Arxiu de la categoria: General

Medical Internationalism in Interwar Years

Coordinadors: Josep Lluís Barona i Ximo Guillem, IHMC, UV.

El cicle reunirà a tres especialistes en l’estudi de l’internacionalisme mèdic de les primeres dècades del segle XX. Zylberman ha fet nombroses aportacions a l’estudi de la salut pública des d’una perspectiva transnacional. Wetherby va dedicar la seua tesi doctoral a l’intenacionalisme mèdic en el context de la Guerra Civil Espanyola i Barona, darrerament, ha centrat el seu estudi en la fundació Rockefeller.

Totes les ponències s’emetran via streaming.

 

Ponències:

Patrick Zylbermann (Ecole des hautes études en santé publique) “Wickliffe Rose, The Rockefeller Foundation and the rehabilitation of Eastern Europe, 1920-1922” 10/02/2015, IHMC, 17h. València.

 

Aelwen Wetherby (ORISE Fellow, Joint POW/MIA Accounting Command)
“Activistas en el campo de la medicina: ayuda médica estadounidense en
España y China, 1936 – 1945.” 17/02/2015, IHMC 17h. València.

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

LA CARICATURA MÈDICA A LES REVISTES SATÍRIQUES CATALANES DE DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX

Conferència a càrrec de Begoña Torres Gallardo, professora titular d’Anatomia i Embriologia Humana de la Universitat de Barcelona.

Dimecres, 5 de febrer de 2014 a les 20.00 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Invitació

Share

Nou cicle ‘Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols’

Dins dels Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT-IEC)

“Ciencia y sentimiento de la naturaleza
en los orígenes de la conservación”
a càrrec de Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid)

Dijous 16 de gener a les 19:00h a l’IEC (Carme, 47, Barcelona).

El col·loqui es podrà seguir en streaming a l’enllaç: http://videoteca.iec.cat/ i es podran enviar preguntes al ponent per twitter fent servir l’etiqueta #SCHCT_PARCS

***

El proper dijous 16 de gener a l’IEC (19h) s’inaugura el cicle ‘Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols’ en el marc dels col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) que enguany es dediquen a les Geografies del Coneixement. Aquesta sèrie de ponències revisa els aproximadament 100 anys d’història de la protecció dels espais naturals a Espanya. Tres sessions que revisen diferent moments històrics clau en el moviment conservacionista: des de la primera legislació el 1916 fins a la Guerra Civil, els anys 50 i 60, i la transició democràtica. També s’analitzaran fites com ara la creació del parc de Doñana o el cas d’aquest moviment proteccionista a Catalunya amb la protecció de la zona volcànica de la Garrotxa o els Aiguamolls de l’Empordà.

El cicle subratlla les relacions entre els científics i l’espai geogràfic i tracta de respondre a preguntes com ara quin va ser el rol dels científics i de les diferents disciplines en aquest procés?  Quines relacions es van construir entre aquests espais i la resta del territori espanyol? I amb espais anàlegs d’altres països? Quin paper van jugar els científics en l’evolució d’idees com ara “naturalesa” i “nació” al llarg del segle XX?

Santos Casado obre el cicle amb la seva ponència “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación” on aborda l’arribada de les primeres idees i pràctiques de conservació dels espais naturals fins a la Guerra Civil de 1936. Va ser una etapa de un cert creixement conservacionista on van participar actors amb diferents perfils professionals, ideològics i culturals, i on es van aconseguir els primers parcs naturals. En aquest procés, el paper dels científics i de la ciència, en un sentit ampli, ofereix aspectes d’interès precisament per la combinació d’aspectes i arguments científico-tècnics amb altres de caràcter filosòfic, estètic o polític, més o menys relacionats amb allò que en aquell moment s’anomenava “sentiment de la naturalesa”.

Santos Casado de Otaola (Madrid, 1964) és Doctor en Ciències Biològiques per la Universidad Autónoma de Madrid i va dirigir els seus interessos intel·lectuals cap a la història de la ciència i l’anàlisi social i cultural de l’activitat científica, especialment en l’àmbit de l’ecologia, les ciències ambientals i la conservació de la natura. Treballa a la Fundació Fernando González Bernáldez i és Professor Associat del Departament d’Ecologia de la Universidad Autónoma de Madrid. És autor de diverses publicacions sobre la història de les ciències naturals i dels moviments conservacionistes i ambientals a Espanya, com ara els llibres ‘Los primeros pasos de la ecología en España’ (Madrid, 1997, segona edició, 2000), ‘La escritura de la naturaleza’ (Madrid, 2001), ‘La ciencia en el campo’ (Madrid, 2001) i ‘Naturaleza patria’ (Madrid, 2010). La resta de ponències del cicle són:

Lino Camprubí (CEHIC-UAB),  Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, 19:00h,  IEC.

Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, 19:00h, IEC.

Els col·loquis de la SCHCT estan dedicats enguany a les Geografies del coneixement. Les activitats aborden diferents aspectes de la ciència en relació amb diferents espais: de salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions, d’art, de creació. Així, durant el cicle es reflexiona sobre com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic; sobre la convivència de ciència i ciutat; com canvia el coneixement científic en la seva circulació i apropiació; com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència i reflexionar sobre l’existència d’estils nacionals de ciència; com repensar les fronteres polítiques i nacionals com a eina de delimitació dels estudis històrics.

Xerrada coordinada per Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) i organitzada per la SCHCT-IEC amb el suport de les Seccions de Ciències de l’IEC.

Més informació sobre el cicle: http://arban.espais.iec.cat/2013/01/31/ciencias-e-ideologias-en-los-parques-naturales-espanoles/

Més informació sobre els col·loquis al compte de twitter @schct i al programa dels col·loquis

Share

Ciència i franquisme

Segon cicle de seminaris, curs 2013-2014 (CEHIC)
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Organitzadors: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan
Tots els seminaris tindràn lloc a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB

Divendres, 17 de gener de 2014
Miquel Àngel Marín Gelabert (Universitat de les Illes Balears)
“Epistemologia històrica i pràctiques historiogràfiques a l’Espanya del segle XX”

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

Dimecres,  8 de gener de 2014, 20:00 hores

L’HOSPITAL DE SANT PAU:  CENTRE PER A LA DEFENSA CIVIL DE BARCELONA DURANT LA GUERRA CIVIL

Conferència a càrrec de M. Carmen Pérez Aguado, consultora d’anestesiologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Fundació DIABEM, Barcelona.

Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Sala 2
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

 

Share

Ciència i franquisme

Ciència i franquisme
Cicle de seminaris, curs 2013-2014 (CEHIC)

Dimecres, 18 de desembre de 2013
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Organitzador: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan
Tots els seminaris tindràn lloc a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB

A-British-nuclear-submari

 Primer seminari:

18-12-2013
Lino Camprubí (CEHIC-UAB): “El control del Estrecho: oceanografía, Guerra Fría y la soberanía disputada de Gibraltar”

Share

Exposició MEDICINA + ART + CIÈNCIA

Inauguració de l’Exposició del COMB

Dimarts, 10 de desembre a les 19.30 hores
Sala d’Actes del Col·legi de Metges de Barcelona
Passeig de la Bonanova, 47 – 08017 Barcelona

MEDICINA + ART + CIÈNCIA:  Representacions artístiques anatomopatològiques

Hematoma cranial per accident en el part

Hematoma cranial per accident en el part

Us adjuntem la invitació per la inauguració d’una nova exposició, organitzada pel Museu d’Història de la Medicina de Catalunya per al Col·legi de Metges de Barcelona, que tindrà lloc el proper dimarts 10 de desembre a les 19.30 hores a la sala d’actes del COMB (Passeig de la Bonanova, 47, Barcelona 08017).

L’exposició es fonamenta en l’exhibició d’unes 30 aquarel·les anatomopatològiques dels anys 1920-1930, executades a la càtedra d’anatomia patològica de la Facultat de Medicina de la UB. Aquest material, procedent del fons del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, ens permet plantejar la qüestió de l’objectivitat en ciència i els problemes derivats del recurs a diferents suports de registre. Els seus usos d’aquests materials mostren el caràcter museològic en la construcció d’algunes disciplines científiques i també el pes de la materialitat científica com a element d’ordre en la creació i comunicació de coneixement.

L’exposició es complementa amb un conjunt d’aquarel·les procedents dels tallers educatius organitzats per La Mandarina de Newton i realitzades per alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles Tàber i Costa i Llobera de Barcelona a partir de les seves observacions al microscopi. En activat el repte del procés científic, els joves estudiants descobreixen la dificultat de fer ciència -veure, nomenar, llegir, entendre- i ara poden comprovar i comparar el significat de les seves representacions visuals.

L’exposició està oberta a tothom i és gratuïta. L’horari d’accés és de 8h a 21h de dilluns a divendres i els dissabte al matí. Romandrà oberta fins finals de febrer de 2014.

Invitació expo ART+medicina+ciencia

 

Share

Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Dimecres 11 de desembre de 2013, a les 19:30
Ateneu Barcelonès, Sala Verdaguer

a càrrec de
Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència, UAB
Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca
Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica, UB
Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència, UAB

La memoria personal d’alguns científics exiliats arrel de la Guerra Civil, com el ponent Artur Bladé, s’enllaça amb el coneixement dels historiadors en aquesta taula rodona. L’objectiu d’aquet diàleg és donar a conèixer les profundes conseqüències de l’exili de la Guerra Civil. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics. Els químics catalans havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.  A. Zarzoso parlarà del problema historiogràfic de l’exili científic. A. Bladé compartirà la seva experiència personal. s A. Nieto-Galán parlarà del cas d’Antoni Garcia Banús com a exemple de l’exili a Colòmbia i Venezuela. J. Sales parlarà de l’Enric Moles, un cas d’exili interior i repressió.

L’acte s’emmarca en el conjunt d’activitats de “l’Any Moles”, en homenatge al químic català, Enric Moles Ormella, (1883-1953) en el 130è aniversari del seu naixement i el 60è aniversari de la seva mort.

Co-organitzat per: Ateneu Barcelonès, Centre d’Història de la Ciència (UAB), Institut d’Estudis Catalans

Share

SEMINARI LES CIÈNCIES DEL TEXT I ELS TEXTOS DE LA CIÈNCIA

Dia 9 de desembre de 2013
Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona
Barcelona, Gran Via, 585, edifici històric
Sala de Graus, de 16.30 a 19.30h.

Conferències de

16.30h
Ahmed Djebbar (catedràtic emèrit de la Universitat de Lille):
“Le mesurage et le découpage en Andalus : Des pratiques géométriques peu connues”.

18.00h
Charles Burnett (catedràtic del Warburg Institute, London University)
“Editing and Translating Latin Translations from Arabic”.
 
ORGANITZA: GRC Millàs Vallicrosa d’Història de la Ciència Àrab – Programa de doctorat Història de la Ciència (UAB/UB)
RESPONSABLES: Rosa Comes i Miquel Forcada

Share