Arxiu de la categoria: General

CICLE DE CIÈNCIA A L’ATENEU BARCELONÈS

“Les Imatges de la ciència”

Dimecres, 13 de Març, 19,30 h

La fotografia de la vida (a partir de la famosa imatge de la doble hèlix amb Watson i Crick, 1953)

Carlos Tabernero (UAB)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

 “Aquesta fotografia, presa per Antony Barrington Brown el maig de 1953, amb James Watson i Francis Crick al costat del seu model de la doble hèlix d’ADN, és una icona cultural del segle XX. Una anàlisi més detallada de la mateixa fotografia, però també de la seva producció, circulació i consum, revela aspectes insospitats d’aquesta fita clau de la història de la ciència. En aquesta conferència ens preguntem on es va fer ña fotografia?, quan, per què i per a qui?; què representava en el moment de la seva execució?; com es va convertir en una icona cultural? i què significa avui, quan la contemplem sis dècades després..

Programa i bibliografia ATENEU

Share

Societat Catalana d’Història de la Medicina

“Medicina, metges i medicaments en l’obra de Salvador Dalí”
Elena Guardiola i Pereira, Directora de la Unitat d’Informació i Documentació Mèdica de Bayer

Dimecres, 6 de març de 2013 a les 20 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Share

Granets de sorra per a la divulgació de la història de la ciència. Mònica Balltondre i el marquès de Santa Cara‏

S’acaba de publicar l’article “Els poders visuals d’un jove marquès. Què en podem dir des de la història de la ciència?“, de la historiadora de la psicologia Mònica Balltondre, a la revista de divulgació UAB Divulga.

Aquest article ens parla del cas del jove fill del marquès de Santa Cara, que semblava que podia veure-hi a través dels objectes.  Balltondre indica que l’estudi d’aquest tipus de casos, anomenats “boundary-works”, ens ajuden a entendre millor com funciona la producció científica dins la societat.

Share

TERAPIAS DE CINE. II Ciclo de cine, ciencia y medicina

Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB) –

Coordinadores:

Carlos Tabernero (CEHIC)

Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE. II ciclo de cine, ciencia y medicina exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.



1. Presentación del ciclo: la fascinación del miedo

Ponente/moderador: Carlos Tabernero (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 2 de Abril, 19,00 h

Ansiktet (Ingmar Bergman, 1958), es una invitación a explorar, desde un punto de vista histórico, las complejas relaciones entre el cine y los procesos de generación y gestión de conocimiento científico-médico.

Película Director Año Duración
Ansiktet (El rostro) Ingmar Bergman 1958 100 minutos



2. Historias de átomos

Ponente/moderador: Xavier Roqué (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 9 de Abril, 19,00 h

A is for Atom (Carl Urbano, 1953) y The war game (Peter Watkins, 1965), son dos películas prácticamente desconocidas para el gran público. Sin embargo, y sobre todo con la posibilidad de verlas conjuntamente, nos ofrecen la posibilidad de adentrarnos en los complicados y a menudo contradictorios mecanismos de construcción cultural de la física nuclear a mediados del siglo pasado.

Película Director Año Duración
Programa doble:

A is for Atom

The war game

Carl Urbano

Peter Watkins

1953

1965

15 minutos

48 minutos



3. La máquina del fin del mundo

Ponente/moderador: Agustí Nieto (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 16 de Abril, 19,00 h

Dr. Strangelove (Stanley Kubrick, 1964), situada en el punto álgido de la guerra fría en el siglo XX,  nos invita a reflexionar críticamente sobre nuestras relaciones de fascinación y terror con la tecnología y, en clave de sátira, sobre algunas de sus implicaciones socio-culturales.

Película Director Año Duración
Dr. Strangelove or: how I learned to stop worrying and love the bomb (Teléfono rojo, ¿volamos hacia Moscú?) Stanley Kubrick 1964 93 minutos



[El 23 de Abril no hay acto, debido a la diada de Sant Jordi]


4. Bienvenidos a terapia

Ponente/moderador: Fernando Vidal (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 30 de Abril, 19,00 h

En The man with two brains, Carl Reiner plantea un viaje al fondo de la condición humana a través de una forma muy particular, y no poco extendida, de entender el cerebro a nivel biológico y fisiológico, así como las metáforas que este entendimiento genera.

Película Director Año Duración
The man with two brains Carl Reiner 1983 93 minutos
Share

Granets de sorra de la divulgació de la història de la ciència. Agustí Nieto-Galán

Encetant aquesta línia de divulgació de la història de ciència per part dels propis investigadors a la revista UABDivulga,
trobem l’article d’Agustí Nieto Galán “Gramsci ens dóna claus per entendre millor la comunicació científica“,
que ens parla de com l’obra d’aquest pensador italià ens serveix per reflexionar sobre la comunicació científica del segle XXI.

Share

Nou article d’història de la ciència a Investigación y Ciencia.

L’article titulat “El electrón y su familia. J. J. Thomson, G. P. Thomson y el paso de la física clásica a la cuántica”, de Jaume Navarro (investigador Ikerbasque a la UPV) pot ser consultat íntegrament a:
http://www.investigacionyciencia.es/investigacion-y-ciencia/numeros/2013/2/el-electrn-y-su-familia-10812

Share

“Geografies audiovisuals”

CICLE: “Geografies audiovisuals”

 

La pel·lícula, com a vehicle d’expressió artística, ofereix un mitjà insubstituïble en la seva capacitat disposar visualment narratives a l’espai. Per això, la pantalla pot ser un mitjà idoni per a explorar de la narrativa ‘espacial’ en història de la ciència amb propostes que traspassen l’àmbit acadèmic i el poden enriquir. El cicle visual de Geografies del Coneixement ofereix una mostra de projectes des de l’àmbit de l’art, el documental i el cinema que se serveixen de la mirada audiovisual per posar de manifest com els llocs, els espais, els territoris condicionen les tensions que emergeixen en la configuració de relacions entre poder i coneixement.

En primer lloc, proposem el projecte, Posición aparente, de l’artista Paloma Polo en el qual enregistra, amb una pel·lícula de 16 mm, la intervenció que duu a terme a l’illa Príncipe, al Golf de Guinea, per reconstruir el trasllat de l’expedició astronòmica d’Eddington de 1919 fins al lloc d’avistament d’un eclipse solar total, del qual no es conserva material visual. La pel·lícula no només s’utilitza per a documentar la intervenció artística sino que constitueix un testimoni de l’absència documental i una reflexió sobre la relativitat del relat en el context de l’imperialisme europeu de segle XIX i XX. En segon lloc, presentem el documental de Sandra Rozental i Jesse Lerner, La piedra ausente, que relata els fets que van tenir lloc a Mèxic el 1964 amb el trasllat de la pedra tallada més gran d’Amèrica des del poble de San Miguel Coatlinchan, al Municipi de Texcoco, fins al Museu Nacional de Antropologia en la Ciutat de Mèxic. En aquest cas, el documental es basa en la recerca doctoral que Sandra Rozental havia realitzat prèviament. Finalment, analitzem la pel·lícula, Das Experiment, d’Oliver Hirschbiegel, per a identificar com per mitjà dels elements espacials el film contribueix a oferir una determinada narrativa del laboratori a la pantalla, en aquest cas a través de la dramatizació del Stanford Prison Experiment de 1971, que explora l’ètica de l’espai experimental.

 

3 sessions:

Paloma Polo (artista): Projecte artístic (triple format: pel·lícula, fotografia i textos): “Posición aparente”. (Data a determinar).

http://www.museoreinasofia.es/exposiciones/paloma-polo-posicion-aparente

S’exhibí dins del Programa Fisuras del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (26 de gener – 23 d’abril, 2012)

Posición aparente forma de part d’un projecte de recerca al voltant les expedicions científiques astronòmiques del segle XIX i principis del XX. En aquest cas, se centra, concretament, en l’expedició de 1919 dirigida per l’astrofísic britànic Arthur Stanley Eddington a l’illa de Príncep, excolònia portuguesa situada al golf de Guinea, per intentar demostrar la teoria de la relativitat d’Einstein en ocasió d’un eclipsi solar total. Ens parla així d’un aspecte ben conegut de la ciència contemporània, presentat habitualment com un punt d’inflexió en el desenvolupament de la física moderna. No obstant, ens parla d’aquest esdeveniment des d’una perspectiva social, política i cultural poc coneguda i en certa manera eclipsada per altres narratives científiques. L’artista realitzà una pel·lícula de 16mm que enfasitza el rudimentari sistema de càrrega empleat en aquesta expedició i el paper jugat en aquest procés per descendents dels esclaus que treballaren en les antigues explotacions de cacao de l’illa, i obliga així a l’espectador a reconstruir i relativitzar els fets narrats. Segons l’artista, la posició, tant física com ideològica, condiciona la mirada i la comprensió de les coses. Amb aquest projecte Polo també s’endinsa en la relació entre poder i coneixement.

 

Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB) Cinefòrum: “Das Experiment” de Oliver Hirschbiegel, 27/02/ 2013, IEC.

Degut a la durada (120 minuts), la sessió començarà a les 18:00 hrs.

El cine és un dels espais de la cultura contemporània que més ha abordat i problematitzat la relació entre les ciències i mecanismes de construcció i gestió socio-cultural. La pel·lícula Das experiment (L’experiment; Oliver Hirschbiegel, 2001), a través de la dramatització del Stanford Prison Experiment de 1971, explora l’ètica de l’espai experimental. A partir d’aquesta pel·lícula, en aquesta sessió es pretén problematitzar des de diversos punts de vista (història de la ciència, estudis culturals, sociologia, estudis de cine) un dels escenaris clau del que podem anomenar les ‘Geografíes del Coneixement’.

 

Sandra Rozental. Documental amb presentació: “La Piedra Ausente”. 11/04/2014, IEC.

Aquest documental segueix la trajectòria d’una icona de pedra a través de la història i el paisatge mexicà: un enorme monolit que configurava un lloc de creences populars locals, però també de passatemps, fou traslladada a la capital de Mèxic i convertida en un monument emblemàtic del Museu Nacional d’Antropología (lloc fonamental en la construcció de la identitat nacional mexicana). Des de llavors està situat a l’entrada del Museu donant la benvinguda als visitants. Es decidi que representava una deïtat prehispànica de la pluja, encara que no està clar que sigui així. Als anys 60 i 70 s’encarrgaren reproduccions i els enginyers mexicans les posaren en llocs visibles on feien noves construccions de preses hidràuliques arreu del país. El documental planteja els conflictes i reptes culturals, socials, polítics i tècnics que suscità l’expropiació i el trasllat de la pedra i reconstrueix el procés d’imposició, confrontació, resistència i eventual assimilació d’un poble que va lluitar per defensar-la fins que va intervenir l’exèrcit.

 

Coordinadors: Laura Valls (CSIC), Carlos Tabernero (CEHIC-UAB), Fernando Vidal (CEHIC-UAB)  i Ignacio Suay (IHMC).

Organitzat per: SCHCT.

Share

Itineraris d’història de la ciència: construir i reconstruir geografies urbanes del coneixement científic a través d’itineraris guiats per Barcelona.

Itineraris d’història de la ciència:

Miquel Carandell (CEHIC-UAB) “Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888”  i “Històries de Ciència a Gràcia”.

Laura Valls (CSIC) “Sanitat al Raval: una història de més de 500 anys” i “Històries Naturals a Ciutat Vella, Barcelona”.

Coordinadors: Miquel Carandell (CEHIC-UAB), Laura Valls (CSIC).

Organitzat per: SCHCT.

 

Itineraris d’història de la ciència: construir i reconstruir geografies urbanes del coneixement científic a través d’itineraris guiats per Barcelona.

 

Coordinat per Miquel Carandell (CEHIC-UAB) i Laura Valls (CSIC), membres de la comissió de col·loquis de la SCHCT i historiadors de la ciència.

Barcelona compta amb nombrosos espais que han estat cabdals per al desenvolupament de la ciència a la ciutat i al país. El recorregut a través d’alguns d’aquests espais permetrà conèixer com ha anat canviant l’activitat científica al llarg de cinc segles, fent una atenció especial a la relació que ha mantingut aquesta amb la societat del seu temps.

Els itineraris que proposem, que recorren espais del Raval, Ciutat Vella o Gràcia, pretenen fer una mirada científica, segurament poc coneguda per a molts ciutadans, apropant-los així a la cultura científica i també a la història de la ciutat. Barcelona ofereix cares diverses a través dels múltiples itineraris urbans que segueixen uns o altres aspectes del patrimoni de la ciutat. La idea de fer una d’història de la ciència “urbana”, doncs, va sorgir de les possibilitats que ofereix el patrimoni per parlar de història de la ciència: conèixer com ha estat l’activitat científica en èpoques passades pot servir per entendre on som ara i cap a on anem.

D’aquesta manera, per una banda, apropem la història de la ciència al ciutadà de Barcelona, i, per l’altre, pretenem que el historiador de la ciència prengui consciència dels espais de la ciutat en que s’ha realitzat, divulgat, ensenyat o venut ciència. En definitiva, historiador podrà conèixer la dimensió espacial de la ciutat en la creació de coneixement científic.

Itinerari 1: Sanitat al Raval: una història de més de 500 anys

Realitzat per Laura Valls

El Raval barcelonès ha estat, des de gairebé el inici de la història d’aquesta ciutat, un espai destinat a acollir institucions caritatives i sanitàries. Això ha anat donant caràcter al barri fins ben entrat el segle XX, quan els nous corrents higienistes van postular la convinença de traslladar els serveis sanitaris i caritatius a les zones exteriors de la ciutat. Es visitarien espais com l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital de Sant Llàtzer o dels Masells o el Dispensari anti-tuberculòs dissenyat per Josep Maria Sert.

 

Itinerari 2: Històries Naturals a Ciutat Vella Barcelona

Realitzat per Laura Valls

La història natural va viure a Barcelona un gran auge durant el darrer quart de segle XIX. Va començar a diferenciar-se en disciplines –com la botànica, la zoologia, la geologia- i va passar de ser practicada per aficionats a una activitat més o menys professionalitzada. Paral·lelament, en l’esfera pública, es van presenciar en aquesta època algunes controvèrsies científiques que il·lustren les tensions existents entre Creació i Evolució i les diferents concepcions de la natura que hi havia aleshores a la ciutat. “Històries naturals a Ciutat Vella” s’endinsarà en un temps passat de la ciutat per narrar diverses històries d’objectes, de naturalistes i d’espais urbans: entre d’altres, visitarem un museu on s’exhibia un tros d’animal d’abans del Diluvi Universal, estudiarem història natural amb llibres prohibits i entrarem a una botiga d’animals morts que semblaven gairebé vius.

 

Itinerari 3: Ciència i la Tecnologia a l’Exposició Universal de 1888

Realitzat per Miquel Carandell

En un moment de transformacions tecnològiques, Barcelona va acollir la primera Exposició Universal de l’estat amb èxit desigual però amb una gran transcendència per la ciutat. En aquest itinerari veurem quins personatges hi van intervenir, què si va construir i com es presentava la ciència en aquest certamen. Veure’m els espais que van acollir la Exposició, què en queda i què va ser enderrocat durant els més de cent anys que han passat des de aquest esdeveniment.

 

Itinerari 4: Històries de Ciència a Gràcia

Realitzat per Miquel Carandell

Amb aquest itinerari coneixerem espais d’una ciència encara més allunyada dels suposats centres, la ciència d’un barri, o d’una vila, Gràcia, que ha anat canviant de la mateixa manera que ha canviat l’espai. Veure’m un campanar laic, una casa des d’on es van fer importants observacions astronòmiques i el consultori del metge que va escriure la primera llei d’avortament de l’Estat espanyol.

Share