Societat Catalana d’Història de la Medicina
Agenda. Curs Acadèmic 2012–13

Lloc: l’ Acadèmia ·  Major de Can Caralleu, 1-7 ·  08017 Barcelona

20 hores

3 D’OCTUBRE DE 2012
Tema: Premsa sanitària anarquista del primer terç del segle XX
Ponent: Carles Tabernero i Holgado, Professor d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

7 DE NOVEMBRE DE 2012
Tema: Joan Josep Paulís i Pagès i la història de la medicina
Ponent: Manuel Escudé i Aixelà, antic Professor d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona.

5 DE DESEMBRE DE 2012
Tema: Les malalties del general Cabrera i la seva importància en la fi de la Primera
Guerra Carlina
Ponent: Joan Pujol i Ros, Membre Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de
Catalunya.

9 DE GENER DE 2013
Tema: Prohoms de l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya
Ponent: Anna M. Carmona i Cornet, Catedràtica d’Història de la Farmàcia Catalana
de la Universitat de Barcelona.

6 DE FEBRER DE 2013
Tema: Diagnòstics retrospectius de les malalties humanes del passat
Ponent: Jon Arrizabalaga i Valbuena, investigador de l’Institut Milà i Fontanals del CSIC.

6 DE MARÇ DE 2013
Tema: Medicina, metges i medicaments en l’obra de Salvador Dalí
Ponent: Elena Guardiola i Pereira, Directora de la Unitat d’Informació i Documentació
Mèdica de Bayer.

3 D’ABRIL DE 2013
Tema: Alimentació en temps de guerra. L’obra de Casimir Brugués (1937)
Ponent: Jacint Corbella i Corbella, President de la Reial Acadèmia de Medicina de
Catalunya.

8 DE MAIG DE 2013
Tema: Cajal i Ferran, una relació tempestuosa
Ponent: Ferran Sabaté i Casellas, Professor de la Unitat d’Història de la Medicina de la
Universitat de Barcelona.

DISSABTE 1 DE JUNY DE 2013.

SESSIÓ DE CLOENDA DEL CURS ACADÈMIC 2012–13
Lloc: Montblanc (la Conca de Barberà). Arxiu Comarcal.
Tema: Bicentenari de la Guerra del Francès: l’Església de Tarragona
Ponent: Josep M. Sabaté i Bosch, antic Professor d’Història Moderna de la Universitat
Rovira i Virgili i cronista oficial de la ciutat de Tarragona.

Tot seguit se celebrarà l’Assemblea General Ordinària anual, una passejada per la vila
ducal i un dinar de germanor (acompanyats, si es vol) al preu de 25€.

Toc, toc, hi ha lloc? La història en els museus de ciència

Dilluns, 21 de Maig de 2012.
Totes les sessions a les 18:00 hores

LLoc:
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC
Carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona

Organitza:
Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Amb la col·laboració de:
Línia “Pràctiques culturals en espais urbans”, IMF-CSIC
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Coordinadors:
José Pardo-Tomás (IMF-CSIC)
Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Dilluns 21 de maig
Taula rodona, moderada per Oliver Hochadel (IMF-CSIC)
La història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
En torn del projecte d’exposició permanent
Una història no tan natural

Amb la participació de:
José Pardo- Tomás (IMF-CSIC)
Alfons Zarzoso (MHMC)
Josep M. Camarasa (IEC)
Laura Valls
Ferran Aragón
Gustavo Corral (estudiants del Màster i del Programa de Doctorat d’Història de la Ciència de la UAB)

Activitat addicional:
El mateix dilluns 21 de maig, a les 12 hores: el Museu de Ciències Naturals de Barcelona oferirà als assistents al cicle una visita guiada a l’exposició “Planeta Vida”, a la seua seu del Museu Blau (Maresme / Fòrum)

Toc, toc, hi ha lloc? La història en els museus de ciència

Dilluns, 14 i 21 de Maig de 2012.
Totes les sessions a les 18:00 hores

LLoc:
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC
Carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona

Organitza:
Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Amb la col·laboració de:
Línia “Pràctiques culturals en espais urbans”, IMF-CSIC
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Coordinadors:
José Pardo-Tomás (IMF-CSIC)
Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Dilluns 14 de maig
Sophia Vackimes
(Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
Monstruos, pociones secretas y pases mágicos: ¿en exposiciones de ciencia moderna?

La ciencia es generalmente representada en los museos como una historia del progreso humano, ilustrada a través de objetos coleccionados a lo largo de la historia pensante de la humanidad. La colección de especímenes naturales, objetos curiosos, e instrumentos científicos se establece como el origen del museo moderno. Diferentes  razonamientos intelectuales y propuestas museísticas hacen que estos objetos sean distribuidos y readaptados para exposiciones en sus salas dependiendo del tema a tratar: avances médicos, novedades en astrofísica o el último premio Nobel. Generalmente estos acontecimientos se revisten de un lenguaje que da la sensación de novedad, de modernidad y de progreso. Si bien las aberraciones naturales fueron objeto de la curiosidad humana durante siglos y durante los siglos formativos de lo que hoy es la ciencia moderna se acumularon objetos caprichosos, con atribuciones mágicas y utilizadas en supercherías, todo esto fue abandonado hace tiempo por la ciencia moderna. Sin embargo, para celebrar y exponer las innovaciones en la medicina se opta a menudo por recurrir a objetos antiguos y medievales, rodeados de obscuridad y de misterio para ilustrar al avance científico. En el seminario, trataremos de plantear las razones por las cuales se ha puesto de moda utilizar quimeras medievales, lenguajes esotéricos y pociones mágicas para construir el sentido de las exposiciones de temas modernos como la genética.

Toc, toc, hi ha lloc? La història en els museus de ciència

Dilluns, 7, 14 i 21 de Maig de 2012.
Totes les sessions a les 18:00 hores

LLoc:
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC
Carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona

Organitza:
Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Amb la col·laboració de:
Línia “Pràctiques culturals en espais urbans”, IMF-CSIC
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Coordinadors:
José Pardo-Tomás (IMF-CSIC)
Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Programa
Dilluns 7 de maig

Thomas Schnalke
(director del Berlin Museum of Medical History at the Charité)

Beneath the Skin and Back to Life. A conceptual visit to the Berlin Museum of Medical History
The Berlin Museum of Medical History is a university museum located on the premises of the renowned Berlin clinic called Charité. Built and founded by the eminent German pathologist Rudolf Virchow (1821-1902) as a so called Pathological Museum in 1899 its primary goal was to visualize an inventory of all human diseases by the arrangement of over 23.000 dry and wet specimens on 2.000 m². After its reopening under its current name in 1998, it was re-conceptualized as a venue to address core developments in the history of medicine. In my talk I will offer a virtual visit to and through the Berlin Museum of Medical History at the Charité outlining the status, running, and topographical context of this institution, as well as the basic ideas for the development and realization of its permanent presentation opened in late 2007 and the spectrum of temporary exhibitions which shape the profile of the museum in the public. The discussion might also address important issues of an intensive debate on the use of university collections for research in Germany.

Dijous, 12 d’abril de 2012
Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47), a les 19:00 h.

Ricard GUERRERO i Mercè PIQUERAS
Institut d’Estudis Catalans
De la idea a la realitat: Què és, què no és, i que voldria ser l’exposició Planeta Vida, del Museu Blau

Planeta Vida, l’exposició de referència del nou Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a partir d’ara Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya, és un viatge per la història de la vida i de la seva coevolució amb el nostre planeta. Ens explica com som i on estem. L’entrada a l’exposició ja suggereix quin serà el fil conductor: el pas del temps sobre la Terra i els canvis que ha experimentat la superfície del planeta al llarg de milers de milions d’anys. El projecte és una obra col·lectiva en què han participat científics (externs i del museu), museòlegs, arquitectes, dissenyadors, tècnics municipals i comunicadors. Els criteris de cada grup professional en desenvolupar un projecte d’aquesta magnitud i complexitat no sempre coincideixen els uns amb els altres. Són imprescindibles, per tant, el diàleg i les negociacions per tal d’aconseguir que l’obra mantingui el rigor científic, però compti amb els ingredients necessaris per fer una exposició atractiva per al públic general. Quan es descriu un fet científic a la ciutadania –i un dels fets científics més importants per a la humanitat és la història de la vida i de la Terra–, cal defugir d’un perill molt freqüent: el del convertir la ciència en un dogma, en una doctrina que s’ha d’acceptar sense objeccions. Per evitar aquest perill, l’exposició a la vegada mostra i interpreta els fets científics, tot presentant-los no com una realitat indiscutible sinó com una conseqüència del raonament, del debat i… per què no? d’un laboriós consens final entre diferents pensadors i pensaments.