Arxiu de l'autor: samuri

Tim Boon al CEHIC

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universitat Autònoma de Barcelona

The Public History of Science Project at the Science

Museum, London

Tim Boon

Head of Research and Public History, The Science Museum, London (UK)

Divendres, 10 de febrer, a les 11 am

Seminari d’Història de la Medicina Unitat d’Història de la Medicina (M6-128)

Facultat de Medicina – Universitat Autònoma de Barcelona

The Science Museum, London has embarked on a project in the Public History of Science, Technology, Engineering and Medicine (PHoSTEM). In this talk, I will discuss the rationale for this programme, describe some of its activities and reflect on progress so far.

The project was established in 2010 with the conviction that, for all that much work has been done on the public understanding of – and latterly public engagement with – science, since the Bodmer Report of 1985, the history of science has not seen comparable attention. For some science museums, this has had the paradoxical effect of diminishing the impact of their historical collections; the core work of the effective public representation of the past of science and technology has not received the critical attention enjoyed by contemporary scientific practice. And yet the sophisticated understandings of scientific practice typical of modern university-based science and technology studies has much to offer museum visitors constantly adjusting to life in our scientific and technological era.

In our public history project, we have been concerned not simply with effective ‘broadcasting’ of the history of science to audiences, but also with the nature of its ‘reception’. This means research into audiences’ existing grasp of the history of science and technology. Accordingly, we have been pursuing a programme of ‘action research’, working with participant groups of the general public in the curation of exhibitions. In this talk, I will speak in particular about the ‘Oramics to Electronica’ project on the history of electronic music.

Share

Cicle Cine i Ciència amb Tim Boon

Col·loquis SCHCT 2011-2012
Cicle Cine i Ciència

The British science documentary’s transition from film to television
Tim Boon. Head of Research and Public History, The Science Museum, London (UK)

Coordinat per Carlos Tabernero Holgado

Dijous, 9 de febrer, a les 7 pm
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans – Carrer del Carme 47, Barcelona

In May 1964, the BBC broadcast the first programmes in its long-running science documentary series, Horizon. In formal terms, this represented a return to a more cinematic mode of science documentary; these were almost exclusively programmes shot and edited on film, complete in advance of broadcast. For the previous decade and a half, the emphasis in non-fiction television had been on live programmes, whether studio-based or outside broadcast. This return to the ‘prestige documentary’ form for television science programming raises questions in our understanding of science’s representation in the moving image. Film and television historians have generally assumed the two media to have been quite separate. But in our case, there are also clear continuities between documentaries made for projection in public spaces and television produced for private viewing in the home. Some of these continuities are in personnel. Not only did the eminent documentarist Paul Rotha run the BBC’s Documentary Department from 1953 to 1955, but certain filmmakers also made the transition to television. Ramsay Short, director of many of the first Horizon programmes, was one such, starting at the Shell Film Unit, directing films such as A Light in Nature (1960), made for the Royal Society’s Tercentenary celebrations.

This presentation will feature examples of early Horizons and A Light in Nature in addition to earlier science documentary films. It will explore questions of what science television owes to earlier film conventions, and what characteristics, developed within the constraints of live broadcasting, have made their way into the established forms of science on television. Along the way, we will also learn much about the ways in which science was being represented to the British public during the Cold War.

Share

XII Trobada de la SCHCT – 1a Circular

La XII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica de la SCHCT tindrà lloc a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, València, els 15, 16, 17 i 18 de novembre de 2012.

Està disponible la 1a circular, que estaleix els diferents terminis per proposar simposis, comunicacions i pòsters, inscripció reduïda i beques, etc. Podeu trobar aquestes dates a Arban, i la informació detallada ací.

Share

Nombres i magnituds a la matemàtica grega

Conferència a carrec de Marco Panza, Catedràtic d’Història i Filosofia de la Ciència
Universitat Paris I

Universitat Pompeu Fabra

c. Ramon Trias Fargas, 25

Edifici Jaume I, aula 20.025

Dimecres, 1 Febrer 2012, 15:00

Organitza: Seminari d’Estudis d’Història de la Ciència, UPF

Share

Història de les ciències exactes. Noves aportacions i projectes. Figueres, 10-11 de febrer de 2012

Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967), nat amb una severa atròfia congènita del sistema nerviós, fou un matemàtic autodidacta que treballà a Catalunya des de finals de la dècada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat física el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser autònom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregué entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrigàs, Alt Empordà).

Les seves contribucions matemàtiques se situen en la teoria clàssica de les funcions analítiques d’una variable complexa i els seus resultats més significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions analítiques definides per sèries de Dirichlet. També feu una incursió important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perquè una funció sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matemàtica internacional.

La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (http://www.ffsb.cat), en ocasió del centenari del seu naixement li ret homenatge amb l’organització d’aquestes jornades, tant per la seva activitat matemàtica com pels valors de superació i lluita enfront les adversitats i d’intel·ligència posada al servei de la ciència i de la comunitat científica internacional. Un homenatge que fa extensiu a les persones que tingueren cura d’ell, la seva mare Àngela Balaguer i les seves cosines Maria i Àngels Carbona.

Programa

Divendres, 10 de febrer de 2012
09.00 Recepció
09.30 Inauguració de les Jornades
09.45 Conferència invitada Eberhard Knobloch (Technische Universität Berlin): Leibniz’s conception of algebra and his contributions to this discipline
10.45 Pausa
Comunicacions de participants
11.15 Fàtima Romero (UPC): L’Art Major a la Península Ibèrica. Possibles fonts
11.40 Jaume Paradís (UPF), Josep Pla i Carrera (UB) i Pelegrí Viader (UPF): El mètode d’integració de Fermat
12.05 Mònica Blanco (UPC): Revisió de la discussió entre el Marquès de l’Hospital i Johan Bernoulli al voltant del càlcul diferencial
12.30 Joaquim Berenguer (UAB): L’aportació de Tomàs Cerdà en la introducció del càlcul diferencial a l’Espanya del segle XVIII
12.55 Antoni Roca-Rosell (UPC): Matemàtiques i enginyeria: l’experiència de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona (1720-1803)
13.30 Dinar
15.30 Conferència invitada Víctor Navarro (Universitat de València): The practice of Mathematics in the Renaissance period and the origins of the scientific revolution. Historiographical considerations for the case of Spain
Comunicacions de participants
16.30 Carles Puig-Pla (UPC): Ensenyament de les matemàtiques a Barcelona: de la Guerra del Francès a la Restauració
16.55 Miriam Alcalá (UAB): Battaglini i els models de Beltrami i Klein
17.20 Luis Español (Universidad de La Rioja): Historia de la Real Sociedad Matemática Española y la presencia en ella de los matemáticos de Girona
17.50 Pausa
18.15 Conferència invitada Irina Gouzévitch (École des Études en Sciences Sociales, Paris), Gabriel Lamé et la Russie, oú la construction de l’identité d’un savant à l’épreuve de la mobilité
Dissabte, 11 de febrer de 2012
Quatre matemàtics gironins de la dècada 1911-1920
09.30 Agustí Reventós (Universitat Autònoma de Barcelona): Lluís A. Santaló, un geòmetra gironí a l’exili (Girona 1911 – Buenos Aires 2001)
10.15 Antoni Malet (Universitat Pompeu Fabra): L’exili interior de Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967)
11.00 Pausa
11.30 Manuel García Doncel (Universitat Autònoma de Barcelona): Albert Dou i Mas de Xexàs, matemàtic, enginyer, historiador, humanista i religiós (Olot 1915 – Sant Cugat del Vallès 2009)
12.15 Montserrat Teixidor (Tufts University): Josep Teixidor i Batlle, l’home i el matemàtic (Llers 1920-1989)
15.30 Visita al Museu Dalí
Share