Dins dels Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT-IEC)
“Ciencia y sentimiento de la naturaleza
en los orígenes de la conservación”
a càrrec de Santos Casado (Universidad Autónoma de Madrid)
Dijous 16 de gener a les 19:00h a l’IEC (Carme, 47, Barcelona).
El col·loqui es podrà seguir en streaming a l’enllaç: http://videoteca.iec.cat/ i es podran enviar preguntes al ponent per twitter fent servir l’etiqueta #SCHCT_PARCS
***
El proper dijous 16 de gener a l’IEC (19h) s’inaugura el cicle ‘Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols’ en el marc dels col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) que enguany es dediquen a les Geografies del Coneixement. Aquesta sèrie de ponències revisa els aproximadament 100 anys d’història de la protecció dels espais naturals a Espanya. Tres sessions que revisen diferent moments històrics clau en el moviment conservacionista: des de la primera legislació el 1916 fins a la Guerra Civil, els anys 50 i 60, i la transició democràtica. També s’analitzaran fites com ara la creació del parc de Doñana o el cas d’aquest moviment proteccionista a Catalunya amb la protecció de la zona volcànica de la Garrotxa o els Aiguamolls de l’Empordà.
El cicle subratlla les relacions entre els científics i l’espai geogràfic i tracta de respondre a preguntes com ara quin va ser el rol dels científics i de les diferents disciplines en aquest procés? Quines relacions es van construir entre aquests espais i la resta del territori espanyol? I amb espais anàlegs d’altres països? Quin paper van jugar els científics en l’evolució d’idees com ara “naturalesa” i “nació” al llarg del segle XX?
Santos Casado obre el cicle amb la seva ponència “Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación” on aborda l’arribada de les primeres idees i pràctiques de conservació dels espais naturals fins a la Guerra Civil de 1936. Va ser una etapa de un cert creixement conservacionista on van participar actors amb diferents perfils professionals, ideològics i culturals, i on es van aconseguir els primers parcs naturals. En aquest procés, el paper dels científics i de la ciència, en un sentit ampli, ofereix aspectes d’interès precisament per la combinació d’aspectes i arguments científico-tècnics amb altres de caràcter filosòfic, estètic o polític, més o menys relacionats amb allò que en aquell moment s’anomenava “sentiment de la naturalesa”.
Santos Casado de Otaola (Madrid, 1964) és Doctor en Ciències Biològiques per la Universidad Autónoma de Madrid i va dirigir els seus interessos intel·lectuals cap a la història de la ciència i l’anàlisi social i cultural de l’activitat científica, especialment en l’àmbit de l’ecologia, les ciències ambientals i la conservació de la natura. Treballa a la Fundació Fernando González Bernáldez i és Professor Associat del Departament d’Ecologia de la Universidad Autónoma de Madrid. És autor de diverses publicacions sobre la història de les ciències naturals i dels moviments conservacionistes i ambientals a Espanya, com ara els llibres ‘Los primeros pasos de la ecología en España’ (Madrid, 1997, segona edició, 2000), ‘La escritura de la naturaleza’ (Madrid, 2001), ‘La ciencia en el campo’ (Madrid, 2001) i ‘Naturaleza patria’ (Madrid, 2010). La resta de ponències del cicle són:
Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Sarah R. Hamilton (University of Michigan) “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana.” 30/01/2014, 19:00h, IEC.
Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) “La protecció de la natura a Catalunya a la transició i primers anys de democràcia.” 13/02/2014, 19:00h, IEC.
Els col·loquis de la SCHCT estan dedicats enguany a les Geografies del coneixement. Les activitats aborden diferents aspectes de la ciència en relació amb diferents espais: de salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions, d’art, de creació. Així, durant el cicle es reflexiona sobre com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic; sobre la convivència de ciència i ciutat; com canvia el coneixement científic en la seva circulació i apropiació; com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència i reflexionar sobre l’existència d’estils nacionals de ciència; com repensar les fronteres polítiques i nacionals com a eina de delimitació dels estudis històrics.
Xerrada coordinada per Lino Camprubí (CEHIC-UAB), Judit Gil Farrero (CEHIC-UAB) i organitzada per la SCHCT-IEC amb el suport de les Seccions de Ciències de l’IEC.
Més informació sobre el cicle: http://arban.espais.iec.cat/2013/01/31/ciencias-e-ideologias-en-los-parques-naturales-espanoles/
Més informació sobre els col·loquis al compte de twitter @schct i al programa dels col·loquis
