Arxiu de l'autor: samuri

Seminari sobre naixement pediatria a València

Seminari: El Dr. Ramón Gómez Ferrer (1862-1924) i el naixement de la pediatria a València

Conferenciant: Elvira Ramos, professora titular, actualment jubilada, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Múrcia.

Data: Dimarts, 18 de desembre, a les 19 hores.

Lloc: Sala de conferències de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Plaça Cisneros, 4. València).

Aquesta conferència, sobre els orígens de la pediatria i la puericultura a València, s’emmarca en el conjunt d’actes commemoratius del 150 aniversari del naixement del pediatre Ramón Gómez Ferrer.

Més informació de les activitats de l’IHMC: www.ihmc.uv-csic.es

Share

Toxic Atmospheres


TOXIC ATMOSPHERES. “The toxic atmospheres of industrial society”.
Coordinated by Ximo Guillem-Llobat and José Ramón Bertomeu (IHMC ‘López Piñero’), in collaboration with Clara Florensa and Agustín López (CEHIC-UAB). 04/12/2012-16/04/2013.

Talks are held in Barcelona (Institut d’Estudis Catalans) or Valencia (IHMC ‘Lopez Piñero’), but will be broadcasted simultaneously in both places.

Environmental history is undoubtedly one of the most dynamic emerging academic areas within the historical studies of science, technology and medicine. So far, not many specific initiatives have been launched in the Catalan countries but other academic communities such as the German and mainly the North American have not hesitated to invest significant efforts to promote journals, annual conferences and research centres specializing in environmental history. The seminar series on Toxic Atmospheres appears as a new opportunity to engage our local community in this area of significant value for the future of the discipline.

In this seminar series we will approach environmental history from a perspective which has a greater tradition in our context; that linked to the history of public health. Specifically, by focusing on environmental and occupational health studies we shall connect health and environment, tradition and innovation. We thus expect to stimulate intense debates and maybe even redirect future careers, but also to connect with the general public, which has stated on many occasions its interest in the environmental challenges of our society.

The series will offer a broad perspective by including researchers from Germany, France, England and Spain. Moreover, the lectures will perfectly complement each other by considering the environmental impacts of industrial society in rural and urban areas and its impact on the health of workers as well as on that of local inhabitants. The controversies will be tackled through different case studies such as: urban fumes, pesticides and countryside silicosis in mines and industry. These cases will be analysed by considering the reactions of various stakeholders including scientists, unions and local authorities.

1.1 Round table to celebrate the 50th anniversary of the publication of “Silent Spring” by Rachel Carson. With Joandomènec Ros (UB – ecologist and author of the most recent Spanish translation of Carson’s book), Miquel Porta (Hospital del Mar – Medical Research Institute researcher and expert on persistent toxic compounds), Antonio Buj Buj (UB – historian on agriculture pests in Spain and Africa), Joaquim Elcacho (science and environmental journalist), Gustavo Duch (environmental activist, author of several books and coordinator of the journal Soberania Alimentaria). Coordidated by C. Florensa & A. Lopez (CEHIC-UAB). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 04/12/2012, 19:00.

This year is the 50th anniversary of the publication of “Silent Spring”, which denounced the dangers of some pesticides like DDT for the health of men and other living beings. The popularity of “Silent Spring” contributed to launch a process that led to the prohibition of certain uses of DDT in the U.S. in 1972 and later in most parts of the world. This toxic compound was the first insecticide produced on a large scale and a significant source of revenue for the major agrochemical companies emerged in the first half of the twentieth century. The social, economic and political impact of this book was enormous. However, it also received huge criticism. Some alerted of the damage that banning of DDT could provoke in fighting malaria in some African countries. The best seller, the environmentalist icon, the lonely scientist and the fighter against the Goliath of big firms are different aspects of the same phenomenon that must be analyzed in all its complexity. It is worth to develop a debate on Silent Spring, tackling this phenomenon from different perspectives and interests to approach the book in a comprehensive manner. This is the objective of this round table, which includes a range of experts who will discuss the significance of Carson’s work from different angles, including history, communication, ecology, economics and social studies of science and technology, among others.

This initiative includes a blog Primavera Silenciosa 2012, containing materials helping to prepare the debate, and a twitter account (@SilentSpring12) with the latest news on the round table.


1.2. Frank Uekoetter (Rachel Carson Center. Ludwig-Maximilians-Universität Fellow). “Urbanity Spoiled. Pollution in the City in and beyond the Age of Smoke”. 07/02/2013, IHMC, Valencia, 17:00.

1.3. Nathalie Jas (Unité RiTME, INRA). “Agricultural Pesticides & Public Health in the Twentieth Century”. 28/02/2013, IHMC, Valencia, 17:00.

1.4. Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter). “Dangerous Trade. Histories of Industrial Hazard across a Globalizing World”. 07/03/2013, IHMC, Valencia, 17:00.

1.5. Thomas Le Roux (Maison Française d’Oxford-CNRS). “Industrial pollution and risk: the great French shift, 1750-1850”. 21/03/2013, Sala Darwin,Universitat de València, Campus Burjassot, Valencia, 12:30.

1.6. Alfredo Menéndez Navarro (Universidad de Granada). “Amianto: de problema laboral a riesgo ambiental, 1960-1980”. 16/04/2013, IHMC, Valencia, 17:00.

Share

1er Congrès Internacional Vernià (setembre de 2013): 1a Circular

Benvolguts i benvolgudes col·legues,

Em plau fer-vos arribar la primera circular del congrés internacional sobre Jules Verne que la SCHCT, juntament amb les Societats catalana i hispánica Jules Verne, preveu celebrar els propers 4, 5 i 6 de setembre de 2013 a Barcelona. Esperem que la iniciativa sigui del vostre interès i us animem a asistir-hi o presentar-hi comunicacions. Trobareu tota la informació en el següent enllaç:

http://shjv.org/sociedad/congreso#ca

Salutacions cordials,

Pasqual Bernat

SCHCT

Share

Comença el cicle DONA i COS – Teresa Ortiz i Esteban Rodríguez Ocaña – Dimarts 11 i Dimecres 12 de desembre a l’IEC

Comença el Cicle Dona i Cos amb col·loquis successius de Teresa Ortiz Gómez i Esteban Rodríguez Ocaña de la Universidad de Granada.

DONA I COS. “La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica”. 11/12/2012-11/04/2013. Coordinat per Sara Fajula (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Col·legi de Metges de Barcelona). SCHCT, en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.

Dimarts, 11 de desembre de 2012

Teresa Ortiz Gómez (Universidad de Granada). “Anticoncepción, medicina y feminismo en España. Derechos políticos y prácticas de salud”. 

Teresa Ortiz Gómez, catedràtica d’Història de la Ciència del Departament d’A. P. i Història de la Ciència  i l’Institut d’Estudis de la Dona de la Universitat de Granada. Ha realitzat aportacions singulars a la història de la medicina des de una perspectiva de gènere, estudiant les professions sanitàries dels segles XVIII a XX, les organitzacions professionals i la participació de les dones en les activitats sanitàries. Ha estudiat el paper del gènere en la construcció dels discursos mèdics del segle XX i és una de les primeres historiadores de la medicina que ha incorporat les fonts orals a la seva investigació. Ha estat IP de nou projectes i contractes I+D+I i ha participat en altres deu, cinc d’ells europeus. Té experiència de col·laboració en equips interdisciplinaris i internacionals en els que ha treballat sobre relacions entre medicina, salut i societat en el segle XX. Més informació: http://www.ugr.es/~erodrig/

Dimecres, 12 de desembre de 2012

Esteban Rodríguez Ocaña (Universidad de Granada). “Hormónas de síntesis y prevención del embarazo. Una discusión científica y dogmática en la España franquista”. 12/12/2012, 19:00.

Esteban Rodriguez Ocaña, catedràtic d’Història de la Ciència del Departament d’A. P. i Història de la Ciència de la Universitat de Granada. Ha dirigit, com a investigador principal, sis projectes amb finançament competitiu des de 1982 i ha format part de quatre més, igualment ha obtingut un contracte amb la UE, dins del VI Programa Marc, per desenvolupar una activitat en xarxa amb altres 21 centres internacionals sobre els canvis contemporanis en la cultura de la salut experimentats a Europa i el seu anàlisis en termes multidisciplinaris, incloent la perspectiva històrica. Els seus interessos professionals han estat centrats en l’anàlisi de les relacions medicina societat, en diferents contextos i dominis (salut pública, malalties epidèmiques, medicina del treball, cura de la infància), amb especial atenció a l’Espanya contemporània.
Més informació:
http://www.ugr.es/~erodrig/

Per a més informació i el programa complet del cicle veieu ací.

Share

Cicle VERNE – Dimarts 18 de desembre – Bibl. Sagrada Família

Col·loquis de la SCHCT Cicle “De la ciència a l’imaginari: Una lectura científica
de Jules Verne”.

Quarta i última sessió: “París al segle XX. La ciència deshumanitzada pren el control”.

Pasqual Bernat (CEHIC-UAB)

Data: 18 de desembre de 2012

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Sagrada Família de Barcelona (Provença, 480, Barcelona )

Organitza: SCHCT amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de
Barcelona (Biblioteca Sagrada Família) i la Societat Catalana Jules Verne.

Descarregueu-vos el Dossier Paris segle XX.

Per a més detalls, veure la programació completa del cicle.

Share

PEDRES i OSSOS – Margarita Díaz-Andreu – Dijous 13 de desembre a l’IEC

PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

Tercer col·loqui: Margarita Díaz-Andreu (UB): “¿A quién pertenece el pasado? Los conflictos de la Arqueología del siglo XXI”. 13/12/2012, IEC, 19:00.

En esta charla se analizarán las transformaciones experimentadas en la Arqueología en estas últimas décadas referentes a la polémica en torno a quién pertenecen los vestigios del pasado. Se analizaran varios de los cambios producidos a nivel mundial y en qué medida éstos están afectando o potencialmente pueden afectar a la Arqueología en España.

Margarita Díaz-Andreu es una arqueóloga interesada en una diversidad de campos que van desde lo más teórico – la conexión entre identidad y patrimonio – a lo más práctico, centrándose su investigación de campo en el arte rupestre prehistórico. Sobre identidad y arqueología ha escrito varios trabajos entre los que destacan los libros de The Archaeology of Identity (2005), Nationalism and Archaeology (1996, 2001), Excavating Women. A History of Women in European Archaeology (1998), A World History of Archaeology in the Nineteenth Century: Nationalism, Colonialism and the Past (2007) y Archaeological Encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century (2012). Tras un extenso periodo como profesora en la Universidad de Durham (1996-2011) desde enero de 2012 se ha incorporado como Profesora de Investigación de ICREA en la Universidad de Barcelona.

Més informació i programa complet del cicle.

Share

CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS

gravat de VesalCICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS

“Les Imatges de la ciència”

Solem pensar que el coneixement científic “amb majúscules” està escrit en articles i llibres prestigiosos, sovint redactats en un llenguatge molt especialitzat i poc assequible al públic en general. Ens oblidem però que, tant per a la seva tasca quotidiana com per a la comunicació dels resultats de la seva recerca a la societat, el científic utilitza (i utilitzà també en el passat) diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes, etc.; un conjunt d’objectes que constitueixen la cultura material de la ciència i que sovint actuen com a intermediaris entre els experts i la societat.
A través de quatre exemples històrics de diferents èpoques (un gravat, un quadre, una observació microscòpica i una fotografia) , aquest cicle ens invita a reflexionar sobre la importància de la cultura visual de la ciència, sobre l’existència d’una cultura científica que probablement va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Organitzat en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC UAB)

Dimarts, 11 de desembre, a les 19,30
La lliçó d’anatomia (a partir del gravat d’Andreas Vesal de 1543)
José Pardo Tomás (IMF-CSIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

L’escena podria servir per a il·lustrar el llarg camí recorregut per la ciència mèdica occidental en la cerca del coneixement del cos humà, des de les escoles mèdiques del món clàssic a la moderna sala de dissecció. Però aquest relat és, en el fons, a més de massa conegut, una ficció teleològica i poc rigorosa. En canvi, la “lliçó d’anatomia” vesaliana, interpretada en el seu context històric específic, el que fa es parlar-nos d’un episodi apassionant en la història de la comunicació  científica i de la relació entre la ciència i els seus públics, a més d’oferir un esplèndid exemple de la importància dels espais per a entendre la construcció i la circulació del coneixement científic.

Dimarts, 8 de Gener, 19,30 h
El “matrimoni” de la química (la revolució química del segle XVIII explicada a través  del quadre de Jacques-Louis David del matrimoni Lavoisier, 1788)
Agustí Nieto-Galan (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

El quadre del matrimoni Lavoisier sintetitza de manera magistral la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII. Antoine-Laurent Lavoisier i Marie Anne Paulze foren pintats el 1788, just un any abans de l’esclat de la Revolució Francesa per Jacques-Louis David. Eren moments de glòria científica per a la parella Lavoisier, que aviat havien d’estroncar-se de manera dramàtica. Una anàlisi detallada del quadre ens ajudarà a entendre com la química de l’època estava íntimament lligada a qüestions filosòfiques, experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, també de gènere.

Dimarts, 19 de Febrer, 19,30 h
La mirada microscòpica (a partir d’una fotografia de les preparacions del Dr. Ferran i Clua, 1880s)
Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya- UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

La mirada microscòpica va permetre la consolidació d’una nova comprensió de la malaltia i d’una nova forma de fer medicina a finals del segle XIX. La medicina al laboratori es va dotar d’una autoritat científica. Això ha transformat la medicina en el món contemporani. En aquesta sessió reflexionem sobre aquest procés i ens fem preguntes sobre qui pot llegir una preparació microscòpica, on i com ho fa, com s’esdevé un expert, com es comuniquen els resultats i s’atorga autoritat, on resta el pacient en aquest procés, es pot reduir la malaltia a un fet biològic.

Dimecres, 13 de Març, 19,30 h
La fotografia de la vida (a partir de la famosa imatge de la doble hèlix amb Watson i Crick, 1953)
Carlos Tabernero (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

“Aquesta fotografia, presa per Antony Barrington Brown el maig de 1953, amb James Watson i Francis Crick al costat del seu model de la doble hèlix d’ADN, és una icona cultural del segle XX. Una anàlisi més detallada de la mateixa fotografia, però també de la seva producció, circulació i consum, revela aspectes insospitats d’aquesta fita clau de la història de la ciència. En aquesta conferència ens preguntem on es va fer ña fotografia?, quan, per què i per a qui?; què representava en el moment de la seva execució?; com es va convertir en una icona cultural? i què significa avui, quan la contemplem sis dècades després..

BIBLIOGRAFIA
Agustí Nieto-Galan (2011) Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Marcial Pons. Madrid
José Pardo Tomás (2006) Un lugar para la ciencia. Escenarios de práctica científica en la sociedad hispana del siglo XVI. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. La Orotava
José Ramón Bertomeu Sánchez;, Antonio García Belmar (2000), La Revolución química: entre la historia y la memoria. Universitat de València. València.
Watson, James D., (2004) La Doble Hélice. RBA. Barcelona (ed. Original en anglès, 1968),
Renato G. Mazzolini, (1993) (ed.) Non-Verbal Communication in Science prior to 1900. Olschki. Firenze.

Programa i bibliografia ATENEU

Share