SEMINARI

The Book and the Future of the Humanities

Michael Hagner

ETH Zurich

Dimecres 2 de maig, 12 h

Residència d’Investigadors  (c/ Hospital 64 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu)

Organització: IMF (CSIC), CEHIC (UAB) i Residència d’Investigadors

Abstract

In media studies it is often argued that the emergence of new media inevitably leads to anxieties among devotees of old media who suspect that these media become irrelevant: photography menaces painting, film executes photography, TV menaces film, and the internet finishes off everything else. The printed book is no exception from this logic. Long before the invention of ebooks and Open access, various prophets predicted the decline of the Gutenberg Galaxy. Even without subscribing to such apocalyptic visions, we cannot overlook the fact that the humanistic book has come under pressure. Being the unquestioned and primordial scientific medium in the 20th century, an assembly of habituations and practices has shifted within a few years. That implies institutions of advanced studies, publishers, research communities and the scholars themselves. The question, thus, is:  Which role will the printed book play within and outside the humanities?

I shall present my considerations in three points. First, each phase of a complex cultural shift leads to metaphysical disorientation and turmoil embodied either as a pessimistic expectation for the future or as an optimistic hope for redemption. The second aspect deals with what I call “Überforschung”, that is, at least in the German-speaking world the humanities have expanded so heavily in the last 25 or so years that we are suffering from this abundance of money, resources and scholars. Thirdly, I will discuss the possibilities and limitations of Open Access, which has a strong impact on the production and publication of printed books.

Michael Hagner studied medicine and philosophy at the Freie Universität Berlin. After obtaining his medical degree, he worked as a neuroscientist and shifted to the history of science in 1989. He spent some years in London, Lübeck and Göttingen and moved to the Max Planck Institute for the History of Science in 1995. Since 2003, he has been Professor of Science Studies at the ETH Zürich. In 2008 he was awarded the Sigmund Freud Preis für Wissenschaftliche Prosa of the Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung. His current research projects include the history of the scholarly book, neuroaesthetics, and the role of images in the sciences and humanities.

Us convidem a la presentació de dues noves pàgines web dedicades a la història de la medicina catalana:

Galeria de Metges Catalans  http://www.galeriametges.cat/
Premsa Mèdica Catalana  http://www.premsamedica.cat/
(aquestes webs s’activaran el mateix dia de la presentació))

L’acte tindrà lloc:
Dimecres, dia 25 d’abril de 2012,
19,30 hores
Sala d’Actes del Col·legi de Metges de Barcelona;
Passeig de la Bonanova, 47

Galeria de Metges Catalans és un altre resultat de la política cultural del COMB, en la línia de prestigiar la institució a partir de l’estudi del passat dels professionals de la medicina a Catalunya. Es tracta d’un esforç per aproximar al conjunt de la població una notícia biogràfica de metges i metgesses representatius de la societat catalana. Malgrat la necessària valoració crítica, convé destacar en aquests temps l’aposta d’una institució professional al país que dediqui tants esforços a estudiar, analitzar i posar a l’abast, mitjançant llibres, conferències, exposicions i pàgines web com aquesta, el coneixement de la història contemporània de la medicina catalana.

Premsa Mèdica Catalana és un projecte del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i del grup de recerca de la UAB, finançat pel MEC.
premsamedica.cat és el resultat de fixar l’atenció en el periodisme mèdic produït a la Catalunya contemporània. En aquest espai posem a l’abast de la comunitat acadèmica i del públic interessat un patrimoni històric de gran importància en el procés de desenvolupament i de definició de la medicina universitària. Un patrimoni format per la premsa mèdica -en llengua catalana i castellana- impulsada i editada a Catalunya des de mitjan segle XIX. El nom del projecte suma a les voluntats d’estudi i de rescat patrimonial la comunicació digital dels resultats aconseguits i de les línies de treball en curs d’elaboració.

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència

(Coordinat per Carlos Tabernero Holgado)

Geología y Paleontología españolas, del museo a la pantalla.

Un tema inédito en el cine español de la primera mitad del siglo XX

Carlos Acosta

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universidad Autònoma de Barcelona

Dimecres, 25 d’abril, a les 7 pm

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans – Carrer del Carme 47, Barcelona

Fue en la década de 1970 cuando el documental científico, especialmente el documental sobre naturaleza, cobró fuerza en España a partir de los programas televisivos de Félix Rodríguez de la Fuente, cuyo primer programa en serie “Planeta Tierra” comenzó a visionarse en octubre de 1970. Sin embargo, la intención por divulgar la ciencia a través del cine o la televisión ya venía de antes. En 1951, el Paleontólogo Dr. Miquel Crusafont i Pairó, propuso y colaboró como guionista científico en un proyecto cinematográfico que dio como resultado el documental Historia de un Mundo Perdido (1951), casi homónimo de las adaptaciones al cine y la televisión de la novela “El mundo perdido”, del autor británico Arthur Conan Doyle, aunque una y otra obra no tienen mucho que ver.

El documental de Crusafont se ciñe estrictamente a la historia geológica y paleontológica de la península Ibérica, especialmente de Cataluña (el Vallès-Penedès), basado en la riqueza de la sección de Paleontología del Museo de Sabadell  (creada en 1931 y que se integraría al Instituto “Lucas Mallada” de Investigaciones Geológicas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas en el mismo 1951) y en las investigaciones llevadas a cabo por Crusafont y sus colegas en el Museo (Joan André, Josep Villalta y Jaume Truyols).

Crusafont fue un verdadero relacionista público de la ciencia y de su trabajo, y este documental también es prueba de ello, más allá de su afán divulgativo. Si bien no se puede considerar una obra de éxito, aunque ganó el segundo premio de cortometraje de los Premios Nacionales de Cinematografía en 1953, seguramente si es uno de los primeros intentos por poner la ciencia española en el celuloide, un esfuerzo casi personal de sus autores y productores, y algunos mecenas, pero sobre todo un auténtico producto de marketing con sello Crusafont.

Gramsci ens dóna claus per entendre millor la comunicació científica. Article publicat per Agustí Nieto Galan a UABDivulga.

Col·loquis SCHCT 2011-2012*

* *

*Cicle Cine i Ciència***

(Coordinat per Carlos Tabernero Holgado)

L'enemic a la sang: medicina i ordre a l'Europa d'entreguerres

* *

*Alfons Zarzoso*

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya - Centre d’Història de la
Ciència (CEHIC; Universidad Autònoma de Barcelona)

*Dimecres, 18 d’abril, a les 7 pm*

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans - Carrer del Carme 47,
Barcelona

Projecció de la pel·lícula “Feind im Blut” (Walter Ruttman, 1931; versió
espanyola de Díaz Alonso amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora;
64 minuts)

La medicina ha jugat un paper fonamental en la formació de la societat
contemporània occidental. La pròpia medicina s’ha transformat al llarg
d’aquest procés. La creació d’una cultura sanitària i mèdica ha significat
la modificació de les pràctiques i els comportaments del conjunt de la
societat occidental. En aquest procés, semblant o uniforme arreu d’aquesta
geografia, la medicina pot haver exercit una funció de control social tot
donant suport a un determinat model d’Estat, pretesament modernitzador (M.
Foucault) o bé de mediador social, controlat per la burgesia emergent i
dominant en el model d’estat liberal que s’imposava, tot modelant una
societat saludable ideal, un nou *homo hygienicus* (A. Labisch).

 La medicina social del segle XX contribuí de manera decisiva a la formació
d’una societat saludable. Les campanyes sanitàries i el dispensari
esdevingueren part d’una nova estratègia que redefinia el concepte de salut
pública –control mèdic massiu- i que requeria la col·laboració de la
població. Entre les tecnologies de persuasió i transformació de conductes,
la publicitat i la propaganda, en múltiples suports, al costat de
l’educació, en diferents àmbits, contribuïren a fixar una cultura mèdica i
una societat saludable. Els mitjans de comunicació massius –cartellisme,
ràdio, cinema- van adquirir un protagonisme cabdal a l’Espanya dels anys
1920 i 1930. Destaca aquí, en el context de la lluita antivenèria, la
producció de la pel·lícula *La terrible lección* (1928). Un antecedent de
la importància de la propaganda sanitària a través de la projecció
sistemàtica de diferents tipus de produccions als cinemes dels anys 1930.

En aquest context se situa la pel·lícula *Feind im Blut*, dirigida per
Walter Ruttman el 1931. Interpretada per Gerhard Bienert, Wolfgang Klein,
Margaret Kupfer. Producció Alemània-Suïssa (Praesens Filmag, amb la
col·laboració de la Direcció d’Higiene Pública del Cantó de Zurich).
Distribuïda a Espanya al Repertori de M. De Miguel, adaptada per Díaz
Alonso, amb la col·laboració del Dr. Jaume Peyrí Rocamora, catedràtic de
dermatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

 Catalogada com a docudrama , la pel·lícula se centra en els perills de la
sífilis i en els consells per a la seva prevenció a partir de la narració
dels casos particulars de gent corrent: un estudiant de medicina i un
obrer. El film està precedit per un breu documental on es fa una exaltació
de la medicina de laboratori i del paradigma bacteriològic, tot assenyalant
una història de progrés, amb la gran fita del descobriment del Salvarsan,
també anomenat 606, conegut com el primer gran agent quimioterapèutic –una
“magic bullet” de la bacteriologia-, comercialitzat des del 1910 en la
lluita contra la malaltia venèria.

 L’emissió d’aquest film ha estat possible gràcies al programa de rescat
patrimonial del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. En aquest
sentit, la projecció resulta una veritable primícia, ja que no s’han trobat
altres còpies d’aquesta versió a les filmoteques espanyoles. Un acord amb
la Filmoteca de Catalunya ha permès la restauració de les bobines de nitrat
de cel·lulosa -material altament inflamable-, la generació de còpies
digitals i el dipòsit de l’original als magatzems refrigerats.

HUMANITARISME, CIÈNCIA I MEDICINA, EN LA PAU I EN LA GUERRA

CICLE DE CONFERÈNCIES

✴ Dijous 19 d’abril

Una moralitat sense Déu? Lliurepensament, humanitarisme

i ciència a Catalunya (1868-1909)

Álvaro Girón

IMF-CSIC, Barcelona

El lliurepensament va ser un dels moviments politics i socials més importants en l’Europa del període 1860-1914. El lliurepensament català no va ser aliè a la sensibilitat humanitarista, encara que a partir de pressupostos propis. Compartia amb altres grups –com els quàquers– un pacifisme militant. Però el seu principal objectiu anava mes enllà: es tractava de l’alliberament de la humanitat de l’opressió del jou religiós. Una missió, alhora, ètica i política: era necessari crear un espai que possibilités el ple desplegament d’una moral humana autònoma radicalment deslligada dels mandats de les religions positives; era imperatiu que els individus abandonessin creences que veien com la pedra angular de l’ordre social i polític existent.

Aquest particular concepte de l’humanitarisme va tenir a veure, en part, amb l’intent de crear tota una sociabilitat d’oposició materialitzada en l’elaboració de rituals alternatius en tot allò que fes referència a la vida i la mort, i, sobretot, en la fundació d’escoles racionalistes i laiques. El gran esforç demandat requeria un nou guió: una cosmovisió materialista diferent de la fonamentada en el relat bíblic. Cosmovisió que es va articular a partir d’una lectura peculiar de l’evolucionisme i la termodinàmica.

Hora: 18:00 – 19,45

Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya

Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu

Per a més informació: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya

Tel. 93 443 27 59 – www.residencia-investigadors.es