Seminaris a Osona. Dimarts 12 de febrer de 2013. SCHCT-AAO, Vic.
Xavier Duran. “La revolució industrial i la literatura a Catalunya“.
La conferència té lloc a la seu de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, Vic.
Arxiu de la categoria: Col·loquis i seminaris
Cicle OBJECTES PERDUTS – Alfons Zarzoso – Dimarts 5 de febrer a l’IEC
Segon col·loqui del Cicle Objectes Perduts, amb la intervenció d’Alfons Zarzoso (MHMC/CEHIC-UAB).
OBJECTES PERDUTS. “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. 22/01/2013-12/03/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Alfons Zarzoso (MHMC/CEHIC-UAB). “Una història evanescent vs. el retorn del Museu Roca: Un espectacle d’anatomia humana a la Barcelona del primer terç del s. XX”. 05/02/2013, 19:00.
Per a més detalls i el programa complet del cicle, veure ací.
Cicle OBJECTES PERDUTS – Nike Fakiner – Dimarts 22 de gener a l’IEC
Comença el Cicle Objectes Perduts, amb la intervenció de Nike Fakiner (CSIC).
OBJECTES PERDUTS. “Objectes perduts: Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”. 22/01/2013-12/03/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Nike Fakiner (Instituto de Filosofía-CSIC). “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller”. 22/01/2013, 19:00.
Resum: “En Alemania, en la segunda mitad del siglo XIX, científicos y aficionados construían valores sobre el cuerpo a través de la reforma social de la higiene y de la salud. El objetivo de estos programas sociales no eran los aristócratas, ni los profesionales de la medicina, sino el público general, que aspiraba a conocer su cuerpo y a formarse sobre el conocimiento médico. Éste era el caso del museo anatómico y antropológico del escultor Gustav Zeiller, que abrió sus
puertas a la población de Dresde en 1888. Analizaré la retórica visual empleada por Zeiller para dotar sus artefactos de eficacia para propagar argumentos médicos sobre la salud. Más específicamente, discutiré cómo esta retórica estaba orientada a transformar formas corporales culturalmente percibidas como repugnantes o anti-estéticas en formas bellas.”
Per a més detalls i el programa complet del cicle, veure ací.
Cicle PEDRES i OSSOS – Oliver Hochadel – Dijous 17 de gener a l’IEC
PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
Quart col·loqui: Oliver Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro sobre el proyecto de Atapuerca)”. 17/01/2013, IEC 19:00.
“Atapuerca” ha pasado de ser un nombre casi desconocido a adquirir una resonancia triunfal: las excavaciones desarrolladas en esa sierra burgalesa pueden presumir de haber encontrado la mayor acumulación mundial de fósiles de homínidos, y entre sus logros más relevantes se cuentan el “europeo” más antiguo, el primer acto de canibalismo o el primer regalo fúnebre del que hay noticia.
Los responsables científicos del proyecto han levantado alrededor del yacimiento una industria de popularización del conocimiento que incluye decenas de libros de divulgación, documentales televisivos, exposiciones itinerantes, un parque arqueológico y su propio Museo de la Evolución Humana, todo ello flanqueado por una constante presencia, muy bien calculada y pautada, en los medios de comunicación españoles. En la esfera pública, Atapuerca fue etiquetado desde el principio como proyecto muy “español” y se convirtió en paradigma desde el que demoler las viejas acusaciones sobre el atraso de la ciencia nacional. Ese contexto, y no solo la antigüedad e importancia de los fósiles, explica que la Sima de los Huesos se haya convertido en el nuevo origen de la historia de España.
Oliver Hochadel es historiador de la ciencia y científico titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Se interesa sobretodo por la relación entre la ciencia y sus públicos en contextos históricos diferentes como por ejemplo la electricidad en el siglo XVIII o los parques zoológicos en el siglo XIX. Más recientemente se ha concentrado en la historia de la paleoantropología. En febrero va a salir su libro “El mito de Atapuerca” (Edicions UAB).
Més informació i programa complet del cicle.
CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS
CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS
“Les Imatges de la ciència”
Organitzat en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC UAB)
Dimarts, 8 de Gener, 19,30 h
El “matrimoni” de la química (la revolució química del segle XVIII explicada a través del quadre de Jacques-Louis David del matrimoni Lavoisier, 1788)
Agustí Nieto-Galan (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
El quadre del matrimoni Lavoisier sintetitza de manera magistral la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII. Antoine-Laurent Lavoisier i Marie Anne Paulze foren pintats el 1788, just un any abans de l’esclat de la Revolució Francesa per Jacques-Louis David. Eren moments de glòria científica per a la parella Lavoisier, que aviat havien d’estroncar-se de manera dramàtica. Una anàlisi detallada del quadre ens ajudarà a entendre com la química de l’època estava íntimament lligada a qüestions filosòfiques, experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, també de gènere.
Seminari sobre naixement pediatria a València
Deixa un comentari
Seminari: El Dr. Ramón Gómez Ferrer (1862-1924) i el naixement de la pediatria a València
Conferenciant: Elvira Ramos, professora titular, actualment jubilada, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Múrcia.
Data: Dimarts, 18 de desembre, a les 19 hores.
Lloc: Sala de conferències de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Plaça Cisneros, 4. València).
Aquesta conferència, sobre els orígens de la pediatria i la puericultura a València, s’emmarca en el conjunt d’actes commemoratius del 150 aniversari del naixement del pediatre Ramón Gómez Ferrer.
Més informació de les activitats de l’IHMC: www.ihmc.uv-csic.es
Comença el cicle DONA i COS – Teresa Ortiz i Esteban Rodríguez Ocaña – Dimarts 11 i Dimecres 12 de desembre a l’IEC
Comença el Cicle Dona i Cos amb col·loquis successius de Teresa Ortiz Gómez i Esteban Rodríguez Ocaña de la Universidad de Granada.
DONA I COS. “La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica”. 11/12/2012-11/04/2013. Coordinat per Sara Fajula (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Col·legi de Metges de Barcelona). SCHCT, en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.
Dimarts, 11 de desembre de 2012
Teresa Ortiz Gómez (Universidad de Granada). “Anticoncepción, medicina y feminismo en España. Derechos políticos y prácticas de salud”.
Teresa Ortiz Gómez, catedràtica d’Història de la Ciència del Departament d’A. P. i Història de la Ciència i l’Institut d’Estudis de la Dona de la Universitat de Granada. Ha realitzat aportacions singulars a la història de la medicina des de una perspectiva de gènere, estudiant les professions sanitàries dels segles XVIII a XX, les organitzacions professionals i la participació de les dones en les activitats sanitàries. Ha estudiat el paper del gènere en la construcció dels discursos mèdics del segle XX i és una de les primeres historiadores de la medicina que ha incorporat les fonts orals a la seva investigació. Ha estat IP de nou projectes i contractes I+D+I i ha participat en altres deu, cinc d’ells europeus. Té experiència de col·laboració en equips interdisciplinaris i internacionals en els que ha treballat sobre relacions entre medicina, salut i societat en el segle XX. Més informació: http://www.ugr.es/~erodrig/
Dimecres, 12 de desembre de 2012
Esteban Rodríguez Ocaña (Universidad de Granada). “Hormónas de síntesis y prevención del embarazo. Una discusión científica y dogmática en la España franquista”. 12/12/2012, 19:00.
Esteban Rodriguez Ocaña, catedràtic d’Història de la Ciència del Departament d’A. P. i Història de la Ciència de la Universitat de Granada. Ha dirigit, com a investigador principal, sis projectes amb finançament competitiu des de 1982 i ha format part de quatre més, igualment ha obtingut un contracte amb la UE, dins del VI Programa Marc, per desenvolupar una activitat en xarxa amb altres 21 centres internacionals sobre els canvis contemporanis en la cultura de la salut experimentats a Europa i el seu anàlisis en termes multidisciplinaris, incloent la perspectiva històrica. Els seus interessos professionals han estat centrats en l’anàlisi de les relacions medicina societat, en diferents contextos i dominis (salut pública, malalties epidèmiques, medicina del treball, cura de la infància), amb especial atenció a l’Espanya contemporània.
Més informació: http://www.ugr.es/~erodrig/
Per a més informació i el programa complet del cicle veieu ací.
Cicle VERNE – Dimarts 18 de desembre – Bibl. Sagrada Família
Col·loquis de la SCHCT Cicle “De la ciència a l’imaginari: Una lectura científica
de Jules Verne”.
Quarta i última sessió: “París al segle XX. La ciència deshumanitzada pren el control”.
Pasqual Bernat (CEHIC-UAB)
Data: 18 de desembre de 2012
Hora: 19h.
Lloc: Biblioteca Sagrada Família de Barcelona (Provença, 480, Barcelona )
Organitza: SCHCT amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de
Barcelona (Biblioteca Sagrada Família) i la Societat Catalana Jules Verne.
Descarregueu-vos el Dossier Paris segle XX.
Per a més detalls, veure la programació completa del cicle.
PEDRES i OSSOS – Margarita Díaz-Andreu – Dijous 13 de desembre a l’IEC
PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
Tercer col·loqui: Margarita Díaz-Andreu (UB): “¿A quién pertenece el pasado? Los conflictos de la Arqueología del siglo XXI”. 13/12/2012, IEC, 19:00.
En esta charla se analizarán las transformaciones experimentadas en la Arqueología en estas últimas décadas referentes a la polémica en torno a quién pertenecen los vestigios del pasado. Se analizaran varios de los cambios producidos a nivel mundial y en qué medida éstos están afectando o potencialmente pueden afectar a la Arqueología en España.
Margarita Díaz-Andreu es una arqueóloga interesada en una diversidad de campos que van desde lo más teórico – la conexión entre identidad y patrimonio – a lo más práctico, centrándose su investigación de campo en el arte rupestre prehistórico. Sobre identidad y arqueología ha escrito varios trabajos entre los que destacan los libros de The Archaeology of Identity (2005), Nationalism and Archaeology (1996, 2001), Excavating Women. A History of Women in European Archaeology (1998), A World History of Archaeology in the Nineteenth Century: Nationalism, Colonialism and the Past (2007) y Archaeological Encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century (2012). Tras un extenso periodo como profesora en la Universidad de Durham (1996-2011) desde enero de 2012 se ha incorporado como Profesora de Investigación de ICREA en la Universidad de Barcelona.
Més informació i programa complet del cicle.
CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS
CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS
“Les Imatges de la ciència”
Solem pensar que el coneixement científic “amb majúscules” està escrit en articles i llibres prestigiosos, sovint redactats en un llenguatge molt especialitzat i poc assequible al públic en general. Ens oblidem però que, tant per a la seva tasca quotidiana com per a la comunicació dels resultats de la seva recerca a la societat, el científic utilitza (i utilitzà també en el passat) diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes, etc.; un conjunt d’objectes que constitueixen la cultura material de la ciència i que sovint actuen com a intermediaris entre els experts i la societat.
A través de quatre exemples històrics de diferents èpoques (un gravat, un quadre, una observació microscòpica i una fotografia) , aquest cicle ens invita a reflexionar sobre la importància de la cultura visual de la ciència, sobre l’existència d’una cultura científica que probablement va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.
Organitzat en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC UAB)
Dimarts, 11 de desembre, a les 19,30
La lliçó d’anatomia (a partir del gravat d’Andreas Vesal de 1543)
José Pardo Tomás (IMF-CSIC)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
L’escena podria servir per a il·lustrar el llarg camí recorregut per la ciència mèdica occidental en la cerca del coneixement del cos humà, des de les escoles mèdiques del món clàssic a la moderna sala de dissecció. Però aquest relat és, en el fons, a més de massa conegut, una ficció teleològica i poc rigorosa. En canvi, la “lliçó d’anatomia” vesaliana, interpretada en el seu context històric específic, el que fa es parlar-nos d’un episodi apassionant en la història de la comunicació científica i de la relació entre la ciència i els seus públics, a més d’oferir un esplèndid exemple de la importància dels espais per a entendre la construcció i la circulació del coneixement científic.
Dimarts, 8 de Gener, 19,30 h
El “matrimoni” de la química (la revolució química del segle XVIII explicada a través del quadre de Jacques-Louis David del matrimoni Lavoisier, 1788)
Agustí Nieto-Galan (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
El quadre del matrimoni Lavoisier sintetitza de manera magistral la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII. Antoine-Laurent Lavoisier i Marie Anne Paulze foren pintats el 1788, just un any abans de l’esclat de la Revolució Francesa per Jacques-Louis David. Eren moments de glòria científica per a la parella Lavoisier, que aviat havien d’estroncar-se de manera dramàtica. Una anàlisi detallada del quadre ens ajudarà a entendre com la química de l’època estava íntimament lligada a qüestions filosòfiques, experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, també de gènere.
Dimarts, 19 de Febrer, 19,30 h
La mirada microscòpica (a partir d’una fotografia de les preparacions del Dr. Ferran i Clua, 1880s)
Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya- UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
La mirada microscòpica va permetre la consolidació d’una nova comprensió de la malaltia i d’una nova forma de fer medicina a finals del segle XIX. La medicina al laboratori es va dotar d’una autoritat científica. Això ha transformat la medicina en el món contemporani. En aquesta sessió reflexionem sobre aquest procés i ens fem preguntes sobre qui pot llegir una preparació microscòpica, on i com ho fa, com s’esdevé un expert, com es comuniquen els resultats i s’atorga autoritat, on resta el pacient en aquest procés, es pot reduir la malaltia a un fet biològic.
Dimecres, 13 de Març, 19,30 h
La fotografia de la vida (a partir de la famosa imatge de la doble hèlix amb Watson i Crick, 1953)
Carlos Tabernero (UAB)
Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas
“Aquesta fotografia, presa per Antony Barrington Brown el maig de 1953, amb James Watson i Francis Crick al costat del seu model de la doble hèlix d’ADN, és una icona cultural del segle XX. Una anàlisi més detallada de la mateixa fotografia, però també de la seva producció, circulació i consum, revela aspectes insospitats d’aquesta fita clau de la història de la ciència. En aquesta conferència ens preguntem on es va fer ña fotografia?, quan, per què i per a qui?; què representava en el moment de la seva execució?; com es va convertir en una icona cultural? i què significa avui, quan la contemplem sis dècades després..
BIBLIOGRAFIA
Agustí Nieto-Galan (2011) Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Marcial Pons. Madrid
José Pardo Tomás (2006) Un lugar para la ciencia. Escenarios de práctica científica en la sociedad hispana del siglo XVI. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. La Orotava
José Ramón Bertomeu Sánchez;, Antonio García Belmar (2000), La Revolución química: entre la historia y la memoria. Universitat de València. València.
Watson, James D., (2004) La Doble Hélice. RBA. Barcelona (ed. Original en anglès, 1968),
Renato G. Mazzolini, (1993) (ed.) Non-Verbal Communication in Science prior to 1900. Olschki. Firenze.