La natura i la tecnologia estan íntimament relacionades amb l’activitat científica. A més, són fàcilment identificables en l’imaginari col·lectiu i, sovint, les concebem en oposició: la primera associada a l’entorn “salvatge”, “no humà” i la segona vinculada al producte de l’enginy humà, de la “cultura”. Però, si ens aturem a observar al nostre voltant possiblement ens adonarem que la delimitació no sempre és clara i nítida. Aquest cicle de diàlegs vol prestar atenció, precisament, a tres exemples en què natura i tecnologia estan subtilment mesclades i això els confereix una certa naturalesa «híbrida».
El cicle proposa dialogar al voltant de tres ‘productes’ de la recerca científica: un producte transgènic (objecte), un exosquelet robòtic (cos) i Fukushima (paisatge). Examinant aquestes «natures híbrides» volem explorar les zones on la dualitat natural-artificial es difumina.
Compta per a fer-ho amb la participació de ponents que, des de la seva especialitat científica o àmbit cultural, donaran una mirada particular a l’objecte, al cos o al paisatge.
El cicle és un dels fruits del taller “Co-crear una exposició científica amb el públic” del projecte TalentLab (CSIC, 2013).

Més informació:

http://www.talentlab.csic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=42&Itemid=34&lang=ca

Queridos historiadores y allegados,

“Eugenic Madness: Asylums and the Data of Heredity”

The science of human genetics grew up against a background of eugenics.  This eugenics is usually attributed to the evolutionary thinking of Darwin’s cousin Francis Galton, and its role in relation to society, schooling, and medicine as an application of Galton’s idea.  I will show how the study of human heredity, including eugenic uses, took shape a quarter century before Galton, as part of an effort at insane asylums to gather data on the causes of insanity and to slow down or reverse the relentless growth of these institutions.

La charla interesará especialmente a los historiadores de la ciencia y la tecnología, filósofos, estudiosos del Estado y la Administración, historiadores de la psiquiatría y la estadística, locos y loqueros, genetistas, numerólogos y cabalistas, historiadores de la biología, críticos del biopoder, y el público en general.

Ted Porter es autor, entre otras obras, de The Rise of Statistical Thinking (1986), Trust in Numbers (1995) y Karl Pearson (2004). Siguiendo la serie el cuarto libro tendría que haber aparecido en el 2013, pero a cambio se publicaron varios artículos que se pueden encontrar en su página web:
http://www.history.ucla.edu/people/faculty/faculty-1/faculty-1?lid=384

Xerrades al voltant de la ciència i la literatura

Crear universos nous, ja siguin reals o ficticis, requereix imaginació i inventiva. L’activitat científica no només descriu els fets observables, també especula sobre realitats no palpables, allunyades de l’experiència inmediata, que poden resultar inversemblants; i, no obstant, no per això deixen d’influir en els corrents de pensament. La creació literària, per la seva banda, construeix universos que malgrat la seva “irrealitat” poden ser versemblants i, del seu caràcter fictici, n’emanen certes “veritats”. En aquest cicle de xerrades ens perdrem en els camins d’anada i tornada entre realitat i ficció de la ciència i la literatura.

Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia. c/ Provença, 480. Barcelona.
Hora: 19h

4 d’abril de 2014
Agustín Fernández Mallo
Llicenciat en Ciències Fı́siques, ha publicat diversos llibres de poesia i assaig, i com a novel·lista és autor del Proyecto Nocilla, trilogia que va renovar el panorama literari espanyol. La seva darrera novel·la, Limbo, ha estat publicada al gener de 2014 per l’editorial Alfaguara.

Ciència i literatura, dues metàfores
Las ciències i les arts són dues maneres molt diferents no només de descobrir el nostre entorn, sinó també de crear realitat. L’ésser humà construeix la realitat, i per a fer-ho se serveix de tots els llenguatges de i metodologies que té al seu abast. A la xerrada, parlarem de quina manera les ciències i les arts a vegades es creuen i s’identifiquen.

9 d’abril de 2014
Carlos Sopuerta
Investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC, IEEC) i lector habitual.

Forats negres: l’explosió d’una idea
En física, habitualment, es posa nom a objectes o fenòmens després que aquests s’hagin observat, descobert o estudiat. Tanmateix, hi ha ocasions en què el poder predictiu de les teories físiques porta a proposar conceptes dels quals no es té cap evidència experimental. Probablement, el cas més paradigmàtic sigui el del concepte de forat negre, una conseqüència de la teoria de la Relativitat General d’Albert Einstein proposada l’any 1915; i que, des de llavors, ha ocupat un lloc central de l’astrofísica i cosmològica. Però, franquejant els límits de l’estricte àmbit acadèmic, el forat negre també ha envaït l’imaginari col·lectiu i ha ofert un material idoni per a especular sobre l’Univers. El llibre de Kip S. Thorne Agujeros negros y tiempo curvo: El escandaloso legado de Einstein (2000) és un exemple de la literatura de divulgació que ha volgut apropar els conceptes de la física teòrica al públic general i centrarà el tema de la xerrada.

6 de maig de 2014
Carlos Gámez
Historiador de la ciència i la literatura, i escriptor. Autor d’Artefactos, Premio Cafè Món, al 2012.

Lewis Carroll: ciència, parodia i error
L’any 1927, Heisenberg enuncià el Principi d’incertesa. El 1865, Lewis Carroll, publicava la coneguda faula: Les aventures d’Alícia al país de les meravelles. La comparació no es arbitrària. Recents estudis mostren que l’obra de Carroll es basa en una paròdia de la matemàtica que més de 50 anys més tard fonamentarà la Mecànica quàntica. La xerrada vol emfatitzar les connexions entre el gènere fantàstic, la ciència i la paròdia al voltant d’Alícia en una primera part. En una segona, tractarem de construir una Alícia contemporània: la paròdia, l’humor, la imaginació i la participació del públic seran benvinguts.

Més informació: www.inspiraciencia.es

Ciència 3D

La ciència té moltes dimensions, algunes més visibles que d’altres. Aquest cicle, organitzat pel Màster en Història de la ciència, presenta quatre mirades sobre la dimensió social de la ciència
cehic 18/03/2014

“Jurassic Park o la vida social de los dinosaurios”

Carlos Tabernero

20 de març 2014, Sala de Graus II, 12–14h

Jurassic Park (Steven Spielberg, 1993), basada en el llibre homònim de Michael Crichton (1990), és a primera vista un cautionary tale de ciència ficció, una advertència relacionada amb el desenvolupament de la tecnologia de l’ADN recombinant a finals del segle XX. Tanmateix, una anàlisi fílmica detallada, acompanyada d’una contextualizació precisa de la seva producció i distribució, revela aspectes molt suggerents dels mecanismes de generació i gestió del coneixement científic, i ens ajuda a entendre les relacions entre cinema, literatura, història, ciència i tecnologia.

“La invenció de la Natura: de la Guerra Freda al canvi climàtic”

Lino Camprubí

2 d’abril 2014, Sala de Graus II, 12–14h

Estem acostumats a pensar que les ciències són la nostra manera de descobrir una realitat trancendent oculta en la naturalesa. L’oceanografia, la geologia, la geofísica i, més recenment, les ciències ambientals, serien bons exemples d’aquesta recerca de la veritat i d’un quadre complet de la Naturalesa. Però aquesta recerca té també una dimensió política, filosòfica i humana que no podem deixar de banda, com mostra el desenvolupament d’aquestes cièncias de la Terra durant la Guerra Freda i fins als nostres dies.

“Madame Lavoisier: química i revolució”

Agustí Nieto-Galan

30 d’abril 2014, Sala de Graus II, 12–14h

El 1788, un any abans que esclatés la Revolució Francesa, Jacques-Louis David pintà Antoine-Laurent Lavoisier i la seva dona, Marie Anne Paulze. Era un moment de glòria científica per a la parella, però aviat aquesta situació s’havia d’estroncar de manera dramàtica. L’anàlisi del quadre revela la profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII, i els seus lligams íntims amb qüestions filosòfiques i experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, de gènere.

“Ciència, diners i política: què està passant?”

Xavier Roqué

28 de maig 2014, Sala de Graus II, 12–14h

La ciència mobilitza avui grans recursos financers i polítics. Quines són les relacions actuals entre ciència, diners i política? Com afecten la pràctica de la ciència i la seva funció social? Són noves, aquestes relacions, o tenen una història que ens convé conèixer per fer front als reptes actuals? En parlarem de la mà de Dominique Pestre, autor de Ciència, diners i política. Assaig d’interpretació (Obrador Edèndum; URV: 2008).