Arxiu de la categoria: Conferències

Sessió històrica sobre Institut Mèdic Valencià

Institut Mèdic Valencià a través de les seues Actes i de la premsa diària: de la catàstrofe del 98 a la dictadura de Primo de Rivera

Dimecres, 30 maig, a les 19 hores.

Sala de conferències de l’institut (Palau de Cerveró. Plaça Cisneros, 4. València)

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt de la Universitat de València i el CSIC) i l’Institut Mèdic Valencià presenten una conferència sobre la història d’aquest últim. La sessió històrica, que serà impartida per José Luis Fresquet, professor titular d’Història de la Ciència (Universitat de València), abordarà l’aportació científica de l’Institut Mèdic Valencià a la història de la medicina valenciana.

Aquesta conferència oferirà una síntesi dels treballs que s’estan realitzant per a recuperar la història de l’IMV fins a l’actualitat.

Share

Documentales sobre vida salvaje para tiempos salvajes

Col·loquis SCHCT 2011-2012
Cicle Cine i Ciència

Documentales sobre vida salvaje para tiempos salvajes:
Félix Rodríguez de la Fuente y El Hombre y la Tierra en la España de los años 70

Carlos Tabernero
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universitat Autònoma de Barcelona

Dijous, 17 de maig, a les 7 pm
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans – Carrer del Carme 47, Barcelona

Los documentales cinematográficos sobre vida salvaje, por lo general realizados para la televisión (wildlife television documentaries), constituyen un género muy particular y con frecuencia problemático en relación con la comunicación de las ciencias naturales. La educación, el entretenimiento, el periodismo científico-técnico y la ficción se mezclan asiduamente en este tipo de documentales no sólo como vehículos de comunicación de las ciencias naturales a los no-expertos, sino también, a menudo, para abordar problemáticas medioambientales que los sitúan en espacios política y económicamente muy complejos desde el punto de vista institucional. De entre muy diferentes tipos, los documentales basados en la dirección y presencia de un presentador (presenter-led) resultan incluso más problemáticos sobre todo por su supuesta carga adicional de subjetividad (en relación con una línea editorial claramente personalizada), a pesar de que se les reconoce una mayor capacidad de atracción y mantenimiento de audiencias, en función del establecimiento de una relación cercana entre la audiencia y una figura de prestigio. De hecho, estos documentales no están necesariamente marginados en las parrillas de programación dado que resultan una fuente importante de significado (educación), placer (entretenimiento) e identidad (acción, participación) en el contexto de la vida cotidiana de las personas.

En este sentido, la obra mediática de Félix Rodríguez de la Fuente (1928-1980) en el campo de las ciencias naturales nos permite explorar detenidamente los procesos de generación, circulación y gestión de conocimiento científico-tecnológico en un contexto particularmente convulso de la historia reciente de España (1964-1980), caracterizado también por una progresiva saturación de medios de comunicación en la vida cotidiana de las personas. Así, nuestro estudio parte de la hipótesis de que la obra de Félix Rodríguez de la Fuente constituye un punto de referencia crucial para entender las características y consecuencias de los cambios en la percepción, por parte de la población española en los años 70, de la naturaleza, las ciencias naturales y las relaciones entre los seres humanos y su entorno.

La sesión incluye la proyección de un capítulo de la serie El Hombre y la Tierra (1973-1981).

Share

Domesticant les noves teconologies

Dijous, 10 maig del 2012 a les 19:00h
Domesticant les noves teconologies. La producció col·lectiva a Internet: del software lliure a la cultura lliure

Un cicle de conferències centrades en la influència creixent de les noves tecnologies en la vida quotidiana de qualsevol persona i en els canvis que comporten en la majoria dels nostres hàbits. S’hi debatrà com “domesticar” aquestes noves tecnologies, és a dir, com integrar-les en les nostres vides perquè es converteixin en un fet “natural” de la nostra quotidianitat.

Organitza: Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

A càrrec de: Eduard Aibar, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats
de la UOC.

Lloc: Sala d’actes. Aforament limitat. Activitat gratuïta.

Més informació

Facebook

Fitxer adjunt

Share

Cicle Experts i controvèrsies: La història de la ciència i el moviment STS

Seminari d’Història de la Ciència
Cicle Experts i controvèrsies: La història de la ciència i el moviment STS
Divendres, 20 d’abril 2012

«¿Qué nos dice la secuenciación de proteínas de las relaciones entre historia, ciencia y sociedad?»

A càrrec del Dr. Miguel García Sancho, Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC (Madrid)

Sala Nicolau d’Olwer
Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47
Divendres, 20 abril 2012
12hores
 
Miguel García-Sancho es doctor por el Imperial College de Londres y ha trabajado en el Centro de Historia de la Ciencia de la Universidad de Manchester. Actualmente es doctor contratado “Juan de la Cierva” en el Departamento de Ciencia, Tecnología y Sociedad del Instituto de Filosofía del CSIC. Sus intereses radican en la historia de la biomedicina en el siglo XX, con especial interés en las relaciones entre biología e informática, biología y agricultura, y transición entre biología molecular, biotecnología y genómica. Ha publicado en el Journal of the History of Biology, History and Philosophy of the Life Sciences, Science, Technology and Human Values y Studies in History and Philosophy of Science Part C. Las líneas principales de su investigación están recogidas en el libro Biology, Computing and the History of Molecular Sequencing: From Proteins to DNA, publicado por la editorial británica Palgrave-Macmillan. Su formación original es en periodismo y sigue activo en el ámbito de la comunicación científica.
Dentro del CCHS, su trabajo se enmarca en un proyecto del Plan Nacional I+D+i que investiga los objetos, prácticas y trayectorias de la genética en el siglo XX. Sus investigaciones se centran en el periodo 1960-2000, con especial énfasis en la introducción de técnicas informáticas en biología, eclosión de la biotecnología y la genómica, relaciones entre investigación biomédica y agricultura, y desarrollo y circulación en España de tecnologías de ADN recombinante y secuenciación de proteínas y ácidos nucleicos.
Artículos científicos:

– Garcia-Sancho M. – A new insight into Sanger’s development of sequencing: from proteins to DNA, 1943-1977 – Journal of the History of Biology – vol.43(2) – 2010 – 58pp.
– García-Sancho M. – The perception of an information society and the emergence of the first computerized biological databases – Matsumoto y M. Nakano (eds.) Human Genome. Features, Variations and Genetic Disorders – Nova Science Publishers – 2009 – 19pp.
– Garcia-Sancho M – Mapping and sequencing information: the social context of the genomics revolution – Endeavour – vol.31(1) – 2007 – 5pp.
– Garcia-Sancho M. – The rise and fall of the idea of genetic information (1948-2006) – Genomics, Society and Policy – vol.2(3) – 2007 – 20pp

http://www.cchs.csic.es/es/ficha1?apellido=Garc%C3%ADa-Sancho%20S%C3%A1nchez&nombre=Miguel

Share

Seminari suspés / Making Genomic Medicine

ACTIVITAT SUSPESA

Un imprevist en el viatge de Steve Sturdy (University of Edinburgh), impedeix celebrar el seminari (Making Genomic Medicine: New Konwledge, New Politics) que estava programat per a demà dimecres 18 d’abril a les 17 hores en l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Palau de Cerveró).

 Disculpen les molèsties.

Salutacions

 Més informació sobre les activitats que es desenvolupen en l’institut: http://www.ihmc.uv-csic.es/

 

Seminari

Making Genomic Medicine: New Knowledge, New Politics

 Dimecre 18 d’abril, 17 h

Sala de conferències. Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt Universitat València i CSIC). Palau de Cerveró. Plaça Cisneros, 4. València.

Steve Sturdy, University of Edinburgh.

Steve Sturdy es va incorporar a la Universitat d’Edimburg en 1994 com a professor del Departament d’Estudis de la Ciència, i va ser normbrado director adjunt del ESRC Genomics Forum en setembre de 2006. Inicialment, es va ocupar de les ciències naturals i va començar els seus estudis de postgrau en filosofia de la ciència, però prompte es va dedicar als estudis socials sobre la ciència.

 Les seues investigacions se centren en les relacions entre ciència, pràctica i política mèdica a Regne Unit, principalment entre finals del segle XIX i principis del segle XX. En particular, empra la sociologia del saber científic per a estudiar la relació entre el coneixement científic i la pràctica mèdica. En la seua investigació analitza casos mèdics com a objectes de coneixement científic. Altres estudis en marxa examinen el paper de les ciències de laboratori en la reorganització de les pràctiques mèdiques durant les primeres dècades del segle XX a Gran Bretanya.

 Entre les seues últimes publicacions destaquen: «The biology of identity», en The Philosopher’s Magazine, 48 (2009), «Scientific method for medical practitioners: The case method of teaching pathology in early twentieth-century Edinburgh», en Bulletin of the History of Medicine, 81 (2007), pàg. 760-792 i «Knowing cases: biomedicine in Edinburgh, 1887-1920», en Social Studies of Science, 37 (2007), pàg. 659-689, entre altres treballs.

Share

Patricia Fara, “Ghosts of Women Past”

Patricia Fara, “Ghosts of Women Past”

Dimecres 21 de març, 12h

Sala d’Actes de la Facultat de Ciències de la UAB

“I do not agree with sex being brought into science at all. The idea of ‘woman and science’ is completely irrelevant. Either a woman is a good scientist, or she is not.” This declaration of equality was made over a century ago, but there still very few women at the top levels of science. Thinking about the history of women in science can help us understand our attitudes today.

Patricia Fara, Universitat de Cambridge

Patricia Fara is Senior Tutor and Director of Studies in History and Philosophy of Science at Clare College, and Affiliated Lecturer in the History and Philosophy of Science Department at the University of Cambridge. Some of her main publications are Pandora’s breeches: women, science and power (London: Pimlico, 2004), Sex, botany and empire: the stories of Carl Linnaeus and Joseph Banks (Duxford: Icon Books, 2003) and Newton: the making of genius (London: Macmillan, 2002). Her latest book is Science : A  four thousand year history (Oxford: Oxford University Press, 2009), translated into Spanish as Breve historia de la ciencia (Barcelona: Ariel, 2009).

Share

Curs sobre la persona i l’obra del metge Anton Bosch i Cardellach

La Fundació Bosch i Cardellach va voler conmemorar els 250 anys del naixement d’Anton Bosch i Cardellach (Sabadell, 1758-1829)  i l’any 2009 va crear una Comissió amb l’objectiu d’aprofundir en l’estudi de la persona i l’obra d’aquest metge  i difondre el coneixement d’aquesta figura de remarcable activitat intel·lectual i política.

Dimarts: 21 i 28 de febrer i 6,13 i 27 de març
Horari: de 19 a 20:45h
Lloc: Sabadell a la Fundació Bosch i Cardellach
Carrer de la Indústria, 18

Programa, inscripció i més informació

Share

XII Trobada de la SCHCT – 1a Circular

La XII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica de la SCHCT tindrà lloc a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, València, els 15, 16, 17 i 18 de novembre de 2012.

Està disponible la 1a circular, que estaleix els diferents terminis per proposar simposis, comunicacions i pòsters, inscripció reduïda i beques, etc. Podeu trobar aquestes dates a Arban, i la informació detallada ací.

Share

Nombres i magnituds a la matemàtica grega

Conferència a carrec de Marco Panza, Catedràtic d’Història i Filosofia de la Ciència
Universitat Paris I

Universitat Pompeu Fabra

c. Ramon Trias Fargas, 25

Edifici Jaume I, aula 20.025

Dimecres, 1 Febrer 2012, 15:00

Organitza: Seminari d’Estudis d’Història de la Ciència, UPF

Share