Arxiu de l'autor: samuri

VII Simposi Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques: Orientació, Metodologies i Perspectives – Barcelona, 15 i 16 de març, IEC

VII Simposi Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques:
Orientació, Metodologies i Perspectives
VII Simposio Enseñanza e Historia de las Ciencias y de las Técnicas:
Orientación, Metodologías y Perspectivas
Barcelona, 15-16 març, 2013

Entre 1980 i 1998 la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas (SEHCYT) celebrà una sèrie de sis simposis sobre Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques. L’objectiu central d’aquestes trobades era fomentar les relacions entre els professionals de la didàctica de les ciències i els estudiosos de la
història de les ciències i de les tècniques.
Amb una voluntat clara de reprendre aquella primera sèrie de simposis, els dies 15 i 16 de març de 2013 tindrà lloc a Barcelona el “VII Simposio Enseñanza e Historia de las Ciencias y de las Técnicas de la SEHCYT”. Aquest simposi es celebra en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), que ja ha organitzat deu jornades dedicades a les relacions entre la història de la ciència i l’ensenyament. La seu del simposi serà justament l’emblemàtic edifici de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a Barcelona.

Per a més informació consulteu la 1a_circular o el web de la SCHCT.

Cicle ATMOSFERES TÒXIQUES – Joseph Melling – Dijous 7 de març, 17:00

Tercer col·loqui del Cicle Atmosferes Tòxiques, amb la intervenció de Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter).

Les persones interessades en aquest seminari que no puguen assistir a l’IHMC López Piñero (València) podran seguir-lo en directe des d’aquest enllaç: www.uv.es/cream

ATMOSFERES TÒXIQUES. “Les atmosferes tòxiques de la societat industrial”. 04/12/2012-16/04/2013. Coordinat per Ximo Guillem & José R. Bertomeu (Institut d’Història de la Ciència i la Medicina ‘López Piñero).

Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter). “Dangerous Trade. Histories of Industrial Hazard across a Globalizing World”. 07/03/2013, 17:00.

Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.

Comença el Cicle MÉS ENLLÀ DE GRÈCIA – Josep Pla – Divendres 1 de març a l’IEC

Comença el cicle Més enllà de Grècia, amb la intervenció de Josep Pla (UB).

MÉS ENLLÀ DE GRÈCIA. “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”. 01/03/2013-24/05/2013. Coordinat per Josep Pla (Universitat de Barcelona) i Mònica Blanco (Universitat Politècnica de Catalunya).

Josep Pla (UB). “Egipte versus Babilònia: una comparació matemática”. 01/03/2013, 19:00.

Per a més informació i el programa complet del cicle, veieu ací.

La Universitat de València i IHMC López Piñero presenten cicle cinema ‘Aborto’

Deixa un comentari

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), amb seu al Palau de Cerveró, i l’Aula de Cinema de la UVEG presenten el cicle cinematogràfic Aborto: un derecho cuestionado.

Les projeccions seran en versió original amb subtítols en castellà. Cada sessió comptarà amb una presentació prèvia a càrrec de l’Aula de Cinema de la Universitat i un col·loqui posterior en què podrà participar el públic assistent.

Sessions:

– Dimarts, 5 de març. Un asunto de mujeres (Un affaire de femmes, Claude Chabrol, França, 1988).

– Dijous, 14 de març. Decálogo 2. No tomarás el nombre de Dios en vano (Dekalog dwa, Krzysztof Kieslowski, Polònia, 1989).

– Dijous, 21 de març. Ruth, una chica sorprendente (Citizen Ruth, Alexander Payne, EUA, 1996).

– Dimarts, 26 de març. Lago de fuego (Lake of fire, Tony Kaye, EUA, 2006).

Hora: 18h.

Lloc: Sala de conferències de l’IHMC López Piñero (Palau de Cerveró). Plaça Cisneros, 4. CP 46003. València

Organitza: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i Aula de Cinema de la Univesitat de València.

Per a més informació sobre cicle: http://www.ihmc.uv-csic.es/

Exposició ‘La esfera del agua’ a l’IHMC López Piñero

Deixa un comentari

EXPOSICIÓ: La esfera del agua

Lloc: Sala d’exposicions de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Palau de Cerveró) Plaça Cisnero, 4. CP 46003. València.

Dates: 26 febrer – 14 març

Organitzada: En el marc de l’Any internacional de la cooperació en l’esfera de l’Aigua 2013.

Produïda pel Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC) i Aqualogy.

Composta per 20 panells, s’estructura en dos grans blocs. El primer d’ells, Aigua i Natura, segueix el curs del cicle hidrològic, la seua relació amb el clima i els ecosistemes. En el segon, Aigua i Societat, l’exposició s’endinsa en la influència de l’ésser humà en el cicle natural de l’aigua, la seua contaminació, així com en les solucions per a l’accés a l’aigua potable, sense oblidar la relació de l’aigua amb la història, la salut i la tecnologia.

Els continguts de l’exposició han sigut elaborats per investigadors que treballen en la cerca de respostes i solucions en l’esfera de l’aigua: Antoni Ginebreda (comissari científic), Joan Grimalt, Francesc Gallart, Jesús Carrera, Damià Barceló i Rafael Rodríguez Clemente, tots ells pertanyents a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), del CSIC; així com Luis Calvo, investigador de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i coordinador institucional del CSIC a Catalunya.

Per a més informació: http://www.agua2013.es/

Societat Catalana d’Història de la Medicina

“Medicina, metges i medicaments en l’obra de Salvador Dalí”
Elena Guardiola i Pereira, Directora de la Unitat d’Informació i Documentació Mèdica de Bayer

Dimecres, 6 de març de 2013 a les 20 hores.
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona

Cicle ATMOSFERES TÒXIQUES – Nathalie Jas – Dijous 28 de febrer, 17:00

Segon col·loqui del Cicle Atmosferes Tòxiques, amb la intervenció de Nathalie Jas (Unité RiTME, INRA)

Conferències celebrades a València i Barcelona, i retransmeses simultàniament a les dues ciutats a través de les instal·lacions de l’IHMC ‘López Piñero’ i l’Institut d’Estudis Catalans.

Nathalie Jas (Unité RiTME, INRA). “Making visible what was invisible: A task for historians? Arsenic and farm workers health in France 1890 – 1960”. 28/02/2013, 17:00.

La conferència, organitzada per L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de València, serà retransmesa en directe des de l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) amb l’oportunitat de participar activament en el torn de preguntes via internet.

El seminari abordarà l’exposició dels agricultors francesos als compostos d’arsènic usats en l’agricultura com a insecticides entre els anys 1890 i 1960. Diferents recerques històriques, dutes a terme en la dècada dels ’80 del segle passat, van permetre, per un part, confirmar els efectes nocius d’aquesta pràctica sobre la salut humana i, per una altra, analitzar de quina manera van poder romandre invisibles, socialment, aquests problemes durant dècades. Resulta crucial conèixer per què les exposicions dels pagesos a aquests pesticides sintètics, usats extensament des de la dècada dels anys ‘50, no s’han sotmès a França a un procés de control sanitari fins a temps recents. Entre els aspectes que es tractaran en la conferència destaca el paper de l’historiador i la seua labor investigadora a l’hora arreplegar i contrastar dades per a fer visible allò que, durant molt de temps, ha sigut invisible al conjunt de la societat.

Nathalie Jas és investigadora permanent a l’Institut National de la Recherche Agronomique (INRA – París). Entre les seues línies de recerca destaca l’anàlisi de la intensificació de l’agricultura i els seus efectes sobre la salut de la població. És la coordinadora del projecte de recerca “SocioAgriPest: Pesticides and Farm Workers Health: Between Visibilization and Invisibilization” (2013-2016), finançat pel Ministeri de Medi ambient de França. També és l’autora de Au carrefour de la chimie et de l’agriculture: els sciences agronomiques en France et en Allemagne 1840-1914 (Paris: Editions des arxives contemporaines, 2001). Entre els volums que ha co-editat destaquen ‘Risk and risk Society in Historical Perspective’ (History and Technology, 2007) i Toxicants, Health and Regulation since 1945 (London: Pickering & Chatto, 2013), tots dos amb Soraya Boudia. A més a més, és traductora al francès del treball de Ludwik Fleck Genesis and development of a scientific Fact – Genèse et développement d’un fait scientifique (Paris: Els Belles Lettres 2005 & Flammarion, 2008). En l’actualitat està treballant en el seu pròxim llibre: la regulació pel govern francés dels riscos sanitaris que plantejaven els pesticides usats en l’agricultura del segle XX.

Per a més informació i el programa complet del cicle, veure ací.

La Facultat de Farmàcia (Burjassot) acull l’exposició ‘Cal·ligrafies de la malaltia’

Deixa un comentari

La Facultat de Farmàcia de la Universitat de València presenta una selecció de panells de l’exposició Cal·ligrafies de la malaltia. Lletra de metge

Organitzada per: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la UVEG i l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, centre mixt del CSIC i la UVEG, amb seu al Palau de Cerveró. Amb la col·laboració de la Fundació Campus Ontinyent (integrada per l’Ajuntament d’Ontinyent, Caixa Ontinyent i la Mancomunitat de la Vall d’Albaida).

Lloc: Campus de Burjassot de la Universitat de València.

Dates: Fins el dia 15 de març.

La mostra, exhibida des de l’11 de setembre, fins al 9 de novembre de 2012, a l’IHMC i del 16 de novembre de 2012 al 7 de gener d’enguany, al Centre Cultural Caixa Ontinyent, ha rebut més de 3.000 visitants, i ha estat comissariada per Ricard Huerta, director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives.

L’exposició, amb una temàtica original a Espanya, és un projecte universitari que revisa l’escriptura manual com un element de la cultura visual. Analitza diversos aspectes de la medicina, la cal·ligrafia, les arts visuals, les receptes, les anotacions, etc, així com la relació entre facultatius i farmacèutics. Al mateix temps, redescobreix la riquesa de l’escriptura manual en un moment en el qual aquesta ha sigut desplaçada per les tecnologies de la comunicació.

Granets de sorra per a la divulgació de la història de la ciència. Mònica Balltondre i el marquès de Santa Cara‏

S’acaba de publicar l’article “Els poders visuals d’un jove marquès. Què en podem dir des de la història de la ciència?“, de la historiadora de la psicologia Mònica Balltondre, a la revista de divulgació UAB Divulga.

Aquest article ens parla del cas del jove fill del marquès de Santa Cara, que semblava que podia veure-hi a través dels objectes. Balltondre indica que l’estudi d’aquest tipus de casos, anomenats “boundary-works”, ens ajuden a entendre millor com funciona la producció científica dins la societat.

TERAPIAS DE CINE. II Ciclo de cine, ciencia y medicina

Ateneu Barcelonès – Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB) –

Coordinadores:

Carlos Tabernero (CEHIC)

Michele Catanzaro / Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

¿Qué papel juega el conocimiento científico y médico en el cine? Y ¿qué papel juega el cine en la generación, circulación y gestión de este conocimiento? En el ciclo ‘TERAPIAS DE CINE. II ciclo de cine, ciencia y medicina’ exploramos como el cine reflexiona sobre la ciencia y la salud y como contribuye a los procesos de construcción de este conocimiento.

1. Presentación del ciclo: la fascinación del miedo

Ponente/moderador: Carlos Tabernero (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 2 de Abril, 19,00 h

Ansiktet (Ingmar Bergman, 1958), es una invitación a explorar, desde un punto de vista histórico, las complejas relaciones entre el cine y los procesos de generación y gestión de conocimiento científico-médico.

Película	Director	Año	Duración
Ansiktet (El rostro)	Ingmar Bergman	1958	100 minutos

2. Historias de átomos

Ponente/moderador: Xavier Roqué (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 9 de Abril, 19,00 h

A is for Atom (Carl Urbano, 1953) y The war game (Peter Watkins, 1965), son dos películas prácticamente desconocidas para el gran público. Sin embargo, y sobre todo con la posibilidad de verlas conjuntamente, nos ofrecen la posibilidad de adentrarnos en los complicados y a menudo contradictorios mecanismos de construcción cultural de la física nuclear a mediados del siglo pasado.

Película

Director

Año

Duración

Programa doble:

A is for Atom

The war game

Carl Urbano

Peter Watkins

1953

1965

15 minutos

48 minutos

3. La máquina del fin del mundo

Ponente/moderador: Agustí Nieto (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 16 de Abril, 19,00 h

Dr. Strangelove (Stanley Kubrick, 1964), situada en el punto álgido de la guerra fría en el siglo XX, nos invita a reflexionar críticamente sobre nuestras relaciones de fascinación y terror con la tecnología y, en clave de sátira, sobre algunas de sus implicaciones socio-culturales.

Película	Director	Año	Duración
Dr. Strangelove or: how I learned to stop worrying and love the bomb (Teléfono rojo, ¿volamos hacia Moscú?)	Stanley Kubrick	1964	93 minutos

[El 23 de Abril no hay acto, debido a la diada de Sant Jordi]

4. Bienvenidos a terapia

Ponente/moderador: Fernando Vidal (CEHIC)

Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas

Martes, 30 de Abril, 19,00 h

En The man with two brains, Carl Reiner plantea un viaje al fondo de la condición humana a través de una forma muy particular, y no poco extendida, de entender el cerebro a nivel biológico y fisiológico, así como las metáforas que este entendimiento genera.

Película	Director	Año	Duración
The man with two brains	Carl Reiner	1983	93 minutos