Arxiu de la categoria: Col·loquis i seminaris
Taula redona sobre obesitat, medicina i salut
CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS
CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS
“Les Imatges de la ciència”
Dimarts, 19 de Febrer, 19,30 h
La mirada microscòpica (a partir d’una fotografia de les preparacions del Dr. Ferran i Clua, 1880s)
Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya- UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
La mirada microscòpica va permetre la consolidació d’una nova comprensió de la malaltia i d’una nova forma de fer medicina a finals del segle XIX. La medicina al laboratori es va dotar d’una autoritat científica. Això ha transformat la medicina en el món contemporani. En aquesta sessió reflexionem sobre aquest procés i ens fem preguntes sobre qui pot llegir una preparació microscòpica, on i com ho fa, com s’esdevé un expert, com es comuniquen els resultats i s’atorga autoritat, on resta el pacient en aquest procés, es pot reduir la malaltia a un fet biològic.
Seminari sobre seqüenciació proteïnes. Miguel García-Sancho (IHMC-València)
Seminari sobre Museu d’Història de Medicina de Catalunya
Història de les ciències exactes. Noves aportacions i projectes. Figueres, 10-11 de febrer de 2012
Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967), nat amb una severa atròfia congènita del sistema nerviós, fou un matemàtic autodidacta que treballà a Catalunya des de finals de la dècada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat física el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser autònom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregué entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrigàs, Alt Empordà).
Les seves contribucions matemàtiques se situen en la teoria clàssica de les funcions analítiques d’una variable complexa i els seus resultats més significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions analítiques definides per sèries de Dirichlet. També feu una incursió important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perquè una funció sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matemàtica internacional.
La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (http://www.ffsb.cat), en ocasió del centenari del seu naixement li ret homenatge amb l’organització d’aquestes jornades, tant per la seva activitat matemàtica com pels valors de superació i lluita enfront les adversitats i d’intel·ligència posada al servei de la ciència i de la comunitat científica internacional. Un homenatge que fa extensiu a les persones que tingueren cura d’ell, la seva mare Àngela Balaguer i les seves cosines Maria i Àngels Carbona.
Programa
Divendres, 10 de febrer de 2012 | |
09.00 | Recepció |
|
|
09.30 | Inauguració de les Jornades |
|
|
09.45 | Conferència invitada Eberhard Knobloch (Technische Universität Berlin): Leibniz’s conception of algebra and his contributions to this discipline |
|
|
10.45 | Pausa |
|
|
Comunicacions de participants | |
|
|
11.15 | Fàtima Romero (UPC): L’Art Major a la Península Ibèrica. Possibles fonts |
|
|
11.40 | Jaume Paradís (UPF), Josep Pla i Carrera (UB) i Pelegrí Viader (UPF): El mètode d’integració de Fermat |
|
|
12.05 | Mònica Blanco (UPC): Revisió de la discussió entre el Marquès de l’Hospital i Johan Bernoulli al voltant del càlcul diferencial |
|
|
12.30 | Joaquim Berenguer (UAB): L’aportació de Tomàs Cerdà en la introducció del càlcul diferencial a l’Espanya del segle XVIII |
|
|
12.55 | Antoni Roca-Rosell (UPC): Matemàtiques i enginyeria: l’experiència de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona (1720-1803) |
|
|
13.30 | Dinar |
|
|
15.30 | Conferència invitada Víctor Navarro (Universitat de València): The practice of Mathematics in the Renaissance period and the origins of the scientific revolution. Historiographical considerations for the case of Spain |
|
|
Comunicacions de participants | |
|
|
16.30 | Carles Puig-Pla (UPC): Ensenyament de les matemàtiques a Barcelona: de la Guerra del Francès a la Restauració |
|
|
16.55 | Miriam Alcalá (UAB): Battaglini i els models de Beltrami i Klein |
|
|
17.20 | Luis Español (Universidad de La Rioja): Historia de la Real Sociedad Matemática Española y la presencia en ella de los matemáticos de Girona |
|
|
17.50 | Pausa |
|
|
18.15 | Conferència invitada Irina Gouzévitch (École des Études en Sciences Sociales, Paris), Gabriel Lamé et la Russie, oú la construction de l’identité d’un savant à l’épreuve de la mobilité |
|
|
Dissabte, 11 de febrer de 2012 | |
Quatre matemàtics gironins de la dècada 1911-1920 | |
09.30 | Agustí Reventós (Universitat Autònoma de Barcelona): Lluís A. Santaló, un geòmetra gironí a l’exili (Girona 1911 – Buenos Aires 2001) |
|
|
10.15 | Antoni Malet (Universitat Pompeu Fabra): L’exili interior de Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967) |
|
|
11.00 | Pausa |
|
|
11.30 | Manuel García Doncel (Universitat Autònoma de Barcelona): Albert Dou i Mas de Xexàs, matemàtic, enginyer, historiador, humanista i religiós (Olot 1915 – Sant Cugat del Vallès 2009) |
|
|
12.15 | Montserrat Teixidor (Tufts University): Josep Teixidor i Batlle, l’home i el matemàtic (Llers 1920-1989) |
|
|
15.30 | Visita al Museu Dalí |
Josep Lluis Barona 26 i 27 de gener a Barcelona
Dijous, 26 gener 2012
“Nutrició i salut: de la ciència experimental a la política i les pràctiques socials”.
CEHIC-Facultat de Ciències (UAB), Bellaterra, a les 11:00
Text:
Josep Lluis Barona, “Nutrición y alimentación: de la génesis del conocimiento experimental a las prácticas sociales (1918-1950)”, a Josep Bernabeu-Mestre, Josep Lluís Barona (eds.) Nutrición, Salud y Sociedad España y Europa en los siglos XIX y XX. Seminari d’Estudis sobre la Ciència. València, 2011, 19-52.
Divendres, 27 gener 2012
“L’exili científic republicà: una reflexió historiogràfica”.
SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona, a les 12:00
Text:“Una comunidad científica en el exilio?” a, Josep Lluis Barona (ed.): El exilio científico republicano. València : Publicacions de la Universitat de València, 2010, 201-216
Cicle de seminaris IHMC segon quadrimestre curs 2011-2012
Curs reconegut un crèdit lliure opció (Universitat de València)
Cine i Ciència: MUMFORD per García-Reyes, Sastre i Valentines
Col·loquis SCHCT 2011-2012
Cicle Cine i Ciència
Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocràcies dels anys 30 a través del documental The City de Lewis Mumford
Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre Juan, Jaume Valentines Álvarez
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universitat Autònoma de Barcelona
Dijous, 12 de gener, a les 7 pm
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme 47, Barcelona
La paraula tecnocràcia ha recorregut el segle XX i ha estat pronunciada amb diferents entonacions i significats per llavis molt diversos. Avui, a principis del segle XXI, torna a aparèixer als mitjans de comunicació per referir-se als economistes neoliberals que encapçalats per homes com Lucas Papademos o Mario Monti estan cridats a salvar països com Grècia o Itàlia des del seu suposat coneixement expert i tècnic de les lleis de l’economia. Ahir es podia referir al sector del franquisme menys interessat en els principis ideològics del Movimiento i més en els resultats macroeconòmics d’una economia capitalista liberal. I abans d’ahir es podia referir als enginyers nord-americans del Technocracy Movement liderat per Howard Scott que a la dècada de 1930 proposaven un sistema que superés les ineficiències del capitalisme a través del govern dels enginyers.
En l’article Ciencia y Crisis: Auge de la tecnocracia y empoderamiento de sus resistencias (1914-2011), que apareixerà publicat en breu a la revista Ecléctica, hem fet una panoràmica divulgativa a sis mans de les relacions entre ciència i crisi durant el segle XX. Ens hem aturat especialment a la convulsa dècada de 1930 i les diverses propostes de tecnocràcia de què va ser testimoni, entenent com a tecnocràtica qualsevol ideologia que defensi la gestió científica d’allò social. La nostra intenció en aquest cinefòrum és explorar el debat polític sobre la tecnologia als Estats Units durant la dècada de 1930 a través del suculent documental The City i obrir un debat sobre el significat de tecnocràcia, ahir i avui.
The City fou produït per l’American Institute of Planners, finançat per la Carnegie Corporation, dirigit pels fotògrafs Willard Van Dyke i Ralph Steiner, i estrenat a la New York World’s Fair de 1939, a la secció de ciència del pavelló dels Estats Units. El seu objectiu és la defensa de les ciutats-jardí com a opció urbanística de futur (inspirats en el cas de Greenbelt, Maryland) i la seva estructura és deutora de la concepció de la història de la tecnologia de Lewis Mumford, que en fou el guionista. Al seu llibre Technics and Civilization (1934), Mumford divideix la història de la humanitat en tres grans etapes (eotècnica, paleotècnica i neotècnica) diferenciades per l’ús de diferents fonts d’energia i diferents tecnologies. El documental també estructura la seva mirada a la història de la ciutat en tres parts lligades a la seva constitució tecnològica: la ciutat preindustrial, la ciutat industrial, i finalment la proposta de solució de la ciutat-jardí, en la qual home, màquina i natura trobarien de nou l’equilibri que les aglomeracions industrials havien trencat.
Estem davant d’una petita joia audiovisual, exponent del boom del documental social nord-americà (en la línia de títols com The Plow that Broke the Plains [1936] o The River [1937], de Pare Lorentz), que combina magistralment la narració, el montatge i la música (d’Aaron Copland) per tal de defensar una determinada visió de la ciutat i el rol social de la tecnologia.