VIII COL·LOQUI D’HISTÒRIA DE LA TÈCNICA

ETSEIB, Aula 28.8, Barcelona, dijous 28 de novembre 2013

Com altres anys, el VIII Col·loqui aplega diverses intervencions sobre treballs en curs en història de la tècnica i està vinculat a l’activitat del Grup de Recerca d’Història de la Ciència i de la Tècnica (UPC), del projecte “Ingeniería, Matemáticas y Sociedad en Cataluña y España, siglos XVII-XX” (HAR2010-17461 subprograma HIST) i del grup de recerca consolidat “Història de la ciència, la tecnologia i la medicina a la Catalunya contemporània (segles XVIII-XX)” (2009 SGR 887).

Programa

12.30 Marisol Osorio: “La influencia europea en el desarrollo de la educación en ingeniería en Antioquia”.

13.00 Antónia Conde; M. Rosa Massa-Esteve: “La influencia de Europa en la Arquitectura y Ingeniería militar ibérica del siglo XVII: La ‘Disme’ de Stevin en Luis Serrão Pimentel”.

13.30 Pausa dinar

15.30 Ana Cardoso de Matos: “Os portugueses na École Centrale de Paris  (segunda metade do século XIX e inícios do XX)”.

16.00 Maria Montava: “Francesc Santponç i la tecnologia del vapor. El cas de la ‘màquina simplificada’ de Gensanne”.

16.30 Antoni Roca-Rosell: “Assaigs de navegació submarina a l’Espanya del segle XIX”.

17.00 Pausa

17.30 Guillermo Lusa: “El Documentos de 2013: Fidel Moncada, director de l’ETSEIB durant la guerra civil”.

18.00 Jesús Sánchez Miñana: “Novedades en dos asuntos viejos: la etapa francesa de Hilarión Bordeje y la introducción del teléfono por los Dalmau en 1877”.

18.30 Irina Gouzévitch, Dmitri Gouzévitch: “Essai sur la composition des machines de Lanz et Betancourt : un ouvrage à succès, des collaborations à conflit”

19.00 Presentació del llibreL’aportació dels enginyers industrials de Catalunya                  a l’enologia (i la viticultura), València, 2013, per Joan C. Martin.

Organitzen:

*Departament de Matemàtica Aplicada I

*Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica, ETSEIB-UPC

*Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, UPC

Amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

Inscripció gratuïta. Es prega confirmació de l’assistència enviant un missatge electrònic a Antoni Roca Rosell: antoni.roca-rosell@upc.edu

Dia i hora: dijous 28 de novembre  2013, 12.30

Lloc: Aula 28.8, edifici I, planta 1, ETS Enginyeria Industrial de Barcelona, Diagonal 647, 08028 Barcelona

CONFERÈNCIA MAGISTRAL:

Reviel Netz (Stanford University) “Towards a Cultural Geography of the Ancient World” 9/10/ 2013, 18:30. Sala de Graus, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.

Reviel Netz (Stanford University) és segurament l’historiador de la ciència antiga més reconegut de l’actualitat. Ha contribuït decisivament a la renovació historiogràfica de la disciplina, amb llibres com The Shaping of Deduction in Greek Mathematics: a Study in Cognitive History, considerat per Bruno Latour “without question, the most important work in science studies since Shapin and Schaffer’s Leviathan and the Air Pump” (http://www.bruno-latour.fr/node/156), o Ludic Proof: Greek Mathematics and the Alexandrian Aesthetic, entre altres. Al col·loqui “Towards a Cultural Geography of the Ancient World”, Netz presentarà els resultats de la seva recerca més recent sobre els patrons espacials de la vida cultural i científica a l’antiguitat, que analitza a través de la confecció de mapes i l’ús de l’estadística com a eines historiogràfiques.

Organitzat per: SCHCT i Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB).

CICLE: “Recuperant Plaers i Obstacles d’escriure Història de la Ciència”

3 sessions:

Reviel Netz (Stanford University) i Jaume Sastre (CEHIC- UB), “Space, History and Materialism for the 21st Century”: Presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad .  7/10/2013, 19:00h. Facultat de Filosofia, Seminari de Filosofia (4rt Pis Edifici Campus del Raval), Universitat de Barcelona.

La presentació del llibre Alambre de púas: una ecología de la modernidad (Eudeba, 2013) a càrrec del seu autor, Reviel Netz (Stanford University), i del seu traductor al castellà, Jaume Sastre Juan (investigador en precari de la Universitat de Barcelona), servirà per obrir un debat sobre el paper de l’espai en la història, en general, i en la història de la ciència i la tecnologia, en particular.

L’anàlisi espacial és el centre de la narrativa d’aquesta història d’una tecnologia aparentment insignificant però altament significativa: el filferro espinós. El llibre ressegueix els seus usos en l’agricultura, la guerra i la repressió des de 1874 fins a la Segona Guerra Mundial, entenent-los com diverses expressions d’un sol fenomen característic de la configuració ecològica de la modernitat: el control de l’espai a gran escala a través del dolor. La mirada de Netz, que es reivindica com a materialista i beu de la història ambiental i la història animal, mostra com els canvis en l’estructura topològica del paisatge (línies de connexió i desconnexió) han marcat decisivament els destins d’humans i animals al llarg del segle XX.

Segons l’antropòleg Bruno Latour, “Alambre de púas renova la interpretació de què significa per a qualsevol animal o humà estar tancat dins un territori o estar-ne exclòs. Aquest llibre és una obra mestra de la història de la tecnologia, la geografia i la topografia. És una contribució molt important a la renovació del materialisme. Mai més tornarem a mirar un tancat de la mateixa manera”.

Margarita Díaz-Andreu (Universitat de Barcelona – ICREA) “Geografías del conocimiento arqueológico: relaciones entre los arqueólogos españoles y británicos en el siglo XX”. Presentació del llibre: Archaeological encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century
25/03/2014, Institut d’Estudis Catalans.

El Fons Pericot de la Biblioteca de Catalunya contiene una selección casi completa de la correspondencia académica mantenida por el catedrático de Prehistoria de la Universitat de Barcelona, Lluís Pericot (1899-1978). El análisis de un millar de cartas enviadas por arqueólogos británicos allí guardadas nos permite una visión novedosa sobre contactos entre las Arqueologías española y británica durante las décadas centrales del siglo XX. La relación epistolar no sólo nos permite realizar una descripción minuciosa del carácter de las relaciones internacionales entre los dos paíse y de la cronología de ciertos eventos, sino – y esto es lo más novedoso en el análisis que propongo – a platearnos preguntas desde la óptica de la geografía del conocimiento. ¿Influye la geografía en la producción, consumo y circulación del conocimiento? En mi charla se analizará hasta qué punto es relevante el lugar donde se produce el saber, si éste influye en el contenido y la naturaleza de la producción científica y si tiene un efecto en las redes académicas de las que forman parte. Por otra parte, se examinan las condiciones en las que se transmite el conocimiento y los medios que se emplean para ello y cómo esto puede afectar a la recepción del mismo. En último lugar se realiza una reflexión sobre poder y conocimiento, enlazando así el quehacer cotidiano académico con la fuerza que tienen grandes ideologías como el nacionalismo y el colonialismo.

Massimiano Bucchi (Universitá di Trento), Il pollo di Newton. La scienza in cucina.  20/05/2014, 19:00h. IEC.

Que la cuina és un espai d’experimentació, un autèntic laboratori de prova i innovació, no ho pot discutir ningú a aquestes alçades; i no només pels espectaculars enginys tecnològics d’algunes cuines de cuiners d’aquesta globalització gastronòmica amb els productes de la qual – estrelles mediàtiques incloses– ens bombardegen contínuament.
Què ha fet la ciència per la cuina? Però, sobretot, què ha fet la cuina per la ciència?
El cas és que la cuina és i ha estat sempre un espai d’elaboració i circulació de coneixement i la cuina ocupa també un lloc important en la imatge pública de la ciència, com ens demostra Massimiano Bucchi al seu darrer llibre Il pollo di Newton. La scienza in cucina.

Coordinadors: Jaume Sastre (CEHIC-UB), Clara Florensa (CEHIC-UAB), Pepe Pardo (IMF-CSIC).

Organitzat per: SCHCT, Grup de recerca Graecia Capta – Departament de Filologia Grega (UB) i la IMF-CSIC.

La revista Endeavour acaba de publicar el monogràfic “Visual Representations of Science” firmat per Josep Simon i Alfons Zarzoso:
http://www.sciencedirect.com/science/journal/01609327

Cicle temàtic: Geografies del coneixement

Ara fa 10 anys, David Livingstone iniciava el seu famós Putting Science in its Place amb una bateria de preguntes que havien de consolidar una nova perspectiva en l’estudi de la ciència. L’activitat científica s’ha desenvolupat, i es desenvolupa, a llocs ben diversos, però “Importa on? Pot la localització de la tasca científica tenir alguna influència en el desenvolupament de la ciència? I encara més important, pot afectar-ne el contingut?” Per a Livingstone, la resposta a aquestes qüestions era, i és, afirmativa i així ho argumentava al seu llibre.

Evidentment, Livingstone no va ser el primer a plantejar-se aquestes qüestions i així, per exemple, ja les trobem formulades d’una manera més o menys explicita en els treballs de Hannaway, Shapin i altres autors que, a partir de la dècada del 1980, van contribuir a la història dels laboratoris.  Però, tal com ens recordava Charles Withers després de la seua participació a la darrera Trobada de la SCHCT, en aquests últims 10 anys la Geografia del Coneixement Científic s s’ha consolidat com un camp d’estudi ric i dinàmic que compta ja amb un bon grapat de publicacions i grups de recerca arreu.

També en el context català comencen a quallar les iniciatives dels nostres precursors en l’estudi de les geografies de la ciència. D’aquesta manera, es consolida com un camp d’especial interès tant per cohesionar la nostra comunitat local com per adquirir visibilitat internacional. És per això que us fem aquesta crida a contribuir amb propostes de minicicles o de conferències a aquell que serà el cicle central dels col·loquis de la SCHCT per al curs 2013-2014.

La idea és plantejar un cicle que connecti ciència i espais en un sentit molt ampli; no necessàriament haurem de limitar-nos al programa de recerca de Livingstone, Withers, etc.  El tema es pot aplicar a espais de la salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions i pot adreçar preguntes diverses pensant en diferents aspectes: com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic (laboratoris, teatres anatòmics, museus, etc.); ciència a la ciutat; com canvia el coneixement científic en la seua circulació i apropiació; estils nacionals de ciència, com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència; com repensar les fronteres polítiques, nacionals… com a eina de delimitació dels estudis històrics , etc.).

ACTES DINS DEL CICLE DE GEOGRAFIES DEL CONEIXEMENT 

ACTES FORA DEL CICLE DE GEOGRAFIES DEL CONEIXEMENT