Arxiu de la categoria: General

“Ciencias e ideologías en los parques naturales españoles.”

CICLE:  “Ciencias e ideologías en los parques naturales españoles.”

3 sessions:

Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid) “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación.” 16/01/2014, 19:00h, IEC.

Lino Camprubí (CEHIC-UAB),  Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, 19:00h,  IEC.

Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, 19:00h,  IEC.

Coordinadors: Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB)

Organitzat per: SCHCT.

La historia de la protección de espacios naturales es relativamente reciente. Comenzó a finales del siglo XIX ligada tanto a las nuevas ciencias como a las nuevas relaciones entre los Estados y sus territorios. En Estados Unidos, el mito de la nueva arcadia fundía tecnología y paraíso natural como partes necesarias y compatibles de la conquista del Oeste, lo que llevó a la creación de las primeras reservas naturales, en ocasiones identificadas con reservas de población indígena. En Europa, donde había menos espacios “vírgenes” que en EEUU, a medida que la nobleza perdía peso frente a la industrialización y la urbanización, los bosques reservados para la caza fueron cediendo terreno ante nuevas necesidades alimentarias y energéticas y se confinó a las colonias el papel de espacios “salvajes”. Pronto comenzaron a surgir voces de alarma que urgían a la recuperación y conservación de espacios naturales, si bien lo hacían a menudo desde distintos puntos de vista no siempre compatibles entre sí.

Entre estos puntos de vista, los de los científicos, también plurales, han sido uno de los principales focos de atención de la historiografía existente. Se han estudiado las motivaciones que en diferentes épocas y países llevaron a diferentes expertos a proponer y defender reservas de territorio con fines conservacionistas o ecologistas (un ejemplo ya clásico podría ser el estudio sobre Alemania de David Blackbourn, The Conquest of Nature, 2007). La literatura para el caso español, aunque muy escasa,  también ha enfatizado el papel de los científicos. Sin embargo, dista mucho de existir una perspectiva que intente abarcar los casi 100 años de historia que tienen los Parques Nacionales y Naturales en España. Tampoco existen análisis de los parques como espacios de producción, difusión y contestación de conocimiento científico (aunque estudios como el de Robert E. Kohler, Landscapes and Labscapes apunten resultados prometedores).

El presente mini-ciclo consta de tres ponencias ordenadas cronológicamente:

1. Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid), “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación.”

2. Lino Camprubí (Universitat Autònoma de Barcelona), Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.”

3. Judit Gil Farrero (Universitat Autònoma de Barcelona), “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.”

De este modo, el ciclo cubre tres períodos clave en la conservación natural española: desde la primera legislación en 1916 hasta la Guerra Civil, los años 50 y 60, y la transición democrática. Lo hace desde tres perspectivas diferentes pero que tienen en común el interés por la agencia de los científicos en la puesta en marcha de iniciativas conservacionistas en tanto desarrollada en torno a los propios espacios protegidos. El hecho de subrayar el espacio geográfico de los parques y la relación de los científicos con él nos permitirá calibrar asuntos que de lo contrario pasarían desapercibidos. En concreto, trataremos de responder o al menos incitar las siguientes preguntas:

A. ¿cómo se conceptualizaba el espacio desde diferentes disciplinas, tales como ingeniería agronómica y de montes, geología, ornitología, botánica, geoquímica y edafología, ecología? ¿cómo afectaban los “estudios de campo” o, más en general, la vinculación de los científicos al espacio natural a la estructura de las diferentes ciencias y en contraposición a las “ciencias de laboratorio” o “de papel y lápiz”?

B. ¿qué relaciones se construían entre esos espacios y el resto del territorio español? ¿y con espacios análogos de otros países?

C. ¿cómo se comportaban los científicos dentro y fuera de ese espacio? ¿cómo lo hacía el público en general? ¿qué papel han jugado los científicos en la construcción de ideas tales como “naturaleza” y “nación”?

Share

ACTES FORA DEL CICLE GEOGRAFIES DEL CONEIXEMENT (2013-2014)

COL·LOQUI MAGISTRAL:

Lorraine Daston (Max Planck Institute for the History of Science) “Nature’s Revenge: Responsibility, Reasonableness and Risk in Historical Perspective”, 19/09/2013, IEC.

Coordinador: Agustí Nieto-Galán (CEHIC-UAB).

Organitzat per: CEHIC-SCHCT.

Més informació.

 

COL·LOQUI MAGISTRAL:

Arne Schirrmacher (Max Planck Institute for the History of Science) “Happy Birthday Bohr atom!” 24/10/2013, IEC.

Coordinador: Agustí Nieto-Galán (CEHIC-UAB).

Organitzat per: CEHIC-SCHCT.

Més informació.

 

“Primer Congrés Vernià” 4, 5, 6/09/2013, IEC.

Coordinador: Pasqual Bernat (CEHIC-UAB).

Organitzat per: Societat Catalana Verne-SCHCT.

Més informació.

 

“International Workshop: Science as Cultural Hegemony: Ideology, politics and history of science”
22, 23 i 24/01/2014, IEC.

Coordinador: Agustí Nieto-Galan (CEHIC-UAB), Matteo Realdi (CEHIC-UAB) i Massimiliano Badino (CEHIC-UAB).

Organitzat per: CEHIC-SCHCT.

Més informació.

 

Reunió fundacional de le “Reseau du Investigatión  International Descartes et la Science” Març 2014, Campus de la Universitat de les Illes Balears a Palma de Mallorca.

Coordinador:  Francesc Bujosa (UIB), Joan Lluís Llinàs (UIB).

Organitzat per: Grup d’Investigació d’Història de la Salut de la UIB, Grup de Recerca en Filosofia Medieval i Moderna de la UIB i La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Més informació.

 

ALTRES ACTIVITATS DE LA SCHCT PEL CURS 2013-2014

V JORNADA D’HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA I DE LA METEOROLOGIA,

5 d’octubre de 2013 Temple Romà (Vic)

Coordinador: Pasqual Bernat (CEHIC-UAB).

Organitzat per: SCHCT, PEO, AAO

Més informació.

 

1ST EUROPEAN AUTUMN SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND EDUCATION “SOURCES AND RESOURCES FOR EDUCATIONAL PURPOSES IN THE ERA OF INTERNET”

14-16 November 2013 Barcelona,

Coordinador: Pere Grapí (CEHIC-UAB) i M. Rosa Massa (UPC).

Organitzat per: SCHCT.

Més informació.

Share

ACTES DINS DEL CICLE DE GEOGRAFIES

 

CONFERÈNCIA MAGISTRAL:

Reviel Netz (Stanford University) “Towards a Cultural Geography of the Ancient World” 9/10/ 2013.  Sala de Graus, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.

Organitzat per: SCHCT i Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB).

Coordinador: Francesca Mestre i Cristian Tolsa (UB), Jaume Sastre (CEHIC-UB).

Més informació.

 

SIMPOSI:

“Les geografies del coneixement a debat” 09/01/2014, Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, València.

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat i Josep Lluís Barona (IHMC)

Organitza: SCHCT

Més informació.

 

CICLE:  “Ciencias e ideologías en los parques naturales españoles.”

3 sessions:

Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid) “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación.” 16/01/2014, IEC.

Lino Camprubí (CEHIC-UAB),  Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, IEC.

Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, IEC.

Coordinadors: Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB)

Organitzat per: SCHCT.

Més informació.

 

CICLE: “Itineraris d’història de la ciència a Barcelona”

4 sessions:

Miquel Carandell (CEHIC-UAB) “Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888” i “Històries de Ciència a Gràcia”.

Laura Valls (CSIC) “Sanitat al Raval: una història de més de 500 anys” i “Històries Naturals a Ciutat Vella, Barcelona”.

Coordinadors: Miquel Carandell (CEHIC-UAB), Laura Valls (CSIC).

Organitzat per: SCHCT.

Més informació.

 

CICLE: “Recuperant Plaers i Obstacles d’escriure Història de la Ciència”

3 sessions:

Reviel Netz (Stanford University) i Jaume Sastre (CEHIC- UB), “Space, History and Materialism for the 21st Century”: Presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad 7/10/2013, Seminari de Filosofia, Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona.

Margarita Díaz-Andreu (Universitat de Barcelona – ICREA) “Geografías del conocimiento arqueológico: relaciones entre los arqueólogos españoles y británicos en el siglo XX”. Presentació del llibre: Archaeological encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century
25/03/2014, Institut d’Estudis Catalans.

Massimiano Bucchi (Universitá di Trento), Presentació del llibre Il pollo di Newton. La scienza in cucina.  20/05/2014, IEC.

Coordinadors: Jaume Sastre (CEHIC-UB), Clara Florensa (CEHIC-UAB), Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Organitzat per: SCHCT, Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB) i la IMF-CSIC.

Més informació.

 

CICLE: “Geografies audiovisuals”

3 sessions:

Paloma Polo (artista): Projecte artístic (triple format: pel·lícula, fotografia i textos): “Posición aparente” (Data a determinar).

Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB) Cinefòrum: “Das Experiment” 27/02/ 2014, IEC.

Sandra Rozental. Documental amb presentació: “La Piedra Ausente” 11/04/2014

Coordinadors: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB), Fernando Vidal (CEHIC-UAB), Laura Valls (CSIC) i Ignacio Suay (IHMC).

Organitzat per: SCHCT.

Més informació.

 

COL·LOQUI:

Emilia Musumeci (Universitat de Catània) “Cesare Lombroso and Villella’s skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms” 22/11/2013, 19:00h.  IEC.

Coordinador: Alfons Zarzoso (CEHIC-UAB, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).

Organitzat per: SCHCT.

Més informació.

 

COL·LOQUI:

Carme Montaner i Luís Urteaga (UB), “La informació geogràfica en la guerra civil espanyola. El cas dels cartògrafs italians” 20/03/2014, IEC.

Coordinador: Joaquim Berenguer (CEHIC-UAB).

Organitzat per: SCHCT.

Més informació.

 

TAULA-RODONA FINAL:

“Cloenda del programa de la SCHCT sobre Geografies del coneixement”  17/06/2014, IEC.

Coordinador: Josep Maria Camarasa (IEC)

Organitzat per: SCHCT.

Més informació

 

 

Share

Els divendres de la Milà: històries urbanes, ciència i altres mirades de Barcelona

4 sessions: 

Carmen Rodríguez.  “La mirada arquitectònica segons els mitjans de comunicació”  4/10/2013, Sala docent de IMF.

Antoni Martí. “La mirada des del periodisme, o els cafès com a espais vitals” 20/12/2013, Sala docent de IMF.

José Luis Oyón, “La mirada einsteiniana o la necessària combinació de l’espai i del temps”  28/02/2014, Sala docent de IMF.

Antonio Pizza, “Ciutats filmades vs GATCPAC vs Le Corbusier vs ciutats comparades” 23/05/2014, Sala docent de IMF.

Coordinadors: José Pardo (IMF-CSIC), Alfons Zarzoso (CEHIC-UAB i Museu d’Història de la Medicina).

Organitzat per: la SCHCT, la IMF-CSIC, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) i el GRC “Francesc Salvà”.

L’objectiu principal d’aquest cicle és establir un diàleg amb un expert. L’organització d’aquest cicle es fonamenta en la idea que el coneixement històric de les ciutats acostuma a ser parcial pel fet de mirar només alguna de les múltiples cares de la realitat. Les imatges produïdes per la mirada des de la ciència enriqueixen el nostre coneixement i demostren la complexitat dels múltiples fenòmens que conformen la cultura urbana contemporània. En el cicle es proposa dialogar sobre aquestes imatges a partir de les mirades creuades proporcionades per l’arquitectura, la literatura, la geografia o el cinema. No es tracta de superposar aspectes parcials, sinó de treballar les fronteres de les disciplines per tal d’arribar a produir noves formes de coneixement, sovint allunyades de les rigideses estructurals acadèmiques.

 

Share

“Historia de la Ciencia” a Investigación y Ciencia

Des de principis del 2011 la revista Investigación y Ciencia publica bimensualment la secció d”’Historia de la Ciencia”, coordinada per Xavier Roqué del CEHIC-UAB, en la que reconeguts historiadors de la ciència ens expliquen les seves recerques de forma entenedora i planera. Dels articles publicats fins el moment en podem consultar un breu resum i podem accedir lliurement al text complert del primer article dedicat a la figura de Marie Curie, escrit pel coordinador de la sèrie. A partir d’ara us anirem informant puntualment dels nous articles d’aquesta secció.

Articles publicats fins ara:

Xavier Roqué, “Curie confidencial. Releer a la descubridora del radio y del polonio, cien años después de su segundo Nobel”. Investigación y Ciencia, núm. 413 (febrero 2011), 46-47.

Josep Simon, “Ganot, Rey. O la república de los lectores de física”. Investigación y Ciencia, núm. 415 (abril 2011), 46–47.

Simon Schaffer, “El señor de la física. Los trabajos sobre electromagnetismo que James Clerk Maxwell llevó a cabo en 1861, y que tanto hicieron por la unificación de distintos campos científicos, debían tanto a la tecnología como a la abstracción teórica”. Investigación y Ciencia, núm. 417 (junio 2011), 44–46.

Antonio García Belmar, “La química y sus (r)evoluciones. Historia y memoria de una ciencia mixta”. Investigación y Ciencia, núm. 419 (agosto 2011),

Lee Dugatkin, “El alce de Jefferson. Thomas Jefferson libró una segunda revolución al combatir la imagen que habían creado los naturalistas europeos de una América degenerada”. Investigación y Ciencia, núm. 421 (octubre 2011), 36–38.

María Jesús Santesmases, “Biología y agricultura. Campo y artesanía en los orígenes de la genética”. Investigación y Ciencia, núm. 423 (diciembre 2011), 46–47.

Agustí Nieto-Galan, “Ciencia popular. La historia de la ciencia nos ayuda a comprender mejor la comunicación entre expertos y profanos”. Investigación y Ciencia, núm. 425 (febrero 2012), 46–47.

Josep Lluís Barona, “Científicos en el exilio. El drama de la ciencia en España tras la Guerra Civil”. Investigación y Ciencia, núm. 427 (abril 2012), 46–47.

Juan Pimentel, “Vanitas zoológica. El megaterio y la primera reconstrucción de un vertebrado extinto”. Investigación y Ciencia, núm. 429 (junio 2012), 38–39.

José Ramón Bertomeu-Sánchez, “La verdad sobre el caso Lafarge. Venenos y pruebas periciales en los tribunales de justicia alrededor de 1840”. Investigación y Ciencia, núm. 431 (agosto 2012), 46–47.

Michael Friedlander, “Un siglo de rayos cósmicos. La exploración del universo extremo”. Investigación y Ciencia, núm. 433 (octubre 2012), 46–47.

Stefan Pohl, “Termodinámica social. La relación entre física y sociedad a finales del siglo XIX”. Investigación y Ciencia, núm. 435 (diciembre 2012), 36–37.

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

“Diagnòstics retrospectius de les malalties humanes del passat”
Jon Arrizabalaga i Valbuena, investigador de l’Institut Milà i Fontanals del CSIC

Dimecres, 6 de febrer de 2013 a les 20 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Share

Conferència a l’Hospital de Sant Pau

6è cicle de conferències
Associació d’Amics i Alumnes de Sant Pau

Divendres, 25 de gener, 2013
Els metges de l’hospital de la Sta. Creu i St. Pau víctimes de la guerra civil: memòria i (des)memòria.
Dr. Carlos Hervàs Pujal

Sales annexes a la Sala d’Actes de l’Hospital
Bloc A, planta 2
Sant Quintí, 89
Barcelona
Horari de les conferències: 13 h

Share

Condol‏: Josep M. Vidal

Benvolgudes i benvolguts,

Ens dol comunicar-vos que el nostre consoci i membre del Consell Directiu Josep Miquel Vidal Hernández (1939-2013) va morir sobtadament ahir dia 9 de gener a Maó.

Josep Miquel Vidal, coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis, ha estat l’ànima de moltes de les activitats de la nostra societat així com un impulsor incansable de la història de la ciència. El seu tarannà i capacitat de treball ens deixen un gran buit.

La cerimònia de comiat serà demà divendres a les 13.00 a la parròquia de Sant Francesc de Maó.

Trobareu més informació a: Menorca Info i Vilaweb.

Malauradament, aquesta mort de suma a altres dues pèrdues recents que han tingut lloc durant les vacances nadalenques. Pere de la Fuente, qui també va ser membre del Consell Directiu, ens va deixar també de manera inesperada. Membre molt actiu de la SCHCT, recordarem sempre la seva bona disposició, empenta i compromís, amb la història de la ciència, però també com a ciutadà i home de bé.

Finalment, hem de lamentar la desaparició de Julio Gómez-Alba, el millor especialista en història de la geologia i en la de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona.

La nostra societat està de dol i vol fer arribar el seu condol més sentit a tots els seus familiars, amics i companys.

Mònica Rius i Piniés

Presidenta de la SCHCT

Share

Reconstru​int aparells científics amb H. Otto Sibum

Acaba de sortir publicada l’entrevista:

Otto Sibum, titular d’Història de la Ciència de la Universitat d’Uppsala
realitzada per Miquel Carandell per a UAB Divulga.

Reconstruint aparells científics amb H. Otto Sibum ens parla, entre altres coses, de com a través de la construcció de rèpliques d’aparells històrics i de la replicació d’experiments s’aconsegueixen treure a la llum aspectes de la història de la ciència que no han quedat reflectits a les fonts escrites.

Share

CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS

CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS

“Les Imatges de la ciència”

Organitzat en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC UAB)

Dimarts, 8 de Gener, 19,30 h
El “matrimoni” de la química (la revolució química del segle XVIII explicada a través  del quadre de Jacques-Louis David del matrimoni Lavoisier, 1788)
Agustí Nieto-Galan (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

El quadre del matrimoni Lavoisier sintetitza de manera magistral la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII. Antoine-Laurent Lavoisier i Marie Anne Paulze foren pintats el 1788, just un any abans de l’esclat de la Revolució Francesa per Jacques-Louis David. Eren moments de glòria científica per a la parella Lavoisier, que aviat havien d’estroncar-se de manera dramàtica. Una anàlisi detallada del quadre ens ajudarà a entendre com la química de l’època estava íntimament lligada a qüestions filosòfiques, experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, també de gènere.

Programa i bibliografia ATENEU 

Share