Vicissituds en el moviment de societats de la Creu Roja entre 1863 i 1927

En el 150è aniversari del “Comitè de Ginebra” (CICR)

Guerra, humanitarisme, progrés, ciència, pàtria, colònies…

Vicissituds en el moviment de societats de la Creu Roja entre 1863 i 1927 

SEMINARI INTERNACIONAL

Institució Milà i Fontanals, CSIC – Residència d’Investigadors

Barcelona, dijous 13 de juny de 2013, 16-20 hores

El moviment internacional de socors als soldats ferits en campanya –posteriorment conegut com a Creu Roja– constituí la concreció sanitària més exitosa del humanitarisme de guerra modern a l’Europa del segle XIX. La seva fundació a Ginebra no té una data única sinó que fou resultat d’un procès, dilatat un any i mig en el temps, que va des de la constitució del conegut com a Comité dels Cinc” (febrero de 1863) fins a la conferència diplomàtica en què es va firmar la Convenció de Ginebra (agost de 1864), passant per la celebració de la conferència d’experts (octubre de 1863) de la qual sorgiren les societats nacionals de la Creu Roja.
Des dels seus inicis, les distintes societats nacionals de la Creu Roja es trobaren confrontades a demandes específiques d’intervenció humanitària en el marc no sols de guerres internacionals –l’objecte de la primera Convenció de Ginebra– sinó també d’altres conflictes violents (insurreccions, guerres civils i colonials) i fins i tot de catàstrofes en temps de pau. En aquest seminari es revisitarà el procés de construcció del moviment internacional de la Creu Roja durant els seus quinze primers anys, i s’il·lustrarà la varietat i complexitat dels camps d’intervenció humanitària que afrontaren les distintes societats nacionals de la Creu Roja durant la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del XX a través de tres estudis de cas referents a Gran Bretanya, les Índies Orientals Holandeses i Marroc.

Coordinador: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona)

Enemics per accident, neutrals de carambola: diversitat i contingència en el naixement de l’humanitarisme de guerra (1863-1878) [en castellà] Guillermo Sánchez-Martínez (Universidad Pública de Navarra, Pamplona)
Se exposen quins i com eren les diferents perspectives que van confluir a favor o en contra de la creació i disseny de les societats de socors als ferits en campanya al període 1863-1878. Es presentaran les diferents rutes que foren donant cos a la posada en marxa del moviment de societats de la Creu Roja, a l’elecció dels assumptes en què s’implicaren, i als dissenys amb què s’instituïren durant aquesta primera etapa de la seva història; a més, es mostrarà  la relació d’aquest moviment amb el sorgiment del dret internacional humanitari. Finalment s’assenyalaran diferents contingències que intervingueren i que són també necessàries per tal d’explicar els dos resultats que hi ens interessen: la tecnologia sanitària coneguda com a Creu Roja i la tecnologia legal que coneixem com a Dret Internacional Humanitari.

El càlcul de la compasió: la National British Aid Society i el ‘veritable esperit’ de l’ajuda humanitària en la guerra (1870-1906) [en anglès] Rebecca Gill (University of Huddersfield, United Kingdom)
Aquest treball examina la història de la National British Society for Aid for the Sick and Wounded in War [NAS] I les seves intervencions en les guerres continentals y colonials de finals del segle XIX. La NAS es va fundar el dia que sonaren els primers trets de la Guerra Franco-Prusiana en agost de 1870. Va esdevenir un dels membres fundadors més importants de la societat de la Creu Roja britànica [BRCS] quan aquesta s’establí en 1905. L’objecte del treball és mostrar les peculiars preocupacions i aspiracions que contribuïren a la fundació de la NAS, y en quina mesura aquests assumptes –molts d’ells associats a l’estat relatiu dels militars britànics– informaren tant les seves pràctiques subseqüents com a la seva relació amb el Comitè Internacional de la Creu Roja (un ‘irresponsable Comitè de cavallers suïssos’ que ‘no realitzen cap funció d’importància real’, segons va afirmar un delegat britànic i després membre del Consell de la BRCS).  Al rastrejar el sorgiment de la NAS com a cos paramilitar expert en urgències mèdiques de ràpida resposta, aquest treball mostra la rivalitat que va caracteritzar els intents dins de la NAS i de la BRCS per atribuir-se el ‘veritable esperit’ de l’ajuda voluntària en la guerra  –una rivalitat que va informar la insistència britànica en revisar la Convenció de Ginebra en 1906.

La Creu Roja de les Índies Orientals Holandeses entre les guerres colonials y mundials [en anglès] Leo van Bergen (Royal Netherlands Institute of Southeast Asian and Caribbean Studies [KITLV], Leiden)
Després de les Guerres d’Aceh (1873-1914) el domini holandès sobre la Índia Oriental Holandesa fou total. La Creu Roja de les Índies Orientals Holandeses esperava una nova tasca tot preparant-se per ajudar en cas d’una invasió estrangera. El problema era que el final de les guerres contra ‘rebel·lions’ autòctones també significava el fi de la visibilitat de la Creu Roja i, al entendre de molts, el final de la urgència de la Creu Roja. El socors en les guerres contra un oponent real és, en termes de relacions públiques, molt més important que els preparatius de socors contra un oponent desconegut. El ‘treball en temps de pau’ havia de ser la resposta a aquest problema, però aquest treball va resultar diferent només de paraula, no de facto, dels preparatius de socors en temps de guerra.

La Creu Roja en Marroc: entre les reformes del Sultà, l’imperialisme franco-espanyol i l’alçament rifeny (1886-1927) [en castellà] Francisco Javier Martínez-Antonio (Université Paris Diderot – Paris 7)
El moviment de Creu Roja tingué una implantació significativa i específica en el món àrab-islàmic abans de la Primera Guerra Mundial, especialment a l’Imperi otomà i Egipte. Aquest treball abordarà el cas de Marroc en el trànsit entre els segles XIX i XX, el qual presenta similituds i diferències amb els dos anteriors. En una primera etapa, entre 1886 i 1906, va haver varis intents de crear una societat de Creu Roja marroquina, resultants de la confluència entre les reformes modernitzadores del Sultà Hassan I i els projectes regeneracionistes de Espanya en aquell país. Després de la Conferència d’Algesires de 1906, França i Espanya desplegaren les seves societats nacionals en les zones respectives de territori marroquí col·locades sota la seva influència, primer, i en règim de Protectorat, després. La competició entre Creu Roja espanyola i francesa en Marroc adquirí els tints d’una (desigual) lluita imperialista per l’hegemonia humanitària el major exponent de la qual va ser la llavors encara incerta zona internacional de Tànger. L’alçament rifeny de 1921-1927, amb el seu projecte gairebé assolit de crear una Creu Roja o Mitja Lluna Roja rifenya, va provocar el fracàs d’ambdues societats en el seu intent per establir un model humanitari colonial al Marroc i va donar lloc a profundes transformacions d’aquestes societats a l’àmbit metropolità, especialment en el cas de Creu Roja Espanyola.

Seminari internacional organitzat per la Línia d’Investigació “Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina” de la IMF, en el marc del projecte d’investigació finançat per la Dirección General de Investigación, “Sanidad militar, medicina de guerra y humanitarismo en la España del siglo XIX” (HAR2011-24134).

Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu