Arxiu de la categoria: Col·loquis i seminaris

Taula redona “Primavera Silenciosa” – Dimarts 4 de desembre a l’IEC

Dimarts 4 de desembre tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans:

Taula redona amb motiu del 50è aniversari de la publicació de “Primavera silenciosa” (“Silent Spring”) de Rachel Carson. 04/12/2012, 19:00. (coord. per C. Florensa & A. López, CEHIC-UAB). Amb la participació de Joandomènec Ros (UB – ecòleg i autor de la traducció catalana més recent del llibre de Carson), Miquel Porta (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar-IMIM – biotecnòleg i expert en composts tòxics persistents), Antonio Buj Buj (UB – historiador de les plagues i l’agricultura a Espanya i Àfrica), i Joaquim Elcacho (periodista i comunicador científic i medioambiental).

Aquesta taula redona és el primer acte del cicle Atmosferes Tòxiques (SCHCT-IHMC), coordinat per Ximo Guillem i José R. Bertomeu (IHMC).

L’esdeveniment es retransmetrà des de Barcelona en directe a l’IHMC ‘López Piñero’, València, donant lloc a intervencions del públic tant a Barcelona com a València.

Aquesta iniciativa inclou el bloc Primavera Silenciosa 2012, que recull materials diversos conduents a la preparació del debat, i el compte @SilentSpring12 des de qual s’informarà de novetats sobre la taula redona.

Més informació sobre la taula redona i el cicle en que s’inscriu, ací.

Share

Ciència i franquisme

Cicle de seminaris, curs 2012-13
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Organitzadors: Xavier Roqué i Agustí Nieto-Galan

Tots els seminaris tindran lloc en divendres a les 12h a l’aula seminari del CEHIC, UAB

Divendres 14 de desembre de 2012
Matteo Realdi (CEHIC-UAB)
“Bajo el cielo de España. La reorganización de la astrofísica durante el franquismo”

En els darrers anys, la recerca històrica sobre la ciència en el franquisme s’ha intensificat i diversificat. Les metàfores espacials han substituït les cronologies del progrés o l’endarreriment. El problema històric d’ubicar la ciència en la dictadura ha dut a l’estudi de les relacions entre el laboratori, l’aula, el despatx oficial, la redacció, o la central nuclear —llocs de producció de béns i coneixement, espais d’autoritat, comunicació i ensenyament tant públics com privats. Ciència en la dictadura, doncs, i no durant la dictadura, per subratllar l’articulació mútua de coneixement i poder.

La literatura recent sobre ciència i franquisme ha examinat la coproducció de ciència i poder en àmbits com l’enginyeria, la  física, la geofísica, les matemáticas o l’agricultura. Aquests estudis, alguns dels quals es referencies més avall, han revelat que la ciència i la tecnologia foren una prioritat política per al règim i van esdevenir instruments de les polítiques autàrquiques i de les relacions diplomàtiques internacionals. Aquests treballs han posat també de manifest les complexes relacions genealògiques entre les pràctiques científiques anteriors i posteriors a la Guerra Civil, així com la importància dels espais i les cultures materials de la recerca.

Aquestes qüestions i aportacions ressonen amb la historiografia del franquisme, però aquesta relació no és sempre evident. Creiem que és un moment oportú per discutir projectes i resultats entre historiadors de la ciència vinculats a diferents institucions acadèmiques barcelonines (CEHIC-UAB, UPF, IMF-CSIC, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica…) i obrir un diàleg amb els historiadors del període franquista. Per aquesta raó, iniciem aquest curs un nou seminari de recerca sobre “Ciència i franquisme”, que esperem tindrà continuïtat en els propers anys.

Programa per al curs 2012–2013:

26-10-2012: Lino Camprubí (CEHIC-UAB): “Los ingenieros y la ‘redención’ de España en la autarquía”

23-11-2012: Xavier Roqué (CEHIC-UAB): “Física i cultura en el primer franquisme”

14-12-2012: Matteo Realdi (CEHIC-UAB): “”Bajo el cielo de España. La reorganización de la astrofísica durante el franquismo”

18-01-2013: Carme Molinero (CEFID-UAB): “Política social i propaganda en el règim franquista”

15-02-2013: Antoni Malet (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Albareda i la política científica del primer  CSIC”

22-03-2013: Agustí Nieto-Galan (CEHIC-UAB): “M. Lora Tamayo: reforma i agitació universitària en els anys 1960”

19-04-2013: Albert Presas (Dept. Humanitats-UPF): “J. M. Otero Navascués i la política nuclear del franquisme”

24-05-2013: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “El cinema i la imatge pública de la ciència durant el franquisme”

Algunes referències:
Anduaga, Aitor. Geofísica, economía y sociedad en la España contemporánea (Madrid: CSIC: 2009).
“Autarchy, Ideology, and Technology Transfer in the Spanish Oil Industry, 1939–1960”. Comparative Technology Transfer and Society, 7 (2009), 172–200.
Camprubí, Lino. “Los estándares como instrumentos políticos: ciencia y Estado franquista a finales de los años cincuenta”. Empiria, no. 18 (2009): 85–114.
“One Grain, One Nation: Rice Genetics and the Corporate State in Early Francoist Spain (1939–1952),” Historical Studies in the Natural Sciences 40, no. 4 (2010): 499–531.
Gómez, Amparo; Canales, Antonio F. eds. Ciencia y fascismos. La ciencia española de posguerra. Barcelona: Laertes, 2009.
Herran, Néstor; Roqué, Xavier, eds. La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939–1975. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, en premsa.
Malet, Antoni. “Las primeras décadas del CSIC: Investigación y ciencia para el franquismo”. En: Romero de Pablos, Ana; Santesmases, María Jesús, eds. Cien años de política científica en España (Bilbao: Fundación BBVA, 2008), p. 211–256.
“José María Albareda (1902–1966) and the formation of the Spanish Consejo Superior de Investigaciones Científicas,” Annals of Science 66 (2009): 307–332.
Nieto-Galan, Agustí. “From papers to newspapers: Miguel Masriera (1901-1981) and the role of science popularisation under Franco regime”. Science in Context (in press).
Presas, Albert. “Science on the Periphery. The Spanish Reception of Nuclear Energy: an Attempt at Modernity?,” Minerva 43 (2005): 197–218.
“Technological transfer as a political weapon: technological relations between Germany and Spain from 1918 to the early 1950s,” Journal of Modern European History 6 (2008): 218–236.
Roca-Rosell, Antoni. “Professionalism and Technocracy: Esteve Terradas and Science Policy in the Early Years of the Franco Regime,” Minerva 43 (2005): 147–62.
Santesmases, María Jesús. “Severo Ochoa and the biomedical sciences in Spain under Franco, 1959–1975,” Isis 91 (2000): 706–734.
“Peace propaganda and biomedical experimentation: Influential uses of radioisotopes in endocrinology and molecular genetics in Spain (1947–1971),” Journal of the History of Biology 39 (2006): 765–794.
“Viajes y memoria: las ciencias en España antes y después de la guerra civil». Asclepio 49 (2007), 213–230.

Share

PEDRES i OSSOS – Miquel Carandell – Dijous 29 de novembre a l’IEC

PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

Segon col·loqui: Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. 29/11/2012, IEC, 19:00.

“Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”

El 12 de maig de 1984 esclatà la controvèrsia de l’Home d’Orce. Aquell dia, el diari El País anuncià en portada “serios indicios” que aquest homínid, descobert feia un any per científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, era un “simple” ase jove. Un intens debat s’inicià, i els mitjans de comunicació, amb alts i baixos, seguiren activament la polèmica.

En aquest col·loqui no pretenc dilucidar si el famós fragment d’Orce era un homínid o no, ni tampoc identificar víctimes ni culpables. Més aviat, vull esventrar la controvèrsia per mostrar com els mitjans esdevingueren el lloc on, tant científics com no científics, van debatre sobre el fragment de crani trobat a Orce, un petit poble de la província de Granada. En aquest sentit, intentaré donar un pas més enllà per analitzar com els diaris van ser espais on no només aparegueren notícies i divulgació científica sinó que intervingueren activament en la formació i circulació de coneixement científic.

Miquel Carandell és doctorand en història de la ciència del Centre d’Estudis d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB). Llicenciat en Biologia, la seva recerca actual està centrada en les relacions entre els mitjans de comunicació i la ciència, concretament la paleoantropologia i l’arqueologia. A més, treballa a UABDivulga, la revista de divulgació de la UAB i realitza Sortides Culturals sobre Història de la Ciència a Barcelona.

Més informació i programa complet del cicle.

Share

VII Simp Ensenyament i Hist de Ciències i Tècniques

VII Simposi Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques

15 i 16 de març de 2013

Benvolgudes i benvolguts,

Us avancem el programa provisional del VII Simposi Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques, que se celebrarà a Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47, Barcelona) els propers dies 15 i 16 de març del 2013 i us recordem que el proper dilluns 19 de novembre expira el termini per a la presentació de comunicacions.
Per a més informació: simposio@sehcyt.es

Inscripcions:

Per a formalitzar la inscripció, cal enviar la butlleta que trobareu a http://www.sehcyt.es i el comprovant de pagament a simposio@sehcyt.es.
Fins al 15 de desembre de 2012, la quota d’inscripció serà de 60 €, i per als socis de la SEHCYT i de la SCHCT, de 50 €.  A partir del 16 de desembre de 2012, la quota serà de 70 €.
El pagament s’ha de fer efectiu per transferència bancària al compte de la SEHCYT (2101 0005 14 0012604955), i hi heu d’indicar el vostre cognom a les observacions. La inscripció, a més de l’assistència, dóna dret a les actes corresponents.

Tríptic Simposi

Share

Cicle VERNE – Dilluns 19 de novembre – Bibl. Sagrada Família

Col·loquis de la SCHCT Cicle “De la ciència a l’imaginari: Una lectura científica
de Jules Verne”.

Tercera sessió: “Els cinc-cents milions de la Begum. Ciència, política i utopia”.

Pasqual Bernat (CEHIC-UAB)

Data: 19 de novembre de 2012

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Sagrada Família de Barcelona (Provença, 480, Barcelona )

Organitza: SCHCT amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de
Barcelona (Biblioteca Sagrada Família) i la Societat Catalana Jules Verne.

Per a més detalls, veure la programació completa del cicle.

Podeu descarregar-vos el dossier de la sessió ací.

Share

XII Trobada de la SCHCT – 15 a 18 de novembre, IHMC ‘López Piñero’, València

Entre el 15 i el 18 de novembre se celebra a València la XII Trobada de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

La XII Trobada té lloc a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (CSIC – Universitat de València) i el Col·legi Major Rector Peset (UVEG).

Per a més informació i el programa, podeu consultar el web de la Trobada.

Share

Otto Sibum – Conferència magistral a l’IEC – Dimecres 31 d’octubre

Otto Sibum (Hans Rausing Professor of History of Science & Director, Office for History of Science, Uppsala University). In James Joule’s laboratory: Gestural Knowledge and Scientific Change in Early Victorian Britain (coord. per Xavier Roqué, CEHIC-UAB). SCHCT, en col·laboració amb CEHIC-UAB. Institut d’Estudis Catalans (IEC), 31/10/2012, 19:00.

Aquesta xerrada tractarà sobre la relació entre el coneixement i la ciència i la funció del cos humà en la producció de coneixement científic. Se centra en una fita del canvi científic dels inicis del segle XIX, el naixement de la termodinàmica, és a dir, el desenvolupament per James Joule d’investigacions experimentals sobre la naturalesa de la calor. Una reconstrucció històrica basada en una nova comprensió de la relació entre el coneixement i l’acció que demostra el gran descobriment de Joule ha de ser reinterpretat per oferir nova llum sobre la nostra comprensió actual de la relació entre coneixement i ciència en la primera cultura victoriana.

Share

Comença Cicle PEDRES i OSSOS – Dimarts 30 d’octubre a l’IEC

PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

Primer col·loqui: Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. Dimarts 30 d’octubre de 2012, IEC, 19:00.

En la primera sessió, titulada “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”, Cornelius Holtorf (Linnaeus University), compararà les narratives de l’arqueologia acadèmica amb les narratives de la cultura popular a través de preguntes com per què el passat importa, quin és el rol de l’arqueologia, o analitzant el concepte d’autenticitat dintre d’aquesta.

“From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”

The past and archaeology are omnipresent in contemporary popular culture. Themed environments as in Las Vegas have long been drawing on archaeological storylines to connect to their audiences. Alternative archaeologies as the Bosnian Pyramids, too, can receive much popular attention. In this lecture I compare narratives told by academic archaeology with narratives told in popular culture. Why does the past matter? What is the role of archaeology? How does authenticity come into it?

Cornelius Holtorf, Linnaeus University, Kalmar, Sweden. Holtrof investiga sobre diversos temes relacionats amb l’Arqueologia, des de la percepció actual del passat a les relacions entre la gent i els llocs com a generadors d’històries.
També ha efectuat treball de camp centrat en els Megàlits a Alentejo, Portugal.

Més informació i programa complet del cicle.

Share