S’han publicat les propostes de taules temàtiques presentades:
Arxiu de l'autor: esallent
AJORNAMENT de la Jornada del 30/11/2017
La “Jornada d’estudi de l’evolució del concepte de relació entre cos i
dolor al llarg de la historia” dels Col·loquis de la SCHCT a Mallorca
prevista per al dia 30 de novembre s’ha ajornat!
Comunicarem la nova data així que estigui disponible.
Moltes gràcies i disculpeu les molèsties!
Comissió de Col·loquis SCHCT
Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània II.
Col·loquis de la SCHCT
Sessió “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”
22 de novembre de 2017 a les 16 h. al Saló d’Actes
l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València
(amb retransmissió online a http://reunion.uv.es/hcc2).
“El régimen franquista se instituyó sobre las cenizas de una cruenta guerra civil. Con tan sombríos orígenes, el Nuevo Estado tuvo que articular, junto con un vasto sistema policial, toda una serie de mecanismos que le permitieran alcanzar un mínimo de legitimidad social y política. En este sentido, estos mecanismos estaban llamados a ordenar una forma de gobierno encargada de dirigir los distintos ámbitos de la vida nacional, desde la economía y las relaciones laborales, hasta la educación, las ciudades o el mundo rural. En un momento en el que el gobierno –y ya al menos desde inicios del siglo XIX– se había definido en gran parte como gobierno de la vida, la administración de tales ámbitos iba a venir marcada en buena medida por discursos provenientes de la medicina y la psiquiatría. Bajo estas premisas, intentaré mostrar en primer lugar las líneas definitorias de tales discursos, atravesados sin duda por planteamientos raciales, para imaginar después hasta qué punto influenciaron aquello que daremos en llamar la biopolítica del Estado franquista”.
Ponent: Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.
Presenta / Modera: Enric Novella (UV/IHMC)
Podeu trobar més informació a https://www.uv.es/uvweb/institut-universitari-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/ca/seminaris/seminaris/propers-seminaris-1285898140472.html
Una nueva Historia Natural. Primeras noticias ibéricas sobre la naturaleza de las Indias
Una nueva Historia Natural
Primeras noticias ibéricas sobre la naturaleza de las Indias
(Barcelona, 11-12 de Mayo, 2015)
Las primeras descripciones de la naturaleza de las Indias Orientales y Occidentales han corrido un suerte variada en la historiografía. Empleadas antiguamente en la historia de los descubrimientos como episodios enfocados para establecer la prioridad, subrayar el estatus de los pioneros y reforzar el carácter nacional de esas aventuras del conocimiento, hoy día nos preocupan otros asuntos ligados a la circulación del saber, las relaciones entre texto e imagen, el coleccionismo como forma de construir conocimiento, o los componentes indígenas de los saberes occidentales. La mirada se ha hecho más social, más cultural y, sin duda, más global.
Sin embargo, la perspectiva ibérica ha tendido a ser eludida por ambas formas de acercarse al pasado. En 2013, con motivo de la exposición 360º Ciência Descoberta y a propósito de la crisis de las grandes narrativas, Henrique Leitão se preguntaba si había llegado el momento de la ciencia ibérica.
Exceptuando algún ejemplo notable, como Charles Boxer, pocos autores se han detenido en ofrecer una mirada comparada entre las historias naturales de América y Oriente escritas por portugueses y españoles del siglo XVI. Si por una parte las fronteras nacionales resultan artificiales para evaluar este y otros contextos, también resulta forzado contemplar un solo hemisferio de lo que estaba siendo un ejercicio intelectual característico de la primera globalización.
Desde la experiencia trioceánica peninsular, nos gustaría debatir sobre casos, episodios e imágenes de la ciencia ibérica como hechos imprescindibles para que el proceso intelectual renacentista construyera las bases del mundo moderno.
Entendemos la historia de la ciencia como un espacio híbrido y transversal para aproximar o hallar una forma de representar lo lejano, lo exótico, lo apenas conocido; también ha sido un medio de producción y circulación de hechos difícilmente observables y, a su vez, entendemos que la ciencia ha sido, junto a la política, el comercio o la religión, uno de los principales instrumentos de gestación de los imperios peninsulares.
Desde esta perspectiva, partimos de la premisa de que esa voluntad de circulación de las ideas, imágenes y objetos no atiende ni ha atendido a la territorialidad de los espacios, y por el contrario, ha sido un transfronterizo hilo conductor de nuestro pasado intelectual y parte activa de nuestro presente patrimonio cultural.
Comité organizador:
José Pardo-Tomás, Institut Milà i Fontanals, CSIC Barcelona
Juan Pimentel, Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSIC Madrid
Emma Sallent Del Colombo, Facultat de Física, Universitat de Barcelona
Isabel Soler, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona
PROGRAMA
Lunes 11 de mayo de 2015
Sala Pi Sunyer del Institut d’Estudis Catalans
10.30-11.00 h: Presentación
11.00-12.00 h: Conferencia inaugural:
Joan Pau Rubiés, Etnografía e historia natural: en torno a la naturalización de lo humano en los imperios ibéricos (siglo XVI).
12.00-12.30 h: café
12.30-13.00 h: Antonio Sánchez / Henrique Leitão (Universidade de Lisboa), Demasiado para contar: modos narrativos sobre la naturaleza de las Indias en los textos ibéricos del siglo XVI.
13.00-13.30 h: Rui Loureiro (Centro de História d’Além Mar, Universidade Nova de Lisboa), «Tudo é mercadoria»: O mundo natural na Suma Oriental de Tomé Pires.
13.30-16.00 h: almuerzo
16.00-16.30 h: Elisa Andretta (iEH2 Unige, Ginebra), José Pardo-Tomás (IMF-CSIC, Barcelona), El Dioscórides de Andrés Laguna (1555): visión del mundo ibérico y construcción del saber natural.
16.30-17.00 h: Teresa Nobre de Carvalho (História e Filosofia das Ciências, Universida de Nova de Lisboa), Una perfection substancial: as pinturas do Tractado de las Drogas de Cristóvão da Costa.
17.00-17.30 h: Carlos de Miguel Mora (Dpt. de Línguas e Culturas, Universidade de Aveiro), El tratamiento de algunos productos de las Indias Occidentales en la obra de Amato Lusitano.
17.30-18.00 h: café
18.00-18.30 h: António Andrade (Dpt. de Línguas e Culturas, Universidade de Aveiro), Os simples e as drogas orientais vistos por Amato Lusitano nos Comentários a Dioscórides (Veneza, 1553).
18.30-19.00 h: Emma Sallent Del Colombo (Facultat de Física, Universitat de Barcelona), Conexiones insospechadas. Naturalia americana entre València y Bologna.
Martes, 12 de mayo de 2015
Sala Salvador del Instituto Botánico de Barcelona
11.00-11.30 h: José Ramón Marcaida (Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities University of Cambridge), Fernández de Oviedo y el caso del “pájaro extremado”.
11.30-12.00 h: Juan Pimentel (Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSIC, Madrid) / Isabel Soler (Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona), Escribir es corregir. Rectificaciones y enmiendas en los Colóquios de Garcia de Orta.
12.00-13.30 h: café y visita a Salvadoriana.
14.00 h: Almuerzo de clausura.
INSCRIPCIÓN
La inscripción es gratuita. Se ruega a las personas interesadas en asistir envíen un correo electrónico comunicándolo a: emma.sallent@ub.edu
 |
 |
 |
 |
 |
 |
8th European Spring School on History of Science and Popularization
8th European Spring School on History of Science and Popularization
LIVING IN A TOXIC WORLD
(1800-2000):
EXPERTS, ACTIVISM, INDUSTRY AND REGULATION
Maó (Menorca), 14-16 May 2015
http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/escola-de-primavera/8th-european-spring-school/
Salvadoriana – El gabinet de curiositats de Barcelona
Salvadoriana – El gabinet de curiositats de Barcelona
Vitrinacuriosa
Exposa i canvia objectes curiosos de naturalia i artificialia a la vitrina virtual de Salvadoriana
Organitzada per: l’Institut Botànic i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Lloc: edifici de l’Institut Botànic. Jardí Botànic de Barcelona (c/ Dr. Font i Quer, 2 · Parc de Montjuïc)
Durada: del 20 de maig de 2014 a l’abril de 2016.
Massimiano Bucchi – El pollastre de Newton. La ciència a la cuina.
EL POLLASTRE DE NEWTON. LA CIÈNCIA A LA CUINA
Massimiano Bucchi, Università di Trento
Dijous, 20 de Maig a les 19:00h, IEC (C/Carme, 47), Barcelona.
Per què la ciència ha entrat de manera tant prepotent a la cuina a partir d’un cert moment de la història?
Per què els científics utilitzen sovint imatges i metàfores de la gastronomia?
Quin és el tret comú que connecta experiments científics amb receptes que fan venir l’aigua a la boca?
Què te la cuina futurista en comú amb la gastronomia molecular?
Experiments als cafès, controvèrsies sobre la cervesa, receptes per la xocolata custodiades com a secretes patents són els ingredients d’aquest relat original, sorprenent i rigorós sobre les interseccions entre gastronomia i recerca, entre laboratoris i cuines.
“Un llibre sagaç i divertit”, Il Corriere della Sera.
“Un ric àpat amb ingredients deliciosos … moltes anècdotes suculentes… un assaig articulat, exactament com un menú, que interroga la ciència al taulell de la cuina” Il Sole 24 Ore.
“170 pàgines brioses que és llegeixen molt ràpidament ”, La Repubblica.
“Un mina de curiositats”, Panorama.
“Un llibre adequat per tots els paladars”, Le Scienze.
Francesco Botti, autor i escriptor, llegeix un fragment de “Il Pollo di Newton” (audio – mp3).
‘Il Pollo di Newton’ també a Facebook i Twitter.
Massimiano Bucchi és Professor de Ciència i Tecnologia en la Societat i de Comunicació científica i tecnològica a la Universitat de Trento, Itàlia. Ha estat professor visitant de diverses institucions acadèmiques i de recerca a Àsia, Europa i Nord Amèrica.
És autor de diversos llibres, publicats en anglès, italià, coreà, finès, xinès i portuguès, que inclouen Science in society (London and New York, Routledge, 2004), Handbook of Public Communication of Science and Technology (amb B. Trench, London and New York, Routledge, 2008, new ed. 2014), Beyond Technocracy. Citizens, Politics, Technoscience (New York, Springer, 2009), així com assajos a revistes com Nature, Science and Public Understanding of Science.
Ha rebut diversos reconeixements pel seu treball, com ara el Mullins Prize de la Society for Social Studies of Science (1997) i el Merck-Serono, premi especial del jurat per llibres científics (2007).
Ha treballat com a supervisor i avaluador per diversos organismes de recerca i polítics com la US National Science Foundation, la Royal Society, i la Comissió europea, i ha presidit (juntament amb B. Trench) el comitè científic del XII Congrés mundial Public Communication of Science and Technology (2012).
Col·labora regularment amb diaris i programes de televisió sobre ciència i tecnologia.
El seu llibre més recent és Il Pollo di Newton. La scienza in cucina (El pollastre de Newton. Ciència a la cuina), 2013.
Teatre: El Somriure de la Lluna, inspirada en el debat Einstein-Bohr
Aquesta setmana farem dues representacions a la Facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona de l’obra de teatre El Somriure de la Lluna, inspirada en el debat Einstein-Bohr sobre la interpretació de la Mecànica Quàntica. Es tracta d’una peça breu en tres actes (dura poc menys d’una hora) situada en alguns dels escenaris més emblemàtics en què van tenir lloc aquestes discussions. Està centrada en el paper que hi va jugar el físic vienès Paul Ehrenfest, amic íntim d’Albert Einstein i Niels Bohr. Ehrenfest és considerat per molts l’iniciador i mediador en el debat entre aquests dos físics. També hi apareixen la seva dona -la matemàtica Tatiana Afanasyeva- i la primera filla d’ambdós, Tanishka; Erwin Schrödinger i Werner Heisenberg, dos dels fundadors de la mecànica quàntica (juntament amb Paul Dirac, Max Born i Pascual Jordan, que no apareixen a l’obra).
L’obra l’hem muntat entre un grup de professors i estudiants de la Facultat de Física en motiu de la inauguració de la Mostra del Fons Històric de Física i Química. Les dues funcions tindran lloc a l’aula magna Enric Casassas:
– Dimecres 13 de novembre a les 12:00 (aula magna Enric Casassas)
– Dijous 14 de novembre a les 19:15 (aula magna Enric Casassas)
La funció del dimecres (estrena) acabarà amb un piscolabis; la del dijous amb un debat. L’entrada és lliure.