es duran a terme al Casal de Joves Palau Alòs, carrer Sant Pere més Baix, nº55, Barcelona, tel: 93 268 12 24. Les projeccions seran les següents:
Divendres 12 d’Abril. De 18 a 20:30h: Creation (2009) de Jon Amiel. Pel·lícula sobre la figura de Darwin i la generació de la Selecció Natural com a mecanisme per explicar l’evolució de les espècies. Sessió coordinada per Clara Florensa i Laura Valls.
Divendres 3 de Maig. De 18 a 20:30h: Einstein i Eddington (2008) de Philip Martin. Aquest film ens parla sobre la figura d’Einstein i, especialment, sobre el moment en que adquireix una fama mundial gràcies a les observacions astronòmiques d’Arthur Eddington. Sessió coordinada per Joaquim Berenger i Gustavo Corral.
Divendres 7 de juny. De 17 a 20:30h: Freud, Passió Secreta (1962) de John Huston. Part de la vida de Freud i el procés en que desenvolupa les tècniques de psicoanàlisi és explorat per aquest conegut film de Hutson. Sessió coordinada per Mònica Balltondre, Andrea Graus i Óscar Montero Pich.
10. SEMINARIS a OSONA (SCHCT-AAO). Coord. Pasqual Bernat
10.1. Ximo Guillem (IHMC, València). “De la Cuina a la Fàbrica. L’aliment industrial i el frau (1850-1930)”. Agrupació Astrònomica d’Osona, Vic, 06/11/2013, 20:00.
10.2 Xavier Duran. “La revolució industrial i la literatura a Catalunya“.Agrupació Astronòmica d’Osona, Vic, 12/02/2013, 20:00.
10.3 Jaume Valentines (UPC). “Catalanistes i tecnòcrates a la II República: els enginyers industrials, de Barcelona a Núria (passant per Vic)“. Agrupació Astronòmica d’Osona, Vic, 11/06/2013, 20:00.
ALTRES ACTIVITATS
10. VII Simposi sobre Ensenyament i Història de la Ciència. Orientació, Metodologies i Perspectives. SCHCT-SEHCYT. 15 i 16 de març de 2013, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
11. 7ª Escola de Primavera en Història de la Ciència i la Divulgació. SCHCT-IME. 16 a 18 de maig de 2013, Institut Menorquí d’Estudis, Maó.
12. Congrès Internacional Jules Verne. Organitzat per Societat Catalana Jules Verne, Sociedad Hispánica Jules Verne & SCHCT. Setembre de 2013, IEC, Barcelona.
Comissió de Col·loquis de la SCHCT:
Pasqual Bernat (pasqual.bernat@gmail.com)
Miquel Carandell (m_baruzzi00@hotmail.com)
Sara Fajula (sfajula@comb.cat)
Jordi Ferran (jferranb@uoc.edu)
Clara Florensa (cflorensa@gmail.com)
Ximo Guillem (joaquim.guillem@uv.es)
Agustin López (jagustin.lopez@yahoo.es)
Jaume Sastre (jaume_sastre@hotmail.com)
Josep Simon (josicas@alumni.uv.es) [coordinador]
Jaume Valentines (jaume.valentines@upc.edu)
