Arxiu de l'autor: xehc

X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya

PRESENTACIÓ

L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica conjuntament amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica ha decidit organitzar les X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya a la ciutat de Vic, fent-les coincidir amb el fet de que aquest any la ciutat de Vic ha estat proclamada Capital de la Cultura Catalana 2016.

La comarca d’Osona i la plana de Vic, actuen com a motor econòmic, sent una de les principals comarques ramaderes de Catalunya, en especial dedicació al porcí i al boví. Hi ha per tant un gran nombre d’explotacions agràries, ramaderes i amb indústries i empreses de distribució vinculades a la temàtica que ens ocuparà de l’1 al 3 de Desembre del 2016, a la ciutat de Vic.

Per aquest motiu la temàtica principal que s’ha escollit per les X Jornades és el del Patrimoni de la Indústria Alimentària, passat, present i futur.

Tenen per objectiu aportar i acollir noves visions i estudis originals en qualsevol dels camps relacionats amb la elaboració, transformació, preparació, distribució, impacte públic, difusió, publicitat… dels productes alimentaris pel consum humà.

En un moment de canvi i transformació sobre el futur industrial de Catalunya, volem recordar el passat i la reacció de la societat per tirar endavant, realitzant i acceptant grans canvis. Es tracta de recordar el passat per anar cap a un futur millor.

Més informació a http://www.amctaic.org/

Catàstrofes artificials

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IHMC-UV) i José Ramón Bertomeu Sánchez (IHMC-UV)

Resum:

El procés d’industrialització que s’inicià a finals del segle XVIII ha transformat completament les societats i els ecosistemes de tot el planeta. L’impacte de la societat industrial s’ha analitzat des de perspectives ben diverses però, sens dubte, una de les més influents ha estat aquella que parteix del concepte de la Societat del Risc. Autors com Ulrich Beck i Anthony Giddens popularitzaren aquest concepte en referència al present i a la nostra història més recent. Els seus treballs han donat lloc a forts debats. Així, per exemple, historiadors com Thomas Le Roux i Jean-Baptiste Fressoz han revisat aquest concepte per tal d’analitzar els segles XVIII i XIX. En aquest sentit, Le Roux i Fressoz, entre d’altres, han obert amb èxit noves vies en la historiografia sobre els riscs i els accidents industrials.

Prenent com a punt de partida treballs com els citats, aquest cicle de seminaris vol contribuir a donar visibilitat a aquest àmbit d’estudi a través de l’anàlisi d’alguns accidents industrials especialment significatius en la història recent.

Número de Col·loquis dins el cicle: 3

John Howard (King’s College London) “The American Nuclear Cover-up in Spain” 02/11/2016, IHMC, València.

Timothy Cooper (University of Exeter) “An Oral History of the Torrey Canyon Disaster” 16/11/2016, IHMC, València.

Bridget Hanna (Harvard University) “Not All Live In Bhopal: The Una(Count)able Catastrophe” 30/11/2016, IHMC, Valencia.

Ponents:

John Howard (Kings College –London)

És catedràtic en American Studies al Kings College i les seues publicacions inclouen:

– Concentration Camps on the Home Front: Japanese Americans in the House of Jim Crow (University of Chicago Press, 2008).

– Men Like That: A Southern Queer History (University of Chicago Press, 1999).

– ed., Carryin’ On in the Lesbian and Gay South (New York University Press, 1997).

– ed., The Same Language, by Ben Duncan (University of Alabama Press, 2005; Faber, 1962)

– ed., The Bitterweed Path, by Thomas Hal Phillips (University of North Carolina Press, 1996; Rinehart, 1950).

Timothy Cooper (University of Exeter)

És professor del Departament d’Història de la University of Exeter i les seues publicacions inclouen:

– with Green A, ‘Community and exclusion: the Torrey Canyon disaster of 1967’, Journal of Social History, vol. 48, no. 4, 2015, 892-909

– with Bulmer S, ‘Refuse and the ‘risk society’: The political ecology of risk in inter-war Britain’, Social History of Medicine, vol. 26, no. 2, 2013, 246-266

– ‘Peter Lund Simmonds and the political ecology of waste utilization in Victorian Britain’, Technology and Culture, vol. 52, no. 1, 2011, 21-44

– ‘Burying the ‘refuse revolution’: The rise of controlled tipping in Britain 1920-1960′, Environment and Planning A, vol. 42, no. 5, Pion, 2010, 1033-1048

Bridget Corbett Hanna (Northeastern University)

És doctora per la Harvard University i investigadora postdoctoral al departament de sociologia i antropologia de la Northeastern University. La seua tesi doctoral estigué centrada en l’accident de Bhopal.

SUBJETIVIDADES

GRUPO DE LECTURA

Válido como actividad formativa del Doctorado en Historia de la Ciencia del CEHIC

Subjetivación se refiere a los procesos de formación de subjetividades, a distintas formas de ser y a la experiencia que el individuo hace de sí mismo. Los modos de subjetivación – lo que podemos ser, quienes decimos ser y las maneras en que somos – se transforman a lo largo de la historia. Michel Foucault, pensador pionero de la subjetivación, hablaba de “prácticas de sí” y de “tecnologías del yo;” Ian Hacking propondrá mecanismos vinculando estas prácticas y tecnologías a la historia de los conceptos, las experiencias de individuos y de grupos, la circulación de saberes y valores, los intereses económicos y políticos. El seminario explorará la problemática de la formación de subjetividades combinando lecturas en historia, sociología y antropología de la ciencias y de la cultura con trabajos procedentes de las ciencias humanas y biomédicas y con análisis historiográficos y metodológicos. Ocasionalmente se abordarán otros materiales (por ejemplo películas). Dos cuestiones principales atravesarán los temas estudiados: La continuidad y la discontinuidad históricas; la articulación de la universalidad biológica y la especificidad cultural.

El grupo está abierto a toda persona interesada que pueda comprometerse a una participación activa y regular. Se proveerán las lecturas mediante un dropbox. El conocimiento del inglés es indispensable.

Día y hora: Los encuentros tendrán lugar aproximadamente un viernes por mes de 10 a 12 h, la mayoría de ellos justo antes del seminario Work in Progress (un viernes por mes a las 12h30). Ver el programa para las fechas exactas.

Lugar: Sala de seminarios del CEHIC, situado en la 3ª planta del edificio compartido con el Institut de Ciències de l’Espai-CSIC:

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)
Mòdul de Recerca de Ciències (MRC)
Carrer de Can Magrans
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

Mapa oficial de la UAB (www.uab.cat/doc/planol_UAB_actualitzat): el CEHIC se encuentra cerca del SAF (Servei d’Activitat Física), al lado del aparcamiento indicado en el mapa como entre los números 38 y 31.

Organización: Fernando Vidal (ICREA/CEHIC), fernando.vidal@icrea.cat Preguntas e inscripción: fernando.vidal@icrea.cat

2016-2017: Las “enfermedades mentales” – Perspectivas históricas y antropológicas

Coordinación 2016-17:
– Fernando Vidal (ICREA/CEHIC)
– Rogelio Scott (Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili)
– Nuria Valverde (División de Ciencias Sociales y Humanidades, Universidad Autónoma Metropolitana-Cuajimalpa / 2016-17: CEHIC)

Las lecturas de este año se centrarán en la problemática de las “enfermedades mentales” – aquí entre comillas para subrayar la relación intrínseca que existe entre el carácter problemático de esas entidades desde el punto de vista de su origen y naturaleza, y el tipo de historicidad y contextualidad que se les atribuye. Preguntarse acerca de la historia y la antropología de las enfermedades mentales implica explorar cuestiones y posiciones que se sitúan entre dos extremos de una serie continua y conllevan desafíos que comparten la medicina, las ciencias de la salud, la antropología médica y la historia de la ciencia. En uno de los extremos, las enfermedades mentales son trastornos que se pueden identificar en base a factores biológicos, lo que en principio supone la posibilidad de realizar diagnósticos retrospectivos. En el otro, son “construcciones” sociopolíticas que patologizan al individuo. Entre los extremos naturalista y constructivista existen varias posibilidades, con instrumentos y desafíos conceptuales y prácticos propios.

Programa provisori:
* 04.11.16 El concepto de “subjetivación”
25.11.16 La “enfermedad mental:” ¿biológica o cultural?
* 16.12.16 La “enfermedad mental:” ¿individual o social?
* 20.01.17 La “enfermedad mental:” ¿real o fabricada?
* 17.02.17 Trauma y causalidad
* 17.03.17 Neurastenia
* 21.04.17 Histeria 1
05.05.17 Histeria 2
* 19.05.17 Melancolía y depresión I
* 16.06.17 Melancolía y depresión II
07.07.17 Del panóptico al biomarcador

Las fechas marcadas con un asterisco coinciden con las del seminario Work in Progress, que empieza a las 12h30 en la misma sala.

Lecturas

1) 04.11.2016 – El concepto de “subjetivación”

– Byron J. Good, “Theorizing the Subject of Medical and Psychiatric Anthropology”

– Michel Foucault, “Tecnologías del yo” (en Tecnologías del yo y otros ensayos)

Lecturas complementarias:

– Michel Foucault, “El sujeto y el poder”

– Ian Hacking, “Making Up People” (in Historical Ontology)

2) 25.11.2016 – La “enfermedad mental:” ¿biológica o cultural?

– Zenia Yébenes Los espíritus y sus mundos: Locura y subjetividad en el México moderno y contemporáneo, p. 357-369, 398-435.

– Ian Hacking, ¿La construcción social de qué?, cap. 4.

Lecturas complementarias:

– Bjorn Hofmann, “Exit exceptionalism: mental disease is like any other medical disease”

– Ronald C. Simons & Charles C. Hugues, eds., The Culture-Bound Syndromes, “Introduction,” p. 3-38

3) 16.12.2016 – La “enfermedad mental:” ¿individual o social?

– Angel Martínez Hernaéz, “La copia de los hechos. La biomedicina, el poder y sus encubrimientos”

– Elizabeth Bromley, “Stimulating a normal adjustment: Misbehavior, amphetamines, and the electroencephalogram at the Bradley Home for children”

Lectura complementaria:

– Rafael Huertas, “En torno a la construcción social de la locura. Ian Hacking y la historia cultural de la psiquiatría”

– Video: Documental L’enfance sous contrôle

4) 20.01.2017 – La “enfermedad mental:” ¿real o fabricada?

– I. Hacking 1996 “The looping effects of human kinds”

– Richard A.A. Kanaan & Simon C. Wessely 2010 “The origins of factitious disorder”

Lectura complementaria:

Christopher Lane, La timidez: cómo la psiquiatría y la industria farmacéutica han convertido emociones cotidianas en enfermedad, cap. 3.

XIII Jornada de la Scaterm

La XIII Jornada de la SCATERM “La terminologia abans de la Terminologia: del segle XIII al XVII” tindrà lloc el dia 30 de novembre de 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans.

Aprofitant l’avinentesa de l’Any Llull, la SCATERM vol dedicar aquesta XIII Jornada a Ramon Llull, figura innovadora i introductora de lèxic en diferents branques del saber, és a dir, de terminologia. Però no només vol dedicar-la a ell, sinó també a la creació terminològica que es feia en un període en què encara no es parlava de Terminologia com a disciplina: des de l’època lul·liana, l’edat mitjana, fins a l’edat moderna. Per aquest motiu, la Jornada es duu a terme en coorganització amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i el grup de recerca Sciència.cat, que actualment està treballant en el projecte «Ciència vernacla a la Corona d’Aragó i al seu context romànic (segles xiii-xvi)» (FFI2014-53050-C5-3-P).

Ja en podeu consultar el programa a l’URL següent: xiiijornadascaterm2016_programa

També us hi podeu inscriure gratuïtament a través del formulari d’inscripció.

¿Tienen historia las “enfermedades mentales”?

Coordinadors: Fernando Vidal (CEHIC-UAB), Mònica Balltondre (CEHIC-UAB)

Resum:

Las cuestiones que plantea la pregunta “¿Tienen historia las enfermedades mentales?” forman una serie continua entre dos extremos e implican desafíos que comparten la medicina, la antropología médica y la historia de la ciencia. En uno de los extremos, que se puede identificar con la psiquiatría biológica, las enfermedades mentales se pueden diagnosticar y tratar en base a factores biológicos. Esta posición equivale, en historia, a afirmar la legitimidad del diagnóstico retrospectivo, que desempeñó un papel importante en la psiquiatría del siglo 19 y resurge periódicamente. En el otro extremo, que coincide en parte con la antipsiquiatría, las enfermedades mentales son una medicalización de problemas sociales, una manera de controlar y marginalizar la diferencia; aunque corresponden a vivencias reales, éstas encarnan procesos sociales que designan al individuo como enfermo. Esta posición equivale en historia a la perspectiva constructivista y a un énfasis en factores sociopolíticos. Entre los dos extremos existen varias posibilidades. En general, se piensa que las enfermedades mentales se originan en interacciones complejas entre factores biológicos, psicológicos y sociales. Sin embargo, si algunos estudiosos consideran que los contextos sólo “modulan” la biología (dando formas particulares a afecciones fundamentalmente orgánicas), otros se refieren a “síndromes culturales,” a trastornos propios a algunas sociedades. Hay aquí parentescos con el clásico problema historiográfico de la continuidad y la discontinuidad. La melancolía, por ejemplo, ¿ha sido siempre la misma entidad a través de su larguísima historia? ¿Es o no es idéntica a la más reciente “depresión”? ¿Cómo entender el encadenamiento, la permanencia y la ruptura entre tales diagnósticos y las experiencias que les corresponden? Las conferencias de este ciclo examinarán estas cuestiones desde un punto de vista teórico y por medio de casos históricos y antropológicos concretos.

Número de Col·loquis dins el cicle: 4

Angel Martínez Hernáez “¿Qué hay en un síntoma? La narrativa de aflicción como historia cultural”. 10/11/2016

Jon Arrizabalaga “La identidad de los transtornos mentales en Europa premoderna” 17/01/2017

Matthew Bell “Varieties of depression and melancholia, ancient and modern” 22/02/2017

Helen King “Diagnosing the past? Interpreting phobias and anxiety disorders in ancient Greece” 15/03/2017

Ponents:

Jon Arrizabalaga, Profesor de investigación, Institución Milá i Fontanals (CSIC, Barcelona). Especialista de la historia de la salud, la enfermedad y la medicina en la Europa de los siglos 14 a 17, también ha investigado la historia de la biomedicina y del humanitarismo en los siglos 19 y 20, y tratado la cuestión del diagnóstico retrospectivo y la conceptualización historiográfica de las enfermedades. Es autor de The Great Pox: The French Disease in Renaissance Europe (1997, con J. Henderson y R. French), The Articella in the Early Press, c. 1476-1534 (1998), La salut en la història d’Europa (1998, con A. Martínez Vidal y J. Pardo Tomás); los más recientes volúmenes colectivos que ha coordinado (solo o en colaboración) incluyen War, empire, science, progress, humanitarianism (Asclepio, 2014) y Ciudad y hospital en el Occidente europeo (1300-1700) (2014).

Web: csic.academia.edu/JonArrizabalaga

Matthew Bell, Professor of German and Comparative Literature, King’s College London. Especialista de Goethe y de la historia de la literatura y el pensamiento alemanes de 1700 a 1850, M. Bell ha investigado también la persistencia de la tradición clásica en el Iluminismo, la historia de la psicología y la antropología en los siglos 18 y 19, y la historia y la historiografía de la melancolía. Es autor entre otros de Goethe’s Naturalistic Anthropology: Man and Other Plants (1994), The German Tradition of Psychology in Literature and Thought, 1700-1840 (2005) y de Melancholia: The Western Malady (2014).

Web: www.kcl.ac.uk/artshums/depts/german/people/staff/academic/bellm.aspx

Helen King, Professor of Classical Studies, The Open University. Especialista del pensamiento médico antiguo, incluyendo cuestiones de género y sexualidad. Es autora, entre otros, de Hippocrates’ Woman: Reading the Female Body in Ancient Greece (1998), The Disease of Virgins: Green Sickness, Chlorosis and the Problems of Puberty (2004), La Médecine dans l’Antiquité grecque et romaine (2008, con V. Dasen), The One-Sex Body on Trial: The Classical and Early Modern Evidence (2013). Ha coordinado Health in Antiquity (2005) y Blood, Sweat and Tears: The Changing Concepts of Physiology from Antiquity into Early Modern Europe (2012, con M. Horstmansoff y C. Zittel). También ha investigado la historia de la histeria y otros trastornos psíquicos en la antigüedad, contribuyendo estudios a los colectivos Hysteria Beyond Freud (1993), History of Clinical Psychiatry (1995), Contemporary Approaches to the Science of Hysteria: Clinical and Theoretical Perspectives (2001) y Mental Disorders in the Classical World (2013).

Web: www.open.ac.uk/people/hk2455

Angel Martínez Hernáez, Profesor Titular, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili. Especialista de antropología médica, ha trabajado no sólo en el ámbito europeo sino también sobre políticas sanitarias en Brasil y sistemas médicos indígenas en Amazonas. Su trabajo actual trata de problemas de equidad, inclusión social y competencia intercultural en las políticas de salud mental, y del desarrollo de nuevas formas de subjetividad como consecuencia de los recientes paradigmas biomédicos y neurocientíficos. La genealogía y la contextualización cultural de los trastornos psiquiátricos es uno de sus temas principales. Es autor, entre otros, de Enfermedad, cultura y sociedad (1993, con J.M. Comelles) y Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad (2008).

Web: antropologia.urv.es/dac/index.php/es/profesorado/83-profesorado/angel-martinez-hernaez.html

Leibniz, 300 anys després

Coordinadores: Mònica Blanco Abellán (UPC), Mª Rosa Massa Esteve (UPC)

Resum:

L’any 2016 se celebra el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment.

Número de sessions dins el cicle: 2 sessions (2 ponents per sessió).

Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz” 04/11/2016, IEC, Barcelona.

Mònica Blanco (UPC) “Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz” i Siegmund Probst (Leibnitz Archive) “Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703)” 18/11/2016, IEC, Barcelona

Ponents:

Mª Rosa Massa Esteve (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mª Rosa Massa Esteve, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra principalment en el procés d’algebrització de les matemàtiques en els segles XVI i XVII, i, més recentment, en el XVIII. Des de fa temps promou l’estudi de les aportacions de la història de les matemàtiques a l’ensenyament de les matemàtiques.

Guillermo Lusa Monforte (Universitat Politècnica de Catalunya)

En Guillermo Lusa Monforte, doctor enginyer industrial, ha estat el promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Com a director de la biblioteca d’aquesta escola, va promoure l’organització del Fons Històric. La seva recerca se centra en la història de l’ensenyament tècnic a Espanya, especialment a l’ETSEIB, escola fundada el 1851.

Mònica Blanco Abellán (Universitat Politècnica de Catalunya)

La Mònica Blanco Abellán, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de la matemàtica a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra en la història de les matemàtiques del s. XVIII, principalment en el desenvolupament i circulació del càlcul.

Siegmund Probst (Leibniz Archiv, Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek, Hannover)

Doctor en història de la ciència i germanística per la Universitat de Regensburg, en Siegmund Probst és, des de 1995, investigador del Leibniz-Edition/ Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. En particular, ha participat en l’edició dels escrits matemàtics de Leibniz (Sèrie VII). També ha col·laborat en altres projectes com l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995).

Itineraris d’història de la ciència a Barcelona

SANT PERE: DELS GREMIS A EINSTEIN

Dissabte 05/11/2016
De 10.30 a 13 h
Preu: 11.75 € (1 sessió)

Cases gremials, tallers industrials, una Acadèmia de Matemàtiques, una farmàcia centenària, el Rec Comtal, una capella amagada… El barri de Sant Pere i la Ribera ha estat, des de gairebé l’origen de la pròpia ciutat, estretament lligat a la vida artesanal i obrera de la ciutat. Per suposat, ciència i tecnologia hi han tingut un paper fonamental. Vine a explorar un barri desconegut per molts barcelonins mitjançant la història de les seves indústries, els seus treballadors i els científics que hi han viscut o que l’han visitat. Què hi feia Albert Einstein l’any 1923 en un local del carrer Sant Pere Més Baix?

ESPERITISME A BARCELONA

Dissabte 19/11/2016
De 10.30 a 13 h
Preu: 11.75 € (1 sessió)

En aquest itinerari coneixerem el moviment espiritista que es va desenvolupar a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX. Es tractava d’una doctrina que volia ser una ciència i que, a més, recolzava moviments progressistes com l’escola laïca i el feminisme. I què en deia la ciència de tot això? Coneixerem científics que van recolzar les teories espiritistes; d’altres que no van creure-hi; alguns que van pensar que estaven davant fenòmens paranormals desconeguts, però no d’esperits; i finalment certs metges que sostenien que les mèdiums estaven simplement malaltes. Anem a buscar esperits per la ciutat!

INDÚSTRIA I CIÈNCIA A SANT ANDREU

Dissabte 03/12/2016
De 10.30 a 13 h
Preu: 11.75 € (1 sessió)

En aquest itinerari coneixerem l’origen de Sant Andreu, algunes de les seves històries més curioses, farmàcies centenàries, tramvies de foc i fàbriques plenes d’obrers. De la Fabra i Coats a la Maquinista, farem un cop d’ull a Sant Andreu per descobrir com i perquè va esdevenir un dels principals centres industrials de Catalunya. Endinsat en un barri, o poble, desconegut per a molts barcelonins.

Per a tots els itineraris cal inscripció (ja està obert el període):

ONLINE a través de la web ccnavas.cat

PRESENCIALMENT a la recepció del centre, de dilluns a divendres, de 9.30 a 14 h i de 16 a 21 h

X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya

PRESENTACIÓ

Per aquest motiu la temàtica principal que s’ha escollit per les X Jornades és el del Patrimoni de la Indústria Alimentària, passat, present i futur.

Més informació a http://www.amctaic.org/

Cine Fòrum: Màquines, pensament i poder

Arran de l’exposició La màquina de pensar: Ramon Llull i l’«ars combinatoria», us proposem un cicle de cinefòrum on, a partir de dues pel·lícules, s’oferirà una oportunitat per endinsar-se en les interseccions de la creació cinematogràfica i aspectes essencials de processos de producció, circulació i gestió de coneixement.Canal La màquina de pensar a FilminAmb aquest cicle, prenem el cinema, una vegada més, com a eina de reflexió i discussió per abordar, amb un plantejament decididament històric, a partir d’alguns dels aspectes de l’obra de Llull que proposa l’exposició, qüestions candents relacionades amb l’art, la filosofia i la ciència, i el seu paper en la construcció de la societat en la qual vivim.S’han escollit dos films que responen a dos aspectes de Llull destacats en l’exposició. L’un al voltant de l’Ars Magna, la seva màquina lògica de pensar: Pi: fe en el caos; Darren Aronofsky, 1998, i l’altre sobre la condició de Llull com a pensador en la cruïlla de les tres cultures: El séptimo sello; Ingmar Bergman, 1957).Durant les sessions de cinefòrum es comenten aquestes pel·lícules i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure les cintes senceres abans d’assistir a cada una de les dues jornades. Aquestes tertúlies aniran a càrrec d’un o més especialistes en el tema del dia.Les pel·lícules estan disponibles al catàleg de Filmin, així com una selecció més àmplia, a l’apartat corresponent a La màquina de pensar: Ramon Llull i l’«ars combinatoria».

Coordina: Carlos Tabernero Holgado (CEHIC)

Durant els cine fòrum es comenta la pel·lícula i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure la pel·lícula sencera abans de la sessió.

Primera sessió. Pi fe en el caos:

En aquesta primera sessió, ens centrarem en l’Ars Magna de Llull i la seva connexió amb el camps actuals de la informàtica i la intel·ligència artificial. Així, acompanyarem Max Cohen en la seva cerca d’una explicació total de la natura amb números, de manera que l’anàlisi de qüestions relacionades amb la religió, el misticisme i l’aplicació de les matemàtiques per conèixer l’univers ens permetrà explorar el desenvolupament de la màquina lul·liana i les seves projeccions en la vida moderna.

Durant el cine fòrum es comenta la pel·lícula i se’n projecten alguns fragments. Recomanem veure la pel·lícula sencera abans de la sessió.

Sinopsi:

Max és un matemàtic brillant que està a punt de fer el descobriment més important de la seva vida: la descodificació del sistema numèric que regeix l’aparent caos del mercat borsari. Però, primer, ha de trobar el valor del nombre pi. Mentre s’acosta a la veritat, i afectat periòdicament per unes migranyes brutals, Max és assetjat per una agressiva firma de Wall Street i una secta jueva que pretén desxifrar els secrets amagats darrere dels textos sagrats. Tots anhelen apropiar-se de la imminent troballa de Max.

Segona sessió. El séptimo sello

En aquesta sessió ens centrarem en el diàleg entre cultures associat al context geohistòric de Llull. Amb Det sjunde inseglet (El séptimo sello), «un intent de poesia moderna, que tradueix les experiències vitals d’un home modern en una forma que tracta molt lliurement els fets medievals», segons el mateix Bergman, ens endinsarem en les connexions entre les complexes dinàmiques interculturals de l’Europa del segle XIV i els reptes que se’ns plantegen en el mateix sentit a l’Europa contemporània.

Sinopsi:

Suècia al segle XIV. Un cavaller turmentat i ple de dubtes torna al seu castell després de deu anys d’inútils lluites a les croades, i la Mort s’hi presenta reclamant-lo. Amb l’esperança d’obtenir alguns coneixements abans de morir, el cavaller repta la Mort a una partida d’escacs. Mentre juguen, el cavaller observa certes escenes de crueltat i patiment que suggereixen les tortures i injustícies a Alyosha descrites per Ivan Kamarazov. Les imatges i els presagis del film són medievals, però el discerniment psicològic és modern alhora que eròtic, fet que afegeix tensió i fins i tot sensació de turment.

PROGRAMA de COL·LOQUIS de la SCHCT (2016-2017)

Presentació del Programa de Col·loquis 2016-2017 i presentació dels Itineraris Virtuals d’Història de la Ciència

24/10/2016, IEC, Barcelona

Més informació

CICLE: “Leibniz, 300 anys després”

2 sessions:

Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz” 04/11/2016, IEC, Barcelona.

Més informació.

CICLE: “Catástrofes artificials”

3 sessions:

John Howard (King’s College London) “The American Nuclear Cover-up in Spain” 02/11/2016, IHMC, València.

Timothy Cooper (University of Exeter) “An Oral History of the Torrey Canyon Disaster” 16/11/2016, IHMC, València.

Bridget Hanna (Harvard University) “Not All Live In Bhopal: The Una(Count)able Catastrophe” 30/11/2016, IHMC, València.

Més informació.

CICLE: “¿Tienen historia las “enfermedades mentales”?

4 sessions:

Angel Martínez Hernáez “¿Qué hay en un síntoma? La narrativa de aflicción como historia cultural”. 10/11/2016, IEC, Barcelona

Jon Arrizabalaga “La identidad de los transtornos mentales en Europa premoderna” 17/01/2017, IEC, Barcelona

Matthew Bell “Varieties of depression and melancholia, ancient and modern” 22/02/2017, IEC, Barcelona

Helen King “Diagnosing the past? Interpreting phobias and anxiety disorders in ancient Greece” 15/03/2017, IEC, Barcelona

Més informació

CICLE “Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”

3 sessions:

Alba del Pozo (Leeds, Institut Cervantes) i Maribel Morente (UCM), Presentació del monogràfic “Models Anatòmics” de Dynamis 2016. 20/12/2016, IEC, Barcelona.

Luis Ángel Sánchez (UCM), “Exhibiciones etnológicas vivas en las exposiciones universales, coloniales, misionales y comerciales españolas”. 23/02/2017, IEC, Barcelona (Atenció: aquesta sessió començarà a les 18h.)

Michael Sappol (National Library of Medicine, Bethesda, WA, EUA), “Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950”. 23/03/2017, IEC, Barcelona.

Més informació

CICLE “Raça i determinisme geogràfic”

2 sessions:

Consuelo Naranjo (Instituto de Historia-CCHS, CSIC, Madrid). “Discursos identitarios y raciales en la Cuba del siglo XIX” 11/01/2017, IHMC, València.

Wolfgang Kophamel (Col·legi Alemany, València) “Raza y geografía antes, durante y después del III Reich: el caso del alemán Franz Termer (1894-1968)”. 25/01/2017, IHMC, València.

Més informació

CICLE “Ciència i fotografia (II part)”

4 sessions:

Salvador Tió, “Innocent Paulí i Galceran (1854-1921): visió d’una figura polifacètica”, 12/01/2017, IEC, Barcelona

Ramon Barnadas “Clarobscurs de la invenció de la fotografia en color”, 16/03/2017, IEC, Barcelona

Laia Foix, “La ciència a través de la càmera d’Emili Godes (1895-1970)”, 06/04/2017, IEC, Barcelona

Més informació

CICLE “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”

José Puerta, “Una Visita a la Casa Parés”, Casa Parés, carrer Canals i Martorell, 11/05/2017

Jordi Fossas “La Torre de les Aigües del Besòs”, Plaça Ramon Calsina, 25/05/2017

Ponent pendent de confirmació, “La gestió del patrimoni industrial de Barcelona”, lloc pendent de confirmació, 01/06/2017

Més informació

CICLE “La invenció del patrimoni natural: política, acadèmia, activisme i comunicació”

Oliver Hochadel (IMF-CSIC), ” Un arca de Noé en el Parc de la Ciutadella? El zoològic de Barcelona i la història natural aplicada de Francesc Darder”, 17/01/17, Associació Astronòmica d’Osona (AAO), Vic

Mònica Alcalá Lorente (CEHIC-UAB) “Ciències naturals, mitjans, patrimoni i modernització: el Parc Nacional de Doñana en El Hombre y la Tierra (Félix Rodríguez de la Fuente, 1979)” 14/02/2017, Associació Astronòmica d’Osona (AAO), Vic

Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB), Patrimoni natural en el post-franquisme. L’emergència dels Parcs Naturals a Catalunya (1975-1990s), 02/05/2017, Associació Astronòmica d’Osona (AAO), Vic

Més informació

CICLE “Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió“

1 sessió:

Guy Cobolet (BIUS) “Digitalitzant revistes científiques antigues: un estudi de cas en una biblioteca mèdica (BIU Santé, Paris) / Digitizing old scientific journals: a case report in a medical library (BIU Santé, Paris).”, 20/06/2017, IEC, Barcelona

Més informació

CICLE “Simón de Rojas Clemente”

1 sessió:

Presentació del llibre sobre Rojas Clemente, a càrrec de Fernando Martín, presentat per Horacio Capel, 06/06/2017, IEC, Barcelona

Més informació