Arxiu de l'autor: samuri

Inici de cicle “Ciència, literatura i història: Una cruïlla inevitable”

Aquest proper dimecres, dia 5 d’octubre, amb la conferència del doctor Xavier Vall (UAB) “L’evolucionisme en la literatura catalana del segle XIX” s’inicia el cicle de conferències Ciència, literatura i història, una cruïlla inevitable organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) i la Biblioteca Sagrada Família (Xarxa de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona).

Amb aquest petit cicle de col·loquis volem mostrar als lectors i públic en general, a través dels mateixos autors i especialistes, que la ciència, la literatura i la història, aparentment distants, formen una cruïlla fonamental que uneix aquests tres camps de creació en una missió de llarg abast cultural i social que cada cop es concretitza més en noves aportacions que tenen en la ficció literària una de les seves expressions més genuïnes.

Cada col·loqui va acompanyat d’un dossier amb lectures. Per a més informació i per descarregar els dossiers, podeu consultar:
http://blocs.iec.cat/arban/2011/09/10/ciencia-literatura-i-historia/

Programa

Xavier Vall (UAB)
“L’evolucionisme en la literatura catalana del segle XIX”
5 d’octubre de 2011

Jordi Lamarca (URV)
“L’escàndol de la vivisecció en la literatura de l’Anglaterra victoriana”
23 de novembre de 2011

Martí Domínguez (UV)
“Les confidències del comte Buffon”
13 de desembre de 2011

Tots els col·loquis tindran lloc a la Biblioteca Sagrada Família (carrer de Provença número 480 de Barcelona) a les 19h.

Share

Medical Cultures in Early Modern Spain

The Institute Lopez Piñero organizes a workshop about the circulation of medical ideas and practices in the Early Modern Spain

The plan is to bring together a number of scholars working in different fields, ranging from the history of medicine, cultural history, or literary history, in order to consider and debate the circulation of medical ideas and practices between colonies and capitals, the textual, theatrical, and artistic representation of sickness and health, the construction of the local or indigenous and the relationship between medicine, politics and religion, from approaches and subjects that until now may have not been considered. Our attempt will be to formulate and theorize models that permit a more comprehensive understanding of early modern Spanish medical cultures.

PROGRAM

Viernes 7 de octubre

9:00-9:30 h Recepción de los participantes y presentación de los organizadores.

10:00-10:30 h Mauricio Sánchez Menchero (Universidad Nacional Autónoma de México). “Geografías médicas. Discursos, prácticas y representaciones de la medicina en la Nueva España”.

10:30-11:00 h Discusión.

11:00-11:15 h Pausa.

11:15-11:45 h Angélica Morales Sarabia (Universidad Nacional Autónoma de México). “Hacia una cultura médica en la Nueva España. Los juicios inquisitoriales de los siglos XVI-XVII”.

11:45-12:15 h Discusión.

12:15-12:45 h José Pardo Tomás (IMF-CSIC, Barcelona). “Antiguamente vivían más sanos que ahora. Explicaciones de la mortalidad indígena en las Relaciones Geográficas de Indias para Nueva España”.

12:45-13:15 h Discusión.

13:15-13:45 h Iris Montero Sobrevilla (University of Cambridge). “Medicine and natural history in the New World: the case of the hummingbird”.

13:45-14:15 h Discusión.
14:15-16:00 h Pausa para la comida.

16:00-16:30 h Enrique García Santo-Tomás (University of Michigan). “Partos del ingenio: Francisco Santos y la novela de encrucijada”.

16:30-17:00 h Discusión.

17:00-17:30 h M. A. Katritzky (The Open University). “Classifying, representing and circulating the anatomically abnormal: conjoined twins and the “Wild Man” of Tenerife”.

17:30-18:00 h Discusión.

18:00-18:30 h John Slater (University of Colorado at Boulder). “Religion and Medical
Polemic among the Novatores”.

18:30-19:00 h Discusión.

Sábado 8 de octubre

10:00-10:30 h Tayra Lanuza (IHMC-CSIC, Universitat de València). “Representación de la cultura astrológica ante el público. Ejemplos de algunas obras del teatro español del Siglo de Oro”.

10:30-11:00 h María Luz López Terrada (IHMC-CSIC, Universitat de València). “Niña del color quebrado, o tienes amor o comes barro: la representación teatral de la enfermedad y su tratamiento”.

11:00-11:30 h Discusión.

11:30-12:00 h Pausa.

12:00-12:30 h Elisa Andretta (Roma). “Itineraries of Spanish Physicians in 16th century Italy: Medicine, Politics, and Religion”.

12:30-13:45 h Conclusiones y discusión general, con la participación de James S. Amelang (Universidad Autónoma de Madrid), Charles Davis (Queen Mary, University of London) y Àlvar Martínez-Vidal (IHMC-CSIC, Universitat de València).

14:00 h Comida.

Share

Cultures Mèdiques en la Espanya Moderna / Workshop

El Instituto López Piñero organiza un simposio sobre la circulación de las ideas y prácticas médicas en la España moderna

El objetivo del simposio es reunir a investigadores procedentes de diferentes campos, entre los que se encuentra la historia de la medicina, la historia cultural o la historia literaria, con el propósito de debatir y compartir conocimientos sobre la circulación de las ideas y prácticas médicas entre las colonias y la metrópolis; los discursos y la representación textual y teatral del cuerpo, la salud y la enfermedad; la construcción de lo local o indígena; así como la relación entre medicina, política y religión, desde acercamientos y temas que hasta ahora no han sido considerados. Intentaremos llegar a formular y a teorizar sobre posibles modelos que permitan una visión y comprensión más amplia de las culturas médicas en la España Moderna.

PROGRAMA

Viernes 7 de octubre

9:00-9:30 h         Recepción de los participantes y presentación de los organizadores.

10:00-10:30 h     Mauricio Sánchez Menchero (Universidad Nacional Autónoma de México). “Geografías médicas. Discursos, prácticas     y representaciones de la medicina en la Nueva España”.

10:30-11:00 h     Discusión.

11:00-11:15 h     Pausa.

11:15-11:45 h     Angélica Morales Sarabia (Universidad Nacional Autónoma de México). “Hacia una cultura médica en la Nueva España. Los juicios inquisitoriales de los siglos XVI-XVII”.

11:45-12:15 h     Discusión.

12:15-12:45 h     José Pardo Tomás (IMF-CSIC, Barcelona). “Antiguamente vivían más sanos que ahora. Explicaciones de la  mortalidad indígena en las Relaciones Geográficas de Indias para Nueva España”.

12:45-13:15 h     Discusión.

13:15-13:45 h     Iris Montero Sobrevilla (University of Cambridge). “Medicine and natural history in the New World: the case of the  hummingbird”.

13:45-14:15 h     Discusión.
14:15-16:00 h     Pausa para la comida.

16:00-16:30 h     Enrique García Santo-Tomás (University of Michigan). “Partos del ingenio: Francisco Santos y la novela de   encrucijada”.

16:30-17:00 h     Discusión.

17:00-17:30 h     M. A. Katritzky (The Open University). “Classifying, representing and circulating the anatomically abnormal:   conjoined twins and the “Wild Man” of Tenerife”.

17:30-18:00 h     Discusión.

18:00-18:30 h     John Slater (University of Colorado at Boulder). “Religion and Medical
Polemic among the Novatores”.

18:30-19:00 h     Discusión.

Sábado 8 de octubre

10:00-10:30 h     Tayra Lanuza (IHMC-CSIC, Universitat de València). “Representación de la cultura astrológica ante el público.             Ejemplos de algunas obras del teatro español del Siglo de Oro”.

10:30-11:00 h     María Luz López Terrada (IHMC-CSIC, Universitat de València). “Niña del color quebrado, o tienes amor o comes     barro: la representación teatral de la enfermedad y su tratamiento”.

11:00-11:30 h     Discusión.

11:30-12:00 h     Pausa.

12:00-12:30 h     Elisa Andretta (Roma). “Itineraries of Spanish Physicians in 16th century Italy: Medicine, Politics, and Religion”.

12:30-13:45 h     Conclusiones y discusión general, con la participación de James S. Amelang (Universidad Autónoma de  Madrid), Charles Davis (Queen Mary, University of London)  y Àlvar Martínez-Vidal (IHMC-CSIC, Universitat de València).

14:00 h              Comida.

Share

Inauguració de “L’utillatge químic en llibres i catàlegs” – Conf. d’Antonio García Belmar

El dimecres 5 d’octubre de 2011, a les 12:00 s’inaugura a l’Aula Enric Casassas de la Universitat de Barcelona, l’exposició “L’utillatge químic en llibres i catàlegs” preparada a partir dels fons històrics de la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona, i amb el recolzament de la Societat Catalana de Química i la Societat Catalana de Física dins de l’Any de la Química.

La inauguració anirà precedida per la conferència Papel y vidrio. Representación, demostración y manipulación experimental en el aprendizaje de la química impartida per Antonio García Belmar (Universitat d’Alacant).

Més informació en la invitació.

Share

TURING 100 ANYS. Al voltant del centenari del naixement del científic de la computació Alan M. Turing (1912-1954). 13/09/2012-25/10/2012. Coordinat per Jordi Fornés (UPC), Xavier Roqué (CEHIC-UAB) i Néstor Herran (Université Pierre et Marie Curie, Paris).

Aquest any es celebra el centenari del naixement d’Alan Turing. Amb aquest col·loqui ens volem afegir als actes commemoratius que s’estan fent arreu del món. Ho volem fer des del nostre tarannà d’historiadors de la ciència aportant una mirada crítica al context històric on varen tenir lloc les aportacions científiques d’Alan M. Turing.

En 1936, en un article seminal, Turing clarificava l’abast del teorema de la incomplitud de Gödel. De retruc, posava les bases de la “computer science” amb la seva proposta de màquina universal, avui coneguda com màquina de Turing. Durant la Segona Guerra Mundial té un paper important a Bletchley Park, desxifrant el codi Enigma dels alemanys. En aquesta operació top-secret britànica es desenvoluparà el primer ordinador electrònic: el Colossus, que en acabar la guerra va ser destruït per ordre de Churchill. Sense poder dir que ja ho havia fet abans, proposa , al 1946, la construcció d’un ordinador al NPL (National Physics Laboratory), l’ACE (Automatic Computing Engine) del que va presentar un prototipus, el Pilot ACE, al 1950. Al 1948 accepta formar part del grup de Max Neumann, al Computer Laboratory de la Universitat de Manchester, treballant en el desenvolupament de les seves màquines. Cap al final de la seva vida, però no menys important, s’interessa per la simulació per ordinador del creixement de les plantes i produeix un altre article seminal sobre la morfogènesi. Alan M. Turing morí al 1954, enverinat amb cianur.

5.1. Miquel Barceló (UPC). “Enginyeria”. 13/09/2012, 19:00.

5.2. Ton Sales Porta (UPC). “Lògica”. 27/09/2012, 19:00.

5.3. David Link (Academy of Visual Arts, Leipzig). “The first programs of the Manchester Mark I”. 11/10/2012, 19:00.

5.4. Ricard V. Solé (ICREA-UPF). “Morfogènesi”. 25/10/2012, 19:00.

Descarregueu-vos el tríptic del Cicle!

Share

Entrevista amb el Professor David Edgerton per Jaume Valentines Álvarez i Jaume Sastre Juan

Amb motiu de la participació del Professor David Edgerton en el Col·loqui The shock of the old: Technology and Global History form 1900, celebrat el 20 de desembre de 2010, mitjançant videoconferència des de Londres a la Seu de l’IEC, dins del cicle Comunicar la Ciència: Plaers i Obstacles de la Narrativa Històrica ,  va ser entrevistat per Jaume Valentines Álvarez i Jaume Sastre Juan.

Podeu llegir-la aquí:

Entrevista a David Edgerton.

Share

Conferència de Taschwer + pel·lícula “Salamandra”

El 30 de setembre, Klaus Taschwer, periodista del diari austriac “Der Standard” impartirà la conferència “The Toad Kisser and the Bear Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer” a la Residència d’Investigadors del CSIC (10:00-11:30).

La conferència anirà seguida de la presentació exclusiva de la pel·lícula Salamandra (12:00-13:00), sent la primera sessió d’un cicle de CINE i CIÈNCIA que tindrà lloc a Barcelona durant els pròxims mesos mitjançant la col·laboració entre la SCHCT, el CEHIC, i l’IMF. L’acte de Taschwer està organitzat i serà presentat per Oliver Hochadel, de la Institució Milà i Fontanals.

A continuació, el resum de la conferència i pel·lícula presentades per Klaus Taschwer:

The Toad-Kisser and the Bear-Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer

Paul Kammerer (1880–1926) was one of the most controversial and tragic figures in the history of biology of the early 20th century. For a  quite short time, the Viennese zoologist became world-famous with his  experiments with toads and salamanders that showed the inheritance of  acquired characteristics.

In 1926, a zoologist from New York came to Vienna and found out that a  conserved midwife-toad, one of the crucial specimens of Kammerer’s collection, had been manipulated. A few weeks after this discovery was revealed in the magazine Nature, Kammerer committed suicide, which of  course was interpreted as a confession of guilt. Consequently, his neo-Lamarckist theories were banned in the West (but not in Soviet-Union,  where it served as a basis for Lyssenkoism) until very recently.  (Today, his experiments are being re-evaluated in the light of  epigenetics.)

The criminal case itself, the topic of hundreds of accounts (one book, book-chapters, articles, dissertations), is still unsolved. In my presentation, I will offer a new theory, which for the first time names a possible suspect other than Kammerer and a surprising motive for the manipulation. Thereby, I will also shed new light on the intense politicisation of science and especially biology already in the 1920ies.

CINE i CIÈNCIA

Salamandra: a rare science movie

Kammerer’s story and his tragic fate became the subject of the movie “Salamandra”, a German-soviet co-production, which was shot 1928 in Germany. The Soviet secretary of culture himself, Anatoli Lunatscharskij, wrote the script, his wife played the part of Mrs. Kammerer. The highly controversial silent movie was forbidden in Weimar Republic for political reasons and only shown in Russia. Therefore most of the existing summaries are completely distorted. If you wish to see this rare movie, I’d be happy to provide a copy with translated Russian inserts and a short introduction.

Share

SCHCT-programa 2011-2012

El curs acadèmic 2011-2012 els col·loquis s’articulen en 5 cicles temàtics que tenen com a nexe comú les relacions entre CIÈNCIA, CULTURA i SOCIETAT, apostant per una obertura participativa a públics diversos que propicien la discussió dels debats més actuals a nivell internacional, amb un alt nivell acadèmic, però amb compromís clar de divulgar i educar.

Tots els cicles tenen un denominador comú, més enllà del seu interès per la comunitat d’historiadors i historiadores de la ciència, la tecnologia i la medicina, i és que apropen la ciència al ciutadà. Mitjançant la combinació del debat més especialitzat amb el debat obert a tots els públics els col·loquis pretenen ser un any més un fòrum públic de discussió sobre la cultura científica a l’abast de la ciutadania. Els cicles aborden el paper dels museus de ciències, els lligams entre ciència, literatura i història, les relacions entre cine i ciència, els experts i les polítiques contemporànies de l’expertesa, i el paper dels col·lectius socials en la comprensió ciutadana de la ciència.

Cada cicle té un coordinador propi i el programa s’ha beneficiat de col·laboracions entre la SCHCT, el CEHIC, l’Institució Milà i Fontanals i l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència. La Comissió de Col·loquis de la SCHCT constitueix l’equip que supervisa el treball dels cinc cicles, proporciona eines intel·lectuals, tècniques i materials, coordina la difusió i organitza activitats paral·leles que s’integren en els cicles.

El programa 2011-2012 de la SCHCT ofereix a més a més altres xerrades especials a Barcelona i València, organitzades en conjunció al CEHIC, IMF i IHMC.

1. Cicle Literatura, ciència i història. Coordinat per Pasqual Bernat

Aquestes darreres dècades hem assistit a una eclosió de la novel·la històrica en totes les seves dimensions temporals i temàtiques. Una eclosió que ha tingut pics temàtics àlgids de gran impacte editorial. Un d’aquests punts elevats l’ha ocupat també la recreació literària del coneixement científic i filosòfic. Èxits editorials com “El Món de Sofia” de Jostein Gaarder o “La longitud” de Dava Sobel als anys noranta en són exemples.

La ciència, la literatura i la història semblarien en principi separades per qüestions fonamentals com són la distància entre la ficció i la realitat i entre el passat i el present. Tanmateix, de fet formen una cruïlla fonamental que uneix aquests tres camps de creació en una missió de llarg abast cultural i social.

Conscients que la nostra disciplina ha generat darrerament una producció literària que ha gaudit d’una gran requesta entre el públic lector, volem contribuir a la seva difusió i coneixement. És per aquesta raó que aquest cicle mostrarà a través dels mateixos autors i especialistes les claus d’aquest gènere literari, aprofundint en les dificultats narratives i metodològiques que la ficció històrica de la ciència comporta, així com valorant el impacte que aquesta producció literària ha comportat en el conjunt del públic lector i, en la comunitat d’historiadors de la ciència.

El cicle s’estructura en tres sessions protagonitzades per dos escriptors i un acadèmic i obertes a tot tipus de públic. Aquesta fórmula permetrà combinar experiències pràctiques i teòriques per tal de proporcionar eines per a que el públic reflexioni sobre la lectura i escriptura de la literatura històrica de ficció sobre la ciència.

Es tracta d’escriptors amb obra en català (original o traduïda) per tal de tenir un major impacte entre el públic català i de promoure la idea d’un format proper al club de lectura, en el que el públic assistent pugui llegir les obres presentades.

Aquest cicle s’organitza en col·laboració amb la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona que cedeix els locals on s’ubicaran físicament els col·loquis i a través de la qual es facilitarà la difusió d’aquesta iniciativa entre usuaris i públic en general.

2. Cicle sobre Museus de Ciències Naturals. Coordinat per José Pardo Tomás (IMF, CSIC)

El febrer de 2011 s’ha inaugurat a Barcelona a l’antic edifici del Fòrum, el Museu Blau, la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest projecte han tingut una participació destacada dos membres de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, en Ricard Guerrero i la Mercè Piqueras. Aprofitant la seva disposició per explicar-nos el projecte s’organitza aquest cicle per discutir els models de museus científics del segle XXI.

Els museus científics han estat sempre un àmbit d’interès per els historiadors de la ciència i la tecnologia, i la nostra Societat no n’és una excepció. Així, la primera Escola Europea de Primavera organitzada per la SCHCT el 2001 ja va dedicar-se a aquest tema. Es tracta d’una qüestió fonamental dins del context de la divulgació històrica. Els museus són un llocs de producció, exhibició, ensenyament i representació de la ciència que a més de facilitar la divulgació científica tenen interès en sí mateixos com a objecte d’estudi històric.

La intervenció de l’historiador alhora de presentar, documentar, contextualitzar o historiar col·leccions i exposicions hauria d’ésser molt important, i en moltes ocasions, no és així, i aquesta mancança repercuteix en la presentació de la complexitat del coneixement científic. Finalment, no cal oblidar que les col·leccions d’objectes científics i els museus que les preserven tenen un paper cabdal en el context de l’ensenyament i la didàctica de les ciències.

La intervenció dels membres de la SCHCT en el nou museu de ciències naturals de Barcelona tancarà aquest cicle on s’ha convidat també dos experts internacionals a explicar-nos les seves experiències al voltant del punt de vista a adoptar alhora de dissenyar un museu de ciència o de l’organització d’una col·lecció científica del segle XIX per què sigui entesa per un públic del segle XXI.

3. Cicle Experts i controvèrsies: La història de la ciència i el moviment STS. (CEHIC-SCHCT). Coordinat per Agustí Nieto-Galan (CEHIC) i José R. Bertomeu (IHMC)

Aquest cicle discutirà les relacions entre la història de la ciència i de la tècnica i el moviment dels Estudis (socials) sobre la Ciència. Per fer-ho s’organitzen tres col·loquis que pretenen abordar consecutivament, la visió d’una experta reconeguda en aquest àmbit, l’exemplificació de les relacions entre ambdues disciplines a través d’un cas pràctic i, finalment, la participació d’experts locals en l’àmbit dels estudis socials de la ciència en una taula rodona en la que s’enfrontin a la comunitat d’historiadors de la ciència i la tecnologia.

El punt de partida d’aquest cicle és l’article de Lorraine Daston: “Science Studies and the History of Science” (Critical Inquiry 35 (4), 798-813) que planteja la manca de reciprocitat en la relació entre historiadors de la ciència i investigadors en estudis socials sobre la ciència. Els científics socials reconeixen i utilitzen els treballs dels historiadors de la ciència, però aquests no corresponen aquest interès, mantenint l’àmbit de la història de la ciència tancat a les aportacions d’altres camps.

No obstant això, és visible a nivell institucional i acadèmic, la reducció de places en l’àmbit de la història de la ciència al mateix temps que augmenten les posicions en estudis socials de la ciència, per la qual cosa alguns historiadors s’han plantejat la necessitat d’obrir la disciplina per tal d’assegurar-ne la viabilitat.

El cicle es planteja com una discussió al voltant si és possible o no la col·laboració entre aquests dos camps científics. Per això, i atès que l’organització i el públic principal d’aquests col·loquis prové de l’àmbit de la història, els convidats provenen de l’àmbit dels estudis socials de la ciència. A la primera de les sessions es convida a Helga Nowotny, una reconeguda experta internacional amb una àmplia carrera en l’àmbit dels estudis socials de la ciència i la tecnologia que, a més, presideix l’European Research Council. La seva experiència pot resultar especialment interessant per analitzar com es posicionaran (per part de les institucions que financen la recerca) les disciplines en el futur.

La segona de les sessions estarà dedicada a la presentació d’una disciplina, la genètica, àmpliament treballada pels historiadors des del punt de vista dels estudis socials de la disciplina. Finalment, en la tercera de les sessions es pretén obrir el debat entre acadèmics de l’àmbit dels estudis socials i el públic historiador. Atenent al fet que molt del públic participant en els col·loquis prové de diversos màsters o doctorats en història de la ciència, s’ha incorporat a la taula un estudiant de l’àmbit dels estudis socials que completarà la diversitat de perspectives presentades.

4. Cicle Ciència, tecnologia i medicina a la plaça Catalunya: Governabilitat, resistències i apoderament dels sabers. Coordinat per Jaume Valentines

Moltes comunitats compten amb un espai públic simbòlic preferent des d’on projectar les seves inquietuds, malestars i projectes polítics. Recentment, s’ha copsat aquest fet a Barcelona amb l’acampada dels indignats del maig de 2011. També fa poc la plaça Tahrir de El Caire, espai d’agitació social i icona de la fragmentació de la oligarquia de Hosni Mubarak. I anteriorment les places Azadi a Teheran, De las tres Culturas a Mèxic D.F. o Tiannanmen a Pequín en són altres exemples.

Abans de la irrupció de la plaça Catalunya, en el nostre país la plaça Sant Jaume de Barcelona havia esdevingut un d’aquests espais. Circumdada pels immobles simbòlics de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya ha estat i és periòdicament ocupada per grups socials heterogenis que volen palesar la seva veu enfront de la veu dominant.

Els discursos i polítiques científiques no han quedat al marge d’aquesta mena de manifestacions. Exemples d’això són les mobilitzacions al voltant del Plan Hidrológico Nacional (PHN), les línies de Molt Alta Tensió (MAT), la introducció dels Organismes Modificats Genèticament (OGM), el futur de les centrals i cementiris nuclears, la privatització de l’expertesa, la guerra i la despesa de la ciència militar, les reformes d’educació pública o la patologització de la transexualitat.

Aquestes polítiques públiques han estat contestades des de moviments socials mitjançant el diàleg amb sabers i pràctiques acadèmiques contradictòries o, en el millor dels casos, plurals. En aquest sentit, la apropiació, la no-apropiació i la reformulació científica més enllà de la l’expert/a oficial es constitueix com un eix central per a la sobirania científica i, per tant, de democratització participativa (paral·lela a les lluites per a la sobirania alimentària, energètica, política).

Aquest cicle que s’inicia aquest curs amb un únic col·loqui té com objectiu visualitzar, estudiar i potenciar aquest diàleg i confrontació civil, dels contra-experts o experts profans (lay experts) amb els experts ortodoxos (governamental, acadèmic o privat) a l’actualitat. Igualment, vol apostar per reconèixer els mecanismes i actors implicats en la pressa de decisions de l’empresa científica.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, el cicle proposa un altre diàleg: el temporal. La història de la ciència, la tecnologia i la medicina aporta claus fonamentals -si bé ni suficients ni necessàries- per a conèixer la construcció paral·lela dels sabers i dels poders, així com casos de resistències a aquesta construcció en el passat. Tot plegat és un reconeixement de la permeabilitat dels marcs teòrics disciplinaris en la història i del pensament subaltern.

5. Cicle Cine i Ciència. Coordinat per Carlos Tabernero (CEHIC)

El cinema i la ciència són dos conjunts de pràctiques i discursos, es a dir, de formes d’acció i interacció quotidiana entre persones, col·lectius i institucions, que juguen un paper bàsic en la construcció i el funcionament de les societats contemporànies, i que presenten interseccions molt diverses i multidimensionals.

El cicle ‘Cinema i Ciència’ convida a explorar i experimentar el cinema com vehicle de construcció i reflexió sociocultural en relació amb processos de generació, circulació i gestió de coneixement científic, mèdic i tecnològic.

Directament relacionat amb els debats actuals sobre popularització en els àmbits dels estudis socials i de la història de la ciència, el cicle pretén contribuir a l’anàlisi del cinema, entre altres mitjans de comunicació, com un espai on es posen de manifest les complexes relacions entre la ciència i els seus públics, i on experts i profans interaccionen dins dels processos de construcció sociocultural de la ciència, la medicina i la tecnologia.

Per tot això, aquest cicle també pretén explorar el cinema com eina fonamental de recerca, documentació i docència per la història de la ciència en relació amb les transformacions socioculturals del segle XX.

Així, aquest primer cicle de ‘Cinema i Ciència’ s’estructura en cinc sessions que reflecteixen l’amplitud i heterogeneïtat d’aquest camp de recerca, incloent-hi entre altres: la tràgica història del biòleg Paul Kammerer i les implicacions polítiques dels seus experiments, amb la pel·lícula germanosoviètica “Salamandra” (1928), presentada per Klaus Tashwer; l’exploració de les relacions entre ideologia i tecnologia en el context nord-americà de la primera meitat del segle XX, amb la pel·lícula escrita per Lewis Mumford “The City” (1939), presentada per Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre i Jaume Valentines; una panoràmica sobre les relacions entre cinema i genètica al llarg del segle XX, presentada per Sophia Vackimes; i dos sessions sobre les relacions entre les ciències naturals i la televisió, la primera centrada en produccions britàniques, presentades per Tim Boon, i la segona sobre el impacte de la sèrie “El Hombre y la Tierra” (1973-1980) de Félix Rodríguez de la Fuente en l’Espanya dels anys 70, presentada per Carlos Tabernero.

6. Seminaris a Osona. Coordinat per Pasqual Bernat

Francesc Nicolau (URL). “Certesa científica i fe cristiana”. 11 d’octubre de 2011.

Oliver Hochadel (CSIC). “Haciendo una montaña mágica. Los fósiles de Atapuerca y el nuevo inicio de la historia de España”. 20 de març de 2012.

Adrià Casinos (UB). “Cuvier i el canon morfològic”. 22 de maig de 2012.

ALTRES Col·loquis i Seminaris

Simon Schaffer (University of Cambridge). “Easily Cracked: Instruments in a State of Disrepair“. CEHIC-SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Presentació del llibre Llorenç Garcias Font, científic i promotor cultural. Institució Catalana d’Història Natural-SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Josep Lluís Barona (Universitat de València). “L’exili científic republicà: una reflexió historiogràfica“.
CEHIC-SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Gregory Radick (University of Leeds). “Scientific Inheritance”. IHMC-SCHCT. IHMC (CSIC-UVEG), València.

James R. Moore (The Open University). “Darwin and the ‘Sin’ of Slavery”. IMF-SCHCT, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Norton Wise (University of California, Los Angeles). “The Aesthetics of Experiment of Hermann Helmholtz”. CEHIC-SCHCT, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

CALENDARI & PROGRAMA DELS CICLES (per al calendari complet i en detall consultar ací)

Cicle Literatura, ciència i història:

“L’evolucionisme en la literatura catalana del segle XIX” . Xavier Vall. (Universitat Autònoma de Barcelona). 5 d’octubre de 2011.

“L’escàndol de la vivisecció en la literatura de l’Anglaterra victoriana”. Jordi Lamarca (Universitat Rovira i Virgili). 23 de novembre de 2011.

“Les confidències del Comte Buffon”. Martí Domínguez (Universitat de València). 13 de desembre de 2011.

– Cicle Experts i controvèrsies: la història de la ciència i el Moviment STS

“És possible la col.laboració entre STS i Història de la Ciència?”. Taula rodona sobre el tema. Participants: Eduard Aibar (UOC) i Miquel Domènech (UAB). 17 de gener de 2012.

“¿Qué nos dice la secuenciación de proteínas de las relaciones entre historia, ciencia y sociedad?. Miguel García Sancho (CSIC). 20 d’abril de 2012.

“La ciència democràtica”. Helga Nowotny (European Research Council). 10 de maig de 2012. [postposat]

“Participació pública  a les botigues de la ciència (science shops)”. Francesc Rodríguez (York University, Canadà). 25 de maig de 2012.

– Cicle Museus de ciències naturals

“Futurismo o historicismo en los museos de ciencia”. Sophia Vackimes (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ,ICRPC). 6 de març de 2012.

“Teodolitos, aerolitos e ídolos: el Museo Nacional de México en el siglo XIX”. Miruna Achim (Universidad Autónoma Metropolitana, México DF). 27 de març de 2012.

“Claus de la nova exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona”. Ricard Guerrero i Mercè Piqueras (Institut d’Estudis Catalans). 12 d’abril de 2012.

– Cicle permanent Ciència, tecnologia i medicina a la plaça Catalunya: Governabilitat, resistències i apoderament dels sabers

“El despatologizadora que lo despatologize”. Taula Rodona amb Rosa María Medina Doménech (Universidad de Granada), membres de col·lectius contra la patologització de la transexualitat i el públic assistent. 15 de març de 2012.

– Cicle Cine i Ciència

“The Toad Kisser and the Bear Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer” + Projecció de la pel·lícula  Salamandra. Klaus Taschwer (periodista de “Der Standard”, Viena). Coordinat per Oliver Hochadel (IMF).  30 de setembre de 2011.

“Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocràcies dels anys 30 a la llum del documental ‘The City’ de Lewis Mumford”. Projecció de la pel·lícula The City (1939). Presentació per Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre i Jaume Valentines (CEHIC). 12 de gener de 2012.

“Natural History Filmmaking / Science on Television”. Projecció presentada per Tim Boon (Science Museum, London). 9 de febrer de 2012.

“Beasts, Men and Mutant Categories; a cinematic panorama / Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico”. Projecció de la pel·lícula The boys from Brazil (Franklin J. Schaffner, 1978). Presentació per Sophia Vackimes (Universitat de Girona / Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural). 8 de març de 2012.

“L’enemic a la sang: medicina i ordre a l’Europa d’entreguerres”. Projecció de la pel·lícula L’enemic a la sang (Walter Ruttman, 1931; versió espanyola de Díaz Alonso, amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora). Presentació per Alfons Zarzoso (CEHIC-MHMC). 18 d’abril de 2012.

“Geología y Paleontología españolas, del museo a la pantalla. Un tema inédito en el cine español de la primera mitad del siglo XX”. Projecció de la pel·lícula La Historia de un mundo perdido (1951, amb guió científic del Dr. Miquel Crusafont i Pairó). Presentació per Carlos Acosta (CEHIC). 25 d’abril de 2012.

“Documentales sobre vida salvaje para tiempos salvajes: Félix Rodríguez de la Fuente y ‘El Hombre y la Tierra’ en la España de los años 70”. Projecció de dos capítols de la sèrie El Hombre y la Tierra (1973-1980). Presentació per Carlos Tabernero (CEHIC). 17 de maig de 2012.

Comissió de Col·loquis de la SCHCT:

Pasqual Bernat (pasqual.bernat@gmail.com)
Miquel Carandell (m_baruzzi00@hotmail.com)
Sara Fajula (sfajula@comb.cat)
Jordi Ferran (jferranb@uoc.edu)
Clara Florensa (cflorensa@gmail.com)
Ximo Guillem (joaquim.guillem@uv.es)
Agustin López (jagustin.lopez@yahoo.es)
Jaume Sastre (jaume_sastre@hotmail.com)
Josep Simon (josicas@alumni.uv.es) [coordinador]
Jaume Valentines (jaume.valentines@upc.edu)

Share