Projecte Gabmusana HAR2015-64313-P
Primer Workshop
Del gabinete de maravilas al museo anatómico popular:
regímenes de exhibición y cultura material de la medicina
IMF-CSIC, Barcelona, 10 de gener de 2017
https://gabmusanablog.wordpress.com/reuniones/primer-workshop/
L’ Amina El Asri ha guanyat el XV Premi Antoni Quintana i Marí amb el treball de recerca titulat “Algunes aportacions àrabs a la matemàtica. Ús pedagògic de la història de l’àlgebra”, tutoritzat per Mònica Orpí Mañé i que va presentar a la XIV Trobada a Castelló.
Us deixem amb aquesta entrevista que li vam fer per tal de conèixer millor el seu treball i la seva visió de la història de la ciència.
Quines motivacions et van portar a triar aquest tema com a treball de recerca?
Des de que vaig començar a poder raonar per mi mateixa vaig adonar-me de que les idees amb les que simpatitzava xocaven fortament amb les que la meva família havia intentat inculcarme, fet que em va portar a rebutjar tota cultura heretada pels meus pares. Així, quan vaig arribar al final de l’adolescència vaig sentir que faltava una part de mi per conèixer. En aquell moment vaig decidir connectar i enorgullir-me de la meva cultura mitjançant un treball que em fes investigar tot el que els àrabs havien aportat al món de les matemàtiques. Per reconnectar amb els meus orígens i per intentar agrair tot el sacrifici que els meus pares, avis i germans fan dia a dia per mi.
Sé que és el cos de tot el teu treball però… Podries resumir breument les aportacions dels àrabs a la matemàtica?
Els disset matemàtics àrabs que vaig tenir el plaer d’investigar van aportar sobretot al camp de la geometria, i a partir d’aquí van crear nous camps: l’àlgebra i la trigonometria tal i com avui dia els coneixem. Per una banda, en el camp de la geometria, van ser els pioners en discutir el V tractat d’Euclides començant a parlar clarament del teorema de Playfair, i per tant, obrint la porta a la geometria hiperbòlica. A més a més de ser els pioners en poder resoldre equacions de 2n i 3r grau amb comprovacions geomètriques. Per altra banda, en el camp de la trigonometria van començar a descriure les relacions com la tangent, el sinus i els seus teoremes. La seva aportació va ser vital pel renaixement, per tot allò comentat anteriorment i pel seu paper dins la difusió dels números indo-aràbics, a més d’altres aportacions en el camp de l’aritmètica.
Va ser molt complicat el procés de recerca d’informació? Vas poder treballar amb alguna font primària?
El procés de recerca em va sorprendre bastant ja que, malgrat que les fonts primàries són pràcticament inaccessibles, perquè en molts casos no es coneix el seu actual parador, sí que hi ha traduccions fàcilment accessibles i fiables. A més, durant aquests últims anys se li ha donat moltíssima importància i s’ha investigat més del que em podria haver imaginat.
La part pràctica del treball també és molt interessant. De quina manera vas utilitzar la història de l’àlgebra per tal d’explicar-la?
Vaig explicar als alumnes de 4t d’ESO la unió de la geometria i l’àlgebra i d’on surt la fórmula màgica que s’utilitza durant gran part d’aquesta etapa. Tot això només es pot fer a partir de la història! Des dels fonaments grecs fins l’actual fórmula de l’hindú.
Suposo que l’experiència va ser molt enriquidora… Vas poder veure si els alumnes mostraven més interès explicant d’aquesta manera les matemàtiques?
Aquesta és una part que analitzo en el treball. La resposta dels alumnes durant tota la classe va ser molt positiva, van estar tots molt atents i participatius. Però s’ha de tenir en compte que era una classe ‘especial’ ja que la donava una alumna sense gaire diferència d’edat amb ells, i que el temari era massa fàcil per alumnes de 4t d’ESO.
Quines conclusions finals extreus del treball, tant a nivell històric i pràctic, com a nivell personal?
Les conclusions que vaig poder treure es podrien resumir en aquesta frase:
“És saber trobar els punts que ens apropen, i no els que ens separen, i, si més no, aquells punts que ens enriqueixen o ens han enriquit mútuament.’’
És vital aprendre a acceptar que tothom pot aportar-te coneixements, sense taxar perquè provingui d’alguna assignatura o d’una cultura que no t’agradi.
Com a estudiant de Batxillerat, què creus que podríem fer per què els joves s’apropin a la història de la ciència?
Als instituts, a part del temari que s’estigui treballant, és vital l’actitud i la il·lusió que el professorat transmet durant l’explicació. Tot i això, sóc molt conscient que no només depèn d’això, ja que l’actitud del grup també influeix molt. Ara que acabo de començar el grau en Biotecnologia noto moltíssim aquest aspecte.
Com a curiositat, al Batxillerat el temari és molt extens i mai hi ha temps “de sobra”, però teníem una línia temporal amb diferents matemàtics i les seves aportacions i curiositats que, segons el meu punt de vista, feien el temari molt més interessant.
Coordinadors:
Alfons Zarzoso (MHMC) & Pepe Pardo (IMF-CSIC).
Cicle coordinat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Institució Milà i Fontanals (CSIC).
Resum:
Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència.
El cicle planteja quatre sessions centrades en objectes que, malgrat haver estat emprats com a patrimoni científic, presenten línies poc definides, atesa la seva procedència, els seus usos i els règims d’exhibició als quals van ser sotmesos.
En aquesta edició volem fixar la mirada en la creació d’objectes científics. Ens interessa saber com es creen determinats objectes, qui els fomenta i com s’executen, quins usos tenen i com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.
A les sessions que proposem, farem una mirada cap a dos tipus d’objectes: els derivats de determinades pràctiques mèdiques de la segona meitat del segle XIX i els definits com a part d’una política d’expansió colonial.
En el trànsit cap a l’estabilització com a objectes de ciència, i després cap a l’adquisició de nous significats, interessa veure quins són els espais de creació i producció de significats (hospital, colònia) i també les formes de presentació i exhibició pública o privada, espectacular o discreta (museus, escoles).
La selecció dels convidats mostra, d’altra banda, que la història de la ciència es pot veure enriquida per altres perspectives i metodologies historiogràfiques com ara la història de l’art, la història de les emocions i l’antropologia o etnografia històriques.
Número de col·loquis dins del cicle: 3
Alba del Pozo (Leeds, Institut Cervantes) i Maribel Morente (UCM), Presentació del monogràfic “Models Anatòmics” de Dynamis 2016. 20/12/2016, IEC, Barcelona.
Luis Ángel Sánchez (UCM), “Exhibiciones etnológicas vivas en las exposiciones universales, coloniales, misionales y comerciales españolas”. 23/02/2017, IEC, Barcelona (Atenció: aquesta sessió començarà a les 18h.)
Michael Sappol (National Library of Medicine, Bethesda, WA, EUA), “Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950”. 23/03/2017, IEC, Barcelona.
Ponents:
Alba del Pozo (Leeds, Instituto Cervantes) És doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2013), màster en Literatura Comparada (2009) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigadora postdoctoral del Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura des de 2014 i professora de l’Instituto Cervantes a Leeds des de 2015. Especialitzada en literatura i cultura espanyola del canvi de segle XIX-XX, des d’una perspectiva vinculada als estudis de gènere, els estudis culturals i la història de la ciència, treballant especialment qüestions relacionades amb la construcció cultural de la malaltia i els discursos científics. Ha coeditat el número monogràfic “Literatura Comparada i Estudis Culturals” a 452F (2010), el volum La piel en la palestra: estudios corporales II (2011) i ha publicat recentment una edició de la novel·la Pityusa (2014 [1907]) de José María Llanas Aguilaniedo. En els últims anys, ha publicat articles sobre diverses qüestions relacionades amb la cultura del tombant de segle a Dynamis, Journal of Spanish Cultural Studies, Bulletin of Hispanic Studies o Neophilologus, entre d’altres. Ha participat en congressos internacionals a Mèxic, Bèlgica o Regne Unit, a més d’haver estat investigadora visitant en la Université Paris 3 (França) i en la University of Leeds (Anglaterra). Actualment es troba preparant una monografia sobre les representacions de la malaltia i el gènere en literatura espanyola del tombant de segle XIX-XX.
Maribel Morente (Universidad Complutense de Madrid) És professora associada d’Història de la Infermeria a la Universidad Complutense de Madrid. És doctora en Història amb una recerca sobre imatge i cultura de la malaltia a l’Europa medieval. Ha publicat articles a diferents revistes d’història de la ciència espanyoles sobre els usos de les imatges en medicina medieva i moderna. També sobre la cultura material dels col·legis de cirurgia de l’Espanya de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ha participat en activitats educatives i expositives amb les col·leccions mèdiques de la Complutense i en projectes de comunicació art-ciència de la FECYT. Forma part del projecte de recerca HAR2015-64313-P “Del Gabinete de Maravillas al Museo Anatómico Popular: regímenes de exhibición y cultura material de la medicina”.
Luis Ángel Sánchez Gómez (Universidad Complutense de Madrid). Professor del Departament de Prehistòria de la Facultat de Història de la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat de manera extensa la seva disciplina en els àmbits de la història de l’imperialisme i de la història de les exposicions, en especial les colonials i les de les missions religioses. Autor prolífic, entre d’altres treballs dels llibres: Un imperio en la vitrina: el colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003 i Dominación, fe y espectáculo: las exposiciones misionales y coloniales en la era del imperialismo moderno (1851-1898). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2013.
Michael Sappol (National Institutes of Health) Historiador a la History of Medicine Division de la National Library of Medicine i en l’actualitat Fellow del Swedish Collegium for Advanced Study a Uppsala. Es va doctorar en Història a Colúmbia el 1997. El seu treball s’ha centrat en la història cultural del cos, la història de les representacions mèdiques i anatòmiques i del cos, la història de pràctiques mèdiques alternatives i populars i la història del cinema mèdic. Ha comissariat l’exposició Dream Anatomy (2003) sobre la història de la il·lustració anatòmica i l’exposició Visible Proofs (2006) sobre la història de la medicina forense i, amb Paul Theerman, Rewriting the Book of Nature; Charles Darwin and the rise of Evolutionary Theory (2009). Autor de nombroses publicacions, entre d’altres llibres: A Traffic of Dead Bodies, Anatomical Dissection and Embodied Social Identity in 19th-century America (2002); editor també de llibres, amb Stephen Rice, A cultural history of the human body in the age of Empire, 1800-1920 (2010) o més recentment de Hidden Treasure (2012). Aviat ha d’aparèixer el llibre How to Get Modern with Scientific Illustration: Fritz Kahn, Pictured Knowledge and the Visual Rhetoric of Modernity, 1916-1960 (2017). Treballa ara en fotografia anatòmica i en anatomies “queer”.
El cicle de col·loquis “Leibniz, 300 anys després” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica s’ha desenvolupat en dues sessions, el 4 i 18 de novembre de 2016.
Aquest any es commemora arreu el tercer centenari de la mort del matemàtic i filòsof, entre molts dels adjectius que li escauen, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle, la SCHCT es vol unir també a l’àmplia llista d’entitats que han fet un homenatge a aquest gran personatge durant l’any 2016.
La primera xerrada del col·loqui va ser a càrrec de Mª Rosa Massa Esteve, actualment professora de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la facultat de Matemàtiques i Estadística, i que també dóna classes d’història de les matemàtiques al Màster d’Història de la Ciència del CEHIC i al Màster interuniversitari de formació del professorat, amb el títol Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic. Se’ns va presentar una visió general de Leibniz, repassant la seva biografia i remarcant el seu caràcter multidisciplinari; en el camp de les matemàtiques va tocar aspectes com el controvertit càlcul infinitesimal, les sèries infinites, la combinatòria o la lògica. Com a enginyer es va remarcar la seva astúcia en construir la seva màquina de calcular, innovadora a finals del s. XVII i de la seva idea de que les idees teòriques siguin útils a la pràctica, Theoria cum praxi. Es va destacar també la importància de la seva correspondència amb molts dels intel·lectuals d’aquella època, així com les seves cites a pensadors anterior –com per exemple Ramon Llull(1232-1316)- i el seu domini de les llengües més rellevants en aquell moment, el francès i el llatí. En definitiva, se’ns va mostrar una visió general del personatge i de la seva obra com a matemàtic, físic, enginyer i filòsof.
La segona, a càrrec de Guillermo Lusa Monforte, que ha estat professor de matemàtiques i promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i que també com a director de la biblioteca de l’ETSEIB va promoure l’organització del Fons Històric. La seva xerrada, titulada Tras las huellas de Leibniz, es va centrar en els aspectes fonamentals de la filosofia de Leibniz, sobretot ens va fer un seguiment exhaustiu pel seu pensament i el rastre que va deixar posteriorment. Fer això és una tasca difícil perquè necessitem molt coneixement a priori, sobretot de la filosofia anterior a Leibniz (Plató, Descartes, els escolàstics, …) però, tot i així, Guillermo va fer una selecció dels seus textos i va aconseguir mostrar-nos una aproximació a aquesta filosofia de manera molt entenedora. Ens va exposar també les controvèrsies que hi ha quan es parla del llegat que va deixar el famós filòsof, ja que no hi ha una resposta clara sobre la validesa i utilitat de l’obra leibniziana pels investigadors posteriors.
La tercera xerrada, a càrrec de Mònica Blanco Abellán, actualment professora de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de les matemàtiques a la Facultat de Matemàtiques i estadística de l’UPC, titulada Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz, es va centrar al voltant del càlcul infinitesimal desenvolupat pel protagonista del nostre col·loqui. En particular, va analitzar el seu article Nova Methodus pro maximis et minimis, itamque tangetibus, on Leibniz presentava sense demostrar les regles bàsiques del nou mètode diferencial i algunes aplicacions que se’n podien fer. Ens va mostrar també la correspondència de Leibniz durant aquells anys i com analitzava el càlcul infinitesimal, fent servir moltes vegades un llenguatge poc entenedor. En resum, la Mònica ens va expressar, en un llenguatge entenedor, unes pinzellades molt il·lustratives sobre aquesta nova i importantíssima part de la matemàtica desenvolupada pel matemàtic alemany.
A l’última xerrada, titulada Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703), vam tenir la sort de comptar amb la presència de Siegmund Probst, que actualment i des de l’any 1995 és un dels investigadors i editors en el projecte d’edició dels manuscrits matemàtics de Leibniz (sèrie VII) del Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. També ha col·laborat en altres projectes com ara l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995). La seva xerrada, íntegre en anglès, va anar acompanyada d’un text que ens va repartir, extracte de l’article The relation between Leibniz and Wallis (Oxford, June 9, 2016), titulat Remarks on the introduction of the term “pars infinitesima”. Aprofitant també que el 2016 és també el 400 aniversari del naixement de John Wallis, va parlar-nos d’ambdós personatges i va aprofundir en la relació que van tenir durant més de trenta anys. La seva correspondència es va centrar majoritàriament en temes de mecànica i matemàtiques, sobretot en aquest nou càlcul que estava naixent. Tot i així, es van analitzar aspectes molt més amplis com lingüística, lògica, la reforma del calendari, etc. En concret, a la part final, es va centrar en el rol que van tenir aquests dos personatges, Leibniz i Wallis, en la introducció del terme infinitesimal en les matemàtiques.
El cicle “Leibniz, 300 anys després” ha estat una profitosa oportunitat de captivar a diferents tipus de públic, i endinsar-lo en l’apassionant trajectòria del famós Leibniz. Ens ha permès aprofundir en el seu càlcul infinitesimal, així com en la seva filosofia i correspondència amb altres grans personatges del seu temps. Una bona visió global que sense dubte, va ser tot un èxit.
Carolina Granado Torres (UAB)
PRESENTACIÓ
L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica conjuntament amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica ha decidit organitzar les X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya a la ciutat de Vic, fent-les coincidir amb el fet de que aquest any la ciutat de Vic ha estat proclamada Capital de la Cultura Catalana 2016.
La comarca d’Osona i la plana de Vic, actuen com a motor econòmic, sent una de les principals comarques ramaderes de Catalunya, en especial dedicació al porcí i al boví. Hi ha per tant un gran nombre d’explotacions agràries, ramaderes i amb indústries i empreses de distribució vinculades a la temàtica que ens ocuparà de l’1 al 3 de Desembre del 2016, a la ciutat de Vic.
Per aquest motiu la temàtica principal que s’ha escollit per les X Jornades és el del Patrimoni de la Indústria Alimentària, passat, present i futur.
Tenen per objectiu aportar i acollir noves visions i estudis originals en qualsevol dels camps relacionats amb la elaboració, transformació, preparació, distribució, impacte públic, difusió, publicitat… dels productes alimentaris pel consum humà.
En un moment de canvi i transformació sobre el futur industrial de Catalunya, volem recordar el passat i la reacció de la societat per tirar endavant, realitzant i acceptant grans canvis. Es tracta de recordar el passat per anar cap a un futur millor.
Més informació a http://www.amctaic.org/
Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IHMC-UV) i José Ramón Bertomeu Sánchez (IHMC-UV)
Resum:
El procés d’industrialització que s’inicià a finals del segle XVIII ha transformat completament les societats i els ecosistemes de tot el planeta. L’impacte de la societat industrial s’ha analitzat des de perspectives ben diverses però, sens dubte, una de les més influents ha estat aquella que parteix del concepte de la Societat del Risc. Autors com Ulrich Beck i Anthony Giddens popularitzaren aquest concepte en referència al present i a la nostra història més recent. Els seus treballs han donat lloc a forts debats. Així, per exemple, historiadors com Thomas Le Roux i Jean-Baptiste Fressoz han revisat aquest concepte per tal d’analitzar els segles XVIII i XIX. En aquest sentit, Le Roux i Fressoz, entre d’altres, han obert amb èxit noves vies en la historiografia sobre els riscs i els accidents industrials.
Prenent com a punt de partida treballs com els citats, aquest cicle de seminaris vol contribuir a donar visibilitat a aquest àmbit d’estudi a través de l’anàlisi d’alguns accidents industrials especialment significatius en la història recent.
Número de Col·loquis dins el cicle: 3
John Howard (King’s College London) “The American Nuclear Cover-up in Spain” 02/11/2016, IHMC, València.
Timothy Cooper (University of Exeter) “An Oral History of the Torrey Canyon Disaster” 16/11/2016, IHMC, València.
Bridget Hanna (Harvard University) “Not All Live In Bhopal: The Una(Count)able Catastrophe” 30/11/2016, IHMC, Valencia.
Ponents:
John Howard (Kings College –London)
És catedràtic en American Studies al Kings College i les seues publicacions inclouen:
– Concentration Camps on the Home Front: Japanese Americans in the House of Jim Crow (University of Chicago Press, 2008).
– Men Like That: A Southern Queer History (University of Chicago Press, 1999).
– ed., Carryin’ On in the Lesbian and Gay South (New York University Press, 1997).
– ed., The Same Language, by Ben Duncan (University of Alabama Press, 2005; Faber, 1962)
– ed., The Bitterweed Path, by Thomas Hal Phillips (University of North Carolina Press, 1996; Rinehart, 1950).
Timothy Cooper (University of Exeter)
És professor del Departament d’Història de la University of Exeter i les seues publicacions inclouen:
– with Green A, ‘Community and exclusion: the Torrey Canyon disaster of 1967’, Journal of Social History, vol. 48, no. 4, 2015, 892-909
– with Bulmer S, ‘Refuse and the ‘risk society’: The political ecology of risk in inter-war Britain’, Social History of Medicine, vol. 26, no. 2, 2013, 246-266
– ‘Peter Lund Simmonds and the political ecology of waste utilization in Victorian Britain’, Technology and Culture, vol. 52, no. 1, 2011, 21-44
– ‘Burying the ‘refuse revolution’: The rise of controlled tipping in Britain 1920-1960′, Environment and Planning A, vol. 42, no. 5, Pion, 2010, 1033-1048
Bridget Corbett Hanna (Northeastern University)
És doctora per la Harvard University i investigadora postdoctoral al departament de sociologia i antropologia de la Northeastern University. La seua tesi doctoral estigué centrada en l’accident de Bhopal.
GRUPO DE LECTURA
Válido como actividad formativa del Doctorado en Historia de la Ciencia del CEHIC
Subjetivación se refiere a los procesos de formación de subjetividades, a distintas formas de ser y a la experiencia que el individuo hace de sí mismo. Los modos de subjetivación – lo que podemos ser, quienes decimos ser y las maneras en que somos – se transforman a lo largo de la historia. Michel Foucault, pensador pionero de la subjetivación, hablaba de “prácticas de sí” y de “tecnologías del yo;” Ian Hacking propondrá mecanismos vinculando estas prácticas y tecnologías a la historia de los conceptos, las experiencias de individuos y de grupos, la circulación de saberes y valores, los intereses económicos y políticos. El seminario explorará la problemática de la formación de subjetividades combinando lecturas en historia, sociología y antropología de la ciencias y de la cultura con trabajos procedentes de las ciencias humanas y biomédicas y con análisis historiográficos y metodológicos. Ocasionalmente se abordarán otros materiales (por ejemplo películas). Dos cuestiones principales atravesarán los temas estudiados: La continuidad y la discontinuidad históricas; la articulación de la universalidad biológica y la especificidad cultural.
El grupo está abierto a toda persona interesada que pueda comprometerse a una participación activa y regular. Se proveerán las lecturas mediante un dropbox. El conocimiento del inglés es indispensable.
Día y hora: Los encuentros tendrán lugar aproximadamente un viernes por mes de 10 a 12 h, la mayoría de ellos justo antes del seminario Work in Progress (un viernes por mes a las 12h30). Ver el programa para las fechas exactas.
Lugar: Sala de seminarios del CEHIC, situado en la 3ª planta del edificio compartido con el Institut de Ciències de l’Espai-CSIC:
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)
Mòdul de Recerca de Ciències (MRC)
Carrer de Can Magrans
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)
Mapa oficial de la UAB (www.uab.cat/doc/planol_UAB_actualitzat): el CEHIC se encuentra cerca del SAF (Servei d’Activitat Física), al lado del aparcamiento indicado en el mapa como entre los números 38 y 31.
Organización: Fernando Vidal (ICREA/CEHIC), fernando.vidal@icrea.cat Preguntas e inscripción: fernando.vidal@icrea.cat
2016-2017: Las “enfermedades mentales” – Perspectivas históricas y antropológicas
Coordinación 2016-17:
– Fernando Vidal (ICREA/CEHIC)
– Rogelio Scott (Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili)
– Nuria Valverde (División de Ciencias Sociales y Humanidades, Universidad Autónoma Metropolitana-Cuajimalpa / 2016-17: CEHIC)
Las lecturas de este año se centrarán en la problemática de las “enfermedades mentales” – aquí entre comillas para subrayar la relación intrínseca que existe entre el carácter problemático de esas entidades desde el punto de vista de su origen y naturaleza, y el tipo de historicidad y contextualidad que se les atribuye. Preguntarse acerca de la historia y la antropología de las enfermedades mentales implica explorar cuestiones y posiciones que se sitúan entre dos extremos de una serie continua y conllevan desafíos que comparten la medicina, las ciencias de la salud, la antropología médica y la historia de la ciencia. En uno de los extremos, las enfermedades mentales son trastornos que se pueden identificar en base a factores biológicos, lo que en principio supone la posibilidad de realizar diagnósticos retrospectivos. En el otro, son “construcciones” sociopolíticas que patologizan al individuo. Entre los extremos naturalista y constructivista existen varias posibilidades, con instrumentos y desafíos conceptuales y prácticos propios.
Programa provisori:
* 04.11.16 El concepto de “subjetivación”
25.11.16 La “enfermedad mental:” ¿biológica o cultural?
* 16.12.16 La “enfermedad mental:” ¿individual o social?
* 20.01.17 La “enfermedad mental:” ¿real o fabricada?
* 17.02.17 Trauma y causalidad
* 17.03.17 Neurastenia
* 21.04.17 Histeria 1
05.05.17 Histeria 2
* 19.05.17 Melancolía y depresión I
* 16.06.17 Melancolía y depresión II
07.07.17 Del panóptico al biomarcador
Las fechas marcadas con un asterisco coinciden con las del seminario Work in Progress, que empieza a las 12h30 en la misma sala.
Lecturas
1) 04.11.2016 – El concepto de “subjetivación”
– Byron J. Good, “Theorizing the Subject of Medical and Psychiatric Anthropology”
– Michel Foucault, “Tecnologías del yo” (en Tecnologías del yo y otros ensayos)
Lecturas complementarias:
– Michel Foucault, “El sujeto y el poder”
– Ian Hacking, “Making Up People” (in Historical Ontology)
2) 25.11.2016 – La “enfermedad mental:” ¿biológica o cultural?
– Zenia Yébenes Los espíritus y sus mundos: Locura y subjetividad en el México moderno y contemporáneo, p. 357-369, 398-435.
– Ian Hacking, ¿La construcción social de qué?, cap. 4.
Lecturas complementarias:
– Bjorn Hofmann, “Exit exceptionalism: mental disease is like any other medical disease”
– Ronald C. Simons & Charles C. Hugues, eds., The Culture-Bound Syndromes, “Introduction,” p. 3-38
3) 16.12.2016 – La “enfermedad mental:” ¿individual o social?
– Angel Martínez Hernaéz, “La copia de los hechos. La biomedicina, el poder y sus encubrimientos”
– Elizabeth Bromley, “Stimulating a normal adjustment: Misbehavior, amphetamines, and the electroencephalogram at the Bradley Home for children”
Lectura complementaria:
– Rafael Huertas, “En torno a la construcción social de la locura. Ian Hacking y la historia cultural de la psiquiatría”
– Video: Documental L’enfance sous contrôle
4) 20.01.2017 – La “enfermedad mental:” ¿real o fabricada?
– I. Hacking 1996 “The looping effects of human kinds”
– Richard A.A. Kanaan & Simon C. Wessely 2010 “The origins of factitious disorder”
Lectura complementaria:
Christopher Lane, La timidez: cómo la psiquiatría y la industria farmacéutica han convertido emociones cotidianas en enfermedad, cap. 3.
La XIII Jornada de la SCATERM “La terminologia abans de la Terminologia: del segle XIII al XVII” tindrà lloc el dia 30 de novembre de 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans.
Aprofitant l’avinentesa de l’Any Llull, la SCATERM vol dedicar aquesta XIII Jornada a Ramon Llull, figura innovadora i introductora de lèxic en diferents branques del saber, és a dir, de terminologia. Però no només vol dedicar-la a ell, sinó també a la creació terminològica que es feia en un període en què encara no es parlava de Terminologia com a disciplina: des de l’època lul·liana, l’edat mitjana, fins a l’edat moderna. Per aquest motiu, la Jornada es duu a terme en coorganització amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i el grup de recerca Sciència.cat, que actualment està treballant en el projecte «Ciència vernacla a la Corona d’Aragó i al seu context romànic (segles xiii-xvi)» (FFI2014-53050-C5-3-P).
Ja en podeu consultar el programa a l’URL següent: xiiijornadascaterm2016_programa
També us hi podeu inscriure gratuïtament a través del formulari d’inscripció.
Coordinadores: Mònica Blanco Abellán (UPC), Mª Rosa Massa Esteve (UPC)
Resum:
L’any 2016 se celebra el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment.
Número de sessions dins el cicle: 2 sessions (2 ponents per sessió).
Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz” 04/11/2016, IEC, Barcelona.
Mònica Blanco (UPC) “Algunes qüestions al voltant del càlcul de Leibniz” i Siegmund Probst (Leibnitz Archive) “Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703)” 18/11/2016, IEC, Barcelona
Ponents:
Mª Rosa Massa Esteve (Universitat Politècnica de Catalunya)
La Mª Rosa Massa Esteve, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i d’història de les matemàtiques tant a l’ETSEIB com a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra principalment en el procés d’algebrització de les matemàtiques en els segles XVI i XVII, i, més recentment, en el XVIII. Des de fa temps promou l’estudi de les aportacions de la història de les matemàtiques a l’ensenyament de les matemàtiques.
Guillermo Lusa Monforte (Universitat Politècnica de Catalunya)
En Guillermo Lusa Monforte, doctor enginyer industrial, ha estat el promotor i responsable de la creació d’assignatures de l’àrea d’història de la ciència i de la tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Com a director de la biblioteca d’aquesta escola, va promoure l’organització del Fons Històric. La seva recerca se centra en la història de l’ensenyament tècnic a Espanya, especialment a l’ETSEIB, escola fundada el 1851.
Mònica Blanco Abellán (Universitat Politècnica de Catalunya)
La Mònica Blanco Abellán, llicenciada en Matemàtiques per la UB i doctora per la UAB, és professora agregada del departament de Matemàtiques de la UPC. Imparteix docència de matemàtiques i estadística a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i d’història de la matemàtica a la Facultat de Matemàtiques i Estadística. La seva recerca se centra en la història de les matemàtiques del s. XVIII, principalment en el desenvolupament i circulació del càlcul.
Siegmund Probst (Leibniz Archiv, Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek, Hannover)
Doctor en història de la ciència i germanística per la Universitat de Regensburg, en Siegmund Probst és, des de 1995, investigador del Leibniz-Edition/ Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. En particular, ha participat en l’edició dels escrits matemàtics de Leibniz (Sèrie VII). També ha col·laborat en altres projectes com l’edició de la correspondència científica de Wallis, a l’Institut für Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universität Hamburg (1994-1995).
Dissabte 05/11/2016
De 10.30 a 13 h
Preu: 11.75 € (1 sessió)
Cases gremials, tallers industrials, una Acadèmia de Matemàtiques, una farmàcia centenària, el Rec Comtal, una capella amagada… El barri de Sant Pere i la Ribera ha estat, des de gairebé l’origen de la pròpia ciutat, estretament lligat a la vida artesanal i obrera de la ciutat. Per suposat, ciència i tecnologia hi han tingut un paper fonamental. Vine a explorar un barri desconegut per molts barcelonins mitjançant la història de les seves indústries, els seus treballadors i els científics que hi han viscut o que l’han visitat. Què hi feia Albert Einstein l’any 1923 en un local del carrer Sant Pere Més Baix?
Dissabte 19/11/2016
De 10.30 a 13 h
Preu: 11.75 € (1 sessió)
En aquest itinerari coneixerem el moviment espiritista que es va desenvolupar a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX. Es tractava d’una doctrina que volia ser una ciència i que, a més, recolzava moviments progressistes com l’escola laïca i el feminisme. I què en deia la ciència de tot això? Coneixerem científics que van recolzar les teories espiritistes; d’altres que no van creure-hi; alguns que van pensar que estaven davant fenòmens paranormals desconeguts, però no d’esperits; i finalment certs metges que sostenien que les mèdiums estaven simplement malaltes. Anem a buscar esperits per la ciutat!
Dissabte 03/12/2016
De 10.30 a 13 h
Preu: 11.75 € (1 sessió)
En aquest itinerari coneixerem l’origen de Sant Andreu, algunes de les seves històries més curioses, farmàcies centenàries, tramvies de foc i fàbriques plenes d’obrers. De la Fabra i Coats a la Maquinista, farem un cop d’ull a Sant Andreu per descobrir com i perquè va esdevenir un dels principals centres industrials de Catalunya. Endinsat en un barri, o poble, desconegut per a molts barcelonins.
Per a tots els itineraris cal inscripció (ja està obert el període):
ONLINE a través de la web ccnavas.cat
PRESENCIALMENT a la recepció del centre, de dilluns a divendres, de 9.30 a 14 h i de 16 a 21 h
