Dimecres, dia 29 d’abril de 2015 a les 18.00h
Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero
Palau de Cerveró
Plaça de Cisneros, 4
46003 València
Sessió que obri la programació de primavera -cinema, exposicions, simposis, presentació de llibres, etc.- dedicada als hospitals en temps de guerra.
Presentació del llibre
“La medicalización del hambre. Economía política de la alimentación en Europa 1918-1960″ (Barcelona, Icaria, 2014)
autor del llibre Josep L. Barona
Tindrà lloc el proper 2 d’octubre a la llibrería Ambreta de València a les 19.00h.
EL POLLASTRE DE NEWTON. LA CIÈNCIA A LA CUINA
Massimiano Bucchi, Università di Trento
Dijous, 20 de Maig a les 19:00h, IEC (C/Carme, 47), Barcelona.
Per què la ciència ha entrat de manera tant prepotent a la cuina a partir d’un cert moment de la història?
Per què els científics utilitzen sovint imatges i metàfores de la gastronomia?
Quin és el tret comú que connecta experiments científics amb receptes que fan venir l’aigua a la boca?
Què te la cuina futurista en comú amb la gastronomia molecular?
Experiments als cafès, controvèrsies sobre la cervesa, receptes per la xocolata custodiades com a secretes patents són els ingredients d’aquest relat original, sorprenent i rigorós sobre les interseccions entre gastronomia i recerca, entre laboratoris i cuines.
“Un llibre sagaç i divertit”, Il Corriere della Sera.
“Un ric àpat amb ingredients deliciosos … moltes anècdotes suculentes… un assaig articulat, exactament com un menú, que interroga la ciència al taulell de la cuina” Il Sole 24 Ore.
“170 pàgines brioses que és llegeixen molt ràpidament ”, La Repubblica.
“Un mina de curiositats”, Panorama.
“Un llibre adequat per tots els paladars”, Le Scienze.
Francesco Botti, autor i escriptor, llegeix un fragment de “Il Pollo di Newton” (audio – mp3).
‘Il Pollo di Newton’ també a Facebook i Twitter.
Massimiano Bucchi és Professor de Ciència i Tecnologia en la Societat i de Comunicació científica i tecnològica a la Universitat de Trento, Itàlia. Ha estat professor visitant de diverses institucions acadèmiques i de recerca a Àsia, Europa i Nord Amèrica.
És autor de diversos llibres, publicats en anglès, italià, coreà, finès, xinès i portuguès, que inclouen Science in society (London and New York, Routledge, 2004), Handbook of Public Communication of Science and Technology (amb B. Trench, London and New York, Routledge, 2008, new ed. 2014), Beyond Technocracy. Citizens, Politics, Technoscience (New York, Springer, 2009), així com assajos a revistes com Nature, Science and Public Understanding of Science.
Ha rebut diversos reconeixements pel seu treball, com ara el Mullins Prize de la Society for Social Studies of Science (1997) i el Merck-Serono, premi especial del jurat per llibres científics (2007).
Ha treballat com a supervisor i avaluador per diversos organismes de recerca i polítics com la US National Science Foundation, la Royal Society, i la Comissió europea, i ha presidit (juntament amb B. Trench) el comitè científic del XII Congrés mundial Public Communication of Science and Technology (2012).
Col·labora regularment amb diaris i programes de televisió sobre ciència i tecnologia.
El seu llibre més recent és Il Pollo di Newton. La scienza in cucina (El pollastre de Newton. Ciència a la cuina), 2013.
Presentació del llibre:
“Enric Freixa i Pedrals (1911-2002)”
de Francesc X. Puig Rovira i Carles Puig-Pla
Dilluns, dia 12 de març a les 19 hores
Lloc:
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona
Aula Capella, Diagonal 647, Barcelona
Metro: línia 3 Palau Reial
Dimarts 6 de març, 19h
Saló d’actes de la institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona
Carrer de les Egipcíaques, 15
Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, va ser
també professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses
obres mèdiques i espirituals.
El tractat sobre l’amor heroic, publicat per Editorial Barcino en edició a
cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt, és el primer tractat mèdic llatí
dedicat exclusivament a “l’amor hereos”, denominació que remet a la
malaltia d’amor, a la passió amorosa, de què parlen els poetes medievals.
Arnau de Vilanova explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les
teories mèdiques de l’època, i proposa alguns remeis per a aquesta afecció
considerada potencialment mortal.
El periodista i escriptor Gaspar Hernández presentarà el llibre el proper
dimarts dia 6 de març. Participaran a l’acte Sebastià Giralt, historiador
de la medicina, Carles Duarte, director de la fundació Lluís Carulla, i Jon
Arrizabalaga, investigador del CSIC-Barcelona.
“Los ferrocarriles en la ciudad. Redes técnicas y configuración del espacio urbano”, del Prof. Horacio Capel.
Programa
Día 3 de noviembre de 2011, a las 12,30 horas
Universidad de Barcelona
Facultad de Geografía e Historia
Aula Magna, 4ª planta
Calle Montalegre, 6
12,30: Presentación del acto a cargo del Subdirector General de
Infraestructuras de la Generalitat de Catalunya, D. Xavier Flores García
12,45: Intervención de D. Miguel Muñoz Rubio, Director del Museo del
Ferrocarril de Madrid y de la Colección de Historia Ferroviaria
13,00: Glosa del autor y del libro a cargo de D. Carles Sudrià Triay,
Catedrático de Historia Económica de la Universitat Barcelona
13,15: Intervención del autor del libro y Catedrático de la Universitat de
Barcelona, D. Horacio Capel Sáez
Datos del autor
Horacio Capel es Catedrático de Geografía Humana de la Universidad de
Barcelona e impulsor del grupo Geocrítica que publica diversas revistas
científicas de alto impacto. Profesor e investigador invitado en diversas
universidades europeas y americanas y Doctor Honoris Causa por tres
universidades, sus publicaciones ascienden a varios centenares y ha dirigido
más de cincuenta tesis doctorales. Ha recibido diversos premios, entre ellos
el Prix International de Géographie Vautrin Lud 2008. Su actividad
investigadora se ha centrado en la geografía urbana, la teoría e historia de
la ciencia, y más recientemente en cuestiones relacionadas con la innovación
técnica y el medio urbano, línea de investigación en la que se inserta este
libro.
Datos del libro
Los ferrocarriles en la ciudad. Redes técnicas y configuración del espacio
urbano centra su atención en algunas redes de transporte, decisivas para la
movilidad y la comunicación, que han contribuido a la organización del
territorio, a todas las escalas. Se estudian los medios de transporte que
utilizan carriles de hierro para su desplazamiento, es decir, el
ferrocarril, los tranvías y el metro, que aquí se denominan conjuntamente
ferro-carriles, utilizando una vieja expresión que se usó ampliamente en la
legislación y en la prensa especializada.
Los ferrocarriles representaron un paso decisivo en la organización de las
redes técnicas territoriales y tuvieron y siguen teniendo una gran
incidencia en la organización territorial. Se examinan, en particular, las
relaciones entre la organización del espacio urbano y el trazado de las
líneas. El libro cuestiona las políticas de privatización y sostiene la
necesidad de control público de la gestión de un sistema tan complejo como
el de los ferro-carriles. Defiende que en la actual fase de Urbanización
Generalizada los sistemas de transporte público sobre carriles de hierro son
indispensables; y que no se puede imaginar la Pantópolis, la ciudad
universal, sin un buen sistema de transporte público colectivo.
